-
Període que va des de l'aparició dels primers homínids fins a l'aparició de l'escriptura.
-
La Venus de Willendorf és una petita escultura prehistòrica del Paleolític superior (28.000–25.000 aC) trobada a Àustria. Representa una dona amb formes exagerades i probablement simbolitzava fertilitat o maternitat. -
El Dolmen de la Serra de l’Arca és un monument megalític prehistòric fet amb grans pedres. Es va construir aproximadament entre el 2500 i el 2000 aC i s’utilitzava com a tomba col·lectiva per enterrar diverses persones. Formava una cambra amb lloses verticals i una pedra gran a sobre que feia de sostre. Avui en dia encara se’n conserven algunes pedres de l’estructura original. -
El Stonehenge és un monument megalític format per grans pedres col·locades en cercle. Es va construir aproximadament entre 3000 i 2000 aC, durant el Neolític i l’inici de l’edat del bronze. Probablement s’utilitzava per rituals, cerimònies i observacions del Sol. -
Període que va des del 3500 a.C fins al 476 amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
-
El Coliseu és un amfiteatre de l’Antiga Roma, construït entre els anys 70 i 80 dC per l’emperador Vespasià. Era utilitzat per a lluites de gladiadors i espectacles públics i podia acollir fins a 50.000–70.000 persones, destacant per la seva forma el·líptica i les columnes d’estil romà. -
El Partenó és un temple de l’Antiga Grècia, construït al segle V aC a l’Acròpolis d’Atenes i dedicat a la deessa Atena. És un exemple de l’estil dòric i simbolitza la força, la cultura i el poder d’Atenes, amb columnes i relleus que representen escenes religioses i mitològiques. -
El Discòbol és una escultura de l’Antiga Grècia creada per l’escultor Míron al voltant del 450 aC. Mostra un atleta llençant un disc, destacant el moviment, l’equilibri i la bellesa del cos humà segons l’ideal grec de perfecció i harmonia. -
L’Edat Mitjana (476–1492) és el període entre la caiguda de Roma i l’arribada a Amèrica de Cristòfor Colom, amb els estils romànic i gòtic com a principals manifestacions artístiques.
-
Monestir benedictí romànic dels segles X-XII situat en un turó amb vistes al mar. Destaca per la seva arquitectura austera i robusta, característica del romànic. -
Gran església romànica occitana construïda entre els segles XI i XIII a Toulouse. Conserva elements arquitectònics típics del romànic i és una de les més importants d’Europa. -
Església romànica del segle XI situada a Taüll, a la Vall de Boí. Destaca per la seva torre campanar i els frescos interiors, exemples clars de l’art romànic pirinenc. -
Catedral gòtica construïda entre els segles XII i XIV, famosa pels arcs apuntats, els vitralls i les gargoles. És un dels símbols més coneguts del gòtic francès. -
Catedral gòtica del segle XIII a Chartres, reconeguda pels seus vitralls i portalades escultòriques. Exemple destacat del gòtic clàssic francès. -
Catedral gòtica dedicada a la Santa Creu i Santa Eulàlia, construïda entre els segles XIII i XV. Sobresurt per les torres, la façana i el claustre interior. -
L’Edat Moderna (1492–1789) és el període que va des de l’arribada a Amèrica de Cristòfor Colom fins a la Revolució Francesa, caracteritzat pels grans descobriments, el Renaixement i el Barroc.
-
Mural de Leonardo da Vinci, pintat al segle XV a Milà. Representa el moment en què Jesús anuncia que un dels apòstols el traicionarà, amb una composició dramàtica i detallada dels gestos dels apòstols. -
Pintura de Leonardo da Vinci realitzada al segle XVI. És famosa pel somriure enigmàtic de la dona i per la tècnica del sfumato, que crea transicions molt suaus entre colors i llums. -
Fresc de Rafael al segle XVI, situat al Vaticà. Representa els grans filòsofs de l’antiga Grècia, com Plató i Aristòtil, reunits en un gran espai arquitectònic, simbolitzant la síntesi del pensament clàssic i renaixentista. -
Pintura de Caravaggio, del segle XVII, situada a Roma. Mostra el moment en què Jesús crida Mateu a seguir-lo, amb un fort contrast de llum i ombra (tenebrisme) que dramatitza l’escena. -
Pintura de Rembrandt, del segle XVII, a Amsterdam. Representa una milícia ciutadana en moviment, amb efectes dramàtics de llum i ombra, trencant amb la rigidesa de les pintures de grup tradicionals. -
Pintura de Diego Velázquez, del segle XVII, a Madrid. Mostra la infanta Margarita amb la seva cort i Velázquez pintant dins de l’escena. És famosa per l’ús complex de la perspectiva i la reflexió del rei i la reina en el mirall. -
L’Edat Contemporània (1789–actualitat) comença amb la Revolució Francesa i es caracteritza per grans canvis socials, polítics i tecnològics. Durant aquest període, l’art evoluciona des del Neoclassicisme, amb ordre i inspiració clàssica, fins al Romanticisme, amb emoció i llibertat, i al segle XX apareixen molts estils, com l’Impressionisme, l’Expressionisme, el Cubisme, el Surrealisme i l’Art Abstracte.
-
És una pintura de Vincent van Gogh que mostra un cel nocturn vibrant i turbulento sobre un poble, reflectint les emocions i la visió única de l’artista. -
És una pintura de Giuseppe Pellizza da Volpedo que mostra treballadors avançant units amb determinació, simbolitzant la força, la dignitat i la lluita de la classe obrera per la justícia social. -
És una pintura de Pablo Picasso que mostra el dolor i el caos causats pel bombardeig de Guernica, simbolitzant l’horror de la guerra i el sofriment de civils i animals.