-
La Pau dels Pirineus, signada el 7 de novembre de 1659, va posar fi al conflicte entre França i Espanya. Aquest tractat va comportar la cessió del Rosselló i d’una part de la Cerdanya a França, consolidant la frontera als Pirineus i marcant un punt d’inflexió en l’equilibri de poder europeu.
-
Amb la mort de Carles II sense descendència, s’extingeix la dinastia dels Àustries a Espanya. Aquesta situació provoca una crisi successòria que desencadena la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant els partidaris de Felip d’Anjou (Borbó), recolzat per França, i Carles d’Àustria (Habsburg), amb el suport de l’Imperi i d’altres potències europees.
-
El regnat de Felip V (del 16 de novembre de 1700 al 9 de juliol de 1746) va suposar l’inici de la dinastia borbònica a Espanya. Va concentrar el poder mitjançant els Decrets de Nova Planta, modernitzà l’administració prenent com a referència el model francès i promogué reformes per enfortir la monarquia.
-
Comença la Guerra de Successió Espanyola, després de la proclamació de Felip d’Anjou com a rei d’Espanya. Les potències europees es divideixen entre els partidaris dels Borbons, que volen mantenir Felip al tron, i els seguidors dels Àustria, que defensen els drets de Carles d’Àustria. El conflicte es converteix en una guerra internacional que s’estén per Europa i la Península Ibèrica, amb greus conseqüències polítiques i socials.
-
El Tractat de la Haia va ser signat el 7 de setembre de 1701 entre Anglaterra, les Províncies Unides (Holanda) i l’Imperi Austríac. Amb aquest acord, es va formar la Gran Aliança per oposar-se a Felip d’Anjou (Borbó), reconegut com a rei d’Espanya, i per evitar que les corones francesa i espanyola s’unissin sota una mateixa dinastia. Aquest pacte va marcar l’inici de la Guerra de Successió Espanyola i va buscar mantenir l’equilibri de poder a Europa.
-
Al començament del seu regnat, Felip V va convocar les Corts del Principat de Catalunya amb la intenció de mostrar respecte pel sistema institucional català i mantenir bones relacions amb el territori. Les sessions se celebraren en dues ocasions: el 12 d’octubre de 1701 i el 14 de gener de 1702, marcant un període de col·laboració inicial entre la monarquia borbònica i les institucions catalanes.
-
La Guerra de Successió Espanyola va començar després de la mort de Carles II sense descendència, i va enfrontar els seguidors de Felip d’Anjou (Borbó) i Carles d’Àustria (Habsburg). A més d’una disputa pel tron, va ser una lluita entre dos models polítics: el centralisme borbònic i el pactisme català. Amb la derrota de Catalunya l’11 de setembre de 1714, es consolidà el poder borbònic i la centralització de l’Estat espanyol.
-
L’edició de 1704 de les Constitucions i altres drets de Catalunya va ser la darrera recopilació oficial del dret català, publicada abans de la seva abolició amb els Decrets de Nova Planta. Aquesta obra representa el culminant del sistema jurídic propi de Catalunya abans de la instauració definitiva del règim borbònic.
-
Les tropes angleses, amb el suport de la flota de la Gran Aliança, ocupen la ciutat i el penyal de Gibraltar, aprofitant la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta posició estratègica passa a estar sota control britànic, situació que es manté fins als nostres dies.
-
Mitjançant el Pacte de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, Catalunya ofereix el seu suport a l’arxiduc Carles d’Àustria a canvi de la garantia de mantenir les seves lleis, institucions i privilegis. Poc després, les tropes austriacistes arriben a Barcelona, iniciant el suport català al bàndol austracista durant la Guerra de Successió Espanyola.
-
Les forces austriacistes, amb el suport de la flota aliada, van ocupar la ciutat de Barcelona el 9 d’octubre de 1705. Aquesta victòria va marcar l’inici del domini de l’arxiduc Carles d’Àustria sobre Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.
