-
El rei hispànic de la casa d'Habsburg va morir sense cap descendència. Va plantejar un problema internacional perquè estava en joc Europa.
-
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra per oposar-se a Lluís XIV de França i a l'accès del seu nét Felip al tron dels regnes hispànics. Volien iniciar una guerra contra França, en defensa dels drets de l'arxiduc Carles a la corona. L'aliança va declarar la guerra a Lluís XIV.
-
Els catalans accepten a Felip V com a rei i aquest jurà les Constitucions de Catalunya.
En les Corts va haver una divisió entre els favorables de Felip V, anomenats botiflers i els favorables de Carles d’Àustria, anomenats vigatans. -
La Gran Aliança de l'Haia declara la guerra a Lluís XIV.
-
Els vigatans van signar el pacte de Gènova amb Anglaterra. En aquest pacte, es donava suport català a Carles d’Àustria a canvi d’ajut militar.
-
L’exèrcit català entra a Barcelona i expulsa a Felip V.
-
El General Moragues desembarca per imposar-se a la ciutat de Barcelona.
-
Carles d’Àustria juntament amb el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, fa una ofensiva sobre Barcelona.
-
L’arxiduc és proclamat rei dels catalans com a Carles III de Catalunya-Aragó a les Corts Catalanes.
-
Durant la llarga guerra els dos exèrcits avancen i retrocedeixen.
En terres europees els aliats van guanyant terreny, però en terres de la monarquia hispànica és l’exèrcit borbònic qui va avançant de mica en mica. -
Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona i màxima autoritat militar i política a Catalunya.
-
Les tropes borbòniques aconsegueixen la victòria en la Batalla d’Almansa i això comporta la pèrdua del País Valencià i de l’Aragó a favor de Felip V.
-
Després d’ocupar els regnes de València i Aragó, les tropes borbòniques ocupen Lleida. La Seu Vella esdevé la seva catedral en una caserna.
-
L'exèrcit internacional format per tropes austríaques, britàniques i holandeses, i acompanyats de tropes valencià-catalanes favorables a l'arxiduc Carles, dirigides per Guido von Starhemberg i James Stanhope, va derrotar a l'exèrcit borbònic a el comandament de l'marquès de Villadarias.
La batalla va ser una victòria decisiva que va permetre organitzar l'última contraofensiva austriacista, obligant a l'exèrcit borbònic a abandonar Catalunya per a ser derrotat més tard a Saragossa. -
Mor l’emperador Josep I, germà de Carles III, el qual deixa Barcelona per anar a Viena a coronar-se com a nou emperador.
-
Les tropes borbòniques van ocupar tot el territori menys Barcelona i Cardona, es van enfrontar molts homes, el duc Berwick i Rafael Casanova.
-
A esquenes dels catalans fou signat, com a pas previ per a la signatura de la pau d’Utrecht, el tractat d’evacuació de Catalunya de les tropes de l’emperador.
-
Es va signar el tractat d’Utrecht, en que es reconeixia a Felip V com a rei de la monarquia hispànica i posava fi a la Guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Tot i això els catalans van seguir lluitant sols contra les tropes borbòniques hispàniques i franceses. -
Lluís XIV envia al general borbònic Pòpuli a la ciutat de Barcelona, un terrorista que dispara bombes directament contra la población de dins de les muralles.
-
-
James Fitz-James Stuart, conegut com el duc de Berwick, va substituir al duc de Pòpoli com a màxim comandant de les tropes borbòniques en el setge de Barcelona.
-
Rafael Casanova, el conseller en cap, i Antoni Villarroel, el cap militar de l’exèrcit català, van decidir rendir-se davant dels 50.000 homes a les ordres del duc de Berwick.
Barcelona va ser derrotada per les tropes de Felip V. -
Cardona va ser l'últim territori austracista de la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya
-
El General Josep Moragues va ser detingut, executat i esquarterat.
El seu cap, com a escarni, va ser exposat en una gàbia de ferro que es va penjar a la Porta de la Mar de la muralla de Barcelona durant 12 anys. -
Van dictar el Decret de Nova Planta, pel qual imposaven formes de govern diferents a les que hi havia, ja que Felip V va implantar un sistema absolutista. El decret suprimia totes les institucions representatives i per Catalunya va representar la fi de la seva autonomia i identitat.
