-
Maria-Mercè Marçal va néixer aquest any, el 13 de novembre a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), Lleida. Va tenir una infantesa molt bonica. -
Es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat i estudiar filologia clàssica. Un canvi molt important per ella, ja que l’ajuda a construir la seva personalitat. El seu pare la va introduir en el món de la cultura. Molta influencia de la cultura llatina i grega. -
Amb només 19 anys, Maria-Mercè Marçal es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, aquest casament suposa, “un canvi molt radical en la seva vida”. A ella no li agradaven els nois. -
Juntament amb Ramon Balasch, Gemma d'Armengol i Xavier Bru de Sala, funda l’editorial Llibres del Mall, a través de la qual difonen autors, novells o ja consolidats, d'arreu dels Països Catalans. Mall: Martell que representa la lluita dels drets en aquella època. Llibres políticament d'esquerres. Treuen el mall del símbol comunista. -
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Té relació amb el partit SAN. Acaba la dictadura franquista. Moment de transició. Ella era marxista i comunista. -
Maria-Merce Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull "Cau de llunes", amb només 24 anys. En aquest període comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. S’afilia al PSAN, i forma part del comitè executiu. Es divorcia del seu marit Ramon Pinyol Balasch. Any de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a la Universitat de Barcelona, Marçal s'integrà en el moviment feminista. -
En aquest any, comença a escriure el poemari "Bruixa de dol", un conjunt de poemes molt importants i significatius. -
Dos anys després, l’any 1978 el publica. En aquest any també forma part de les llistes del PSAN en les eleccions per la circumscripció de Lleida. A més. col·labora en publicacions com Reduccions, Dones de lluita i Escrivint a les parets. També participa en el muntatge La sala de nines, de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup de Teatre Bruixes de dol. Crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu, que coordina fins al 1985. -
Fa oposicions per ensenyament secundari de Llengua i Literatura catalana i comença com a mestra a l'Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l'Institut Joan Boscà. Va donar a llum la seva primer i única filla Heura. El nom de la seva filla és un símbol, representa que és una planta que creix. Nom amb llum i ombra, planta bonica que pot matar. Va ser mare soltera. Va demanar a Ramon Pinyol Balasch per poder tenir la filla. -
L'experiència personal del naixement de la seva filla i la maternitat el reflecteix en el poemari "Sal oberta." En aquest any també publíca "Terra de mai" un poemari amb un títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobo. Aquest poemari tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. -
Escriu "La germana, l’estrangera", que amb aquest treball li val el premi Lopez-Pico. D’aquest període, també és "Terra de Mai", l’autora parla de l’homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores, on inclou el poemari "Desglaç", en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. Narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig. La narració “Viratges, reminiscies”. Deixa de coordinar la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu. -
Tanca l’editorial que va fundar, Llibres del Mall. En aquesta editorial, va promocionar autors molt rellevants. -
En aquest any, publicà "La passió segons Renée Vivien", la seva única novel·la, que va fer guanyar premis, com el Premi Prudenci Bertrana o el Premi Crítica Serra d'Or. També, impulsà el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del Pen Club. -
En aquest any, guanya el premi de les Lletres Catalanes. Representa també la seva consolidació com a narradora, tot i la seva classificació inevitable com una de les poetes més reconegudes de la literatura catalana dels últims temps. En aquest any se li diagnostica un càncer de pit, i durant els següents anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de "Raó del cos". -
Escriu "Sota el signe del drac."(Proses 1985-1997)
Escriu "Desglaç" (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries. -
Maria-Mercè Marçal va morir en aquest any a Barcelona, el 5 de juliol, els 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora, se li diagnostica un càncer de pit, i durant els següents anys de lluita contra la malaltia, escriu gran part de "Raó del cos". Aquest any, Maria-Mercè Marçal va morir a causa de la seva malaltia, amb només 45 anys. Va ser enterrada a Ivars d'Urgell, on va néixer. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. -
Es publica "Paisatge emergent". Trenta poetes catalanes del segle XX Barcelona: La Magrana. -
Es publica "Raó del cos", una obra on parla de la seva malaltia. Simbolitza la maternitat i el feminisme, pel fet que és càncer de mama. -
Es publica "Contraban de llum". Antologia poètica Barcelona. -
Mercè Ibarz va publicar en el seu honor "Sota el signe del drac", un recull de prosa de no ficció. -
Es publica "Contra la inèrcia". Textos polítics (1979-1980). Barcelona: Comanegra.