-
El 25 d’abril de 1707, les tropes de Felip V van obtenir una important victòria a la Batalla d’Almansa contra els exèrcits austriacistes. Aquesta derrota va permetre al bàndol borbònic ocupar els regnes de València i Aragó, marcant un punt d’inflexió clau a la Guerra de Successió Espanyola.
-
A mesura que les tropes de Felip V van avançant i ocupant territori català, s’hi imposen mesures militars i polítiques cada cop més dures contra els austriacistes. Aquesta repressió progressiva marca la pèrdua gradual de les llibertats i institucions catalanes fins a la caiguda definitiva de Barcelona el 1714.
-
Els Decrets de Nova Planta van suprimir els furs, constitucions i institucions pròpies dels antics regnes de la Corona d’Aragó: Aragó i València (29 de juny de 1707), Mallorca (28 de novembre de 1715) i Catalunya. Aquests decrets van imposar el model polític i administratiu de Castella, establint una monarquia centralitzada sota Felip V i posant fi al sistema polític propi de cada territori.
-
El 17 d’abril de 1711, mor l’emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, i el seu germà, Carles d’Àustria, n’hereta el tron. Aquesta successió altera profundament l’equilibri polític europeu, ja que les potències temen una unió excessivament poderosa entre Àustria i Espanya. Com a conseqüència, s’inicien negociacions per posar fi a la Guerra de Successió Espanyola.
-
El 5 de juny de 1712, les tropes britàniques, holandeses i portugueses es retiren d’Espanya, posant fi a la seva participació en la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta decisió deixa l’arxiduc Carles d’Àustria pràcticament sol en la seva lluita pel tron, fet que afebleix notablement el bàndol austriacista i consolida l’avantatge militar de Felip V.
-
El 19 de març de 1713, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, esposa de Carles III (l’arxiduc Carles d’Àustria), abandona Catalunya per reunir-se amb el seu marit a Viena, ja proclamat emperador Carles VI. Aquest fet simbolitza la fi del suport de l’Imperi a la causa catalana i deixa el Principat pràcticament sol davant l’ofensiva borbònica durant els últims anys de la Guerra de Successió Espanyola.
-
L’11 d’abril de 1713 es signa el Tractat d’Utrecht, que posa fi oficialment a la Guerra de Successió Espanyola entre les principals potències europees. Amb aquest acord, Felip V és reconegut com a rei d’Espanya, però renuncia als drets sobre la corona francesa. Espanya, per la seva banda, cedeix territoris com Gibraltar i Menorca a Anglaterra, i Flandes, Nàpols i Milà a Àustria. El tractat reconfigura l’equilibri de poder a Europa i marca l’inici de l’hegemonia britànica.
-
El 5 de juliol de 1713, Felip V demana la rendició de la ciutat de Barcelona per posar fi a la resistència catalana. Davant aquesta exigència, la Junta dels Tres Braços es reuneix i decideix mantenir la lluita, organitzant la defensa de la ciutat amb els seus propis mitjans. Aquesta decisió marca l’inici de la resistència final de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.
-
El 9 de juliol de 1713, les institucions catalanes aproven l’Acte Acordat, una decisió històrica mitjançant la qual Catalunya opta per continuar la guerra en solitari contra Felip V, després de la retirada de les tropes aliades de la Guerra de Successió Espanyola. Aquest acte representa un gest de determinació i defensa de les llibertats del país, tot i les circumstàncies adverses.
-
Els Tractats de Rastatt (6 de març de 1714) i Baden (7 de setembre de 1714) van posar punt final a la Guerra de Successió Espanyola entre França i l’Imperi Austríac. A través d’aquests acords, Àustria va obtenir diversos territoris, com els Països Baixos austríacs, Nàpols i Milà, consolidant així el nou equilibri europeu establert pel Tractat d’Utrecht (1713) i posant fi definitivament al conflicte internacional.
