-
Period: 200,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
Els primers rastres de civilització humana sobre el territori de Dinamarca es remunten a un període interglacial de l'edat de pedra. -
10,000 BCE
Apareix la cultura de Bromme
Encara de tipus paleolític. Les tribus d'aquesta cultura, caçaven encara a la tundra ants, cavalls, senglars i rens. -
7400 BCE
Cultura Meglemosiana
Tenien una alimentació més variada, consumien igualment baies, nous, peix, crustacis, ocells i arrels. -
6000 BCE
Cultura Kongemosiana
Tenien una alimentació més variada, consumien igualment baies, nous, peix, crustacis, ocells i arrels. -
5200 BCE
Cultura Mesolítica i Cultura d'Eterbolle
Caracteritzada per amuntegaments de petxines, ha deixat rastres a Jutlàndia. Va deixar el seu lloc a la cultura anomenada dels vasos d'embut, neolítica, la primera a practicar l'agricultura. -
Period: 3000 BCE to 476
EDAT ANTIGA
-
Period: 1400 BCE to 450 BCE
Edat del Bronze Danesa
Els especialistes pensen que els carros solars il·lustren un important fonament mitològic de l'edat del bronze. És en aquest període quan es formen comunitats rurals notòries. -
Period: 500 BCE to 1 CE
Edat de Ferro
El clima de Dinamarca i d'Escandinàvia meridional es fa més fresc i humit, la qual cosa limita l'agricultura i força els grups indígenes a emigrar cap al sud. En aquesta època, els habitants comencen a extreure el ferro dels aiguamolls de torba. -
113 BCE
Primer Mencionament dels Cimberes i Teutons
Són mencionats per primera vegada els cimbres i els teutons, establerts a Jutlàndia i al sud. L'exhauriment de la terra cultivada, les transgressions marines o altres onades de tempestes, la importància de zones torboses, semblen haver contribuït a les creixents migracions entre les comarques de l'Europa nòrdica, o més simplement fora d'aquestes, i als conflictes de les tribus teutones amb els colons romans a Gàl·lia o al nord d'Itàlia. -
Period: 400 to 800
Edat de Ferro Germànica
L'era del ferro germànica és un període comprès entre 400 i 800 dC, en el moment de les invasions bàrbares. El seu començament és marcat per la caiguda de l'Imperi Romà i l'augment de poder dels «regnes germànics». Entre les restes més conegudes d'aquest període, convé citar els «homes de les torberes», que són els cossos preservats de dos homes escanyats, potser en el transcurs d'un sacrifici comunitari o d'una execució de presoners condemnats a mort. -
450
Els Jutes Colonitzen l'Illa Britannia (Gran Bretanya).
Els jutes, així com els saxons, els angles i els frisis, colonitzen l'illa coneguda com a Britannia pels romans (l'actual Gran Bretanya), passant pel mar del Nord. -
Period: 476 to 1000
ALTA EDAT MITJANA
-
725
Cristanització Lenta
La història del cristianisme a Dinamarca s'encavalca en part amb la de l'època vikinga. -
730
Naixement de Dinamarca
Als voltants del 730, els danesos construeixen prop de Slesvig un important sistema de fortificació per protegir-se dels saxons: el Danevirke, línia defensiva d'una trentena de quilòmetres de longitud. Vers el 800, un rei danès local agafa els venedors internacionals establerts a Rerik, llavors en territori eslau, i els reinstal·la a Haithabu. -
Period: 750 to 911
Època Vikinga
Gairebé tots els pobles danesos daten de l'època vikinga. -
936
Unificació de Dinamarca
Dinamarca és unificada una primera vegada cap al 936 sota Gorm el Vell. -
1090
L'Esglèsia
L'Església no deixa d'estendre-hi la seva influència secular. La societat agrícola de 700.000 persones és al final del segle xi una societat amb normes aparentment feudals: un clergat poderós, una noblesa secular de grans terratinents que constitueix el nucli de la defensa del regne, una burgesia que creix al mateix temps que les ciutats, i una pagesia molt nombrosa. -
Period: 1101 to 1201
EL REGNE CRISTIÀ
Valdemar el Gran imposa una monarquia hereditària danesa consagrada per l'Església. -
Period: 1300 to 1500
BAIXA EDAT MITJANA
