-
Hi ha una llegenda que tracta de dos bessons i una lloba, la lloba amamantava els dos bessons perquè no tenien ni mare ni pare. Un dia un pastor va trobar els dos bessons amb la lloba, els va agafar i els va cuidar fins que van ser grans. Un dia Romol i Rem es van enterar el que va fer el rei amb els seus pares. Els dos germans van matar el rei i romol va matar al seu germa per quedarse amb el tro i perxo es diu roma perquè be de romol. -
A roma van tenir set reis. Aquest rei van amurallar la ciutat. Els reis de roma van acumular tots els poders que eren, administraven justícia, dirigien l'exèrcit i eren grans sacerdots. Governaven amb ajuda d'un senat, un senat era format pels membres de les grans famílies amb poder i molt riques.
-
El govern de Roma descansava de munt de tres institucions
que constituïen els pilars de la república Romana. Els comicis eren assemblees on es reunien els ciutadans per votar les lleis i per escollir els magistrats. Els comicis nomes tenien dret a participar els homes que tenien la ciutadans Romana.
Els magistrats eren elegits per exercir uns càrrecs hi havien de seguir el cursus honorum que significa la cursa dels honors.
I per últim el senat estaven formats per ancians magistrats -
La gran dispunibilitat de soldats va ser unes de les claus de les victories dels Romans. El servell a roma de militar era obligatori anar quan era temps de guerra. La expansio de roma va abastar totes les terres del voltant del mar mediterrani.
-
Pax Romana significa pau Romana, aixo vol dir que es quan no van averi moltes guerres i es quan es van desenvolupar mes.
-
L'imperi era governat per l'emperador August.
Tenia diferents poders:
Poder militar: títol d'imperator, nomena caps militars.
Poder judicial: pot jutjar o revisar tots els processos.
Poder religiós: es gran pontífex (primera autoritat religiosa, organitza culte imperial.
Poder polític: te el títol de consol (magistrat de rang mes alt), proposa les lleis, nomenava els governadors de províncies -
A partir del segle III les conquestes de nous territoris cessar i l' imperi va haver d'enfrontar-se a greus problemas. Les fronteres es van tornar inseguras pels atacs dels pobles germànics i van crear murallas. L' autoritat de l' emperador es va afeblir i van averi molts canvis de emperador, i l' ecxercit es va convertir en la unica autoritat en garantir l' ordre a les provincies . La falta d' esclaus va provocar una davallada a l' agricultura i minera,
i per aixo no van poder comerciar. -
per governar més be l'imperi davant de les incursions germàniques alguns emperadors van proposar reformes importants. Dioclecia (284 305) van auxilar un segen emperador i va ser la tetrarquia. Constantí (312 237) van fundar una nova capital i tmbe van reforsar el acgercit. Teodosi, objectiu de defensar l' imperi, el va dividir entre els sus fills Acadi i Honori i dons van estar separats el imperi d'orien i l' imperi d' occident . -
Els emperadors van ser incapasos de salvaguardar-los. Els pobles germanics van ocupar el territori i van crear regnes independents. L' any 476 Odoacre , un cabdill barbar va destruir Ròmul Augústul, un nen de deu anys va ser el darrer emperador roma d' occident
-
Imperi d' orient tambe anomenat bizanci , mes ric i mes poblat els enperadors van poder defensar les fronteres dels bàrbals i preservar l' imperi uns quants segles mes
-
invasions bàrbares, els moviments dels pobles germànics que es van iniciar abans de l'any 200 aC i van durar fins a la primera edat mitjana, destruint en el procés l'Imperi Romà d'Occident. Juntament amb les migracions dels eslaus, aquests esdeveniments van ser els elements formatius de la distribució dels pobles a l'Europa moderna. -
Els pobles germanics eren molt diferents de les romanes . Els germanics vivien de la remaderia i tambe fabricaven armes de molt bona calitat. Estaven formades per families -
Es quan es van acabar els emperadors