E48bfdfdae17ee220f7e3edf419d7459

Història del Monestir de Montserrat

  • 888

    Guifré el Pelós dóna al Monestir de Ripoll una capella.

    Guifré el Pelós dóna al Monestir de Ripoll una capella dedicada a la Verge Maria fundada en els temps visigòtics.
  • 1023

    Incorporació de l’Ermita al Monestir de Ripoll.

    L'Abat Oliva obté jurídicament la incorporació de l’Ermita al Monestir de Ripoll.
  • 1027

    Es descobreix l'existència del Cenobi.

    Una escriptura esmenta l’existència del Cenobi (monestir) de Santa Maria fundat per Oliva.
  • 1036

    Es decideix construir l'església Santa Maria de Montserrat

    Es decideix construir una Església que estigués “capacitada per les exigències de la vida monàstica i per la devoció dels fidels que no podien encabir-se en les estretors de la Capella primitiva”. Al llarg d’aquest segle, els Monjos benedictins prenen definitivament possessió de Santa Maria de Montserrat, tot i que segueixen depenent de Ripoll. També en aquest segle és quan es col·loca a l’altar de la nova Església la Imatge de la Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat.
  • 1101

    Comença el peregrinatge cap a Montserrat!

    Al llarg de tot el segle XII s’acaben de definir els trets característics del Santuari, comença el peregrinatge cap a Montserrat i s’hi apleguen nombrosos peregrins.
  • 1201

    S'incrementa el vasallatge espontani a Montserrat.

    Durant el segle XIII augmenta el nombre de servents del Santuari a causa de la devoció cada vegada més intensa de les famílies nobles catalanes. En aquest període també es van començar a donar casos de vassallatge espontani: hi havia persones devotes que es lliuraven a Montserrat per tal que, a canvi, se’ls atorgués protecció.
  • 1223

    Neix la Cofraria de la Mare de Déu de Montserrat.

    Neix la famosa Cofraria de la Mare de Déu de Montserrat. Els primers inscrits van ser la Reina Elionor, l’Arquebisbe de Tarragona, l’Abat de Ripoll i el Prior de Montserrat.
  • 1280

    La mort de Abat Bertran de Bach porta conflictes al Monestir.

    Mor a Ripoll l’Abat Bertran de Bach, que governava el Monestir. La meitat de la Comunitat volia designar com a nou Abat el Prior de Montserrat, Pere de Bach però l’altra meitat preferia el Prior de Ripoll, Ramon.Finalment es va proclamar Abat de Ripoll l’antic Prior Ramon. Finalment un Legat del Papa a Catalunya, va escollir com a Prior de Montserrat a Bernat Salvador que va decidir reclamar-ne la independència.
  • 1301

    Neix el "Llibre Vermell".

    Al llarg del segle XIV neix el famós còdex anomenat “Llibre Vermell”, els primers folis que narren els miracles de Madona Santa Maria de Montserrat.
  • 1353

    Jaume de Vivers es nomenat Abat de Ripoll.

    Jaume de Vivers, Prior de Montserrat, va ser nomenat Abat de Ripoll i es va convertir en la figura amb més relleu d’aquest període. Va ser intentar posseïr tots els castells i viles que existien aprop de la Muntanya. Primer va aconseguir els Castells d’Esparraguera i de les Espases (1351), Vila d’Olesa i de Sant Pere de Sacama (1359), Vila de Monistrol (1363), el Castell de la Guàrdia i la Parròquia del Bruch (1370) i el Castell de Collbató (1374).
  • 1409

    Es signa el decret d'independència absoluta per a Montserrat.

    Benet XIII, l’1 de març, des de Perpinyà, va erigir Montserrat com a Abadia independent. Més tard, els Papes Martí V i Eugeni IV van exemptar completament el Monestir, el seu Abat i els seus membres del domini i potestat de l’Abat de Ripoll i el van declarar subjecte al Romà Pontífex i a la Seu Apostòlica; és a dir van signar el decret d’independència absoluta.
  • 1493

    Ferran el Catòlic fa fora l'Abat i la resta de monjos de Montserrat.

    Al 1493 aproximadament, Ferran el Catòlic, va decidir introduir monjos castellans a Montserrat. L’Abat del moment, Joan de Peralta, i els monjos no es van doblegar davant el rei, i els primers monjos arribats des de Castella van ser reexpedits per l’Abat. Va ser aleshores que Ferran el Catòlic va decidir fer fora l’Abat i la resta de monjos de Montserrat. La Congregació de Valladolid, va decidir eliminar la figura de l’Abat i que els Superiors fossin els Priors, cosa que va ocasionar problemes.
  • Montserrat comença a prendre forma!

