-
primer moviment del ludisme
-
-
Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799).
-
S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es)
-
Fundació del Sindicat Nacional Unificat.
-
El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Tot i així entenem que darrera de l'acord s'hi pot veure la pressió de treballadors organitzats.
-
Reial ordre autoritzant la formació d'associacions de socor mutu.
-
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.
-
En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.
-
Constitució d'una comissió d'arbitratge per a solucionar conflictes laborals. Es firmen uns pactes entre fabricants i els representants dels treballadors, sobre la llargada de les peces i salaris (amb aquest fet es reconeix la representativitat de les Associacions Obreres)
-
Primera prohibició de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. Volem destacar que tot i la prohibició es continuen constituint Societats de Protecció Mútua de fora del pla de Barcelona. També destaquem l'escrit que la Junta de la Societat va adreçar als seus associats.
-
El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres.
-
Queda constituïda la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.
-
Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres. El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma ...
-
Unes protestes obreres a la ciutat porten a l'incendi de la fàbrica de vapor de "Vila, Subirà i Cia".
-
Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
-
Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El capità general publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. El Govern de l'Estat va aprovar un reglament per a les fàbriques de teixits i va autoritzar la formació d'associacions obreres
-
El dia 14, una Comissió de les Classes Obreres, decreta el boicot contra les Selfactines. Els primers dies (confonent-se amb l'agitació política i militar que vivia Barcelona), el boicot deriva cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, però després el boicot continuà de forma pacífica. El dia 25 de juliol el capità general de Catalunya, Ramón de la Rocha, després d'una entrevista amb el dirigent obrer Josep Barceló, publica una ordre prohibint l'ús de les Selfactines.
-
El dia 8, les 19 Societats Obreres que decretaren el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
La importància del Conflicte de les Selfactines i la força de les Societats Obreres queda constatada pel fet que el dia 9 d'agost de 1854 es dictà a Madrid una ordre revocant la prohibició de les Selfactines, i que aquesta ordre no fou publicada per les autoritats de Catalunya. -
El dia 26 el governador civil, general Pascual Madoz, autoritza formalment les Societats Obreres. Entenem aquest fet com un resultat més de la lluita obrera contra les Selfactines.
-
Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.
-
El dia 21 es publica una reial ordre que torna a revocar el Ban (de 1854) del capità general de Catalunya Ramón de la Rocha prohibint l'ús de les Selfactines, i anul·la els pactes entre fabricants i treballadors. D'aquesta reial ordre destaquem aquest paràgraf
-
El dia 31 el nefast capità general de Catalunya, Juan Zapatero, torna a prohibir tota classe d'associació obrera
-
Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat des del setmanari "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat.
-
Diverses societats obreres de Barcelona constitueixen la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.
-
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
-
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Marga
-
El dia 3 de gener el general Manuel Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament. A Barcelona el capità general de Catalunya Martínez Campos, dissol l'Ajuntament i el dia 9 declara il·legal la FRE de l'AIT.
-
De la mà dels reformistes Joan Nuet, Josep Pamias, Josep Bragulat, Ramon Lostau i Manuel Bochons, es publica el manifest-programa del Partit democràtic-socialista obrer.
-
Es produeixen els Fets de La Mano Negra. S’origina una brutal repressió de la guàrdia civil contra els anarquistes andalusos.
-
Se celebra el primer Certamen Socialista. Tot i el nom es un acte literari convocat pels anarquistes.
-
Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats
-
Creació del Foment de Treball Nacional, per fusió del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment del Treball Nacional.
-
S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys.
-
Del dia 22 al 25 se celebra un congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat. Les divergències havien tocat de mor l'organització estatal del moviment obrer anarquista.
-
Fundació de la Confederació General del Treball
-
Se celebra una Conferència Internacional Anarquista
-
Es publica una Llei sobre accidents de treball (passaran molts anys abans no es comenci a complir)
-
Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte.
-
Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant els sindicats fabrils.
