-
Regne unit posseïa 13 colònies en América del nord, on l'activitat principal era l'agricultura de subsistència i comercia, en canvi en el sud havien plantacions de tabac i sucre que eren treballats per esclaus i esclaus negres.
-
És el període de temps que dura des del descontentament de les 13 colònies, on "va explotar" gràcies al Motí de Te, fins a la redacció de la Constitució de 1787,on més tard en 1789 nomenen a George Washington com primer president estatunidenc.
-
El Regne Unit no volia industrialitzar les colònies, solament les volia per a comerciar i obtindre matèries primeres.
La tensió política va portar a tensions econòmiques , les 13 colònies estaven sota el mandat del monarca anglés, no obstant això tenien bastant llibertat ja que optaven a una assemblea.
Les colònies haurien de pagar impostos al Regne Unit, però al no haver-hi representació en el parlament Inglés de les colònies, estes es van negar a pagar. -
Llei imposada pel parlament britànic on donaven el monopoli de la venda de te de les colònies a la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. On els colons, pel descontentament es van manifestar formant el Motí del Te, atacaven els vaixells britànics els quals portaven te al port de Boston -
Totes les colònies menys Geòrgia es van reunir a parlar sobre els greuges (lleis que els convencien o no) i l'any següent van fer enfrontaments armats. -
Va ser un conflicte armat entre el Regne Unit i les Tretze colònies. Estes últimes liderades per George Washington el qual rebia el suport d'Espanya i França. Les colònies van tindre bastants victòries, com la de Saratoga 1777 i la batalla de Yorktown 1781.
-
El 4 de juliol de 1776 els representants de les Tretze colònies van signar la Declaració d'independència dels estats units. Es van proclamar com una nova nació independent de Gran Bretanya -
El 12 de Juny de 1776 Thomas Jefferson va redactar la Declaració de Drets de Virgínia, on s'anuncien els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi -
Conjunt de revolucions que va posar fi a l'Antic Règim. En la seua formació va influir motius socials, econòmics i el corrent il·lustrat. Les conseqüències van ser el derrocament de la monarquia, l'establiment d'una república i la transmissió d'idees il·lustrades, com per exemple la igualtat i la sobirania nacional.
-
És l'acord de pau que va posar fi a la guerra de la independència entre els Estats Units i el Regne Unit. On este últim reconeix com a nació independent als Estats Units. -
En 1787 es van reunir una assemblea de notables per a intentar convéncer als privilegiats de pagar impostos, estos es van negar i van convocar els estats generals. Cada estament tenia un vot, la qual cosa cap a que els privilegiats tingueren dos, en canvi el poble pla u. El rei es va negar canviar este mètode de vot i els nobles també. Este descontentament dels camperols i la desigualtat va fer que esclatarà la revolució. -
Aprovada en 1787, és la llei fonamental que reconeix la sobirania nacional i la separació de poders. On el poder legislatiu residia en dos cambres (Cambra de Representants i Senat), estes es trien per sufragi universal masculí per a blancs, poder executiu, un president elegit per votació indirecta i finalment el jurídic, per jutges independents -
Cos legislatiu el qual tenia com a objectiu donar a França una constitució. Este dura des de 1789 a 1791.
