-
Mor l'emperador Teodosi i els seus dos fills, Honori i Arcadi, hereten les dues meitats de l'Imperi romà, que queda oficialment dividit. Es produeixen moltes invasions i saquejos per part dels bàrbars, els visigots i els huns. Els bàrbars introdueixen les braccae (una mena de pantalons ajustats al cos, fets de llana) o les calces, aquestes adherides a la cama, brodades i adornades, ajustades ambdues a les cames, per mitjà de corretges entrecreuades. Els nobles les usaven de color vermell.
-
Es van afegir les mànigues a la roba, ja que anteriorment, en les túniques romanes no hi havia mànigues. Es va continuar utilitzant les clàmides, és a dir, peces de llana rectangular, però aquesta vegada més àmplies. La majoria de la roba era filada, tallada i cosida per les dones de la família.
-
Túnica: Vestit folgat, de tall senzill, molt uniforme i impersonal. Es portava sobre el cos o sobre una altra túnica. Pràcticament igual als dos sexes i a totes les edats. El llarg de les dones era més accentuat.
La túnica amb mànigues va ser molt comú. La túnica talar també era purament romana, arribava fins als talons, difosa des del segle IV a través de l'Imperi romà d'Orient, també les decorades.
Pectoralis: Túnica curta esmentada per Sant Isidre. -
El vestit general utilitzat a Europa entre els segles V i VIII era el denominat "vestit de la conquesta", com a resultat de la fusió entre la manera de vestir dels romans i bizantins en els anys de l'Antiguitat Tardana i alguns aspectes comuns del vestit dels pobles bàrbars i musulmans. En aquesta etapa les diferències entre les vestidures femenines i masculines (tant d'adults com infantils) són mínimes, l'únic tret diferencial és el llarg de les peces, més accentuat en les de les dones.
-
Després de la caiguda de l'Imperi romà occidental a la fi del segle anterior, Europa és fracturada en molts regnes germànics petits, que van competir constantment per terra i recursos. Aquests regnes germànics eren els visigots. Els homes vestien una túnica fins al genoll amb mànigues, pantalons de llana gruixuts, manta de llana, i per protegir-se del fred, capa de pell. Les dones lluïen túnica llarga i, com abric, una manta quadrada de llana gruixuda fixada sobre l'espatlla amb tires de cuir.
-
Sant Isidoro parla de bracae, femoralia (més llarga que el bracae) i trubucos. Els trubucos és una peça semblant al pantaló actual que, podia estar lligada al turmell o bé solta, apareix ja, com vestit propi dels bàrbars, en alguns relleus romans. Els nobles les portaven ajustades a les cames; les classes baixes, folgades i bastant soltes. A vegades es portaven amb cintes enrotllades en forma d'espiral a les cames.
-
El món bizantí va aportar el seu luxe i la seva nova varietat de teles. Sobretot es va agregar la seda i els rics brodats en or i pedres precioses. Els serrells i adorns predominaven en els seus vestits que a poc a poc van anar infiltrant a la zona occidental, per exemple amb l'ús del mantell semicircular, agafat des de l'espatlla dret, ja que no tenia cap forat per passar el cap. El mantell era símbol d'estatus i els mantells foscos simbolitzaven que la persona travessava un període de dol.
-
Els visigots portaven sobre la túnica un cíngol o cinturó amb sivella gruixuda, de les quals s'han trobat nombrosos exemples en les necròpolis excavades.
-
Al segle VII sorgeix una nova civilització a la península aràbiga; l'islam. Va ser fundada per Mahoma a la Meca.
Amb la invasió àrab es van començar a utilitzar noves teles, i en aquells pobles que no van aconseguir escapar al seu domini, es va imposar la seva singular vestimenta d'amples pantalons (saragüells), l'ús de la faixa, el turbant i la túnica curta botonada i ajustada (aljuba). La seda i el cotó, van arribar amb els musulmans. -
Està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians. A Europa, es viu un renaixement polític i cultural que definirà les bases dels regnes de l'edat mitjana.
