Eix cronologic de l'esclavitud als stats Estats Units

  • 1787 BCE

    Signatura de la Constitució EUA

    Signatura de la Constitució EUA
    La signatura de la Constitució dels Estats Units va tenir lloc en 1787, després de mesos de debat i negociació entre els líders de les tretze colònies. La Constitució va establir un sistema de govern federal i va limitar el poder del govern central, garantint les llibertats individuals i els drets civils. Aquesta Constitució continua sent la llei fonamental dels Estats Units i és considerada una de les més importants en la història del dret constitucional.
  • 1783 BCE

    Guerra d’independència dels EUA

    Guerra d’independència dels EUA
    La Guerra d'Independència dels Estats Units va ser un conflicte armat que es va lliurar entre 1775 i 1783, en el qual les tretze colònies britàniques d'Amèrica del Nord es van rebel·lar contra el domini de l'Imperi britànic. Després d'anys de lluita i l'ajuda de França, les colònies van aconseguir la seva independència i van establir els Estats Units d'Amèrica com una nació sobirana. Aquest esdeveniment va ser crucial en la història dels Estats Units i va tenir un impacte durador a tot el món.
  • Abolició oficial de l’esclavitud

    Abolició oficial de l’esclavitud
    La abolición oficial de la esclavitud en los Estados Unidos ocurrió en 1865 con la ratificación de la Decimotercera Enmienda a la Constitución. Este logro fue el resultado de décadas de lucha por los derechos civiles y puso fin legalmente a la institución de la esclavitud en todo el país.
  • Abraham lincon guanya les eleccions

    Abraham lincon guanya les eleccions
    La victòria electoral d'Abraham Lincoln en 1860 va ser un moment decisiu en la història dels Estats Units, ja que va desencadenar la secessió dels estats del sud i, finalment, la Guerra Civil. Lincoln va ser el primer president republicà a ser triat i la seva victòria va reflectir la creixent oposició al sistema d'esclavitud al país.
  • Esclat de la guerra Civil americana

    Esclat de la guerra Civil americana
    L'inici de la Guerra Civil Americana en 1861 va ser el resultat de la creixent tensió entre els estats del nord i del sud entorn de l'esclavitud i la sobirania estatal. L'elecció d'Abraham Lincoln com a president republicà va ser el detonant que va portar a la secessió dels estats del sud i a l'inici del conflicte armat.
  • Lleis Jim Crown

    Lleis Jim Crown
    Les lleis de Jim , promulgades a la fi del segle XIX, van legalitzar la segregació racial en el sud dels Estats Units i van establir un sistema de discriminació institucionalitzada contra els afroamericans. Aquestes lleis van ser desafiades i finalment eliminades en la dècada de 1960 amb la lluita pels drets civils.
  • Rosa Park

    Rosa Park
    Rosa va ser una activista pels drets civils que, en 1955, es va negar a cedir el seu seient en un autobús a un passatger blanc, desafiant les lleis de segregació a Montgomery, Alabama. El seu arrest i la posterior campanya de boicot als autobusos van ser un moment crucial en la lluita per la igualtat racial als Estats Units
  • Ruby Bridge primer dia d’escola

    Ruby Bridge primer dia d’escola
    Ruby Bridges va ser la primera nena afroamericana a assistir a una escola pública a Nova Orleans en 1960, trencant la segregació escolar. Malgrat enfrontar amenaces i hostilitat, el seu valor va inspirar a molts i va establir un precedent important en la lluita per la igualtat racial als Estats Units
  • Llei pels drets civils

    Llei pels drets civils
    La Llei de Drets Civils de 1964 va ser una fita legislativa que va prohibir la discriminació racial en l'ocupació, l'educació i altres àmbits als Estats Units. Aquesta llei va ser resultat de la lluita pels drets civils i el moviment per la igualtat racial liderat per Martin Luther King Jr. i altres activistes.
  • Mort de Martín Luther King

    Mort de Martín Luther King
    L'assassinat de Martin Luther King . en 1968 va ser un cop devastador per al moviment pels drets civils als Estats Units. El seu llegat com a líder pacifista i defensor de la justícia racial continua inspirant a generacions d'activistes que busquen una societat més justa i igualitària.