-
En 1789 George Washington es va convertir en el primer president dels Estats Units, elegit mitjançant votació indirecta (sufragi universal masculí de blancs). El va comandar l'exèrcit Continental, el qual va combatre contra el Regne Unit. En la guerra de la Independència Estatunidenca -
Els grups de revolucionaris parisencs descontents per les crisis socials del moment van assaltar la presó de Bastilla el 14 de juliol de 1789. D'eixa manera obtenint armes i pólvora. Marcant l'inici de la Revolució. -
El 4 d'agost l'Assemblea Constituent abolix els drets feudals, van suspendre la majoria de drets feudals i altres drets basats en la servitud. Este esdeveniment va ser la conseqüència de les revoltes rurals conegudes com la Gran Por -
El 26 d'Agost de 1789 l'Assemblea Constituent aprova la Declaració dels drets de l'home o del ciutadà, on es reconeix i es garantix les llibertats personals, la igualtat davant de la llei i el dret a la propietat. Estos dos últims decrets va suposar la fi de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal. -
Va ser la legislatura de França des de 1791 a 1792, on l'objectiu era aplicar la Constitució de 1791. No obstant això va ser un període fosc. On els privilegiats conspiraven en contra de França, les monarquies Europees es van sentir amenaçades per les idees revolucionàries i l'Assemblea declara guerra a Àustria. França perd, Prússia els invadix. Finalment van sorgir grups revolucionaris que pensaven que les reformes eren insuficients: Jacobins, sans-culottes
-
El 3 de setembre de 1791 es promulga la primera Constitució de França, on s'establix: sobirania nacional i els drets fonamentals de la ciutadania, una monarquia parlamentària, divisió de poders ;poder legislatiu per l'Assemblea, l'executiu pel rei, que podia vetar lleis i el judicial, els tribunals independents. Finalment s'establix un sufragi censatari per a triar els membres de l'Assemblea. Només podien votar els home majors de 25 anys i amb una renda determinada. -
Després de les revoltes populars d'Agost de 1792 l'Assemblea Legislativa va decidir triar per sufragi universal masculí una nova assemblea anomenada Convenció. Els grups amb més força eren els girondins que eren republicans moderats i els muntanyesos i jacobins que eren els radicals.
-
Període que va estar dominat pels diputats *girondinos, on van abolir la monarquia i van proclamar la república en. Van executar i van jutjar a Lluís XVI per alta traïció i les altres potències europees alarmades van crear la Primera Coalició. També va haver-hi alçaments reialistes i ultracatòlics, que van ser durament reprimides.
-
Com les monarquies europees se sentien amenaçades per les idees revolucionàries. A l'abril de 1792 l'Assemblea declara la guerra a Àustria. Les tropes austríaques derroten a les franceses i llavors Prússia invadix França -
El 10 d'agost de 1792 el poble parisenc que culpava a Lluís XVI de les primeres derrotes franceses, van assaltar el palau de Tulleries, que era la residència reial i el monarca va ser destituït per l'Assemblea. -
El 21 de setembre de 1792 els girondins abolixen la monarquia i proclamen la república. No obstant això més tard va haver-hi disputes amb els jacobins ja que gràcies a l'execució del rei els girondins tenien temor per la reacció europea -
Pel temor al fracàs de la Revolució els sans-culottes provoquen un colp d'estat al juny de 1793. D'eixa manera els muntanyesos dirigits per Robespierre van aconseguir el poder. -
És la fase més radical de La Conveción on els muntanyesos aconseguixen el poder liderats per Robespierre. Aproven una constitució democràtica i Robespierre implanta una dictadura i comença el període del Terror. On guillotinen i maten a moltes persones. Es posen preus màxims a productes de necessitat bàsica i també salaris limitats, cosa que no va agradar als sans-culottes. Creen un nou calendari i esta fase finalitza amb la mort de Robespierre, guillotinat per l'oposició.
-
El 21 de gener de 1793 Lluís XVI va ser guillotinat ja que va ser declarat culpable d'alta traïció per la Convenció. La seua mort va marcar la fi de la monarquia a França -
L'any 1793 la Convenció jacobina van aprovar una constitució democràtica que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí. -
L'amenaça militar exterior i el desig de frenar els contrarevolucionaris a l'interior van ser la perfecta justificació per a implantar el Terror. Qualsevol persona que fora sospitosa de no fer costat a la República podia ser jutjada i condemnada a la guillotina. -
Robespierre anava perdent seguidors ja que conspiraven en contra del per defensa pròpia. El 27 de juliol de 1794 va ser guillotinat al costat dels seus fanàtics per l'oposició -
Per a poder evitar una nova dictadura, es va implantar un govern moderat. Es va aprovar la Constitució (republicana) de 1795 on es reconeixia; la sobirania nacional, el sufragi censatari i la separació de poders (l'executiu en un Directori, constituït per 5 membres). El Directori va ser una forma de govern que va durar entre el 1795-1799. Acabant amb un colp d'estat de Napoleó.
