Cronologia moviment obrer

By Nnnollx
  • Camprodon

    primer moviment del ludisme
  • Period: to

    moviment obrer 1823-1939

  • Catalunya

    Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799).
  • Barcelona

    S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es)
  • Londres

    Fundació del Sindicat Nacional Unificat.
  • Reus

    El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Tot i així entenem que darrera de l'acord s'hi pot veure la pressió de treballadors organitzats.
  • Estat

    Reial ordre autoritzant la formació d'associacions de socor mutu.
  • Barcelona

    El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.
  • Barcelona

    En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.
  • Barcelona

    Constitució d'una comissió d'arbitratge per a solucionar conflictes laborals. Es firmen uns pactes entre fabricants i els representants dels treballadors, sobre la llargada de les peces i salaris (amb aquest fet es reconeix la representativitat de les Associacions Obreres)
  • Catalunya

    Primera prohibició de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. Volem destacar que tot i la prohibició es continuen constituint Societats de Protecció Mútua de fora del pla de Barcelona. També destaquem l'escrit que la Junta de la Societat va adreçar als seus associats.
  • Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus

    El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres.
  • Terrassa.

    Queda constituïda la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.
  • Barcelona

    Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres. El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma ...
  • Igualada

    Unes protestes obreres a la ciutat porten a l'incendi de la fàbrica de vapor de "Vila, Subirà i Cia".
  • Londres

    Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
  • Barcelona

    Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El capità general publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. El Govern de l'Estat va aprovar un reglament per a les fàbriques de teixits i va autoritzar la formació d'associacions obreres
  • Barcelona

    El dia 14, una Comissió de les Classes Obreres, decreta el boicot contra les Selfactines. Els primers dies (confonent-se amb l'agitació política i militar que vivia Barcelona), el boicot deriva cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, però després el boicot continuà de forma pacífica. El dia 25 de juliol el capità general de Catalunya, Ramón de la Rocha, després d'una entrevista amb el dirigent obrer Josep Barceló, publica una ordre prohibint l'ús de les Selfactines.
  • Barcelona

    El dia 8, les 19 Societats Obreres que decretaren el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
    La importància del Conflicte de les Selfactines i la força de les Societats Obreres queda constatada pel fet que el dia 9 d'agost de 1854 es dictà a Madrid una ordre revocant la prohibició de les Selfactines, i que aquesta ordre no fou publicada per les autoritats de Catalunya.
  • Barcelona

    El dia 26 el governador civil, general Pascual Madoz, autoritza formalment les Societats Obreres. Entenem aquest fet com un resultat més de la lluita obrera contra les Selfactines.
  • Barcelona

    Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.
  • Madrid

    El dia 21 es publica una reial ordre que torna a revocar el Ban (de 1854) del capità general de Catalunya Ramón de la Rocha prohibint l'ús de les Selfactines, i anul·la els pactes entre fabricants i treballadors. D'aquesta reial ordre destaquem aquest paràgraf
  • Catalunya

    El dia 31 el nefast capità general de Catalunya, Juan Zapatero, torna a prohibir tota classe d'associació obrera
  • Barcelona

    Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat des del setmanari "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat.
  • Barcelona

    Diverses societats obreres de Barcelona constitueixen la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.
  • Paris

    El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
  • Estat

    Estat
    Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Marga
  • Estat

    El dia 3 de gener el general Manuel Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament. A Barcelona el capità general de Catalunya Martínez Campos, dissol l'Ajuntament i el dia 9 declara il·legal la FRE de l'AIT.
  • Barcelona

    De la mà dels reformistes Joan Nuet, Josep Pamias, Josep Bragulat, Ramon Lostau i Manuel Bochons, es publica el manifest-programa del Partit democràtic-socialista obrer.
  • Andalusia.

    Es produeixen els Fets de La Mano Negra. S’origina una brutal repressió de la guàrdia civil contra els anarquistes andalusos.
  • Reus

    Se celebra el primer Certamen Socialista. Tot i el nom es un acte literari convocat pels anarquistes.
  • Estat

    Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats
  • Barcelona

    Creació del Foment de Treball Nacional, per fusió del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment del Treball Nacional.
  • Estat

    S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys.
  • Madrid

    Del dia 22 al 25 se celebra un congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat. Les divergències havien tocat de mor l'organització estatal del moviment obrer anarquista.
  • França

    Fundació de la Confederació General del Treball
  • Londres

    Se celebra una Conferència Internacional Anarquista
  • Estat

    Estat
    Es publica una Llei sobre accidents de treball (passaran molts anys abans no es comenci a complir)
  • Estat

    Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte.
  • Catalunya

    Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant els sindicats fabrils.
  • Catalunya