-
Amb l'inici de la Reconquesta per part dels espanyols, es va utilitzar la camisa com a peça interior i diverses túniques per sobre. Aquestes túniques van acabar amb el gipó, que se cenyia al cos i arribava a la cintura. A aquesta peça se li afegien volats que van ser cada vegada menys utilitzats. Portava botons i brodats. Es van seguir portant túniques talars, que com el seu nom indica arribaven fins als talons.
-
Suposa un període de canvis socials, ja que apareix el feudalisme, però també culturals, amb la pugna entre cristians i musulmans, els quals amplien considerablement la seva zona d'influència.
-
En aquest segle s'acaba l'edad fosca.
L’Emirat de Còrdova es converteix en un dels centres culturals més importants del món, sent en aquells temps, la biblioteca amb més llibres d’Europa. -
Durant els segles IX, X i XI, la indumentària dels regnes cristians de la Península Ibèrica van rebre la influència de l'Espanya musulmana. Es va popularitzar una nova peça de roba, la camisa.
A les miniatures eren representacions de com una mena de bombaxos recollits als turmells. -
A les miniatures apareixen representas mantells de tradició clàssica, com un mantell derivat de la peanula romana, que era un mantell totalment tancat amb una obertura per poder passar el cap amb la part de davant sent més curta que la del darrere i amb un rivet decorant el baix.
-
Les tuniques son diferents les unes de les altres contrastant amb les cristianes: tunica talar curta heredada dels visigots amb diferents variacions i anomenaments, com pintella, mutebag, mofarrex, adorra o la almexía (portada per dones).
Van apareixer altres termes d’arrel àrab per referir-se a les peces d’abric: mobatana (amb folre de pell), barragán, alifafe, arrita, zorama, feruci, kabsane i zoramen. -
El cabell es solia portar curt en rodó amb els plans iguals i llisos i amb un turbant al cap. No portaven barba, es a dir anaven afeitats.
-
La fi del Califat de Còrdova va accelerar la Reconquesta per part dels regnes cristians del nord.
-
l'arquitectura romànica es va expandir arreu d'Europa durant els segles XI i XII.
-
Urbà II, papa de roma, va ser l’impulsor de les creuades amb el Concili de Clairmont, aquest va donar als cavallers creus vermelles perquè se les posesin a l’esquena, l’armadura o al casc, d’aquí ve el nom de els creuats.
-
Les croades son les 8 campanyes fetes a Terra Santa que van tenir lloc entre l’any 1095 al 1270.
-
La seva indumentària consistia en la superposició de dues túniques, el brial i el pellizon.
El brial era una túnica molt llarga amb mànigues estretes. El brial es confeccionava amb teixits rics com el sedal.
El pellizon es portava a sobre del brial. Era més curt i tenia les mànigues més amples que el brial. -
Utilitzaven tres tipus de mànigues diferents:
-Mànigues cenyides.
-Mànigues obertes. Tenien un eixample de la màniga a la part de l'avantbraç.
-Mànigues perdudes o flotants. Tenien un eixample a l'avantbraç molt exagerat, i a vegades la tela sobrant es lligava. -
Durant el segle XI, la cultura era àrab, però en el segle XII serà catolica. A Toledo es van començar a traduir els textos àrabs al llatí. L’obra més important de l'època els El Cantar del Mio Cid. I també va ser durant aquest segle quan es van començar les representacions dels Reis Mags.
Durant aquest segles es van formar els cinc regnes que duraran fins l'època dels Reis Catòlics: Portugal, Castella-Lleo, Navarra, Aragó-Catalunya i Al-Andalus. -
El coll amigaut era molt utilitzat. Era un coll de forma arrodonida i amb una esquerda a la part inferior per poder passar el cap quan se posaven les túniques.