-
Es va aprovar la Constitució l'any de 1795 on es reconeixia la sobirania nacional, el sufragi censatari i la separació de poders: el poder legislatiu era exercit per dos cambres (Consell dels cinc-cents i consell dels ancians) i l'executiu per un Directori format per 5 membres -
Babeuf i els seus seguidors van tractar d'enderrocar el govern i imposar una societat igualitària, però van ser executats -
El 4 de setembre els reialistas van provocar una revolta per a tractar de restaurar als Borbons, però va ser frenada per Napoleó Bonaparte. La seua actuació va ser popular. El Directori per por de la seua influència el va manar a lluitar contra la Primera Coalició, on Napoleó va guanyar. Més tard en el 1799 es forma la Segona Coalició i per tant la guerra contra França continua. -
Napoleó va ser proclamat l'any 1799 primer cònsol després del colp d'estat del 9 de novembre. -
Després que Napoleó haja guanyat a Itàlia a la Primera Coalició. Les potències europees formen més tard la Segona Coalició en 1799.Seguix la guerra contra França -
El Consolat va ser un règim personalista en què Napoleó acaparava tot el poder. Este període dura 1799 al 1804 acabant amb la proclamació de Napoleó com a emperador del Primer Imperi Francés
-
Amb l'ajuda de la burgesia Napoleó dona un colp d'estat el 9 de novembre de 1799 i es va establir el Consolat: El poder l'exercia tres cònsols, Napoleó, Ducos i Sieyés -
Napoleó proclama cònsol vitalici, és a dir el seu càrrec serà per vida i podrà elegir el seu successor. Este càrrec també li donava el poder màxim com a cap d'estat. -
Va ser el període en què Napoleó Bonaparte va governar França com a emperador i va durar entre 1804-1815. On en 1814 deixa breument el seu càrrec i torna durant 100 dies, però més tard va ser derrotat en la batalla de Waterloo en 1815 i deportat a l'illa de Santa Hel·lena .Lluís XVIII va ocupar el tron de França
-
Napoleó amb el pretext de modernitzar el país va elaborar un codi civil que simplifica les lleis, crea el Banc de França i firma el concordat de Santa Seu, on restablix la relació amb l'Església catòlica, -
Napoleó s'autoproclama emperador el 2 de desembre de 1804 en la catedral de Notre Dame de París. S'autoproclama davant del Papa Pius VII. Este acte va marcar el naixement del Primer Imperi Francés -
Napoleó obté la victòria de Austerlitz en 1805 enfront d'Àustria -
Napoleó va ser derrotat pel Regne Unit a Trafalgar en 1805, no obstant això va aconseguir l'hegemonia al continent -
Napoleó Bonaparte guanya a Prússia en la batalla de Jena de 1806 -
Va ser una política de Napoleó Bonaparte per a aïllar econòmicament al Regne Unit, prohibint que els països europeus comercien amb este. Portugal no el va acceptar i Napoleó va decidir envairl-lo. -
Portugal no estava feliç amb el bloqueig del Regne Unit, per tant Napoleó va decidir invadir-lo, però per a fer-ho van haver de passar per Espanya, on van aprofitar per a ocupar-la. Això provoca en 1808 la Guerra de la Independència Espanyola -
No obstant això Rússia va decidir no fer cas al bloqueig continental del Regne Unit, va començar a comerciar amb este, cosa que a Napoleó no li agrade i intent invadir Rússia en el 1812, però, va ser derrotat. En 1813 va ser vençut per la coalició (el Regne Unit, Àustria ,Rússia, Prússia) en la batalla de Leipzig i va ser derrotat a Espanya -
Després de les derrotes Napoleó deixa voluntàriament en 1814 el seu càrrec i va ser exiliat a l'illa d'Elba, torna al poder durant 100 dies. -
Les principals potències europees es van reunir en el Congrés de Viena, presidit per en canceller d'Àustria Metternich, garantien una pau duradora i evitaven revolucions. També van remodelar el mapa polític Europeu.
França torna a les seues fronteres originals.