    Durant els primers mesos de l'any es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència del Principat.
  • Barcelona

    Mentre l'organització de les societats obreres, no socialistes, a nivell estatal no trobaven un punt de convergència, a Barcelona es constitueix amb pocs efectius la Unió Local de Societats Obreres. Aquesta Unió que en un primer moment no aglutina amb prou força el moviment obrer, serà l'any 1907 la força centrífuga de l'anarcosindicalisme.
  • Espanya

    Es promulga una llei de descans dominical.
  • Barcelona

    El dia 3 se celebra el congrés de constitució de Solidaritat Obrera. Nom oficial: Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera-. Hi participen organitzacions anarcosindicalistes i socialistes. Solidaritat Obrera serà sens dubte el punt d'inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per aquest, de la resta de l'Estat. Es pren l'acord d'editar un periòdic, "Solidaridad Obrera".
  • Barcelona. Setmana Tràgica.

    Barcelona. Setmana Tràgica.
    és una setmana en què es defensen els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola, es comencen a cremar esglésies i convents dels quals hi ha molts ferits, és una prova de l'salvatgisme militar en el qual es tanquen diversos sindicats
  • Estat

    Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
  • Catalunya

    Sota la presidència de Prat de la Riba s’organitza la Mancomunitat de Catalunya.
  • Europa

    Comença la primera guerra mundial.
  • Russia

    Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa.
  • Rússia.

    Bolxevics, amb el suport del poble, prenen el poder a Rússia.
  • Barcelona

    El dia 19 és assassinat el cenetista Pau Sabater, àlias "El Tero", president del Sindicat de Tintorers de Barcelona. La violència patrono-militar feia i faria estralls entre els sindicalistes. (Relació del sindicalistes morts o ferits en atemptats durant el període 1919-23).
  • Estat

    Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
  • Barcelona

    Creació de la Unió de Sindicats Lliures. Organització formada sota el padrinatge de la Patronal. Serà l'executor de la guerra bruta de l'oligarquia patronal, amb connivència amb les autoritats militars de Catalunya.
  • Barcelona

    Seguint en la seva política de repressió del moviment obrer, el general Martínez Anido governador de Barcelona, prohibeix la CRTC i deporta al castell-presó de la Mola de Maó els principals dirigents obrers.
  • Barcelona

    Es produeixen les primeres manifestacions de la "llei de fugues". El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, fou deixat en llibertat el 5 de desembre i tirotejat per la policia. Se'l considera la primera víctima de la llei de fugues.
  • Madrid

    Es constitueix el Partit Comunista d'Espanya (PCE), format per dues escissions del PSOE, el Partit Comunista Obrer Espanyol i el Partit Comunista Espanyol.
  • Estat

    Es publica una nova Llei d'accidents de treball, que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900.
  • Espanya

    Es publica una Llei de Subsidi a la Maternitat.
  • Italia

    Mussolini pren el poder
  • Barcelona

    Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (
  • Barcelona

    Cop d'Estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar.
  • Espanya

    Nova llei sobre el descans dominical.
  • Barcelona

    Es crea el Partit Comunista Català
  • Madrid

    Dimissió del dictador Primo de Rivera. El substitueix el general Berenguer que restablirà les llibertats d’associació i premsa.
  • Barcelona

    Constitució de l’Esquerra Republicana de Catalunya
  • Madrid

    El dirigent de la UGT i del PSOE, Francisco Largo Caballero, és nomenat ministre de Treball. Creació dels Jurats Mixtos de Treball i arbitratge obligatori.
  • Espnya

    Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.
  • Alt Llobregat

    Insurrecció anarquista pacífica amb la proclamació del Comunisme Llibertari. Amb la repressió posterior dirigents sindicalistes i anarquistes són deportats a Guinea.
  • Espanya

    El general colpista José Sanjurjo fa un pronunciament insurreccional contra els Estatuts d’Autonomia.
  • Barcelona

    Fundació de la Unió Democràtica de Catalunya.
  • Alemanya

    Hitler decreta la supressió dels Sindicats.
  • Catalunya

    El Parlament català aprova la Llei de Contractes de Conreu. Serà anul·lada pel Tribunal Constitucional.
  • Catalunya/Estat

    Triomf electoral del Front d’Esquerres en les eleccions generals.
  • Catalunya

    El president Companys torna a presidir la Generalitat de Catalunya.
  • Barcelona

    Es constitueix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que s’adhereix a la Tercera Internacional
  • Espanya

    Decret de sindicació obligatòria.
  • Catalunya

    Es produeix un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.
  • Barcelona

    Tropes franquistes ocupen Barcelona.