-
1516
Regnat de Carles I
L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols; arxiduc d'Àustria i, finalment, príncep d'Astúries.
Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya i per via materna dels Reis Catòlics. -
Feb 24, 1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia es va lliurar el 24 de febrer de 1525 entre l'exercit Francés sota les ordres del rei Francisco I i les tropes germano-espanyoles de l'emperador Carles I, amb la victòria dels últims, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
Apr 24, 1547
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres. -
1555
Tractat de Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Felip II de Castella, 21/05/1527 - 13/02/1598, va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau de Cateau-Cambrésis i la desfeta de l'Armada Invencible, respectivament. -
1557
Batalla de San Quintín
La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al Segle XVI.
Després d'haver estat envaït, el Regne de Nàpols, per les tropes franceses del Duc de Guisa, Felip II ordenà a les tropes espanyoles que es trobaven als Països Baixos espanyols envair França. La guerra oberta entre Enric II de Valois i Felip II d'Espanya entrava en la seva fase més crucial. -
1571
Batalla de Lepant
A la batalla naval de Lepant s'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors. La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la República de Venècia, la República de Gènova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu. L'estol aliat estava liderat per Joan d'Àustria, amb l'armada espanyola, la veneciana i la pontifícia. Entre tots arribaren a reunir més de 200 galeres i altres naus auxiliars. -
Period: to
Gerra angloespanyola
La Guerra angloespanyola va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada. La guerra va ser interrompuda per batalles àmpliament separades.
La guerra va començar el 1585 amb la fracassada expedició militar d'Anglaterra als Països Baixos, sota les ordres del Comte de Leicester en suport de la resistència dels Estats Generals al domini Habsburg. -
Creació de la Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va donar Felip II de Castella a la gran flota que va armar el 1588 per la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota és envair i controlar la política exterior anglesa. Al final la batalla naval va ser guanyada pels anglesos. -
Treva dels 12 anys o Treva d'Anvers
La treva dels Dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre Espanya i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política. -
Expulsió dels Moriscos
Els decrets d'expulsió dels moriscos foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
Inici de la guerra dels 30 anys
La Guerra dels Trenta Anys, del 1618 al 1648, fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659. -
Setge de Breda
El setge de Breda va tenir lloc durant el transcurs de la Guerra europea dels Trenta Anys i de la Guerra dels Vuitanta Anys a Flandes, que enfrontava als terços espanyols de l'exèrcit de Flandes amb les forces de les Províncies Unides dels països Baixos; la ciutat fortalesa de Breda, sota el govern de Justino de Nassau, va ser assetjada i finalment conquerida pels exèrcits espanyols sota el comandament d'Ambrosio Spínola en 1625.
Aquesta rendició va ser una de les més famoses d'Espanya -
Insurrecció de Portugal i Catalunya
-
Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol , que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys, es va signar el 15 d'octubre de 1648. El tractat de Münster es va signar el 24 d'octubre de 1648 entre Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne de França, i Suècia.
