-
La Llei del Timbre de 1765 va ser una llei del Parlament britànic que va imposar un impost directe a les colònies americanes, obligant a estampar un segell en una àmplia gamma de documents impresos. Aquesta llei va ser molt impopular entre els colons, que la van considerar una violació dels seus drets com a membres de l'Imperi britànic. La llei va ser un catalitzador clau per a la Revolució Americana. -
Revolució de les tretze colònies
-
Acció en la qual els colons americans van manifestar el seu rebuig, atacant vaixells britànics carregats de te al port de Boston. -
Va esclatar la Revolució Americana, un conflicte armat que enfrontà les colònies britàniques d'Amèrica del Nord contra el govern de George III. -
Thomas Jefferson enunciava en aquesta declaració, els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi -
La Declaració d'Independència és un document fonamental que va proclamar la independència de les Tretze Colònies nord-americanes de la Gran Bretanya. Redactada pel Segon Congrés Continental el 4 de juliol de 1776. La declaració és un text jurídic que estableix les bases de la independència i els seus principis, i és signada per un notari. -
Va ser un punt d'inflexió crucial en la Guerra d'Independència dels Estats Units, resultant en la rendició de l'exèrcit britànic i convençent França de donar suport als rebels americans. -
Va ser un enfrontament decisiu en la Guerra d'Independència dels Estats Units que va resultar en la rendició de l’exèrcit britànic i va consolidar la victòria de les forces colonials. -
Va posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units, reconeixent la independència de les Tretze Colònies i establint nous límits territorials. -
S'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders. El poder legislatiu residia en dues cambres, elegides per sufragi universal masculí: l'executiu, en un president, elegit per votació indirecta: i el judicial, en jutges independents. -
FASES DE LA REVOLUCIÓ
-
-
Única assemblea que podia autoritzar nous tributs -
-
Els grups revolucionaris de París assaltaren la presó de la Bastilla, revolta coneguda com la gran por. -
Es reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la prpietat -
Va establir, la sobirania nacional i els drets fonamentals, una monarquia parlamentària, la divisió de poders, i el sufragi censatari -
-
-
Marcant la fi de la monarquia i l'inici d'un nou règim polític a França. -
Es va jutjar i condemnar per traÏció, va ser executat en la guillotina. -
-
Reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. -
Va anar perdent suport, i els seus seguidors i ell van ser guillotinats pels revolucionaris. -
-
S'hi reconeixien la sobirania nacional, el sufragi censatari i la separació de poders: el poder legislatiu era exercit per dues cambres i l'executiu per un directori. -
Va formar una associació de la qual va sorgir la Conspiració dels Iguals, amb l'objectiu d'acabar amb el Directori. Descoberta, va ser desmantellada, sent el mateix Babeuf detingut i executat. -
Es caracteritzà per la seua intensitat de cop d'estat. El 18 de fructidor de l'any V del calendari republican francés, un colp d'estat dels soldats en connivència amb el Directori, va aconseguir el seu objectiu de repressió. Aquesta repressió va ser una resposta immediata a la creixent importància dels reialistes en les diferents assemblees, que va inflar la seua importància en el Directori. -
Va donar un colp d'estat i va establir el consolat -
-
-
Es va promulgar la Constitució de l'Any X, que va convertir Bonaparte en cònsol vitalici. -
Fet per Napoleó el Codi Civil que simplificava les lleis; va crear un banc de França i signa un concordat amb la Santa Seu.
El consolat anomena Napoleó emperador hereditari i una nova constitució li va atorgar amplis poders. -
-
Derrotat pel Regne Unit.
Victòria enfront d'Àustria. -
Victòria enfront de Prússia.
Bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa. -
Napoleó al voler envair Portugal, al seu pas cap a Portugal va ocupar Espanya. Això provoca la guerra. -
Napoleó va intentar envair Rússia, però va ser derrotat. -
Napoleó va ser vençut per una coalició, Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia, en la batalla de Leizpzig -
Napoleó abdica en 1814 i es va exiliar a l'illa d'Elba. -
Napoleó retorna al poder durant cent dies, però va ser derrotat definitivament a Waterloo i deportat a l'illa de Santa Helena. -
Per garantir una pau duradora i evitar revolucions, s'hi remodela el mapa polític d'Europa;
França va tornar a les fronteres, es van crear estats tap, Rússia, Prússia i Àustria es van repartir els territoris de manera equilibrada.
Es van establir aliances;
LA SANTA ALIANÇA i LA QUÀDRUPLE ALIANÇA -
-
Principalment dos factors varen incitar a les revoltes:
L'afirmació dels sentiments nacionals.
La defensa del liberalisme.
Les principals revoltes varen ser a Espanya, poble grec, França, Bèlgica, Polònia i els estats italians -
Tingueren importància les demandes socials de les classes populars i va haver-hi un component democràtic. Va començar a França on es proclama la segona república. El nou govern va elaborar la constituició de 1848, i al 1852 es proclama segon imperi -
Quatre fases
-
El Regne de Piemont-Sardenya, amb el suport de França, va derrotar els austríacs a les batalles de Magenta i Solferino. Això va resultar en l'annexió de la Llombardia al Piemont. -
El sud d'Itàlia es vincula al Piemont després de l'expedició dels camises roges de Garibaldi, que es van apoderar de Nàpols i Sicília. Víctor Manuel II va ser proclamat rei. -
Problema de dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, va permetre a Prússia envair i annexionar-se aquests territoris. -
Tres fases
-
Prússia va derrotar a Àustria en la batalla de Sadovà, formant la Confederació de l'Alemanya del nord. -
El Piemont va donar suport a Prussia en la guerra contra Àustria i, a canvi, es va annexionar Venècia. -
Bismarck va provocar una guerra contra França, que va ser derrotada en Sedan, el que va permetre l'annexió dels estats del sud i la cesió d'Alsàcia i Lorena a Alemanya -
El Piemont ocupa Roma com a capital d'Itàlia.