Hans bocksberger (i)   emperor ferdinand i   wga02326

Eix Cronològic

  • 1335

    El tractat militar xinès

    El tractat militar xinès
    Armes inventades durant aquests anys, de les quals moltes usen pólvora.
  • 1381

    La crisi política europea

    La crisi política europea
    Aquesta crisi general acaba suposant una pèrdua d'un terç de la població total d'Europa. En algunes zones, el balanç fou encara pitjor:a Alemanya va sucumbir un 40% de la població i a la Provença va morir la meitat dels seus habitants.
  • 1407

    La mort del darrer monarca del casal de Barcelona

    La mort del darrer monarca del casal de Barcelona
    El 29 de maig Martí l'Humà emmalalteix sobtadament per causes desconegudes quan es trobava al monestir de Santa Maria de Valldonzella, molt a prop de la seva residència de Bellesguard. L'endemà dia 30 era clar que el rei agonitzava, ja que gairebé ni podia parlar.
  • 1411

    L'assassinat de l'arquebisbe i la invasió de tropes castellanes

    L'assassinat de l'arquebisbe i la invasió de tropes castellanes
    Al llarg del mes de juny els antiurgellistes van creure que els urgellistes iniciaven una cacera massiva. Per això van demanar ajuda militar a Lluís d'Anjou i la seva àvia, l'exreina Violant. Però els Anjou no tenien cap exèrcit, la seva força sempre s'havia basat en el suport del regne de França i els antiurgellistes, no en els recursos propis.
  • 1412

    El Compromís de Casp

    El Compromís de Casp
    Les normes que havien de regir el Compromís com els 9 compromissaris que havien de representar els tres estats peninsulars havien estat imposats per dos personatges aragonesos que ocupaven els dos màxims càrrecs de l'autoritat d'Aragó.
  • 1412

    Les Corts de Barcelona

    Va seguir una política d’acostament a la noblesa catalana promulgant la constitució “Com a molts entenents”, en la qual acceptava les reivindicacions senyorials en contra dels remences.
  • 1413

    La Batalla de Morvedre

    La Batalla de Morvedre
    Paral·lelament Jaume d'Urgell havia format un exèrcit amb els seus seguidors catalans i mercenaris gascons per tal de socórrer el regne de València, que lluitava sol contra la invasió castellana. El màxim comandament era Ramon de Perellós. Però va quedar encallat al sud de Catalunya perquè els castellans ja barraven les principals zones de pas.