-
És el període que va des del procés d'humanització fins a l'aparició de l'escriptura.
-
És una estatueta d'una figura femenina (fa 11,1 cm d'alçada), descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf, Àustria, el 1908 per l'arqueòleg Josef Szombathy. Està esculpida en pedra calcària paleolítica i pintada amb vermell ocre. Actualment, es conserva al Museu d'Història Natural de Viena. S'estima que va estar esculpida entre 22.000 i 24.000 anys enrere, durant el Gravetià. Però se'n coneix molt poca cosa del seu origen. -
Les coves de Lascaux contenen un dels conjunts més importants de pintures rupestres del paleolític.
La seva antiguitat s'estima entre 18.000 i 15.000 anys, a partir d'estudis realitzats sobre els objectes descoberts a la cova. Les pintures han estat associades molt temps al magdalenià, però els últims estudis plantegen que es podrien datar del solutrià. -
La cova d'Altamira és una cavitat natural a la roca en què es conserva un dels cicles pictòrics i artístics més importants de la prehistòria. Situada a Cantàbria, Espanya. Va ser descoberta el 1868 per Modesto Cubillas. -
És una cova situada al terme municipal del Cogul, a les Garrigues. És un jaciment arqueològic amb datacions d'època epipaleolítica, ibèrica i romana. El jaciment conté una de les mostres més destacades d'art rupestre llevantí i s'hi poden apreciar escenes de la vida dels primers agricultors: l'art esquemàtic (amb una antiguitat de 6.000 anys). S'ha comprovat que l'indret es va fer servir més tard com a santuari o lloc màgic tant pels ibers com pels romans. -
Període en què apareixen les grans civilitzacions. Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma...
-
Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític. Situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya (a uns 13 km de Salisbury). Està format per quatre cercles concèntrics de pedres. Està format per grans pedres rectangulars de gres, que originàriament estaven rematades per llindes també de pedra, de les quals avui dia en queden només quatre al seu lloc. -
Són un grup de set sepulcres megalítics de la serra de l'Arca. La paraula arca en èpoques anteriors designava les construccions megalítiques. Aquesta serra es troba al sector nord-occidental del massís del Montseny dins dels termes d'Aiguafreda i el Brull. El conjunt està datat del Calcolític, 2200-1800 aC. -
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món». Les ruïnes de Pompeia van rebre 2.571.725 visitants el 2007. -
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrragona. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. És gestionat pel Museu d'Història de Tarragona (Tarraco). -
El Colosseu va ser l'amfiteatre més gran de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i conegut originàriament com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.
Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts.
També podia servir per guardar l'aigua. -
El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional. Actualment, és un espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona. -
Epidaure va ser una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès. Era una ciutat costanera situada davant l'illa d'Egina, i era coneguda principalment pel seu temple d'Asclepi, molt venerat a l'antiguitat, i pel teatre associat, un dels més ben conservats fins a l'actualitat. Tant el temple com el teatre i altres edificis associats al culte d'Asclepi es trobaven a uns 10 km a l'oest d'Epidaure. -
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies. -
El sistema polític és el feudalisme, i en destaquen els estils gòtics i romànics.
-
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Coneguda com el Duomo -
David, de Donatello, és l'escultura anterior al David de Miquel Àngel, feta de bronze. És una escultura representativa del Quattrocento. -
El Palau Pitti és renaixentista de Florència, Itàlia. Està situat a la riba sud del riu Arno, a molt curta distància del Ponte Vecchio. L'aspecte de l'actual palau data del 1458 i era originalment la residència urbana de Lucca Pitti, un banquer florentí. -
A aquesta etapa sorgeix a Europa un nou sistema polític: les monarquies autoritàries.
-
David va ser creat per Miquel Àngel al renaixement. Es recupera l'estil grecoromà a les escultures. Es troba a la Galleria dell'Accademia a Florència. Està feta de marbre, i representa a l'heroi bíblic David. -
La Gioconda o Mona Lisa actualment està ubicada al Museu del Louvre i és una de les pintures més importants de Leonardo da Vinci. La dona del retrat de Lisa Gherardini. El 1911 van robar el quadre. És un retrat fet a l'Oléo sobre una taula d'àlber. -
És un quadre reproduït pel pintor italià Raffaello, amb profunditat creada amb la perspectiva del renaixement. Va ser pintada entre el 1510 i el 1511, al segle XVI.