unitat 8

By hudaas
  • La Renaixença

    La renaixença es un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX per revindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana
  • Anticatalanisme

    Els moviments populars (bullangues) que es van produir entre el 1835 i el 1843 van fer palès aquest descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme. Així, tant en la insurrecció de Barcelona del 1842 com en la de la Jamància del 1843 s'hi van formular projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut anticentralista, federal i popular.
  • Jocs Florals

    L'any 1859 van començar a celebrar els moderns Jocs Florals com una plataforma per promoure i difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies als Jocs Florals els escriptors es van començar a preocupar de crear.
  • El federalisme

    El 1868, amb l'aparició el Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals van
    escampar-se políticament, va ser una cosa significativa a Catalunya, sobretot en els
    medis urbans, on va rebre el suport de la petita burgesia i va tenir una difusió important
    entre el proletariat industrial (treballadors).
  • Constutició

    La caracterització de com havia de ser un Estat Federal es va concretar durant la
    proclamació de la 1ª República i es va fer efectiva amb el projecte de Constutició del
    1873. Però el fracàs de la República i la nova situació política de la Restauració van fer
    perdre influència al republicanisme.
  • La Jove Catalunya i el Centre Català

    Valenti Almirall va ser considerat un dels principals impulsors del catalanisme polític. La
    tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista: pretenia
    aplegar tendències diverses.
  • La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent

    El nou grup va fer les seves reivindicacions de:
    – L'oficialitat de la llengua catalana
    – La defensa del dret civil català
    – El proteccionisme
    – L'execució d'una política exclusivament catalana.
    Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent, adreçat a
    Maria Cristina, en el qual es demanava l'autonomia per a Catalunya.
  • El fracàs d'ampliar les bases del catalanisme

    El projecte d'Almirall, recollit a l'obra Lo catalanisme, de fer una organització
    interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme i que esdevingués una
    força política amb capacitat per intervenir a les eleccions va ser impossible.
    D'una banda, Almirall representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis
    sectors de la burgesia catalana
  • El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

    Durant la implantació de l'Estat liberal, una bona part del clero català s'havia unit amb el
    carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, una
    part del clero va abandonar aquests plantejaments per buscar un espai dins el liberalisme
    més conservador.
  • La Unió Catalanista i l'Assemblea de Manresa

    Es va constituir la Unió Catalanista amb l'objectiu que fos una federació de tots els
    grups, centres, associacions, ateneus i publicacions
  • Les bases de Manresa

    Estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional que es basava en la
    plena sobirania de Catalunya.
    • Les competències de l'Estat central quedaven força limitades, i se n'atorgaven
    d'absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic,
    etc.
    • S'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana
    • Es demanava que els càrrecs públics a Catalunya només fossin exercits per
    catalans
    • S'hi declarava voluntari el servei militar
  • L'oportunitat: el desastre del 98

    El desastre del 1898 ca Catalunya va significar la irrupció del catalanisme el la
    vida política.
  • La candidatura dels quatre presidents

    L'any 1899, amb el fracàs del projecte regeneracionista del govern Silvela-Polavieja, els
    dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com
    a portaveus polítics de la brgesia van crear un grup polític: la Unió Regionalista
  • Un partit de nou tipus: la Lliga Regionalista

    L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat
    politica: La Lliga Regionalista, un partit que va fer del diari La Veu de Catalunya el seu
    òrgan de difusió principal i que va consolidar la força electoral del catalanisme.
    Les victòries del 1901 van marcar una senyal dins el corrupte sistema electoral de la
    Restauració, perquè va ser el primer cop que candidatures “no dinàstiques” van guanyar
    a Barcelona.