Al final d'una vasta expansió nascuda de la seva potència militar i d'una regressió extraordinàriament ràpida, el Regne danès conserva el control dels estrets d'entrada i de sortida de la mar Bàltica. Si els horitzons del mar del Nord es tanquen de nou lentament, la mar Bàltica crida al renaixement del poder reial, si vol afavorir els comerciants i les ciutats daneses. -
1350
La Unió de Kalmar
Després 1350, la pesta negra infligeix en dos decennis, a Dinamarca i en general a Escandinàvia, una gran pèrdua de població, que comporta alhora trastorns econòmics i socials. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
El 1530, s'imposa la reforma luterana, en benefici del poder reial, als assumptes del Regne de Dinamarca i de Noruega. El 1536, les principals resistències daneses són escombrades. No queden entre els més reticents més que alguns grups de catòlics noruecs aïllats a les seves províncies. Així, el poder administratiu danès pot justificar millor la colonització autoritària de les elits daneses i imposar una rigorosa regulació als pagesos noruecs. -
1536
La Reforma
La Reforma, que és originària d'Alemanya i de les idees de Martí Luter, té un fort impacte sobre Dinamarca. L'Església nacional és avui encara luterana. A Dinamarca, el protestantisme no s'estén, tanmateix, gràcies a l'entusiasme popular per la reforma de l'Església, excepte a les ciutats, sinó a l'entusiasme d'un príncep pel creixement de les seves riqueses, donada la secularització dels dominis de l'Església. -
Period: to
LA GUERRA DE KALMAR
La Guerra de Kalmar oposa Suècia a Dinamarca. Com que Dinamarca controla els estrets que connecten la mar Bàltica al mar del Nord, Suècia busca des de fa diversos anys la forma d'obtenir una nova via comercial que passaria per Lapònia, poc poblada, i el nord de Noruega, territoris pertanyent també a Dinamarca. -
Period: to
LA GUERRA DELS TRENTA ANYS
Dinamarca és llavors un regne relativament poderós. La política europea del segle XVI gira àmpliament al voltant del conflicte entre les forces catòliques i protestants. És, doncs, inevitable que Dinamarca estigui preparat per a la guerra quan aquesta es produeix. Dinamarca entra en la Guerra dels Trenta anys per salvar la causa protestant, però aquesta intervenció militar de Cristià IV fou un fracàs per a Dinamarca. Pitjor encara, Suècia intervé llavors amb gran èxit en la guerra. -
Period: to
LA GUERRA D'HOLANDA
Cristià V és un príncep d'una dinastia europea. Per les seves tres germanes, és cunyat de l'elector de Saxe, rei de Suècia. El seu germà és casat amb Anna, reina d'Anglaterra. El senat suec que governa en nom del jove Carles IX renova la seva aliança amb el Regne de França l'abril de 1672. No cal més per precipitar Dinamarca, aliat del Gran Elector, al camp holandès. -
Period: to
TERCERA GUERRA DEL NORD
Frederic IV, però espera una revenja contra Suècia. Les hostilitats deixen ràpidament fora de combat Dinamarca, vençuda per Carles XII al començament del conflicte. La guerra, que s'eternitza, veu a les seves acaballes la tornada de la fam i la pesta sobre les ribes del mar Bàltic. I la derrota final de Suècia no beneficia més que la Rússia de Pere el Gran. Els russos orquestren una estrepitosa entrada en les qüestions econòmiques i polítiques de la mar Bàltica. -
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
El 1801, els regnes de Dinamarca, de Suècia i l'imperi de Rússia formen una aliança de neutralitat armada de cara a França, però en oposició a Anglaterra. -
Period: to
DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
La Segona Guerra Mundial i de la conclusió d'un tractat de no-agressió amb l'Alemanya nazi el 31 de maig de 1939 a Berlín, Dinamarca és ocupada per la Wehrmacht el 9 d'abril de 1940, en el marc de l'Operació Weserübung. Contràriament a la majoria dels governs dels estats envaïts pels nazis, el rei Cristià X de Dinamarca i el seu govern donen l'ordre a l'exèrcit de no oposar resistència i escullen quedar-se al país sota l'ocupació, que es perllonga fins al 5 de maig de 1945.
