-
Stalin (URSS)
Stalin (abril 3, 1924 - març 5, 1953) Fou nomenat secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de totes les Rússies, un càrrec que ell transformà en el més poderós del país. Aquest càrrec va donar a Stalin una base de poder prou fort com per permetre-instal·lar als seus aliats en els llocs claus del partit. Va ser clau durant la 2º Guerra Mundial i el final de la revolució russa i durant la seva última època de govern, s'inicià la Guerra Freda. -
Harry S. Truman (EUA)
Des de 1945 al 1953. Decidí llançar armes atòmiques sobre el Japó per l'acabament de la II Guerra Mundial. El 1945 proposà reformes del Fair Deal al Congrés. En política exterior va reforçar la posició de superpotència dels EUA en la conferència de Bogotà, l'any 1948, on hi contribuí a la creació de l'Organització d'Estats Americans (OEA). Inicià la Guerra Freda contra l'URSS, amb la CIA, el Pla Marshall l'any 1947 i intervingué en la Guerra de Corea per frenar l'expansió comunista. -
Dwight D. Eisenhower (EUA)
President d'EUA de1953 a 1961. Supervisà l'alto el foc de la Guerra de Corea i va fer de l'armament nuclear una prioritat de defensa. intervingué en qualsevol conflicte amb influència soviètica. El 1955 inicià l'enviament de consellers per entrenar a Vietnam del Sud. Primer president americà en visitar Espanya el 1959 i donar suport a Franco. Creà xarxes viàries i autopistes en els estats centrals del país. Llançà la Cursa Espacial. -
Georgi Malenkov (URSS)
President de la URSS al 1953 amb la mort de Stalin. S'oposà a l'armament nuclear i reorientà l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum. Fou forçat a dimitir el febrer de 1955 pel fracàs de les seves polítiques de govern. -
Nikita Jruschov (URSS)
President de la URSS durant Guerra Freda. Fou 1º secretari del PCUS de 1953 a 1964, i president del Consell de Ministres de 1958 a1964. Responsable de la desestalinització parcial de la URSS i recolzà el progrés del programa espacial soviètic. Per tal de tenir míssils per a la defensa nacional, Jrushchov ordenà retallades a les forces convencionals però el seu govern visquè els anys més tensos de la Guerra Freda, que colminaren en la Crisi dels míssils a Cuba. -
John F. Kennedy (EUA)
President de EUA de 1960 a 1963. Fou el president més jove de EUA després de Roosevelt. Durant el seu govern es va donar la invasió de Badia de Cochinos, la crisi dels míssils de Cuba, la construcció del Mur de Berlín, l'inici de la carrera espacial, la consolidació del Moviment pels Drets Civils a EUA i algunes accions nord-americanes en la Guerra de Vietnam. Morí assassinat el 1963 a Dallas, Texas, 2 Estats Units. -
Lyndon B. Johnson (EUA)
President de 1963 a 1969. Aprovà la Llei de drets civils (1964). Aprovà programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per ancians i pobres, plans de promoció professional a l'ajuda a famílies amb nens, subencions pels pobres, cantines escolars, suport a l'agricultura i al petit comerç, habitatges de baix cost, i renovació urbana, permeté als negres nord-americans votar i acabà amb part de la discriminació racial i de la immigració. -
Leónid Brehznev (URSS)
President de la URSS de 1964 a 1982. Fou dos cops President del Presídium del Soviet Suprem (cap d'estat), en els períodes 1960-1964 i 1977-1982. Fou proclamat en quatre ocasions Heroi de la Unió Soviètica. S'interessà en els afers internacionals durant la Guerra Freda. -
Richard Nixon (EUA)
President dels Estats Units de 1968 a 1974. Retirà els soldats americans de Vietnam del Sud i pactà amb el Nord una sortida del conflicte i el 1972 els arribaren a un acord amb Vietnam del Nord per deixar la guerra. Més tard, es descobrí un episodi d'espionatge polític al quarter general del Partit Demòcrata dels Estats Units i es desencadenà un escàndol polític quan es va descobrir que homes de l'entorn directe del president estaven implicats en l'afer. Degut a això dimití l'agost de 1974. -
