-
Carles II
Rei dels regnes de espanya -
Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia
és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.[1] L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides. -
Pacte de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. -
L’arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i es coronat rei
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740). En l'àmbit catalanoaragonès és conegut sobretot com a arxiduc Carles o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual aconseguí el suport del Principat de Catalunya -
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa es va produir durant el conflicte internacional de la guerra de successió espanyola el 25 d'abril de 1707 a Almansa -
Mor l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles.
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia -
Pau d’Utrech
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht -
Inici del setge de Barcelona
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714 -
Acabament del setge i ocupació de la ciutat
L'11 de setembre del 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar la capital catalana. Era la fi de la guerra de successió, en què una part significativa de Catalunya es va posar al costat de l'arquiduc Carles d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta el 1716, pel qual es consumava la destrucció de les institucions catalanes. -
Decret de Nova Planta a Catalunya
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.