-
Revolució de setembre de 1868 (La Gloriosa)
La Revolució de setembre de 1868 va ser l'inici del Sexenni Democràtic. Va ser un aixecament militar i popular amb el suport de sectors liberals i progressistes que estaven descontents amb el règim d'Isabel II. Les causes principals eren la corrupció del govern, la crisi econòmica, la repressió política i la manca de llibertats. Isabel II va ser destronada i es va exiliar a França. La revolució va significar el final de la monarquia borbònica. -
Period: to
SEXXENI DEMOCRÀCTIC
El Sexxeni Democràtic va ser un període històric de la història d'Espanya entre la fi del regnat d'Isabel II i la restauració Borbònica després de la Revolució de 1868. Aquesta etapa es pot considerar semblant a primavera dels pobles (onada de revolucions) que van viure altres nacions europees. -
Eleccions de les Corts Constituents i aprovació de la Constitució de 1869
Després de la revolució, es van convocar eleccions a Corts Constituents. Aquestes van redactar la Constitució de 1869. La nova constitució establia una monarquia parlamentària, la sobirania nacional, la llibertat de culte, d’expressió, de premsa i d’associació. També reconeixia amplis drets civils i polítics, i la separació de poders.
Tot i això, encara no tenien un rei. El país era governat provisionalment per Prim i Serrano mentre es buscava un nou monarca. -
Arribada d’Amadeu I de Savoia al tron
Després d'una gran recerca, es va escollir el príncep italià Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya. Però just arribar a Espanya, el mateix dia va morir assassinat el general Prim. Amadeu I es va trobar amb una situació polítia complicada ja que no tenia el suport de les forces polítiques. Durant el seu curt regnat, hi va haver múltiples crisis, inestabilitat parlamentària, i van esclatar revoltes com la Tercera Guerra Carlina i moviments independentistes a Cuba. -
Proclamació de la Primera República Espanyola
El 1873, el rei Amadeu de Savoia va renunciar al tron a causa dels greus problemes que patia Espanya. El mateix dia, a Madrid, els diputats republicans van aconseguir proclamar la República. El republicanisme estava dividit entre els que defensaven una República unitaria i els que en volien una de federal. Durant els primers mesos, Estanislau Figueras va ser president amb suport dels unitaris. Al juny, Francesc Pi va ser nomenat president, però el seu projecte de Constitució va fracassar. -
Cop d’Estat del general Pavía i final del Sexenni Democràtic
El cop del general Manuel Pavía va consistir en l'ocupació del Congrés dels Diputats per part de soldats i guàrdies civils. Els líders del Partit Republicà Federal, oposats a Castelar, volien evitar que continués en el poder. El cop va fracassar en aquest objectiu, ja que Castelar no va voler seguir governant de manera antidemocràtica, i el general Pavía va reunir els partits contraris a la República Federal per posar al capdavant del govern a Francisco Serrano, líder del Partit Constitucional. -
Period: to
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
La Restauració Borbònica va ser un període entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos, que posa fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República. Durant aquest periode hi va haver una certa inestabilitat, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. Distingim tres etapes en el període: la preconstitucional, la constitucional i la instauració del Directori Militar. -
Constitució del 1876
La Constitució espanyola de 1876 proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i ser suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van ser restringides per les lleis ordinàries. -
Fundació del PSOE
El 1879 vint-i-cinc intel·lectuals marxistes es van reunir per fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. Aquest grup de marxistes, liderats per Pablo Iglesias, provenia de la Nueva Federación Madrileña una secció de l’Associació Internacional dels Treballadors creada per un grup de marxistes madrilenys que havien sigut expulsats de la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Així, el PSOE es convertia en el segon partit socialista creat al món després del Partit Socialdemòcrata Alemany. -
Fundació de la UGT
La Unió General de Treballadors va ser fundada el 12 d’agost de 1888 a Barcelona. Va néixer com una organització sindical obrera amb l’objectiu de defensar els drets dels treballadors i millorar les seves condicions laborals. El seu fundador va ser Pablo Iglesias, també fundador del PSOE. Es va crear en un context de creixent industrialització i conflictes laborals, i es va caracteritzar per una orientació socialista i reformista, optant per la lluita sindical legal i organitzada. -
Guerra de Cuba