Gerald Ford (EUA)
President d'EUA de 1974 a 1977. Fou la primera persona que accedia a la vicepresidència sota els termes de la Vint-i-cinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presidència va ser el primer (i fins a la data, l'únic) president de la història dels EUA que arriba a aquest càrrec sense haver estat elegit ni president ni vicepresident. També va ser el primer president nord-americà en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat). -
Jimmy Carter (EUA)
President d'EUA de 1977 a1981. El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles. -
Ronald Reagan (EUA)
President d' EUA de 1981 a 1989. Fou actor i el 1981 arribà a la presidència. Es declarat anticomunista radical, va encunyar la locució «imperi del mal» per a referir-se a l'URSS. Reagan definia el socialisme afirmant que es basa en tres principis senzills: «Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dóna-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost». -
Yuri Ándropov (URSS)
President de la URSS de 1982 a 1984. Intentà millorar l'economia, augmentant l'efectivitat en la gestió. Lluità contra la corrupció, contra la violació de la disciplina al Partit, a l'Estat i al món del treball. Prosseguí la Guerra d'Afganistan i proposà la reducció dels míssils nuclears. Van fer caure un avió civil sud-coreà entrat a l'espai aeri soviètic el 1983. Respongué una carta d'una nena nord-americana i la convidà a visitar l'URSS, cosa que convertí la nena en activista per la pau. -
Konstantin Chernenko (URSS)
President de l'URSS de 1984 a 1985. Liderà una reforma educativa i va realitzar diversos ajustaments en l'estructura burocràtica de l'Estat. En política exterior, va negociar un pacte comercial amb la RP de la Xina. Tan sols un any després d'haver assumit el poder, Txernenko, afectat també per greus problemes de salut, va morir el mes de març de 1985. -
Mijaíl Gorbachov (URSS)
President executiu de la Unió Soviètica entre 1989 i 1991. Les seves polítiques reformistes conduïren a la fi de la guerra freda i per això, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Va viure el desmembrament de la URSS com a tal. -
George W. Bush (EUA)
President d'EUA de 1989 a 1993.Ha estat considerat un president més moderat que Reagan o que el seu fill. Va tenir períodes de gran popularitat durant la Guerra del Golf, mentre col·laborava amb les Nacions Unides després que l'Iraq envaís Kuwait. No obstant això, va perdre l'elecció de 1992 enfront de Bill Clinton a causa en part de la recessió econòmica, de la impopularitat del seu vicepresident, Dan Quayle i de la competència d'un tercer candidat, Ross Perot, del Partit Reformista. -
Boris Ielstin (Rússia)
Primer president de la Federació Russa de 1991 a 1999. Protagonitzà la resistència contra els involucionistes i emprengué mesures més radicals: reconèixer la independència de les antigues repúbliques soviètiques i il·legalitzar el PCUS. Promulgà una nova constitució presidencialista amb la qual controlà el govern. El 1992 ratificà el tractat START i no acceptà amb l'ampliació de l'OTAN a Europa de l'est. El 1994 i el 1996 atacà la república de Txetxènia per ofegar-hi la rebel·lió secessionista. -
Bill Clinton (EUA)
President d'EUA de 1993 a 2001. Bill Clinton ha estat membre de l'Orde Internacional DeMolay. La seva principal raó d'estudiar a Europa fou evitar complir amb el servei militar obligatori en plena Guerra del Vietnam; el que va ser utilitzat sovint pels seus enemics polítics per acusar-lo de "covard" i "desertor". A més, Clinton manifestà en diverses ocasions durant el seu mandat presidencial que ell era un "objector de consciència"; ja que s'oposava a aquesta guerra per motius polítics i morals.
