El segle xix espanyol 1 320

UNITAT 2 El Segle XIX a Espanya

  • Period: to

    Regnat Carles IV

    Monarquia absoluta o absolutisme (forma de govern en què el monarca té el poder absolut. No hi ha la divisió de poders (poder executiu, legislatiu i judicial)). Ministre d’exterior: Godoy, ell era considerat el principal personatge polític, va ser des de molt guàrdia de corps, i va conèixer a Carles IV quan era el Príncep d'Astúries.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Espanya, s'allia amb França per lluitar contra Anglaterra, per culpa de les diferències, polítiques i religioses. Això va mantenir el comportament catòlica, social i cultural de la regió.
  • Tractat de Fontainbleau

    Tractat de Fontainbleau
    Aliança amb França, per lluitar amb Anglaterra, la motivació que va donar França a lluitar contra Napoleó.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Monarquia absolutista.
    Persegueix als liberals (els que volien reformes).
    Va partir l’aixecament militar per part del Riego.
    Va anul·lar la llei Sàlica (no podien regnar, les dones).
    → Mitjançant el Pragmàt sanció. (aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat).
    Partidaris de què regni → Filla Isabel.
    → Provoca Guerres Carlines.
    Partidaris de què regni → Germà de Carles.
  • Period: to

    Guerra del Francès

    Els Espanyols van guanyar graciès a tècnica de guerra la “petite guerre” o Guerra de guerrilles que tractava en atacar en petits grups, per després fugir.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Davant l'ocupació militar francesa i el buit de poder a Espanya, els patriotes van elegir els seus representants per formar unes Juntes. La seva
    missió era governar el país i organitzar la resistència als invasors. S'hi van reunir uns 300 representants o diputats, que van formar les Corts de Cadis. El seu objectiu era la redacció i l'aprovació d'una Constitució.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Novè fill de Carles IV, va anul·lar la Constitució de Cadis, va dissoldre les Corts i va suprimir la premsa lliure. Va intentar abolir el constitucionalisme i restablir el sistema monàrquic absolut que havia deixat el 1808.
  • Isabel II amb la seva mare, Maria Cristina

    Isabel II amb la seva mare, Maria Cristina
    La Reina Isabel II, filla de Carles IV. Va provocar junt amb el germà de Carles IV, Carles V, per culpa de la llei Salica, que diu que el successor del rei només podia ser home, per culpa d'això la població es va dividir en dos com expliquem a les Guerres Carlines.
  • Period: to

    Guerres Carlines

    Hi havia dos bàndols: Partidaris de què regni → Filla Isabel.
    Partidaris de què regni → Germà de Carles, Carles V. Totes dues bandes lluiten entre elles per tindre la raó de qui havia de governar, ja que per la Llei Sàlica deia que no podia governar Isabel II, però, com la part que estava a favor de la Filla Isabel va guanyar, van trencar la llei, i va governar ella.
  • Mendizábal

    Mendizábal
    Mendizábal, va veure que per culpa de les guerres Carlines, va veure que hi havia una desamortització eclesiàstica (Procés pel qual els béns de l'Església deixen d'estar vinculats a la institució, sense possibilitat d'alienació, per ser incorporats a l'Estat i venuts posteriorment), i venda de propietats i béns al Clergat, les conseqüències van ser urbanístiques, econòmiques i socials, entre altres.
  • Espartero

    Espartero
    Va ser un símbol liberal, pels espanyols en el segle XIX. Va aconseguir el grau de subtinent, per anar a Amèrica amb l'exèrcit de Murillo en el 1812, ell alternava entre les seves accions militars i les seves idees liberals, per això va intentar proclamar en el Perú a la constitució de 1812. Ell va participar en la revolució de 1840, que causa la seva dimissió i va a Valencià, participar per anul·lar la llei municipal.
  • Period: to

    Monarquia parlamentària Isabel II

    Té el suport dels liberals.
    El poder estava repartit entre: Reina (molt poder), Congrés dels diputats i Senat.
    La cort/Parlament (fer les lleis).
    Una constitució 1895.
    Drets i llibertats.
    Inicis Regència de Maria Cristina. I després del General Espartero.
    Espartero era un militar progressista.
    Mendizábal va treure treure terres de l’església per vendre-les per solucionar problemes econòmics, benefici a la burgesia (desamortització).
    Es va avançar quan la reina podia governar (13 anys).
  • Crisi del 1867

    Crisi econòmica: Enrederament econòmic, per culpa que no hi havia molta indústria no hi havia prou diners, per això Mendizábal va fer la desamortització, el qual va beneficiar a la burgesia.
    Política: Corrupció: Els carrers no eren triats per si podien fer bé el treball, sinó per conveniència segons algunes persones, la Reina Isabel tenia romanços, i per això els hi donava alts càrrecs.
    Social: Desigualtat: hi havia una gran desigualtat entre classes, entre algunes raons per la desamortització.
  • Prova d'un altre sistema

    Proven un altre sistema, Primera República Espanyola, moltes divisions entre partits polítics republicans, que volen un estat unitari (com amb els burgesos) i altres un estat federals. Primera República fracassa per culpa de les divisions.
  • Revolució: “La Glòria”

    Revolució: “La Glòria”
    Culpa a la monarquia, i per això marxa a l’exili, el general Prim organitza un nou paronama polític, criden a Amadeu de Segoya 1870, Rei d’una dinastia italiana. Ell va ser un monarca parlamentari i va volent aplicar les mesures necessàries per resoldre els problemes a Espanya, no va poder pel poc suport, deixa al tron sense predecessor (1873). Maten a Prim per un atemptat terrorista
  • La República

    La República
    Bipartidisme (Hi havia 2 partits polítics): Conservadors: Cánovas: La intenció dels polítics conservadors de la Restauració era fer pocs canvis, deixar-ho el més apropo possible a l'anterior sistema, però millorant l’statu quo d’Espanya. Liberals: Sagasta: La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat.
  • Tupinades i caciquisme dels bipartits

    Era poc democràtic, votaven poques persones, el rei manipulava el resultat i decidia quan es feien les eleccions. Va passar 1 cosa bona no va haver-hi cops d’estat. Es feien trampes com les següents. Tupinades: Fer votar els morts, privar de vot certs individus, eliminar paquets de sufragis i invalidar l'elecció, si havia fracassat. Caciquisme: Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, deté el poder.