-
El 23 de juliol de 1714 comença el setge de Barcelona, quan unes 40.000 tropes borbòniques envolten la ciutat. Davant l’amenaça, la defensa catalana s’organitza sota el comandament del general Antoni de Villarroel i altres líders militars. Aquest episodi marca l’inici de la fase final de la resistència catalana durant la Guerra de Successió Espanyola.
-
L’11 de setembre de 1714, després de catorze mesos de setge, les tropes borbòniques llancen l’assalt final i aconsegueixen conquerir la ciutat de Barcelona. Amb aquesta derrota, Catalunya perd les seves institucions polítiques i militars pròpies, i s’inicia una dura repressió contra la població i els defensors. Aquest fet simbolitza el final de la Guerra de Successió Espanyola i l’inici del domini borbònic al Principat.
-
El 15 de setembre de 1714, pocs dies després de la caiguda de Barcelona, Felip V ordena la dissolució de la Coronela, la milícia ciutadana que havia defensat la ciutat durant el setge. Es procedeix al desarmament general de la població i, l’endemà, s’aboleixen les institucions catalanes, iniciant-se un procés de repressió i depuració política sobre els partidaris de la causa austriacista.
-
El 16 de gener de 1716, poc després de la fi de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V estableix l’impost del Cadastre a Catalunya. Aquest nou tribut, que substitueix els antics impostos propis del Principat, permetia recaudar directament segons les propietats i la riquesa de cada contribuent. El Cadastre va esdevenir una eina clau de control econòmic i fiscal dins el nou sistema centralitzat borbònic.
-
L’11 de maig de 1717, per ordre de Felip V, es funda la Universitat de Cervera com a nova institució d’ensenyament superior del Principat. Aquesta universitat substitueix les antigues universitats catalanes, que havien estat suprimides després de la Guerra de Successió, i es crea com a recompensa a la lleialtat borbònica mostrada per la ciutat durant el conflicte. Amb la seva fundació, Felip V buscava també centralitzar el control educatiu i polític a Catalunya.
-
El 27 de maig de 1717, la Corona espanyola crea el Virregnat de Nova Granada amb l’objectiu de millorar el control administratiu, polític i fiscal sobre els seus dominis americans. Aquest nou virregnat agrupava els territoris del nord de Sud-amèrica, com l’actual Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà, que fins aleshores depenien del Virregnat del Perú. La seva creació responia a la voluntat de Felip V de reforçar la centralització i l’eficiència de l’administració colonial.
-
El 10 de gener de 1724, Felip V abdica del tron d’Espanya en favor del seu fill, Lluís I, amb la intenció de retirar-se de la vida política. No obstant això, el jove rei mor prematurament el 31 d’agost del mateix any, després d’un regnat de només uns mesos. Davant aquesta situació, Felip V recupera la corona i torna a governar fins al 1746, any de la seva mort.
-
El 7 de novembre de 1733 es signa el Primer Pacte de Família, una aliança política i militar entre Espanya i França impulsada per Felip V. L’acord reforçava els lligams entre les dues monarquies borbòniques i tenia com a objectiu defensar interessos comuns a Europa. Com a resultat, Espanya es veu involucrada en conflictes europeus al costat de França, especialment en la Guerra de Successió de Polònia (1733–1738), consolidant així la seva relació estratègica dins l’àmbit borbònic.
-
El 25 d’octubre de 1743 es signa el Segon Pacte de Família, que reafirma l’aliança política i militar entre les monarquies borbòniques d’Espanya i França en el context de la Guerra de Successió d’Àustria. Mitjançant aquest acord, Felip V buscava assegurar territoris italians per als seus fills, especialment al regne de Nàpols i Sicília, consolidant així la presència i influència borbònica a Europa.
