-
Napoleó va néixer a Còrsega en 1769, just després que França comprés l'illa a Gènova. És a dir, va ser francès per pura casualitat.
Als 9 anys ho van enviar a França continental a estudiar en escoles militars.
Parlava francès amb un accent fort i els seus companys es burlaven d'ell cridant-lo “el cors baixet” (encara que en realitat mesurava el normal de l'època). Ja d'adolescent, somiava a ser com Juli Cèsar o Alexandre Magne.
Imatge: Ferdinand Quaglia -
Es considera que el dia que van assaltar la Bastilla (la presó de París on eren tancats els que s'oposaven al rei) va marcar l’inici de la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. Després que el poble s'assabentés que l'Assemblea Nacional s'havia iniciat. Els Parisencs davant l'emergent revolució van escollir assaltar la Bastilla en cerca d'armes i presos revolucionaris.
Imatge: Jean-Pierre Houe -
Els revolucionaris radicals es deien sans-culottes (“sense calçons”) perquè utilitzaven pantalons llargs en lloc de les calces aristocràtiques, com a símbol de rebuig a la noblesa.
Imatge: Louis Léopold Boilly -
Lluís XVI va considerar que, per resoldre la crisi de la hisenda, no podia exigir més impostos al tercer estament, que ja en pagava molts. Llavors va demanar a la noblesa i al clergat que paguessin impostos. Això va desencadenar la revolta dels privilegiats, ja que tant la noblesa com l’Església es van negar a pagar impostos. Al rei no li quedà cap altra opció que reunir els Estats Generals (1789), que no s’havia fet des del 1614.
Imatge: Auguste Couder -
Mentre els aristòcrates estaven exempts de la tortura o el maltractament, i quan eren condemnats a mort sofrien decapitació. Els homes i les dones del poble eren executats mitjançant mètodes brutals, com la forca, l'esquarterament o la foguera.
Davant aquesta injustícia el metge Joseph Ignace Guillotin va proposar un nou artefacte perquè els condemnats a mort fossin executats sense patir i sense discriminació de classe.
Imatge: Bulloz -
A la França de 1789, la meitat dels homes i més del 70 % de les dones no sabien llegir. Per això, un dels mitjans més eficaços per a transmetre les noves idees revolucionàries van ser les cançons.
Llavors va néixer aquesta cançó, "la Marsellesa "en 1792 per a animar a les tropes franceses en la guerra contra Àustria. Es va convertir de seguida en himne de la Revolució de França i conseqüentment himne de França.
Imatge: Bridgeman -
El calendari revolucionari francès, va ser un calendari que va començar el 22 de setembre de 1792, el dia de la proclamació de la República. Tenia 12 mesos de 30 dies, organitzats en 3 setmanes de 10 dies, i es completava amb 5 o 6 dies addicionals al final de l'any anomenats «Sans-Culottides». Va ser creat per a eliminar les referències religioses, i per instaurar un sistema decimal, i va estar en vigor fins a l'1 de gener de 1806.
Imatge: Philibert-Louis -
Maria Antonieta es considerava un gran símbol d’opulència (riquesa i luxes en abundància), culpada de la crisi financera del país. Amb aquest argument, es fomentà la coneguda llegenda dels pobres que no podien pagar-se ni el pa, als que ella els respon “No tenen pa? Doncs que mengin pastissos”. Doncs historiadors consideren que això no és cert.
Aquesta cita se li atorga, per reforçar la república. Però, de fet, va ser Alphonse Karr en una revista qui va atribuir-li la frase.
Imatge: Vigée Lebrun -
La Batalla de Waterloo va ser l'última de Napoleó. Després d'escapar d'Elba i tornar al poder en els “Cent Dies”, va intentar derrotar a les tropes del duc de Wellington a Bèlgica. La pluja va retardar la seva artilleria i, encara que a l'inici va tenir avantatge, l'arribada dels prussians de Blücher va inclinar la balança. La seva Guàrdia Imperial va caure, l'exèrcit francès va fugir i Napoleó va ser derrotat definitivament i enviat a l'exili en Santa Elena.
