Mesopotàmia

  • Period: 10,000 BCE to 3100 BCE

    Primeres ciutats ( El període prehistòric )

    En aquest període el nord de Mesopotàmia era la regió més culturitzada. S'hi troben les cultures més antigues: Jarmo, cultura de Samarra i, sobretot, la cultura de Tell Halaf, que s'estén des de prop de Mossul, a l'Iraq actual, fins a la Mediterrània.
  • Period: 7000 BCE to 3700 BCE

    Neolític i calcolític

    El Neolític comença cap al 7000 aC amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins a arribar a les ciutats sumèries cap al 3700 aC. Se suposa que els sumeris van arribar del nord-oest cap al país entre els dos rius vers el 4000 aC, i van substituir les poblacions locals o es varen barrejar amb elles.
  • 5000 BCE

    Escultures

    Les escultures algunes vegades representen sobirans, unes altres déus, unes altres funcionaris, però sempre persones individualitzades. Buscaven substituir a la persona més que representar-la. Cap i cara, desproporcionats respecte al cos per aquest motiu, van desenvolupar l'anomenat realisme conceptual. Les representacions humanes tenien una total indiferència per la realitat. Els animals tenien més realisme.
  • 5000 BCE

    Arquitectura

    L'arquitectura mesopotàmica es basava en el maó, per la qual cosa les restes ens han arribat molt deteriorades. Malgrat que no se n'han conservat restes, els especialistes consideren que l'ús de la volta i de l'arc amb dovella va ser habitual. Tots els grans edificis es pintaven amb colors vius per dissimular la pobresa del material. Els mesopotàmics tenien una arquitectura molt particular a causa dels recursos que tenien.
  • 4000 BCE

    Pintura

    L'art és molt semblant a l'art del període de la prehistòria. La tècnica era la mateixa sense perspectiva. La pintura va ser estrictament decorativa. No té perspectiva, i només fa servir el blanc, el blau i el vermell. Ús de la tècnica del temple, que es pot apreciar als mosaics decoratius o rajoles. Els temes eren escenes de guerres i de sacrificis rituals amb molt de realisme. Es representen figures geomètriques, persones, animals i monstres. Es fa servir a la decoració domèstica.
  • 3300 BCE

    estatua d`un home barbut

    Estàtua petita d'un home barbut, probablement un rei-sacerdot, en pedra caliça. Període d'Uruk, any 3300 aC, Museu del Louvre
  • Period: 3100 BCE to 2900 BCE

    Primeres ciutatas ( La protohistòria )

    Durant aquest període el nord s'estanca, mentre que el sud té una sèrie de transformacions fonamentals: en la cultura d'Uruk IV apareix per primera vegada l'escriptura, ideogràfica, neixen l'estatuària i el relleu, i en la de Jemdet Nasr hom comença a construir palaus. Les dues cultures s'estengueren al nord de Mesopotàmia i a Síria
  • 2700 BCE

    Primera dinastia de Kix

    Es pot suposar que la primera hegemonia va pertànyer a Kix, però dels reis de la llista de la primera dinastia de Kix només Mebarag i el seu fill Ak tenen comprovació històrica, però la durada dels regnats de tots ells és impossible. Deu tractar-se, doncs, en general de figures mitològiques, amb un rerefons veritable que fou el fet que Kix tingués un cert poder regional, perquè se sap que Kix va gaudir del prestigi de primera monarquia durant segles. Mebagaresi de Kix governava cap al 2700 aC.
  • 2490 BCE

    Primera dinastia d'Ur

    La següent hegemonia sembla haver estat a Ur. Les tombes reials d'aquesta ciutat esmenten dos reis, Meskalamdug i Akalamdug, que no són a la llista de reis, i a una reina, Puabi. Sembla que els reis a Ur eren enterrats amb membres del seu servei, ja que es va trobar una tomba amb 80 servidors. Com que els reis són sumeris això devia ser un costum sumeri i no semita, tot i que es dona algun cas semblant a Kish. Mesanapeda, cap al 2490 aC, sí que és esmentat per la llista.
  • 2450 BCE

    Estela dels voltors

    Commemora la victòria del rei Eannatum de Lagash sobre Umma durant el període dinàstic arcaic, any 2450 aC, Museu del Louvre
  • 2400 BCE

    L'intendent Ebih-il

    (detall del cap), 52,5 centímetres d'alt, procedent del temple d'Ishtar a Mari, període accadi, any 2400 aC, Museu del Louvre
  • Period: 2338 BCE to 2220 BCE

    L'imperi accadi

    Sargon I, rei d'Accad, forma a partir del 2338 aC el primer gran Imperi que serà continuat pels seus successors, especialment pel seu net Naramsin, per esvair-se cap al 2220 aC.
  • 2120 BCE

    Gudea de Lagash

    Escultura en diorita, 46 centímetres d'alt, trobada a Telloh (antiga Girsu), Irak, període neo-sumeri, any 2120 aC, Museu del Louvre
  • Period: 1896 BCE to 1923 BCE

    Regne d'Isin

    Ishiberra va consolidar el seu poder i els seus successors van governar uns anys.
    La guerra entre Isin i el nou poder emergent a Kix va començar amb el rei Ishmedagan, qui va ser derrotat per Kish. L'últim rei de la dinastia d'Isin fou Lipiteshtar del qui se sap que va promulgar un important codi de lleis basat en el codi d'Urnammu, que fou un precedent del d'Hammurabi tot i que més tolerant. La ciutat d'Ur va ser conquerida per Gungunum de Larsa, i amb ella el sud de Sumer.
  • 1350 BCE

    Umma

    Lugalzagesi d'Umma, un rei usurpador, va exercir una breu hegemonia cap al 1350 aC, que després va perdre davant Sargon I d'Akkad.
  • Period: 1000 BCE to 637

    Història

    A causa de la seva excel·lent posició geogràfica, que en fa una cruïlla entre el món iranià i la Mediterrània, i de la seva riquesa agrícola, que la converteix en terra de sedentarisme, Mesopotàmia fou desitjada sempre pels nòmades Mesopotàmia es va dividir històricament en dues regions: l'Alta Mesopotàmia o Assíria, situada al nord i habitada pels assiris,
    la Baixa Mesopotàmia o Caldea, situada al sud i habitada pels sumeris i accadis.
  • Period: 224 to 241

    Sassànides i invasió dels àrabs

    Els sassànides perses com els parts, s'apoderaren de Mesopotàmia el 224 després de la victòria de llur rei Ardaixir i sobre Artaban IV. Mantingueren l'administració territorial parta, heretada dels imperis anteriors, els quals l'havien adoptada d'assiris i babilonis. Llurs lluites amb els romans d'Orient, hereus dels romans a l'Imperi d'Orient, foren freqüents
  • Period: to

    Primeres ciutats ( El període històric )

    Al començament d'aquest període Mesopotàmia era poblada per semites i per sumeris, tots dos immigrats a la zona, on ja hi havia una població autòctona. Mentre que els semites són ben coneguts, els sumeris constitueixen un misteri quant al lloc d'origen i a la seva llengua.