-
El regnat de Ferran VI (1746–1759) va representar una etapa de pau, estabilitat i recuperació després dels conflictes anteriors. El monarca va impulsar reformes per modernitzar l’economia, l’administració i la hisenda, fomentant el comerç i la reorganització del sistema fiscal. En política exterior, Ferran VI va mantenir una posició de neutralitat, amb l’objectiu de restaurar la força i el prestigi d’Espanya sense implicar-se en noves guerres europees.
-
El 18 d’octubre de 1748 es signa la Pau d’Aquisgrà, que posa fi a la Guerra de Successió d’Àustria. L’acord confirma els guanys territorials dels Borbons a Itàlia, especialment els dominis obtinguts pels fills de Felip V, i consolida la posició internacional d’Espanya sota el regnat de Ferran VI. Amb aquest tractat, es restableix una etapa de pau i estabilitat política a Europa després d’anys de conflictes.
-
El 10 d’octubre de 1749, sota el regnat de Ferran VI i la direcció del ministre Zenón de Somodevilla, marquès de la Ensenada, s’inicia l’elaboració del cadastre de Castella. Aquesta mesura tenia com a finalitat avaluar la riquesa real del territori per establir un sistema fiscal més just, equitatiu i eficient. El projecte representà un pas decisiu cap a la modernització econòmica i administrativa de la monarquia borbònica.
-
El 28 de juliol de 1753 es signa el Concordat entre Espanya i la Santa Seu, durant el regnat de Ferran VI. Mitjançant aquest acord, el rei obté el dret de nomenar bisbes i administrar els béns eclesiàstics, reforçant així el control de la monarquia sobre l’Església. El Concordat va consolidar el poder reial en matèria religiosa i va establir les bases d’una relació més subordinada del clergat envers la Corona.
-
El regnat de Carles III (1759–1788) va representar una etapa clau de reformes inspirades en les idees de la Il·lustració. El monarca va impulsar el comerç, la indústria i l’educació, fomentant també grans obres públiques per modernitzar el país. Alhora, va enfortir el poder de la monarquia i va reduir la influència política de l’Església, amb l’objectiu de crear un Estat més eficient i centralitzat.
-
El 15 d’agost de 1761, Carles III d’Espanya i Lluís XV de França signen el Tercer Pacte de Família, que reafirma l’aliança entre les dues monarquies borbòniques. L’acord tenia com a objectiu coordinar les polítiques militars i comercials dels dos regnes davant l’expansió britànica. Com a conseqüència, Espanya entra a la Guerra dels Set Anys (1756–1763) al costat de França, fet que comportarà importants pèrdues colonials però també una reafirmació de la solidaritat dinàstica borbònica.
-
El 23 de març de 1766 esclata a Madrid el motí d’Esquilache, provocat per la carestia dels aliments després de l’abolició de la taxa dels cereals (1765) i per les reformes impopulars del ministre Leopoldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, com la prohibició de certs vestits tradicionals. La revolta, que es va estendre a altres ciutats, va acabar amb la destitució del ministre i va posar de manifest el malestar social davant les reformes del despotisme il·lustrat de Carles III.
-
El 18 de juny de 1766, Carles III promulga un decret que estableix la lliure circulació de mercaderies dins del territori espanyol. Amb aquesta mesura, s’eliminen nombroses traves i impostos interns entre regions, amb l’objectiu de fomentar el comerç, dinamitzar l’economia i impulsar la unitat econòmica del regne. Aquesta política s’inscriu en el marc de les reformes il·lustrades per modernitzar Espanya.
-
El 2 d’abril de 1767, Carles III decreta l’expulsió de la Companyia de Jesús de tots els territoris de la monarquia hispànica. Aquesta mesura, motivada pel gran poder i influència que l’orde exercia en l’àmbit educatiu i polític, tenia com a objectiu reforçar l’autoritat del rei i reduir el control de l’Església sobre els afers de l’Estat. Els jesuïtes van ser desterrats i els seus béns confiscats, en una de les reformes més representatives del despotisme il·lustrat.