Es crea estats tapes per a previndre una possible expansió francesa
Rússia, Prússia i Àustria es repartixen els territoris de manera equilibrada. El congrés crea noves nous problemes per ignorar reivindicacions i unions forçades d'estats -
Napoleó va ser derrotat en la batalla de Waterloo, una localitat de Bèlgica en 1815 i va ser deportat a l'illa de Santa Hel·lena, més tard Luís XVIII va ocupar el tron de França -
L'any de 1815 el territori alemany estava dividit en 39 estats. El Congrés de Viena els agrupa en la Confederació Germànica, que estava presidisca per Àustria -
Després de la derrota de Napoleó es va instaurar les velles monarquies i es va iniciar a Europa una reacció en contra dels principis de la Revolució Francesa. S'abolixen constitucions i les grans potències podien intervindre en cas que la monarquia legítima estiguera en perill. També s'organitzen congressos per a resoldre problemes internacionals i previndre guerres.
-
Alemanya estava dividisca en 39 estats, més tard es va dir Confederació Germànica. Es van fer molts acords amb Prússia per a una futura unió econòmica i comercial, on en 1862 Guillem I rei de Prússia accelera la unificació d'Alemanya per via militar mitjançant de 3 guerres. Este procés va portar a la proclamació del Segon Imperi o Segon Reich
-
Les potències europees van establir aliances per a consolidar la Restauració. La Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia). Era antiliberal i reconeixia l'origen diví del poder de la monarquia. Els membres es comprometien a intervindre allí on es necessite per a defendre l'absolutisme i sufocar qualsevol tipus de moviment revolucionari -
Aliança que es va fer per a consolidar la Restauració, la Quàdruple Aliança (Àustria, Rússia ,Prússia i el Regne Unit), la qual més tard es va unir França en 1818 i es va convertir en la Quíntuple Aliança. Tenien caràcter militar. Es comprometien a mantindre Luís XVIII en el tron de França i a defensar l'orde creat en el Congrés de Viena -
En 1820 el tinent coronel Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Això va suposar el començament d'una etapa liberal on el rei havia de governar respectant la Constitució de 1812.Etapa que va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l'absolutisme -
Els intents de la Restauració per a tornar a l'antic Règim van fracassar. Van sorgir diverses revolucions de caràcter nacionalista(el sentiment es va fer molt més gran amb les invasions de Napoleó i les decisions errònies del Congrés de Viena) i de defensa lliberalista (doctrina política que rebutjava l'absolutisme i tractava de recuperar els drets i llibertats aconseguides en la Revolució Francesa)
-
Els moviments es van estendre per alguns estats italians entre 1820 y 1821 y per l'Amèrica Espanyola -
En 1821, el poble grec es va revoltar contra l'imperi otomà i va aconseguir la independència l'any 1829 -
En 1830, Polònia es va alçar contra l'imperi rus, però la revolta va ser reprimida durament -
En 1830, Carles X de França va ser enderrocat després d'intentar governar de manera absoluta. El va succeir Lluís Felip d'Orleans, que implantà una monarquia liberal -
A Brussel·les va esclatar un alçament contra el rei dels PaÏsos Baixos, que desembocà en la independència de Bèlgica en 1831 -
En 1834 es va organitzar la unió duanera, el qual era un espai de lliure comerç sense tarifes per a facilitar el trànsit de mercaderies i preparar el país per a una futur unió política i comercial. En la unió no participava Àustria -
Comença la revolució al febrer de 1848, on van enderrocar la monarquia de Luís Felip d'Orleans ja que cada vegada era més conservadora i corrupta. Es proclamen República, s'elabora la Constitució de 1848, fan eleccions i gana Luís Napoleó Bonaparte, net de l'antic emperador. El govern es va fer més autoritari i acabe fent un referèndum i proclamen el Segon Imperi en 1852 -
L'avanç del nacionalisme va quedar patent en la revolució de 1848, quan un parlament reunit a la ciutat de Frankfurt va oferir la corona d'una Alemanya unificada al rei de Prússia. La va refusar -
Són una sèrie de revolucions d'ideals liberals i nacionalistes on estes revolucions tenien també importància les demandes socials de les classes populars ex: la reducció de jornada laboral i el dret a vaga. Fins i tot en alguns llocs va haver-hi components democràtics, reivindicaven el sufragi universal masculí.
