-
Period: to
Targeta Perforadora
La targeta perforada o targeta és una làmina feta de cartolina que conté informació en forma de perforacions segons un codi binari. Aquests van ser els primers mitjans utilitzats per a ingressar informació i instruccions a un ordinador en els anys 1960 i 1970. Les targetes perforades van ser usades per primera vegada al voltant de 1725 per Basile Bouchon i Jean-Baptiste Falcon com una forma més robusta dels rotlles de paper perforats usats en aquest per controlar telers tèxtils a França. -
Period: to
Màquina analítica
La màquina analítica és el disseny d'un computador modern d'ús general realitzat pel professor britànic de matemàtica Charles Babbage, que va representar un pas important en la història de la informàtica. Va ser inicialment descrita en 1837, encara que Babbage va continuar refinant el disseny fins a la seva mort el 1871. La màquina no va poder construir-se a causa de raons d'índole política doncs va haver detractors per un possible ús de la màquina per a fins bèl·lics. -
Period: to
El Transistor
El transistor és un dispositiu electrònic semiconductor utilitzat per lliurar un senyal de sortida en resposta a un senyal d'entrada. Compleix funcions d'amplificador, oscil·lador, commutador o rectificador. Es troba pràcticament en tots els aparells electrònics d'ús diari com ara ràdios, televisors, reproductors d'àudio i vídeo, rellotges de quars, ordinadors, llums fluorescents, tomógrafos, telèfons mòbils, encara que gairebé sempre dins dels anomenats circuits integrats. -
Period: to
ENIAC
ENIAC, acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer (Computador i Integrador Numèric Electrònic), va ser una de les primeres computadores de propòsit general. Era Turing-completa, digital, i susceptible de ser reprogramada per resoldre «una extensa classe de problemes numèrics». Va ser inicialment dissenyada per calcular taules de tir d'artilleria destinades al Laboratori d'Investigació Balística de l'Exèrcit dels Estats Units. -
Period: to
EDVAC
La EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer), va ser una de les primeres computadores electròniques. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó binària, i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es va convertir en estàndard d'arquitectura per a la majoria de les computadores modernes. El disseny de la EDVAC és considerat un èxit en la història de la informàtica. La EDVAC va ser lliurada al laboratori militar a 1949. -
Period: to
Memòria RAM
La memòria d'accés aleatori (Random Access Memory, RAM) s'utilitza com memòria de treball d'ordinadors i altres dispositius per al sistema operatiu, els programes i la major part del programari. A la RAM es carreguen totes les instruccions que executa la unitat central de processament (processador) i altres unitats de l'ordinador, a més de contenir les dades que manipulen els diferents programes. -
Period: to
Ordinador UNIVAC
La UNIVAC I (Universal Automatic Computer I, Ordinador Automàtica Universal I) va ser el primer ordinador comercial fabricada als Estats Units, lliurada el 31 de març de 1951 a l'oficina del cens. Va ser dissenyada principalment per J. Presper Eckert i John William Mauchly, autors de la primera computadora electrònica nord-americana, l'ENIAC. Durant els anys previs a l'aparició de les seves successores, la màquina va ser simplement coneguda com "UNIVAC". -
Period: to
Concepte Intel·ligència artificial
La inteligencia artificial (IA), es la inteligencia exhibida por máquinas. En ciencias de la computación, una máquina «inteligente» ideal es un agente racional flexible que percibe su entorno y lleva a cabo acciones que maximicen sus posibilidades de éxito en algún objetivo o tarea.En 1956, John McCarthy acuñó la expresión «inteligencia artificial», y la definió como «la ciencia e ingenio de hacer máquinas inteligentes, especialmente programas de cómputo inteligentes». -
Period: to
Circuit Integrat
Un circuito integrado (CI), también conocido como chip o microchip, es una estructura de pequeñas dimensiones de material semiconductor, normalmente silicio, de algunos milímetros cuadrados de superficie (área), sobre la que se fabrican circuitos electrónicos generalmente mediante fotolitografía y que está protegida dentro de un encapsulado de plástico o de cerámica. El primer circuit integrat va ser desenvolupat en 1959 per l'enginyer Jack Kilby. -
Period: to
ARPANET
ARPANET va ser una xarxa d'ordinadors creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) per utilitzar-la com a mitjà de comunicació entre les diferents institucions acadèmiques i estatals. El primer node va ser creat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i va ser l'espina dorsal d'Internet fins a 1990. ARPANET és la Xarxa de l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada, organisme conegut ara com Agència de Projectes d'Investigació Avançats de Defensa. -
Period: to
Internet
Internet (l'internet o, també, la internet) és un conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconnectades que utilitzen la família de protocols TCP / IP, la qual cosa garanteix que les xarxes físiques heterogènies que la componen, formin una xarxa lògica única d'abast mundial . Els seus orígens es remunten a 1969, quan es va establir la primera connexió de computadores, coneguda com ARPANET, entre tres universitats a Califòrnia (Estats Units). -