-
Durant els primers mesos de l'any es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència del Principat.
-
Mentre l'organització de les societats obreres, no socialistes, a nivell estatal no trobaven un punt de convergència, a Barcelona es constitueix amb pocs efectius la Unió Local de Societats Obreres. Aquesta Unió que en un primer moment no aglutina amb prou força el moviment obrer, serà l'any 1907 la força centrífuga de l'anarcosindicalisme.
-
Es promulga una llei de descans dominical.
-
El dia 3 se celebra el congrés de constitució de Solidaritat Obrera. Nom oficial: Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera-. Hi participen organitzacions anarcosindicalistes i socialistes. Solidaritat Obrera serà sens dubte el punt d'inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per aquest, de la resta de l'Estat. Es pren l'acord d'editar un periòdic, "Solidaridad Obrera".
-
és una setmana en què es defensen els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola, es comencen a cremar esglésies i convents dels quals hi ha molts ferits, és una prova de l'salvatgisme militar en el qual es tanquen diversos sindicats
-
Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
-
Sota la presidència de Prat de la Riba s’organitza la Mancomunitat de Catalunya.
-
Comença la primera guerra mundial.
-
Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa.
-
Bolxevics, amb el suport del poble, prenen el poder a Rússia.
-
El dia 19 és assassinat el cenetista Pau Sabater, àlias "El Tero", president del Sindicat de Tintorers de Barcelona. La violència patrono-militar feia i faria estralls entre els sindicalistes. (Relació del sindicalistes morts o ferits en atemptats durant el període 1919-23).
-
Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
-
Creació de la Unió de Sindicats Lliures. Organització formada sota el padrinatge de la Patronal. Serà l'executor de la guerra bruta de l'oligarquia patronal, amb connivència amb les autoritats militars de Catalunya.
-
Seguint en la seva política de repressió del moviment obrer, el general Martínez Anido governador de Barcelona, prohibeix la CRTC i deporta al castell-presó de la Mola de Maó els principals dirigents obrers.
-
Es produeixen les primeres manifestacions de la "llei de fugues". El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, fou deixat en llibertat el 5 de desembre i tirotejat per la policia. Se'l considera la primera víctima de la llei de fugues.
-
Es constitueix el Partit Comunista d'Espanya (PCE), format per dues escissions del PSOE, el Partit Comunista Obrer Espanyol i el Partit Comunista Espanyol.
-
Es publica una nova Llei d'accidents de treball, que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900.
-
Es publica una Llei de Subsidi a la Maternitat.
-
Mussolini pren el poder
-
Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (
-
Cop d'Estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar.
-
Nova llei sobre el descans dominical.
-
Es crea el Partit Comunista Català
-
Dimissió del dictador Primo de Rivera. El substitueix el general Berenguer que restablirà les llibertats d’associació i premsa.
-
Constitució de l’Esquerra Republicana de Catalunya
-
El dirigent de la UGT i del PSOE, Francisco Largo Caballero, és nomenat ministre de Treball. Creació dels Jurats Mixtos de Treball i arbitratge obligatori.
-
Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.
-
Insurrecció anarquista pacífica amb la proclamació del Comunisme Llibertari. Amb la repressió posterior dirigents sindicalistes i anarquistes són deportats a Guinea.
-
El general colpista José Sanjurjo fa un pronunciament insurreccional contra els Estatuts d’Autonomia.
-
Fundació de la Unió Democràtica de Catalunya.
-
Hitler decreta la supressió dels Sindicats.
-
El Parlament català aprova la Llei de Contractes de Conreu. Serà anul·lada pel Tribunal Constitucional.
-
Triomf electoral del Front d’Esquerres en les eleccions generals.
-
El president Companys torna a presidir la Generalitat de Catalunya.
-
Es constitueix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que s’adhereix a la Tercera Internacional
-
Decret de sindicació obligatòria.
-
Es produeix un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.
-
Tropes franquistes ocupen Barcelona.