Imatge: William Sadler -
En aquesta batalla no només el temps va tenir un paper crucial, es diu que Napoleó estava malalt, patia d'hemorroides. El dolor era tan gran que li van impedir cavalcar còmodament, una cosa crucial per a un comandant que necessitava moure's ràpid pel camp de batalla. Això va fer que dirigís les operacions des de posicions més estàtiques, rebent informació amb retard i reaccionant tard als moviments de Wellington i Blücher.
Imatge: Leemage -
Quan va esclatar la Revolució Francesa, Napoleó era un jove oficial d'artilleria.A Toulon (1793), amb 24 anys va dissenyar un atac brillant contra els anglesos i va passar de ser un soldat a un general famós.
En 1804 es proclama Emperador dels Francesos. Quan el Papa li posa la corona, Napoleó l'agafa i se la posa ell mateix: “Jo em corono”.
Va guanyar batalles impressionants i va controlar gran part d'Europa.
Va morir en 1821,a la batalla de Waterloo amb 51 anys.
Imatge: Jacques-Louis David -
La meva primera vegada esquiant va ser a la Molina, quan jo tenia 12 anys. El meu pare va decidir que volia ensenyar-me a esquiar. Aquell dia vaig plorar dues vegades. Em vaig frustrar en mig de la meva primera blava quan el meu pare ja era a baix, jo em vaig trobar sola, vaig caure i no sabia encara com aixecar-me i em vaig posar a plorar, finalment una noia molt amble em va ajudar.
Es podria dir que em va agradar, ja que he tornat cada hivern.
Foto: Aquesta foto és de l'any següent. -
El meu primer concert va ser un tribut a Queen. En aquell moment el meu grup preferit. La meva mare em va fer una sorpresa pel meu avançat regal de Nadal i em va portar a la Sala Apolo, on tenia lloc el concert. Recordo que m'ho vaig passar molt bé, va ser la primera vegada que arreu on sones música em sabia totes les cançons i les vaig poder cridar totes.
Foto: feta per mi. -
L'any 2023 em vaig aficionar a la festa Major. He crescut a Mollet, la festa major que he viscut han estat els gegants i les festes d'aigua al parc. Fins que fa dos anys em vaig involucrar a una entitat de la festa.
A Mollet quan és vespra de fm el poble es divideix en dos bàndols (morats i torrats), jo vaig escollir ser torrada. Aquell estiu el vaig viure des de la competició, veient qui superava les proves i finalment qui es proclama guanyador. Aquell any vam perdre, preo va ser molt divertit. -
Considero aquest el meu primer concert de veritat,ja que l'artista Olivia Rodrigo era viva i a escassos metres.El dia del concert estava molt nerviosa, en entrar em vaig posar a plorar com una magdalena només de veure l'escenari.Quan portava 40 min guimbant em vaig començar a trobar molt malament,estava a punt de caure rodona quan va aparèixer la meva mare amb una xocolatina.
Finalment,em vaig millorar i vaig poder continuar gaudint del concert.Va ser una experiència molt maca, vaig gaudir molt. -
Mai havia pensat que acabaria ballant en un esbart, però mirant unes fotos del meu pare i escoltant històries seves,vaig fer recerca i vaig decidir apuntar-me a l'esbart Maragall de Sant Andreu,on el meu pare va ballar anys enrere. Em vaig estrenar a la festa major de Sant Andreu a la carpa de l'envelat.Aquell dia va venir la meva família a veure'm (mai més han tornat),tothom em va desitjar molta merda i recordo que m'ho vaig passar molt bé.Més tard vam sortir de festa tota la colla de l'esbart. -
Aquest estiu ha estat el primer, però no l'últim viatge amb les meves amigues. Hem anat a Cantàbria, ja que la Laura ens ha convidat a la casa que té la seva família a Pontejos un poble prop de Santander. Hem fet moltes coses divertides, la que més destacaria seria el surf, m'ho vaig passar molt bé, però també vaig empassar molta aigua. Vam passejar molt per Santander i també vam menjar molts gelats i molta Quesada 😋.
Foto: feta pel pare de la Laura.