-
El 9 de febrer de 1768, Carles III impulsa una reforma industrial que permet més llibertat a les fàbriques per produir i vendre, reduint les restriccions gremials. Alhora, s’estableixen nous aranzels protectors per defensar la indústria espanyola i fomentar la modernització econòmica dins el marc de les reformes il·lustrades.
-
La Guerra d’Independència dels Estats Units (1776–1783) va enfrontar les tretze colònies britàniques d’Amèrica contra Gran Bretanya. Durant el regnat de Carles III, Espanya va donar suport als colons rebels, amb l’objectiu de debilitar el poder britànic i recuperar territoris perduts, com Florida. El conflicte va acabar amb el Tractat de París (1783), que reconegué la independència dels Estats Units i va reforçar la posició internacional d’Espanya.
-
L’1 d’agost de 1776, sota el regnat de Carles III, es crea el Virregnat del Riu de la Plata amb l’objectiu de millorar l’administració, el comerç i la defensa dels territoris del sud d’Amèrica. Aquest nou virregnat agrupava l’actual Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia, i tenia la finalitat de reforçar la presència espanyola davant l’expansió portuguesa i britànica. La seva creació va contribuir a una major eficàcia política i econòmica a la regió.
-
El 12 d’octubre de 1778, Carles III decreta la liberalització del comerç amb Amèrica, permetent que tots els ports espanyols poguessin comerciar directament amb les colònies americanes. Aquesta mesura trenca el monopoli del port de Cadis i afavoreix un gran creixement del comerç marítim, dinamitzant l’economia espanyola i reforçant els vincles econòmics amb Amèrica dins del marc de les reformes il·lustrades.
-
Entre 1780 i 1781 es produeixen diverses revoltes indígenes a l’Amèrica del Sud contra els abusos dels colons i les excessives càrregues fiscals imposades per la Corona espanyola. La més important fou la rebel·lió de Túpac Amaru II al Perú, iniciada el 4 de novembre de 1780, que reclamava justícia i fi de l’explotació. Tot i ser durament reprimida, aquesta revolta esdevingué un símbol de resistència indígena davant el domini colonial.
-
El 18 de març de 1783, Carles III publica una declaració reial en què s’estableix que totes les professions i oficis són honorables, sense distinció de classe. Aquesta mesura trenca amb els antics prejudicis socials contra els oficis manuals i el treball artesanal, i promou la idea que el treball és font de dignitat, utilitat i progrés. La declaració reflecteix els valors il·lustrats i l’esperit reformador del regnat de Carles III.
-
El 3 de setembre de 1783 es signa la Pau de Versalles, que posa fi a la Guerra d’Independència Nord-americana. Mitjançant aquest acord, Espanya, sota el regnat de Carles III, recupera Menorca i Florida, però no aconsegueix Gibraltar, que continua en mans britàniques. El tractat confirma la independència dels Estats Units i consolida una nova etapa de relacions internacionals en què Espanya millora la seva posició però perd part del seu antic protagonisme europeu.
-
El 14 de desembre de 1788, després de la mort del seu pare Carles III, Carles IV és proclamat rei d’Espanya. El seu regnat va estar marcat per la forta influència del seu ministre Manuel Godoy i per la crisi política, social i econòmica derivada de la Revolució Francesa. Aquesta etapa suposa l’inici d’un període d’inestabilitat i tensions internes que acabarien debilitant profundament la monarquia borbònica.
-
El 14 de juliol de 1789, amb l’assalt a la Bastilla, s’inicia la Revolució Francesa, que posa fi a l’absolutisme i dona pas a un nou règim basat en la llibertat, la igualtat i la sobirania popular. Aquest esdeveniment transforma profundament Europa i exerceix una forta influència política i ideològica sobre Espanya, despertant tant temors entre les monarquies com esperances de canvi entre els sectors reformistes.