    L’Abat Benet Argerich va posar la primera pedra del gran Monestir el 14 de setembre. Fins a finals de segle, les activitats dels monjos es van orientar a edificar un Monestir per tal que la nombrosa Comunitat hi pogués viure, ja que les estances a les quals havien viscut fins aleshores eren molt estretes. Les obres es es van alentir fins al punt d’aturar-se totalment a finals del segle, amb l’arribada de les tropes napoleòniques al territori català.
  • Les tropes napoleòniques trepitgen Montserrat.

    Les tropes napoleòniques, sospitant que al Santuari s’hi amagaven armes, van pujar a Montserrat durant el mes de gener. Les tropes s’hi van establir i la Comunitat es va dispersar per la muntanya.
  • El Monestir es destruït per Napoleó.

    El 25 de juliol el Monestir van ser destruït per Napoleó. L’11 d’octubre, unes quants hores després que les tropes franceses abandonessin la muntanya, es va iniciar la reconstrucció del Monestir.
  • Montserrat pateix una exclaustració.

    Montserrat va patir una exclaustració, arran de la desamortització de Mendizábal, va ser saquejat i incendiat. Aquesta exclaustració es va allargar fins el 1844.
  • La Reina Regent Maria Cristina inicia la reobertura del Monestir de Montserrat.

    La Reina Regent Maria Cristina nomena al Bisbe de Barcelona Comissari Regi per a la reobertura del Monestir de Montserrat i reposició de la Santa Imatge al Temple. Tornar la vida al monestir.
  • La reconstrucció definitiva del Monestir està en camí.

    Es produeix la reconstrucció definitiva del Monestir, quan el Papa Pius IX va nomenar personalment Abat de Montserrat el pare Miquel Muntades. Amb aquest càrrec, el Prelat ja no depenia de la Congregació de Valladolid. Durant els 23 anys en què va estar al càrrec de la Comunitat, es va esmerar en reconstruir el Monestir, i els seus 3 successors immediats, l’Abat Josep Deàs (1885 - 1912), l’Abat Antoni M. Marcet (1912 - 1946) i l’Abat Aureli M. Escarré (1946 - 1968) van acabar la reconstrucció.
  • El Papa Lleó XIII proclama la Verge de Montserrat Patrona de Catalunya.

    El Papa Lleó XIII proclama la Verge de Montserrat Patrona de Catalunya.
  • Period: to

    L’Abat Josep Deàs.

    L’Abat Josep Deàs, juntament a 2 successors inmediats i el pare Miquel Muntades es va esmerar en reconstruir el Monestir.
  • Period: to

    L’Abat Antoni M. Marcet.

    L'Abat Antoni M. Marcet, juntament a 2 successors inmediats i el pare Miquel Muntades es va esmerar en reconstruir el Monestir.
  • La Guerra Civil espanyola significa un nou abandonament del monestir.

    La Guerra Civil espanyola (1936-1939) significa un nou abandonament del monestir. El Govern de Catalunya, però, preserva Montserrat del saqueig i la destrucció.
  • Period: to

    La Guerra Civil espanyola significa un nou abandonament del monestir.

    La Guerra Civil espanyola (1936-1939) significa un nou abandonament del monestir. El Govern de Catalunya, però, preserva Montserrat del saqueig i la destrucció.
  • Montserrat com a símbol de defensa.

    Després de la Guerra Civil, especialment durant els governs dels abats Escarré i Just, Montserrat exerceix no solament un important paper en l’evolució de la vida religiosa a Catalunya, sinó també una gran tasca en defensa dels valors culturals i cívics del país.
  • Period: to

    L'Abat Aureli M. Escarré.

    L’Abat Aureli M. Escarré, juntament a 2 successors inmediats i el pare Miquel Muntades es va esmerar en reconstruir el Monestir.
  • Se li concedeix al Monestir la Creu de Sant Jordi.

    En reconeixement a la seva tasca religiosa i cultural se li concedeix al Monestir la Creu de Sant Jordi.
  • El Monestir rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

    El Monestir rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
  • Monserrat per a tots!

    En l'actualitat, Montserrat es modernitza continuament per seguir atenent els pelegrins mil anys després de la seva fundació.