-
El vestit més utilitzat per la població era la aljuba. Les salles masculines no sobrepassaven els genolls i la de les dones arribaven fins als peus. Les dues es subjectaven al cos amb un cinturó.
Sobre la saia es podia posar a sobre una peça anomenada pellote. El pellote tenia una forma molt semblant a la saia, però tenia els costats oberts i no tenia mànigues. -
Per abrigar-se utilitzaven els mantells, el més usat era semicercular i també utilitzaven un rectangular anomenat pallium (tenia una obertura per poder passar el cap i tenia un caputxó).
-
Durant l’època romànica les dones de clases altes utilitzaven la gonella o el pellizón. També utilizaven uns tocats d’origen bizantí, eren independents del mantell que podia baixar fins al pit; cobria el cap, el coll i les espatlles.
Després de les croades a Espanya va existir un tocat que envoltava la cara mitjançant tires de tela arrissada i es complementava amb un bonet. -
Per calçar-se utilitzaven unes sabates de sola ample i de suro sense taló.
-
Durant l’època romànica es va generalitzar l’ús de calces, braies, hoses i chausses. Es tallaven amb la forma de la cama i s’utilitzaven teixit de lli o llana.
Al segle XI arribaven al genoll, però al segle XII van pujar fins les cuixes i eren prou amples per posar-les a sobre de les bracae. A vegades s’utilitzaven teixits a ratlles i de colors vistosos. -
Durant aquests segles la indumentària europea es va tornar homogènia, tant per les croades com pels pelegrinatge.
Les dones van començar a utilitzar el vel mahometà, un tocat o un griñon. El vel mahometà consisteix en ocultar la part inferior de la cara.
Es van començar a utilitzar els botons als costats, fent que la part del bust fos més ajustada al cos. I les mànigues es van fer molt llargues i amples. -
Les ulleres (perfeccionades ab les aportacions de l’òptica de Roger Bacon), van començar a fer-se servir apliament per Itàlia al final del segle. Eren especialment utilitzades pels monjos per veure millor els manuscrits.
-
Es va començar a expandir l’arquitectura gòtica.
La literatura de l’època va estar marcada pels poemes trobadorescos, però sobretot pels cantars de gesta. -
La Batalla de las Navas de Tolosa a suposar un punt d’inflexió decisiu per a la reconquesta del sud de la península Ibèrica per part dels regnes cristians del nord.
-
Va sorgir el decolletage o escot, es va suprimir la part superior per mostrar el bust. També desapareix el vel, que a partir de llavors només l’utilitzaven les monges i les vídues.
Al seu lloc apareixen diferents tocats, cada cop es van anar fent més sofisticats fins a finals del segle XV. -
Es va començar a utilitzar la hopalanda, més endavant coneguda com a gown. Anava ajustada al cos i queia solta, cenyida a la cintura amb un cinturó, i la longitud era variable. El coll era alt i a vegades pujava fins a les orelles. Les mànigues eren molt ajustades i molt llargues, a vegades arribaven fins al terra.
Les dones anaven vestides de manera menys extravagant que els homes. -
La pesta semblava que havia desaparegut, però va reaparèixer. Va ser portada d’algunes galeres genoveses, fent així que un 30% de la població moris.
-
Tant els homes com les dones van adquirir una nova peça de roba, el jubon o doublet, es portava ajustat amb botons que anaven de dalt a baix a la part de davant i amb un cinturó a l’alçada dels malucs. Era molt més curt que els altres vestits i això va causar revolt entre els moralistes de l’època.
Amb la creació del jubon, es va crear la figura del sastre, ja que al ser ajustat es necessitaven les mides de qui l'havia de portar. -
Els diferents tocats eren:
-La crespina, amb retícula de filferro.
-El tocat nebula, era molt cuadrat.
-El tocat de cor.
-El tocat de salchicha.
-El tocat hennin o tocat d’agulla.
-El tocat de tub de ximaneia.
-El tocat de mariposa.
