-
1516
El gran moviment demogràfic
Comença el gran moviment demogràfic. Quan el rei posava ordre a les institucions, Barcelona sortía de la Edat Mitana. La evolució de Barcelona va viure 200 anys de molt moviment.Va haber molta crisi alimentària i moltes epidemies. Augmenta el nombre d'habitants sobretot per la gran immigració francesa. -
La noblesa s'instal·la a la ciutat
En criteris artístics i urbanístics, aquest procés es va començar a notar a finals del segle XV i es va fer evident en la primera meitat del segle XVI quan van donar pas a la construcció de nombroses cases-palau, que responien millorant les residències de l'oligarquia urbana i ajudant a la nova vida ciutadania de la noblesa rural. Això va afectar i va canviar el concepte de bellesa urbana, diferent del que al segle XIV, concepte que s'acostava més a la netedat i la utilitat. -
El gran moviment demogràfic
D'economia la ciutat es va quear al marge dels principals circuits econòmics i les grans estructures de poder. Els mariners varen tenir que cancelar tots els plans, ja que els empresaris i els rendistes van arribar amb força. Tot i aixi La projecció mediterrània, va seguir reduint la funció productiva i augmentant el paper de centre de consum, comercialització, intercanvis, tràfic i distribució, ambe el nucli comercial entre els Encants i el pla d'en Llull. -
La noblesa s'instal·la a la ciutat
El procés aristocratitzador també va afectar a l'escala social i artística, a la ciutat. Durant els segles XVI i XVII, la noblesa catalana es va traslledar del camp i va arribar a la ciutat i, un cop aquí, va establir estretes relacions amb els ciutadans honrats, fins que es va arribar a convertir en una relació estreta entre la gent noble i la gent de camp, també va afectar en l'educació,la cultura i la sociabilitat.. -
Resistencia davant Felip V
Barcelona va aguntar el primer setge borbònic del 1706,amb la gran ajuda de la Coronela i amb moments tan sorprenents com l'eclipsi,més endavant no van ser capaç de vencer a les victòries borbòniques just després de la batalla d'Almansa (1707) i, sobretot, quan va marxar Carles III al 1711, per la mort del seu germà -l'emperador Josep I- l'arxiduc que més tard va ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI. -
Supressió del Consell de Cent i la Generalitat
A Barcelona, com a protesta per la seva resistència durant la guerra de Successió, es van suprimir el règim municipal del Consell de Cent, la Generalitat i el Braç militar. A canvi es va nomenar una junta d'administradors provisionals de la ciutat, que es va encarregar de portar el govern fins que es va fer oficial la llei del Decret de Nova Planta i la constitució del nou Ajuntament de regidors. -
Supressió del Consell de Cent i la Generalitat
En l'àmbit urbanístic, es va construir la ciutadella, que va implicar la destrucció de bona part del barri de la Ribera, les restes arqueològiques del qual han aparegut durant els primer anys del segle XXI, que ara es poden veure al Born. -
Resistencia davant Felip V
Carles VI va marxar de Barcelona, encara que l'emperadriu Elisabet Cristina va romandre a Barclona fins al març del 1713. El mes de juliol següent totes les tropes aliades van abandonar Catalunya. A Barcelona, però, les institucions parlamentàries es van aliar contre la resistència davant les tropes de Felip V, que finalment va ocupar la ciutat l'11 de setembre de 1714 després d'un llarg setge de prop de catorze mesos. -
Supressió del Consell de Cent i la Generalitat
L'endemà de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Barcelona va començar una nova etapa de la seva història, al suprimir les institucions pròpies d'autogovern, i marcat per una duríssima repressió política al igual que social i cultural que va afectar molt a la societat. Les noves lleis i normes de la ciutat, segons les paraules del nou superintendent borbònic José Patiño, van considerar Catalunya "como si no tuviera gobierno alguno". -
Daltabaix urbanístic
El final desfavorable de la guerra de Successió per a Barcelona i Catalunya va provocar un veritable daltabaix urbanístic a la capital catalana.
L'enderrocament de bona part del barri de la Ribera i la construcció d'una ciutadella, abans militar, aixó va suposar un dels canvis mes grans de la ciuta catalana durant el segle XVII -
Daltabaix urbanistic
La construcció de la ciutadella i la creació d'un nou perímetre urbà al sector oriental de la ciutat va donar pas, a partir del 1753, a la regularització de la façana marítima de Barcelona. En aquesta data va començar oficialment la construcció del barri de la Barceloneta, amb la col·locació de la primera pedra. -
Procés d’embelliment urbà
La Rambla es va convertir en el passeig per excel·lència de la nova Barcelona del final del segle XVIII. Alguns dels edificis més emblemàtics que s'hi van construir allà, que encara avui es conserven, són el Palau de la Virreina, el Palau Moja i el Palau Marc, entre altres. -
Procés d’embelliment urbà
Durant la segona meitat del segle XVIII, el procés d'embelliment urbà abançava amb lentitut, però amb decisió.
Barcelona creixia molt ràpid i ipulsava operacions urbanístiques tan embleematiques com la Rambla, la remodelació de la Llotja de Mar, la construcció de palaus i residències de persones benestants al seu voltant i l'obertura de carrers nous.