Van enderrocar la monarquia van implantar República ,però, do va durar molt ja que el president es va convertir en emperador imposant el Segon Imperi. -
El nou govern va elaborar la Constitució de 1848(4 de novembre de 1848) de caràcter moderat, i es convocaren eleccions, en les quals va triomfar Lluís Napoleó Bonaparte, que es va convertir en el president de la República. No obstant aixó va donar un referèndum i proclama en 1852 el Segon Imperi -
El govern de Lluís Napoleó Bonaparte es va fer més autoritari ,fins que, finalment, va donar un referèndum (el 21 de desembre de 1851) i proclamà en (2 de desembre de 1852) el Segon Imperi -
La unificació italiana va ser el procés històric que, al llarg del segle XIX, va portar a la unió dels diversos Estats en els quals la península itàlica estava dividida, sota el domini austríac. Però l'existència d'una llengua i una història comunes van forjar un sentiment d'unitat entre la població italiana
-
Cavour va aconseguir que França accedira a les demandes italianes enfront dels austríacs a canvi de que el piemont li cedira Savoia i Niça. L'exèrcit de França i Piemont van derrotar a Austria on van aconseguir Llomardia per al Piemont -
El sud d'Itàlia es vincula al Piemont després de l'expedició de les camises roges de Garibaldi, on es van apoderar de Nàpols i Sicília.
-
El 28 d'abril de 1861 es va reunir a Torí el primer parlament itàlia. Victor Manuel II va ser proclamat rei -
A partir de 1862, Guillem I (rei de Prússia), i el seu primer ministre Otto von Bismarck acceleraren la unificación d'Alemanya per via militar,mitjançant tres guerres. Aquest procés va portar a la proclamació del Segon Reich -
Període que dura des del 1864 al 1871, on succeïxen diverses guerres exteriors amb el motiu de la unificació alemanya. Acaba amb la proclamació del Segon Imperi Alemany o Segon Reich, i Guillem I va ser coronat com a emperador. Este nou país regit pel canceller Bismarck
-
Va haver-hi un problema successori entre dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca ,però, la majoria de la població era alemanya i això va permetre invadir i annexionar estos territoris
-
El Piemont va donar soport a Prússia en la guerra contra Àustria i, a canvi, es va annexionar Venècia -
Prússia aprofite que Àustria estava bregant amb les revolucions italianes i Bismarck proposa i invadix el ducat austríac de Holstein
-
La derrota austríaca en la batalla de Sadová, per part de Prússia el de juliol de 1866 va fer realitat l'annexió i la creació de la Confederació del Nord -
El Piemont aprofita la retirada francesa per la guerra de França vs Prússia per a ocupar Roma. El papa no va reconéixer aquesta ocupació, però, la ciutat es va convertir en la capital d'Itàlia -
Bismarck volia fer una aliança militar amb els estats alemanys del sud, per tant volia una unificació total. A França no li agradava, perquè una Alemanya unificada era perillós, per tant, per a aconseguir l'annexió dels estats del sud d'Alemanya Bismarck provoca la guerra contra França
-
L'emperador francés Napoleó III va ser derrotat per Prússia en la batalla de Sedan el 2 de septembre de 1870 -
Després de la derrota de Napoleó III, este es rendix en 1871. A conseqüència de la derrota, en eixe mateix any França va haver de donar a Alemanya els territoris d'Alsàcia i Lorena.
A França es proclama la Tercera República, l'emperador va ser fet presoner i exiliat a Gran Bretanya, la qual cosa genere un ressentiment nacionalista que contribuiria a la Primera Guerra Mundial -
La unificació finalitza el 18 de gener de 1871 quan proclamen el Segon Imperi alemany o Segon Reich, i Guillem I va ser coronat emperador. El nou país dirigit pel cancelller Birsmarck es va convertir en una de les principals potències europees fins a la Primera Guerra Mundial