-
El 15 de novembre de 1792, Manuel Godoy és nomenat secretari d’Estat després de la destitució dels ministres Floridablanca i Jovellanos. Jove i proper a Carles IV i a la reina Maria Lluïsa de Parma, Godoy es converteix en el home de màxima confiança del rei i arriba a concentrar un gran poder polític. El seu govern marcarà una etapa de forta influència personal i de profundes tensions internes, especialment arran dels efectes de la Revolució Francesa.
-
La Guerra Gran (1793–1795) va enfrontar Espanya amb la França revolucionària després de l’execució de Lluís XVI, que va trencar les relacions entre ambdós regnes. El conflicte es va desenvolupar als Pirineus, amb dures campanyes militars a la frontera catalana. La guerra va acabar amb la Pau de Basilea (22 de juliol de 1795), per la qual Espanya cedí Santo Domingo a França, posant fi a les hostilitats i iniciant una etapa de aproximació política entre tots dos països.
-
El 22 de juliol de 1795 es signa la Pau de Basilea, que posa fi a la Guerra Gran entre Espanya i la França revolucionària. Mitjançant aquest acord, Espanya cedeix l’illa de Santo Domingo a França, a canvi de recuperar els territoris ocupats als Pirineus. El tractat marca l’inici d’una etapa de distensió diplomàtica i d’aproximació política entre ambdues potències després del conflicte.
-
El 19 d’agost de 1796, Espanya i la França revolucionària signen el Tractat de San Ildefonso, pel qual ambdues nacions estableixen una aliança militar i política contra Gran Bretanya. L’acord posa fi definitivament a l’enfrontament anterior i consolida la col·laboració hispanofrancesa sota la influència de Manuel Godoy. Aquesta aliança, però, acabarà arrossegant Espanya a noves guerres navals i a pèrdues colonials a causa del conflicte amb el poder britànic.
-
El 9 de novembre de 1799, amb el cop d’Estat del 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte assumeix el poder a França i inicia una nova etapa política a Europa. Per a Espanya, aquest fet va suposar una major dependència de la política francesa, ja que Manuel Godoy mantingué una aliança amb Napoleó que acabaria arrossegant el país a greus conflictes, culminant amb la Guerra del Francès (1808–1814).
-
El 21 d’octubre de 1805 té lloc la Batalla de Trafalgar, on la flota hispano-francesa s’enfronta a la marina britànica comandada per l’almirall Horatio Nelson. El combat acaba amb una rotunda derrota per a Espanya i França, que suposa la pèrdua del control marítim i el progressiu debilitament de l’imperi colonial espanyol. Aquesta desfeta marca un punt d’inflexió decisiu en la potència naval d’Espanya i en el seu paper internacional.
-
El 27 d’octubre de 1807, Espanya i França, sota el comandament de Napoleó Bonaparte, signen el Tractat de Fontainebleau. Aquest acord permetia el pas de les tropes franceses per territori espanyol per envair Portugal, aliat de Gran Bretanya. En teoria, Espanya i França es repartirien el regne portuguès, però el tractat va servir de pretext per a la posterior ocupació de la Península i l’inici de la Guerra del Francès (1808–1814).
-
El 17 de març de 1808 esclata el Motí d’Aranjuez, una revolta popular i cortesana contra el govern de Manuel Godoy, impulsada pels sectors descontents de la noblesa i pels partidaris de Ferran, príncep d’Astúries. La protesta, desencadenada pel malestar davant la presència francesa i la crisi política, acaba amb la caiguda i detenció de Godoy i força Carles IV a abdicar en el seu fill, Ferran VII.
