-
Els Decrets de Nova Planta són un conjunt de decrets promulgats entre 1707 i 1716 pel rei Felip V, vencedor de la guerra de successió espanyola, pels quals van quedar abolides les lleis i institucions pròpies del Regne de València i del Regne d'Aragó, del Regne de Mallorca i del Principat de Catalunya el 16 de gener de 1716, tots integrants de la Corona d'Aragó que s'havien decantat per l'arxiduc Carles, posant fi així a l'estructura composta de la Monarquia Hispànica dels Àustries. -
La pèrdua de la guerra va suposar una forta repressió que va provocar detencions, desterraments, segrestaments de béns, enderrocament de símbols, nous impostos i un exili calculat entre 25.000 i 30.000 persones. -
Amb la Pau d'Utrech les potències europees reconeixen Felip V com a rei. A canvi Felip V va haver de renunciar als territoris europeus i a Menorca i Gibraltar. Com a conseqüència els catalans del Principat i bona part de les Balears es van trobar sols, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes. -
Barcelona va estar assetjada durant 14 mesos. Va començar el 25 de juliol de l'any 1713 i l'11 de setembre del 1714 les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. -
A Anglaterra guanyaren els conservadors i a Àustria mori l'emperador Josep, germà de l'arxiduc Carles, que va ser proclamat nou emperador. Carles III marxà a Viena. És per aquests motius que els anglesos no van respectar el pacte de Gènova. -
La batalla d'Almansa va tenir lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Les tropes de Felip V van derrotar les de l'arxiduc Carles d'Àustria, cosa que comportà que Castella ocupés el Regne de València per dret de conquesta; aquest va perde, així, tots els furs concedits fins aleshores i li van disposar els Decrets de Nova Planta. -
El pacte de Gènova va ser una aliança política i militar signada el 1705 entre Anglaterra i un grup de propietaris i nobles catalans austracistes autoerigits en representants del Principat de Catalunya en el marc de la guerra de successió espanyola. -
Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III. Era President de la Generalitat en Francesc de Valls i Freixa. Les Corts es varen desenvolupar al Palau de la Generalitat de Catalunya entre el 5 de desembre de 1705 i fins al 31 de març de 1706. Va comptar amb una àmplia representació del braç reial incorporant-se onze noves poblacions. -
Àustria, Anglaterra, i els Països Baixos, tement el poder que anava acumulant el rei francès es van aliar al costat de l'arxiduc Carles. Van formar la Gran Aliança de la Haia -
En aquest any el monarca espanyol Carles II va morir sense descendència, la qual cosa va plantejar un conflicte de successió. Aixo va provocar un enfrontament de dos aspirants. -