Va ser un conflicte bèl·lic entre els independentistes cubans i l’exèrcit espanyol, que lluitava per mantenir l’illa com a colònia. Els cubans, eren liderats per José Martí. La guerra es va intensificar amb la intervenció dels Estats Units. Això va provocar la Guerra Hispanoamericana, on Espanya va perdre. Com a resultat, Espanya va signar el Tractat de París i va perdre Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, posant fi al seu imperi colonial d’ultramar. -
La crisi del sistema polític
La crisi del sistema polític es va produir a principis del segle XX, quan el sistema del torn pacífic entre liberals i conservadors va començar a descompondre’s. Aquest sistema, basat en eleccions manipulades i control del poder pels cacics, va perdre legitimitat social davant l’augment de nous moviments polítics i socials. La situació es va agreujar per diverses crisis: els problemes econòmics, la conflictivitat social, la desafecció popular amb la monarquia... -
Period: to
DICTADURA PRIMO DE RIVERA
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític autoritari que es va instaurar a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i el permís i acceptació del rei Alfons XIII. Primo de Rivera, per arribar al poder va optar per fer un cop d'estat que va provocar la dimissió del govern de Manuel García Prieto. -
Creació de la Unió Patriòtrica
Primo de Rivera va fundar la Unió Patriòtica per consolidar el seu poder i crear una base de suport popular per a la seva dictadura. Aquest partit tenia com a objectiu suprimir els partits polítics tradicionals i establir un sistema de govern únic, centralitzat, que unís els sectors monàrquics i conservadors. La Unió Patriòtica va ser l’instrument per controlar políticament la societat espanyola durant la dictadura. -
Desembarcament d'Alhucemas
L’operació militar d'Alhucemas va ser un èxit per a l’exèrcit espanyol en la guerra del Rif al Marroc, on les forces espanyoles van aconseguir vèncer els rebels rifeños. Aquesta victòria va ser vista com una gran fita per al règim de Primo de Rivera, la qual va augmentar la seva popularitat i legitimitat en els sectors militars i conservadors, ja que va mostrar la capacitat del govern per resoldre problemes colonials. -
Festa de la Monarquia
Primo de Rivera va organitzar un gran acte celebrant la unitat de la monarquia i la dictadura per intentar reforçar la seva posició i l’aliança amb la monarquia. Aquesta celebració va servir per destacar el suport del rei Alfons XIII cap a la seva dictadura i per promoure l’idea d’una Espanya unificada sota el règim autoritari, tot i les tensions internes i les crítiques a la seva gestió del país. -
Creació de la "Constitució" de Primo de Rivera
Primo de Rivera va establir una nova carta que va organitzar la societat espanyola segons un sistema corporatiu. Aquesta "Constitució" establia un sistema de corporacions on els sindicats i les corporacions professionals substituïen els partits polítics en la representació popular. El règim pretenia legitimar-se a través d'un sistema autoritari que restringia les llibertats democràtiques i establia un control vertical de la política i l’economia. -
La constituió de 1931
El 1931 es va aprovar la nova Constitució de la Segona República, una de les més modernes d'Europa en aquell moment. La Constitució establia Espanya com una república democràtica, amb drets civils i socials per a la ciutadania. També es va establir el sufragi universal masculí, que va ser un pas important cap a la democràcia i va permetre el desenvolupament d'una societat més igualitària, tot i que molts sectors van oposar-se a aquesta nova realitat. -
Dimissió de Primo de Rivera
Després de diversos fracassos econòmics, socials i polítics, Primo de Rivera va dimitir davant la pressió interna i externa. La crisi econòmica global de 1929, les tensions socials i l'augment de l'oposició a la dictadura van fer insostenible el seu règim. Aquesta inestabilitat va obrir el camí a una nova etapa de turbulència política a Espanya, amb la monarquia intentant restablir-se i les condicions que portarien a la proclamació de la Segona República el 1931. -
Period: to
II REPÚBLICA
La II República va ser un règim democràtic que va existir entre el 1931 i 1939. Va substituir la monarquia d'Alfons XIII i va acabar amb la dictadura de Franco després de la Guerra Civil. Es divideix en: el govern provisional, el bienni reformista, el bienni conservador, que va intentar aturar aquestes reformes, i el Front Popular, coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions abans del cop d'estat de 1936. Durant la guerra el poder real estava en mans dels comitès de guerra. -
La Sanjurjada
El 1932 va haver el primer intent de cop d’estat contra la República liderat pel general José Sanjurjo. Aquest intent va sorgir com a reacció de sectors conservadors i militars davant les reformes impulsades pel govern, especialment la reforma agrària, la militar i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La rebel·lió va començar a Sevilla, però va fracassar per manca de suport i coordinació. Sanjurjo va ser detingut i condemnat a mort, però va acabar a la presó, i més tard va ser indultat. -
