-
1799 (9 novembre) Napoleó és nomenat Primer Cònsul després de una Cop d'Estat.
-
Batalla de Marengo - (14 de juny de 1800). Dona lloc a Alessandria (norest italià) i el bàndol francès s'endú la victòria, fent que les tropes austriaques es retiressin.
-
1804 (2 desembre) Napoleó és nomenat Emperador a Notre Dame
-
Batalla de Austerlitz (actual Slavkov u Brna) - (2 de desembre de 1805). Una de les victòries més importants de Napoleó. S'enfrontaren exèrcit francès contra les forces combinades rus-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I.
-
Guerra d'Independència (espanyola): 1808-1814 amb el pretext d’envair Portugal, les tropes franceses van entrar a Espanya i José Bonaparte es va instal·lar com el nou monarca. Els espanyols s’uniren amb Portugal i Regne Unit i s’enfrontarem amb els francesos fins que Bonaparte va sucumbir al 1814.
-
Constitució de Cadis: aprovada el 19 març 1812 i va ser la resposta del poble a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte, que pretenia destronar els Borbons.
-
Batalla de Leipzig (16-19 d'octubre 1813) batalla més important perduda per Napoleó. França contra les forces antifranceses: Regne Unit, Rússia, España, Portugal, Prússia, Àustria, Suècia i alguns estats alemanys.
-
(1814) Ferran VII firma la supressió de la Constitució de Cadis. Restaura l'absolutisme fins al 1820.
-
Restauració borbònica a França (6 d’abril del 1814). Es restaura a la Casa de Borbó al tron francés, es caracteritza per una reacció conservadora i la restauració de l'església catòlica.
-
Congrés de Viena (18 de setembre de 1814 fins al 9 de juny de 1815). Va ser celebrat a Àustria i pretenia restablir les fronteres d'Europa.
-
Batalla de Waterloo: darrera gran batalla de Napoleó. Les forces aliades de Gran Bretanya, Prússia, els Països Baixos i Bèlgica estaven fent tot el possible per derrotar a Napoleó.
-
Revolució liberal d’Oporto: es va iniciar a Oporto, l’agost del 1820, entre la burgesia mercantil, que estava descontenta per l’obertura dels ports brasilers al món i van reclamar una constitució.
-
Inici (1 de gener del 1820). Es restableix la constitució del 1812 en contra de la monarquia absoluta de Ferran VII.
-
(1823) Cent Mil Fills de Sant Lluís: contingent de l'exèrcit francès que va envair Espanya per restaurar l'absolutisme borbònic i sostenir l'Antic Règim que volia imposar Ferran VII.
-
Final (1 d’octubre del 1823). Un decret del rei anul·la la constitució i la legislació del trienni.
-
Revolució de 1830(Revolució de Juliol o les Tres Glorioses): procés revolucionari que va començar a Paris (Revolució de Juliol o les Tres Glorioses jornades revolucionàries de Paris que varen dur a Lluís Felip I de Francia- període Monarquia de Juliol
-
Primera guerra carlina (1833-1840). Guerra entre els carlins que volien que el rei fos Carles V i que es mantingués l'absolutisme, mentre que els liberals desitjaven que fos Isabel II per implantar el liberalisme.
-
Constitució 1845. Constitució que substitueix la constitució del 1837. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, encara que hi va haver diversos intents per substituir-la el 1852.
-
Revolució de Valaquia del 1848. Va ser un moviment romanès liberal. Pretenia expulsar al govern imposat per l’imperi rus.
-
Revolució alemana. Es redacta la Constitució de Frankfurt de 1849, que preveia una Alemanya unificada com una monarquia constitucional. No va ser acceptada pels prínceps sobirans dels estats alemanys, ni tan sols pel rei de Prússia.
-
Crisis final del regnat d’Isabel II. (1863-1868). Comença al març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la monarquia d'Isabel II.
-
Setmana Sagnant/Derrota de la Comuna: la Comuna va deixar que l’enemic s’organitzés. Thiers va esperar a rebre reforç de tota França per tenir una superioritat numèrica i acabar amb la revolució per la força de les armes.
-
Instauració de la Comuna a París: Després de la guerra francoprussiana, Adolphe Thiers va ser nomenat cap del poder executiu. Les primeres mesures aprovades per la nova assemblea van alertar a la població ja que,econòmicament,deixa a les classes socials més baixes encara més pobres i a les famílies dels guàrdies nacionals sense recursos suprimint el salari dels guàrdies. El 26 de març de 1871 es varen celebrar votacions a París i una majoria indiscutible va aprovar els motius de la revolta.
-
Tercera guerra carlina (1872-1876). La tercera guerra civil del segle XIX, va acabar amb un assimilació del bàndol perdedor (carlins)
-
Manifest de Sandhurst (1 desembre 1874) príncep Alfons de Borbó, en aquell moment, firma aquest manifest de caràcter polític mentre és a l’exili. Mostraba la seva disposició per ser el rei i partidari d’una monarquia constitucional.
-
Constitució de 1876: va ser promulgada per Antonio Cánovas del Castillo i va ser firmada per Alfons XII i vuit ministres més, entre ells Antonio Cánovas. Algunes de les ideologies eren que la sobirania es compartida entre el Rei i les Corts;els drets i deures dels ciutadans estan limitats per lleis ordinàries; la Corona té el poder executiu, així podia nombrar el cap del Govern i els ministres;etc.
