Barcino

CRONOLOGIA BARCELONA

  • 250

    PRIMERES INCURSIONS DE LES TRIBUS GERMANIQUES

    PRIMERES INCURSIONS DE LES TRIBUS GERMANIQUES
    Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi Romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa. Aquestes tribus eren originàries d'Escandinàvia i parlaven llengües germàniques, una branca de la família indoeuropea. Tenen una mitologia pròpia coneguda des de l'Antiguitat. Ja des del segle II aC van tenir disputes i batalles amb els romans amb les guerres címbries, que els anomenàven despect
  • 415

    Ataúlfo

    Ataúlfo
    Ataúflo, que havia establert la seva cort a barcino
  • May 17, 717

    moros

    moros
    La ciutat es conqurida pels moros. Mentre que la catedral va ser convertida en mesquita i els impostos sobre els no musulmans, la llibertat religiosa i el govern civil va ser respectat en gran mesura. El Wali local s'ocupara principalment de les cuestions militars, amb el comte i el bisbe local que te el control de grans dia a dia de la poblaco local.
  • May 17, 801

    els francs

    els francs
    Els Francs prendre Barsiluna (Barcelona) als moros
  • May 18, 878

    Guifre el Pilós

    Guifre el Pilós
    Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 - 897) fou Comte de Barcelona, Comte d'Osona[1] i Comte de Girona (878 - 897); també Comte d'Urgell i de Cerdanya (870 - 897); i també Comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França; com a fundado
  • May 18, 985

    Al-Mansur

    Al-Mansur
    Després de diverses incursions per altres regnes i comtats cristians del nord de la Península Ibèrica, Almansor va arribar a les rodalies de Barcelona a finals de juny de 985.[8] El primer dia de juliol, els musulmans van arribar a les muralles, que van resistir el ferotge setge fins accedir a la ciutat el 6 de juliol, després de 8 dies d'atacs intensos i acompanyat pel bloqueig del port dut a terme per una important flota dirigida per l'almirall Abd al-Rahman ibn Rumahis.[9] L'objectiu de les c
  • May 18, 1265

    consell de cent

    consell de cent
    El Consell del Cent era una institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom té l'origen al nombre dels seus membres, que eren cent. Actualment també és el nom d'un important carrer a la ciutat de Barcelona.
  • May 18, 1391

    Atacs barris jueus

    Atacs barris jueus
    El call barceloní es trobava al cor de Barcelona, a prop de la placeta de Sent Jacme -on hi havia una font pública-, envoltada per la Casa del Veguer, la Casa dels Comuns Dipòsits, la petita església de Sant Jaume, amb el seu fossar, i la rectoria. A la vora s’aixecava la casa de la Batllia General. Tot el conjunt es trobava prop de la Seu i d’altres edificis de la jerarquia religiosa, i del Palau Reial Major.
  • May 18, 1487

    la inquisicio espanyola

    la inquisicio espanyola
    La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catòlics a anomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la Corona (1478). Aquest nou tipus d'inquisició es va estendre per tota la península, convertint-se en l'única institució comuna a tots els súbdits de la corona, a banda de la pròpia Corona, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisició s'independitza de Roma, i es posa al servei dels Reis Catòlics i
  • May 23, 1558

    Ciutadella es acomiadat

    Ciutadella es acomiadat
    L'atac turc a Menorca s'esdevé en una època de conflicte entre el rei Felip II de Castella i Enric II de França, enmig de les pretensions del Papa Pau IV d'aconseguir el control del regne de Nàpols.[1] Així, es produeixen en l'àmbit continental la batalla de Sant Quintí (1557), després de la invasió de Nàpols per part dels francesos, i la Batalla de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'àmbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Còrsega per part de França, en mans hispanogenoveses
  • CORPUS DE SANG

    CORPUS DE SANG
    El 7 de juny, una revolta contra el cost de manteniment dels soldats allotjats.
    La revolucio politica. inici de la guerra dels segadors.
  • Lluis XIII de França es proclama comte de barcelona

    Lluis XIII de França es proclama comte de barcelona
    Lluís II de Navarra i XIII de França dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d´Andorra (1610-43).
  • guerra de successio

    guerra de successio
    barcelona es veu embolicat en la guerra de successio espanyola , que en l'ultima instancia va portar a la derrota de la ciutat
  • LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA

    LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA
    La Guerra de la Independència Espanyola o Guerra del Francès o Guerra Peninsular fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
    En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins el mo
  • FI DE LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA

    FI DE LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA
    L'absolutisme es restablert per Ferran VII. 1814. La vaga dels treballadors de primera se celebra a barcelona, donant lloc a disturbis i causalitats multlipes
  • EL BROT DE FEBRE GROGA A BARCELONA

    EL BROT DE FEBRE GROGA A BARCELONA
    Barcelona que es va declarar a Barcelona els últims dies de 1821 i es va prolongar els primers mesos de 1822. Va haver-hi entre 8.820 i 8.850 víctimes mortals.
  • Ferran VII mort