-
El 2 de maig de 1808, després de la ocupació francesa i de la imposició de Josep Bonaparte al tron d’Espanya, esclata una onada de revoltes populars contra el domini napoleònic. L’aixecament de Madrid, reprimit amb duresa per les tropes franceses, es converteix en el símbol de la resistència espanyola. A partir d’aquest moment, el poble i les guerrilles d’arreu del país s’organitzen per combatre l’exèrcit invasor, iniciant la Guerra del Francès (1808–1814).
-
La Guerra del Francès (1808–1814) va enfrontar Espanya i l’exèrcit napoleònic després de la imposició de Josep Bonaparte al tron. El poble espanyol, amb el suport de Gran Bretanya i Portugal, es va alçar en armes per expulsar els francesos i restaurar Ferran VII. El conflicte es va dividir en tres fases: l’ocupació inicial (1808), la resistència i guerra de guerrilles (1808–1812) i la derrota napoleònica (1812–1814).
-
El 5 de maig de 1808, a la ciutat francesa de Baiona, Napoleó Bonaparte força Carles IV i el seu fill Ferran VII a abdicar del tron d’Espanya. L’emperador francès cedeix la corona al seu germà Josep Bonaparte, iniciant així una nova dinastia imposada i un profund rebuig popular a la presència francesa.
-
El 7 de juliol de 1808, després de les abdicacions de Baiona, Napoleó Bonaparte imposa el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. Aquesta decisió, que suposava la substitució de la dinastia borbònica per un govern francès, va provocar una forta oposició popular i l’esclat de la Guerra del Francès (1808–1814), amb aixecaments arreu del país en defensa de Ferran VII i la sobirania nacional.
-
Entre 1808 i 1812, les tropes de Napoleó Bonaparte ocupen gran part d’Espanya, imposant el regnat de Josep Bonaparte. Aquesta etapa d’ocupació francesa genera una resistència popular i guerrillera molt intensa, especialment a les zones rurals. Al mateix temps, sorgeixen les juntes locals i provincials, que s’organitzen per defensar la sobirania espanyola i coordinar la lluita contra l’exèrcit invasor.
-
El 29 de gener de 1810, la Junta Central Suprema és reemplaçada per una Regència, que assumeix el govern en nom de Ferran VII, presoner a França. Aquest nou òrgan de poder, amb seu a Cadis, va convocar les Corts Generals amb l’objectiu de redactar una nova constitució i organitzar la resistència contra l’ocupació napoleònica.
-
El 24 de setembre de 1810, es reuneixen les Corts de Cadis, convocades per la Regència en nom de Ferran VII. Formades per representants de tot l’Imperi, tenien com a objectiu organitzar la resistència contra Napoleó i impulsar reformes polítiques. D’aquestes sessions sorgirà la Constitució de 1812, primer gran pas cap al liberalisme a Espanya.
-
El 19 de març de 1812, les Corts de Cadis aproven la primera Constitució espanyola, coneguda com La Pepa. El text reconeix la sobirania nacional, la separació de poders i la igualtat davant la llei, limitant el poder absolut del rei. Aquesta Constitució es converteix en un símbol del liberalisme i la modernització política a Espanya.
-
El 22 de juliol de 1812, les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses, comandades pel duc de Wellington, obtenen una gran victòria a la Batalla dels Arapiles, prop de Salamanca. Aquest triomf decisiu contra l’exèrcit francès va marcar l’inici de la retirada napoleònica d’Espanya i es considera un punt d’inflexió clau en la Guerra del Francès.
-
Entre el 12 d’agost de 1812 i el 17 d’abril de 1814, les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses, comandades pel duc de Wellington, aconsegueixen expulsar l’exèrcit napoleònic de la Península. Aquesta etapa culmina amb la retirada definitiva dels francesos i la restauració de Ferran VII al tron d’Espanya, posant fi a la Guerra del Francès i a l’ocupació napoleònica.
