-
2000 BCE
LA LLENGUA MAIA
Els maies històrics no parlaven una sola llengua, sinó diverses llengües derivades d'una llengua ancestral denominada protomaia pels lingüistes i que se situaria cap al 2000 aC.[2] L'anàlisi lingüística del vocabulari reconstruït del protomaia suggereix que s'originà a l'altiplà occidental o nord-occidental de Guatemala, encara que l'evidència no és concloent -
300 BCE
LA ESCRIPTURA MAIA
El sistema d'escriptura maia fou una de les fites de més èxit dels habitants precolombins d'Amèrica. Fou el sistema d'escriptura més desenvolupat i sofisticat del conjunt de sistemes que sorgiren a Mesoamèrica. No obstant això, hi ha diversos lingüistes que neguen que entre les cultures mesoamericanes hi hagués cap escriptura amb regles gramaticals de morfologia, anàlisi de paraules per gènere, nombre, funció o ortografia, així com tampoc un ordre establert per ordenar frases -
300 BCE
SISTEMA D ESCRIPTURA MAIA
El sistema d'escriptura maia, sovint denominat glif maia per una semblança superficial amb els jeroglífics egipcis, és un sistema d'escriptura logosil·làbic que combina un sil·labari de signes fonètics, que representen síl·labes, amb logogrames que representen paraules completes. -
82
paisos de la civilitzacio maia
La civilització maia es va desenvolupar en els territoris actuals de Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador i en cinc estats del sud-est de Mèxic: Campeche, Chiapas, Quintana Roo, Tabasco i Yucatán, amb una història d'aproximadament 3.000 anys. -
200
L ART MAIA
Molts consideren a l'art maia de l'era clàssica (200 a 900 dC) com el més sofisticat i bell del Nou Món antic. Els tallats i relleus en estuc a Palenque i a Copán són especialment fins, mostrant una gràcia i observació precisa de la forma humana que recordaven als primers arqueòlegs de la civilització clàssica del Vell Món. Només existeixen rastres de la pintura avançada dels maies clàssics, la majoria dels que han sobreviscut són terrisseria funerària i altres peces de ceràmica. -
1215
LA MORT DE LA GENT MAIA
Segons la religió maia, després de la mort l'ànima emprèn un camí a Xibalb (metnal, món subterrani o inframón), on ha de travessar un riu ajudat d'un gos (el xoloitzcuintle). El fet de portar una peça de jade li facilitarà les coses. El pelegrinatge acabarà al sud on arriba l'ànima (l'inframón per les cultures nahuas, entre ells els asteques o mexiques, s'associa amb el nord i el color negre; pels maies amb el sud i el color groc). -
1555
EL TRANSPORT TERRESTRE
Hi havia gran diversitat i complexitat entre les extenses xarxes de carreteres i camins. Són dignes d'importància dels sacbe'ob (sacbé en singular, de Sak, blanc, i beh, camí). En general, la construcció de les carreteres i camins es realitzaven mitjançant tot un conjunt de procediments laboriosos. En primer lloc, es podava el camí prèviament determinat, després, amb l'ajuda de gegantesques moles de pedra, allisaven la terra. -
1555
EL TRANSPORT MARITIM
El transport marítim va tenir gran importància en el desenvolupament del comerç i per tant de la seva economia. Les seves embarcacions més primerenques tenien com a base el rem i no tenien la vela. Amb aquestes primeres embarcacions van pagar la península de Yucatán i aconseguien sortir de la perillosa barrera coral·lífera ajudant-se de fars que els indicaven les distàncies, perills, així com les sortides al mar. També van navegar pels rius de Tabasco, Chiapas, Guatemala i Hondures. -
Jun 17, 1555
LA MONEDA
No existien monedes per al comerç, només el barata i de vegades es va utilitzar el cacau. Encara que no hi havia un valor exacte, un conill valia 10 llavors. El cacau va conservar els seus usos econòmics durant un breu període del domini espanyol: el cacau va poder ser intercanviat amb monedes europees en equivaler un real espanyol per 140 llavors de cacau, el 1575 només calien 100 llavors de cacau per un real i al final d'aquest segle eren 80 per un real. -
La literatura maia
La literatura maia il·lustra la vida d aquesta cultura.Obres com el Rabinal Achí,el Popol Vuh,els diversos llibres del Chilam Balam,en són mostra. -
el comerç maia
Els maies participaven en el comerç a llarga distància a Mesoamèrica, i possiblement més enllà. Entre els béns de comerç hi havia el jade, el cacau, el blat de moro, la sal i l'obsidiana. -
la vida maia
Van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats-estat independents. -
els monuments maia
Els monuments més notables són les piràmides construides en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants, sent el major trobat fins ara el de Cancuén, al sud del Petén, moltes de les estructures estaven decorades amb pintures murals i adorns d'estuc. Altres restes arqueològiques importants inclouen les lloses de pedra tallada anomenades esteles ,mostren efígies dels governants al costat de textos logogràfics que descriuen les seves genealogies, entronitzacions. -
la decadencia maia
Durant els segles VIII i IX la cultura maia va entrar en decadència, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, la sequera, o alguna combinació d'aquests factors són freqüentment suggerits com els motius de la decadència. Existeix evidència arqueològica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals. -
la conquesta espanyola
La conquesta espanyola dels pobles maies no es va consumar fins al 1697, amb la presa de Tayasal, capital dels maies Itzá, i Zacpetén, capital dels maies Ko'woj, al Petén (actual Guatemala). L'últim estat maia va desaparèixer quan el govern mexicà de Porfirio Díaz va ocupar el 1901 la seva capital, Chan Santa Cruz, donant així fi a l'anomenada Guerra de Castes.