    Ferran VII mort
    Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).
  • ferrocarril

    ferrocarril
    Las sucesivas peticiones de construcción de líneas de ferrocarril en España, que ya desde 1829 se elevaron al Gobierno, tropezaron con la ausencia de un marco legal que fijara las condiciones de su construcción y posterior funcionamiento. Este vacío legal concluyó con la promulgación de la Real Orden de 31 de diciembre de 1844, mediante la cual se establecían las condiciones de carácter general que habían de regular la construcción de las futuras líneas de ferrocarril en nuestro país. Entre los
  • ildefons cerdà

    ildefons cerdà
    Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.[1] El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla Cerdà, i que va crear l'actual barri de l'Eix
  • el liceu cremat

    el liceu cremat
    El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 61-65. El Liceu va obrir el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837, i actualment és un dels teatres d'òpera més grans i reconeguts d'arreu.
  • mercat del born

    mercat del born
    El Mercat del Born és un dels primers i més importants edificis construïts amb ferro a Barcelona. Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i l'enginyer Josep Cornet i Mas.[1] L'estructura de columnes de fosa i cavalls metàŀlics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.
  • cementiri de montjuic obert

    cementiri de montjuic obert
    El Cementiri del Sud-oest, conegut popularment com Cementiri de Montjuïc, i antigament com Cementiri Nou, és la necròpolis situada a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Té una superfície d'uns 567.934 metres quadrats i unes 152.774 sepultures. Ocupa pràcticament tot el vessant sud de la muntanya. És el més gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'Edat Mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus, com així ho confirmen investigacions i troballe
  • expocisio universal

    expocisio universal
    L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. Va ser presidida per Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent María Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barce
  • barcelona acull la primera expociso universal

    barcelona acull la primera expociso universal
    L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. Va ser presidida per Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent María Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barc
  • la bomba del liceu

    la bomba del liceu
    L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. El Liceu, a finals del segle XIX es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el
  • primera pel.licula cinematografica

    primera pel.licula cinematografica
    La primera exhibició cinematogràfica a Catalunya va tenir lloc el 5 de maig de 1895 a Barcelona, quan es va presentar el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya. Les primeres exhibicions del Cinematògraf dels germans Lumière es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896.[2][3] Mesos després, Antoni i Emili Fernández, dos fotògrafs catalans, van crear la casa de fotografia Napoleon, on es van començar a fer projeccions regulars. Al voltant d’aquestes dates, altre
  • el llegendari art de cafe Els quatre gats obre

    el llegendari art de cafe Els quatre gats obre
    Els Quatre Gats fou un hostal inaugurat a Barcelona el 12 de juny de l'any 1897. També va ser qualificat de cerveseria, cabaret, restaurant, etc. Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins el 1903, esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme. Va ser creat per Pere Romeu, un personatge d'una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. Romeu va decidir crear un local amb ambient avanguard
  • construcció hospital santa creusant pau

    construcció hospital santa creusant pau
    L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolu
  • vaga general

    vaga general
    El dia 17 de febrer Barcelona queda paralitzada per una gran vaga en totes les activitats industrials, en demanda de la
    jornada de 9 hores. La vaga afectà tot el Principat. A Vilanova comença el dia 21. Tot i que a Barcelona s'originaren greus
    enfrontaments entre treballadors i la Guàrdia Civil, a Vilanova, per exemple, esdevingué una protesta pacífica.
  • casa milà

    casa milà
    La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910.
  • barriada de So,orrostro

    barriada de So,orrostro
    El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el segle XX. Les barraques es trobaven a la platja entre la Barceloneta i l'hospital d'infecciosos, actual Hospital del Mar, i la desapareguda fàbrica de gas Lebon del Poblenou. El barri es va estendre fins la riera del Bogatell. Desaparegué l'any 1966 després del trasllat dels habitants a habitatges de l'Obra Sindical del Hogar.
  • el metro s'obre

    el metro s'obre
    Els amants dels ferrocarrils han pogut reviure el naixement del metro de Barcelona. Un dels combois del 1924, any d'inauguració de la primera línia de metro de la ciutat, ha passejat unes 300 persones entre les parades de La Pau i Sagrada Família. En aquesta estació han fet transbordament i han agafat un metro actual, que els ha dut fins l'"estació fantasma" de Gaudí. Es tracta d'una parada situada entre els carrers de Marina i Lepant i, encara que va ser construïda a la dècada dels seixanta, no
  • segona exposicio internacional

    segona exposicio internacional
    L'Exposició Internacional de Barcelona[1] tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes.[2] Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.
  • la produccio de SEAT 600 comença

    la produccio de SEAT 600 comença
    El Seat 600 va ser la versió espanyola del Fiat 600 italià. El disseny va ser obra del prestigiós i conegut enginyer Dante Giacosa (1905-1996) i va ser presentat al públic per primera vegada al Saló de l'Automòbil de Ginebra de 1955
  • Camp Nou obert

    Camp Nou obert
    El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.
  • la mort de Franco

    la mort de Franco
    Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975).[1] Va ser un militar i dictador espanyol, que s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la II República, rebé el suport del feixisme internacional, del nazisme amb la legió Còndor amb material bèl·lic modern així com per part del feixisme italià. Aquests favors, després els retornaria amb el suport a les potències de l'Eix amb la Divisió
  • jocs olimpics barcelona

    jocs olimpics barcelona
    Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.
  • Period: to

    cronologia barcelona

  • FUNDACIÓ BARCINO

    FUNDACIÓ BARCINO
    Com una colonia, es va establir per distribuir la terra entre els militars retirats. El geograf romà Pomponi Mela es refereix a barcino com d'una serie de petits assentaments sota el control de Tàrraco. No obstant aixó, la seva posició estrategica en una branca de la Vila Augusta permes el seu desembolupament comercial i economic i que gaudia d'immunitat dels impostos imperials.