-
L’11 de desembre de 1813, Napoleó Bonaparte signa amb Ferran VII el Tractat de Valençay, pel qual l’emperador francès reconeix el monarca espanyol com a legítim rei d’Espanya. L’acord posa fi oficial a la Guerra del Francès i permet el retorn de Ferran VII després dels seus anys de captivitat a França. Tot i això, el tractat va tenir un caràcter més simbòlic que efectiu, ja que la retirada de les tropes franceses ja estava en marxa.
-
El regnat de Ferran VII (1814–1833) va estar marcat per grans canvis polítics i per la inestabilitat entre l’absolutisme i el liberalisme. El període s’inicia amb el Sexenni Absolutista (1814–1820), continua amb el Trienni Liberal (1820–1823) i finalitza amb la Dècada Ominosa (1823–1833), caracteritzada pel retorn de l’absolutisme i la repressió dels moviments liberals.
-
El Sexenni Absolutista (1814–1820) s’inicia amb el Decret del 4 de maig de 1814, mitjançant el qual Ferran VII aboleix la Constitució de 1812 i totes les reformes liberals aprovades durant la Guerra del Francès. El rei restaura l’absolutisme i imposa una forta repressió contra els liberals, suprimint les llibertats polítiques i consolidant un govern autoritari que durarà fins a l’alzament de Riego el 1820.
-
El 5 d’abril de 1817, el general Luis de Lacy lidera a Barcelona un pronunciament militar per intentar restaurar la Constitució de 1812 i acabar amb l’absolutisme de Ferran VII. L’aixecament és fracassat i el seu líder és capturat i executat, però el fet esdevé un precedent important dels moviments liberals que culminaran amb el Pronunciament de Riego (1820).
-
L’1 de gener de 1820, el coronel Rafael del Riego encapçala un pronunciament militar a Las Cabezas de San Juan (Sevilla) per exigir el restabliment de la Constitució de 1812. La revolta triomfa i obliga Ferran VII a jurar la Constitució, donant inici al Trienni Liberal (1820–1823), una etapa de govern constitucional i de reformes polítiques i socials que intentaren modernitzar l’Estat espanyol.
-
El Trienni Liberal (1820–1823) comença amb el Pronunciament de Riego, que obliga Ferran VII a restaurar la Constitució de 1812. Durant aquests anys es promouen reformes liberals per limitar el poder del rei i modernitzar l’Estat, però el conflicte entre liberals i absolutistes provoca la seva fi el 1823, amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el retorn de l’absolutisme.
-
El 10 de març de 1820, després del Pronunciament de Riego, Ferran VII és obligat a acceptar i jurar la Constitució de 1812, convertint-se així en monarca constitucional. Aquest fet marca l’inici del Trienni Liberal (1820–1823), una etapa en què s’intenten aplicar reformes polítiques i socials per limitar el poder reial i modernitzar l’Estat.
-
El 29 de juny de 1821, en ple Trienni Liberal, es duu a terme una reforma de l’exèrcit amb l’objectiu de reduir la influència dels comandaments reialistes i modernitzar les forces armades. La mesura pretenia crear un exèrcit fidel a la Constitució de 1812 i als principis liberals, assegurant la defensa del règim constitucional davant les conspiracions absolutistes.
-
El 8 de juny de 1822, durant el Trienni Liberal, s’aprova el primer Codi Penal espanyol, que estableix per primera vegada un sistema legal unificat per a tot el regne. El text recull drets i garanties individuals inspirats en els principis liberals de la Constitució de 1812, i representa un pas decisiu cap a la modernització jurídica i la igualtat davant la llei.
-
La Dècada Ominosa (1823–1833) s’inicia amb el retorn de Ferran VII a l’absolutisme després de la fi del Trienni Liberal. El rei impulsa una forta repressió contra els liberals i restaura el poder reial absolut. Tot i això, en els darrers anys del seu regnat, Ferran VII intenta garantir l’accés al tron de la seva filla Isabel II, fet que provoca el conflicte successori que donarà origen a les Guerres Carlines.