Period: to
Modelo TCP/IP
El Model TCP / IP és una descripció de protocols de xarxa desenvolupat per Vinton Cerf i Robert E. Kahn, en la dècada de 1970. Va ser implantat a la xarxa ARPANET, la primera xarxa d'àrea àmplia (WAN), desenvolupada per encàrrec de DARPA , una agència del Departament de Defensa dels Estats Units, i predecessora d'Internet. El model TCP / IP és usat per a comunicacions en xarxes i, descriu un conjunt de guies generals d'operació per permetre que un equip pugui comunicar-se en una xarxa. -
Period: to
Microprocessador
El microprocessador (o simplement processador) és el circuit integrat central més complex d'un sistema informàtic; a manera d'il·lustració, se li sol cridar per analogia el «cervell» d'un ordinador. És l'encarregat d'executar els programes, des del sistema operatiu fins a les aplicacions d'usuari; només executa instruccions programades en llenguatge de baix nivell, realitzant operacions aritmètiques i lògiques simples, les lògiques binàries i accessos a memòria. -
Period: to
Primer Mòbil
Un telèfon mòbil o telèfon mòbil (conegut simplement com mòbil o cel a Hispanoamèrica o mòbil a Espanya) és un telèfon portàtil que pot fer i / o rebre trucades a través d'una portadora de radiofreqüència, mentre l'usuari s'està movent dins d' una àrea de servei telefònic. L'enllaç de radiofreqüència estableix una connexió amb els sistemes de commutació d'un operador de telefonia mòbil, que proporciona accés a la xarxa telefònica pública commutada (PSTN). -
Period: to
Impressora 3D
Una impressora 3D és una màquina capaç de realitzar rèpliques de dissenys en 3D, creant peces o maquetes volumètriques a partir d'un disseny fet per ordinador, descarregat d'internet o recollit a partir d'un escàner 3D. Sorgeixen amb la idea de convertir arxius de 2D en prototips reals o 3D. Comunament s'ha utilitzat en la prefabricació de peces o components, en sectors com l'arquitectura i el disseny industrial. -
Period: to
Primera Impressora
Una impressora és un dispositiu perifèric de l'ordinador que permet produir una gamma permanent de textos o gràfics de documents emmagatzemats en un format electrònic, imprimint en mitjans físics, normalment en paper, utilitzats cartutxos de tinta o tecnologia làser (amb tòner). -
Period: to
Aparició CD-ROM
Un CD-ROM, també CD-Rom (sigla de l'anglès Compact Disc Read-Only Memory), és un disc compacte amb el que utilitzen raigs làser per a informació en format digital. El disc compacte va ser creat per un holandès i un japonès el 1979. -
Period: to
Primer portàtil
Un ordinador portàtil, ordinador portàtil o ordinador portàtil, és un dispositiu informàtic que es pot moure o transportar amb relativa facilitat. Els ordinadors portàtils són capaços de realitzar la major part de les tasques que realitzen els ordinadors d'escriptori, també anomenats «de torre», o simplement pc, amb similars capacitats i amb l'avantatge del seu pes i grandària reduïts. -
Period: to
Apareix Windows
El 1983, Microsoft anunci el desenvolupament de Windows, una interfície gràfica d'usuari (GUI) per al seu propi sistema operatiu (MS-DOS), que havia enviat per a IBM PC i ordinadors compatibles des de 1981. La línia de productes s'ha canviat d'un producte d'interfície gràfica a un modern sistema operatiu en dues famílies de disseny, cada un amb el seu propi sistema d'arxiu de codi base i per defecte. -
Period: to
Arquitectures amb múltiples processadors
La família x86 reagrupa els microprocessadors compatibles amb el joc d'instruccions Intel 8086. Per tant, x96 representa aquest conjunt d'instruccions, sent també una denominació genérica donada als corresponents microprocessadors. -
Period: to
WWW (World Wide Web)
En informática, la World Wide Web (WWW) o red informática mundial1 es un sistema de distribución de documentos de hipertexto o hipermedia interconectados y accesibles vía Internet. Con un navegador web, un usuario visualiza sitios web compuestos de páginas web que pueden contener textos, imágenes, vídeos u otros contenidos multimedia, y navega a través de esas páginas usando hiperenlaces. La Web se desarrolló entre marzo de 1989 y diciembre de 1990. -
Period: to
Google
Google LLC és una companyia principal subsidiària de la multinacional nord-americana Alphabet Inc, la especialització són els productes i serveis relacionats amb Internet, programari, dispositius electrònics i altres tecnologies. El principal producte de Google és el motor de cerca de contingut a Internet, del mateix nom, encara que ofereix també altres productes i serveis. -
Period: to
Wikipedia
Wikipedia és una enciclopèdia lliure, poliglota, editada de manera col·laborativa. Pertany a la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre la finançament està basada en donacions. Els seus més de 48 milions d'articles en 300 idiomes han estat redactats en conjunt per voluntaris de tot el món, el que suma més de 2000 milions d'edicions, i permet que qualsevol persona pugui sumar-se al projecte per editar-los, llevat que la pàgina es trobi protegida contra vandalismes.