-
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, ‘lloc on els homes es converteixen en déus’[1] o ‘ciutat dels déus’)[2],o també Teo uacan (en nàhuatl: ‘Ciutat del sol’)[3] és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica. -
El topònim es d'origen nàhuatl i va ser emprat pels mexiques per identificar aquesta ciutat construïda per una civilització anterior a ells i que ja era en ruïnes quan els mexiques la van veure per primera vegada. Les restes de la ciutat són al nord-est de la vall de Mèxic, als municipis de Teotihuacan i Sant Martín de las Pirámides (a l'Estat de Mèxic), -
La piràmide del Sol és l'edifici més gran de Teotihuacan i el segon de Mesoamèrica, només darrere de la Gran Piràmide de Cholula. Per les seves considerables dimensions es pot observar a diversos quilòmetres de distància. Té una alçada de 63 metres, amb una planta gairebé quadrada d'aproximadament 225 metres per costa. -
René Millon calculava que la població de la ciutat durant la fase Miccaotli era de 45.000 persones. La superfície de la ciutat va arribar a 22.5 km², la més gran que va arribar a tenir en tota la seva història, tot i que la densitat de la població va anar creixent en posteriors etapes -
(segles iii-vii). En aquesta etapa, la ciutat va ser un important node comercial i polític que va tenir una superfície de gairebé 21 km², amb una població d'entre 100.000 i 200.000 habitants -
El palau de Quetzalpapálotl es troba a l'angle sud-oest de la plaça de la Lluna, Les columnes de pedra estan tallades amb representacions de papallones i plomes de quetzal, d'aquí el nom del palau. Els relleus de les columnes havien estar policromats. Els murs interiors van estar decorats amb motius relacionats amb el culte a la divinitat de l'aigua.
Una de les subestructures d'aquest edifici és el pati dels Jaguars. -
Les ruïnes van ser explorades des de l'època prehispànica, entre d'altres, pels tolteques i els mexiques. El descobriment d'objectes teotihuacans en els jaciments arqueològics de Tula i el Temple Major de Mèxic-Tenochtitlan així ho confirma. -
Cal recordar que el náhuatl és una llengua aglutinant que permet expressar idees complexes en un sol vocable mitjançant l'addició d'afixos a una arrel. Una de les interpretacions més conegudes és la que tradueix Teotihuacan com lloc on van néixer els déus o equivalentment Lloc on van ser fets els déus -
La vegetació de la vall de Teotihuacan ha canviat poc respecte a l'època prehispànica, encara que és evident que el paisatge actual és resultat d'una combinació de factors naturals i antropogènics. La principal diferència consistiria en l'extensió dels ecosistemes vegetals i en la desaparició de les espècies del gènere Pinus.[27] En l'actualitat la regió presenta sis tipus principals de vegetaci. -
La majoria dels assentaments més grans de la regió es localitzaven a la riba de sistema lacustre de l'Anàhuac o molt a prop seu. Cuicuilco i Copilco al sud; Ticomán, El Arbolillo, Zacatenco i Tlatilco al nord; i Tlapacoya en l'oest en són exemples. En contrast, Teotihuacan es va aixecar a quinze quilòmetres de la costa del llac de Texcoco, sobre el riu San Juan, a la vall de Teotihuacan. -
L'agricultura es va convertir gradualment a la base de l'economia dels pobles de la vall de Mèxic. En la mesura que això va ser passant es van establir al voltant dels llacs de l'Anàhuac nombrosos llogarets. Els assentaments corresponents a aquesta època van combinar l'agricultura amb l'explotació dels recursos de l'entorn lacustre, i mostren una barreja d'influències culturals d'inspiració olmeca i de les cultures d'Occident.