-
L’eó hadeà va començar fa 4.550 milions d’anys, amb la forma
ció de la Terra. La Terra primigènia era una esfera de materials
fosos, sotmesa a un bombardeig constant d’asteroides, amb una
atmosfera formada per diòxid de carboni, hidrogen i vapor d’ai
aigua. Al llarg de l’Hadeà, la intensitat del bombardeig meteorític
va disminuir i el planeta es va anar refredant. -
L’inici de l’Arqueà el marca un esdeveniment clau en la història del planeta: l’aparició de la vida. -
En el Proterozoic van proliferar els cianobacteris, bacteris fo tosintetitzadors que van produir enormes quantitats d’oxigen. Després d’oxidar els minerals de la superfície, l’oxigen es va acu mular a l’atmosfera i va acabar causant l’extinció de molts pro cariotes, per als quals era tòxic. -
El Fanerozoic és l’eó actual, i abraça uns 542 Ma. El seu nom deriva del grec i fa referència a l’abundància de formes de vida macroscòpiques. -
El Cambrià és el primer període del Paleo-zoic i s’hi va produir la diversificació mésgran de la vida macroscòpica de tota la his-tòria de la Terra.
-
Durant l’ Ordovicià , la vida aquàtica va seguir diversificant-se en els mars poc profunds. És notable l’aparició de grans artròpodes depredadors, així com la diversificació dels equinoderms o dels cefalòpodes amb clos- ca, que van dominar els mars. També es va diversificar el primer grup de vertebrats: els peixos sense mandíbula . Petites plantes terrestres, similars a les hepàtiques actuals, van començar a habitar el medi terrestre
-
Després de l’extinció amb la qual es va aca- bar l’Ordovicià, en el Silurià van proliferar, entre molts d’altres invertebrats, els esculls coral·lins . També van seguir proliferant els peixos sense mandíbula, i van aparèixer els primers peixos amb mandíbula . En el medi terrestre van veure la llum les primeres plan- tes vasculars , i es té registre de l’existència de fongs i artròpodes
-
En els mars del Devonià , els peixos man- dibulats es van diversificar i, entre ells, van aparèixer els primers taurons i els peixos cuirassats . Els peixos cuirassats van desapa- rèixer, juntament amb el 20% de les famílies d’animals marins, en una extinció massiva que es va produir cap al final del període, les causes de la qual no es coneixen amb certesa.
-
Durant el Carbonífer , la terra ferma va que- dar coberta per boscos de falgueres arbo- rescents . Gràcies al clima càlid i humit im- perant, aquests boscos van produir enormes quantitats de matèria orgànica —que van donar lloc als principals jaciments de carbó del planeta— i d’oxigen; i es va assolir la mà- xima concentració atmosfèrica d’aquest gas.
-
Sota unes condicions climàtiques cada ve- gada més seques, es comencen a diversifi- car els rèptils i les plantes amb llavor , que resisteixen millor l’aridesa que els amfibis i les falgueres
-
En aquest període de clima àrid i càlid, amb grans deserts, la biosfera es va tornar a diver- sificar després de la gran extinció que havia tancat el Paleozoic. La vegetació va passar a ser dominada per coníferes i altres plantes amb llavor, i els vertebrats terrestres van pro- liferar i es van diversificar, donant lloc a múl- tiples grups de rèptils , entre els quals van aparèixer els primers dinosaures , i els pri- mers mamífers .
-
Durant el Juràssic , el clima global era càlid i cada cop més humit. Els deserts del Triàsic van donar lloc a boscos tropicals de coníferes i falgueres. L’extinció amb què va acabar el Tri- àsic va donar pas al domini dels dinosaures , que es van diversificar i van ocupar tots els ecosistemes terrestres, així com a la prolifera- ció de grans rèptils voladors (pterosaures) i marins , com els ictiosaures i els plesiosaures.
-
n el Cretaci van aparèixer i es van diversi- ficar les primeres angiospermes , plantes amb flor i fruit. L’evolució de les seves flors va anar associada amb la dels insectes pol·linitzadors . També van proliferar petits mamífers i ocells, però encara sota el domini dels grans rèptils.
-
El Cenozoic comença amb el Paleogen i el Neogen , dos períodes que tradicionalment s’agrupaven en un de sol, anomenat Terciari
-
l Quaternari és el període actual, durant el qual el planeta ha experimentat diverses gla- ciacions . Els éssers humans moderns ( Homo sapiens ) van aparèixer a l’Àfrica fa tan sols uns 300.000 anys —si bé les primeres espècies del gènere Homo daten del principi del Qua- ternari— i al llarg dels últims 100.000 anys van colonitzar el planeta i es van convertir en l’espècie dominant.