Estatut d'Autonomia (Catalunya)
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser la norma que va establir per primera vegada l’autogovern modern de Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Va ser aprovat per referèndum i validat per les Corts espanyoles. Reconeixia Catalunya com a regió autònoma, amb un Parlament, un govern i un president. Atorgava competències en àmbits com l’ensenyament, la cultura, l’ordre públic i el dret civil, i reconeixia el català com a llengua oficial juntament amb el castellà. -
Revolució d'Octubre de 1934
Va ser una insurrecció massiva organitzada per sindicats i partits d'esquerra en resposta a la inclusió de la CEDA al govern de la República. Els treballadors de les mines d'Astúries van començar una vaga que va acabar amb una revolta armada on es van sumar Catalunya i el País Basc. L'exèrcit es va reprimir a la revolta, amb centenars de morts i milers de detinguts. Aquest esdeveniment va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de la República, amb un augment de tensions entre els sectors. -
L’assassinat de José Calvo Sotelo
El 13 de juliol de 1936, el diputat monàrquic José Calvo Sotelo, líder de la dreta autoritària i un dels principals opositors al govern del Front Popular, va ser assassinat a Madrid per un grup de guàrdies d’assalt i militants d’esquerres. L’assassinat de Calvo Sotelo va sacsejar l’opinió pública i va fer evident que la situació política era insostenible. Per a la dreta i l’exèrcit, aquest crim va a accelerar els preparatius del cop d’estat franquista que va començar quatre dies després. -
Period: to
GUERRA CIVIL
La Guerra Civil espanyola 17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu a Espanya, ja que va representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat durant els anys anteriors. -
Bombardeig de Guernica
El 26 d’abril de 1937, la ciutat basca de Guernica va ser bombardejada per l’aviació alemanya de la Legió Còndor, aliada dels franquistes. Va ser un atac sobre la població civil, en plena tarda de mercat, i va causar centenars de morts. L’objectiu era aterrir la rereguarda republicana i trencar la resistència basca. El bombardeig es va convertir en un símbol de la destrucció de la guerra moderna i va tenir un gran impacte internacional. Aquest atac va espantar molt a la població. -
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva republicana per alleugerir la pressió sobre Madrid i recuperar territori. Al principi va ser un èxit parcial, però els franquistes van contraatacar amb força i van recuperar les posicions perdudes. Tot i les pèrdues franquistes, la República va patir greus baixes i no va aconseguir canviar l’equilibri estratègic. Va ser una de les batalles més sagnants de la guerra, i va mostrar els límits militars del bàndol republicà malgrat el seu esforç ofensiu. -
Caiguda de Màlaga
El febrer del 1937 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Màlaga. La població civil que intentava fugir per la carretera de Màlaga a Almeria va ser bombardejada per mar i aire, en un episodi conegut com la “Desbandà”, amb centenars o milers de civils morts. La caiguda de Màlaga va ser una derrota molt dura per a la República, que va demostrar la seva debilitat al front sud i la superioritat militar dels rebels en aquell moment. -
Final de la Guerra Civil
El 1 d’abril de 1939, el general Francisco Franco va firmar el comunicat oficial que declarava el final de la Guerra Civil Espanyola, després de la rendició total de les forces republicanes. El bàndol nacional va ocupar Madrid dies abans, i les últimes resistències republicanes es van vèncer o es van rendir. Amb aquest comunicat, es va donar pas a la dictadura franquista, que va durar fins al 1975. -
Caiguda de Barcelona
El gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a Barcelona sense gaire resistència, després d’un atac aquell mateix mes. La població civil, esgotada per la guerra i la fam, va fugir en massa cap a la frontera francesa, en una retirada caòtica. La caiguda de Barcelona va marcar el col·lapse definitiu de la Catalunya republicana i va ser un cop duríssim per al govern de la República. A partir d’aquí, la derrota total del bàndol republicà era pràcticament inevitable. -
Period: to
FRANQUISME
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial d'Espanya entre 1939 i 1975. Basat en el lideratge del general Francisco Franco, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. Era una dicatdura amb trets feixistes que negava els prinipis de la democràcia liberal i es basava en el mlilitarisme, el catolicisme conservador i la unitat d'Espaya. -
Afusellament de Lluís Companys
Després de fugir a França en acabar la guerra civil, Lluís Companys (president de la Generalitat de Catalunya) va ser detingut per la Gestapo amb col·laboració del règim nazi i entregat a les autoritats franquistes. Un cop a Espanya va ser acusat de rebel·lió i condemnat a mort. El van afusellar al Castell de Montjuïc i es va convertir en un símbol de la repressió contra el catalanisme i va marcar un precedent en la persecució dels dirigents polítics durant els primers anys de la dictadura. -
Acords amb els Estats Units
El 1953 Espanya va signar amb els Estats Units els Pactes de Madrid que incloïen acords militars i econòmics. Suposaven un gir important en la posició internacional del règim franquista a canvi de permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes al territori espanyol. Franco va aconseguir trencar l’aïllament internacional imposat després de la Segona Guerra Mundial i va obtenir ajudes econòmiques i materials per modernitzar infraestructures i impulsar la recuperació econòmica. -
Creació del Valle de los Caídos
El Valle de los Caídos va ser un projecte impulsat personalment per Franco amb la intenció de construir un monument a la memòria de la guerra però especialment com a lloc d’exaltació del franquisme. Oficialment es presentava com un espai de reconciliació i símbol de victòria i humiliació per a molts sectors de la societat. Franco va reforçar el seu relat històric i nacionalista en un espai monumental que també va acabar sent la seva pròpia tomba -
Fets del Palau
El 1960 durant un acte oficial al Palau de la Música Catalana un grup de joves catalanistes va cantar "Els Segadors" en senyal de defensa de la identitat catalana en un moment en què l’himne estava prohibit pels franquistes. Aquest incident, va provocar una dura reacció del règim amb detencions i processos repressius. Pocs dies després Franco va viatjar a Barcelona per mostrar autoritat i reforçar el control sobre Catalunya amb milers de segurates al seu voltant per protegir-lo. -
Afusellaments del 1975
A l'estapa final de Franco, va autoritzar l’execució de cinc militants antifranquistes acusats d’activitats armades vinculades a ETA i al FRAP. Aquestes execucions van ser les últimes del franquisme i van provocar una gran indignació internacionalment amb manifestacions a moltes capitals europees. Aquests fets van marcar l’inici d’un període d’intensa tensió política que precediria la transició democràtica -
Mort de Francisco Franco
Després de 40 anys de dictadura Franco va morir el novembre de 1975. Aquest fet va marcar el final del règim franquista iniciant així un procés de canvi polític cap a la democràcia. Espanya va començar un període incert però amb expectatives per una Espanya lliure. -
Proclamació del rei Joan Carles I
Dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I es va proclamar rei d'Espanya. Va ser una sorpresa per molts els ciutadans el fet de que tot i ser escollit per Franco, el rei va apostar per la democràcia. En lloc de continuar amb el franquisme, va impulsar reformes que afavorien una monarquia parlamentària i un sistema plural. -
Period: to
TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
La Transició democràtica espanyola, és el període entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol. Va instaurar una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens. -
Aprovació de la Llei per la Reforma Política
Aquesta llei es tractava d'una reforma "de la llei a la llei" per evitar un trencament brusc i violents enfrontaments. Va ser aprovada pel Parlament franquista i sotmesa a referèndum, amb un 94% de vots favorables. La llei permetia la convocatòria d’eleccions lliures i la legalització dels partits polítics, inclòs el Partit Comunista, una decisió polèmica però decisiva per avançar cap a la democràcia. -
Primera elecció democràtica després del franquisme
Aquestes eleccions generals van ser les primeres lliures a Espanya des del 1936. S’hi van presentar diferents forces polítiques, de dreta, centre i esquerra, entre elles moltes que havien estat perseguides durant el franquisme. Va guanyar la Unió de Centre Democràtic. Aquestes eleccions van donar legitimitat al nou govern i van permetre la creació de les Corts Constituents. Va ser un moment històric molt celebrat per la societat espanyola, que votava en llibertat després de quatre dècades. -
Cop d’estat fallit del 23-F
El 1981, durant la votació d'investidura del nou president del govern, un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Antonio Tejero va entrar armat al Congrés dels Diputats i va segrestar els parlamentaris. A la vegada, es van moure tropes militars a València. Va ser un intent de tornar a un règim autoritari. La intervenció del rei Joan Carles I, va ser clau per frenar el cop. El fracàs del 23-F va reforçar definitivament el compromís d’Espanya amb la democràcia.