-
La Lliga Regionalista, va ser fundada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, va ser un partit catalanista moderat i conservador.
Enric Prat de la Riba va promoure també les Bases de Manresa.
Defensava l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, la modernització de l’Estat i la defensa de la cultura catalana.
La seva gran fita va ser la creació de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914 -
Durant la majoria d’edat d’Alfons XIII, el monarca va assumir el govern de manera directa i va intervenir activament en la política, cosa que va debilitar el sistema de la Restauració, basat en el torn pacífic entre liberals i conservadors. Entre 1902 i 1923 van intensificar-se els conflictes socials, el moviment obrer, el nacionalisme i la influència militar, fins que el cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim. -
L’Unió Republicana, fundada per Nicolás Salmerón el 25 de març de 1903, defensava la república i reformes liberals com llibertats civils, laïcisme, drets polítics i socials i millora de les condicions laborals. Criticava la monarquia i el frau electoral. Va intentar unir republicans i progressistes, tot i que tensions internes van fer que Alejandro Lerroux creés després el Partit Republicà Radical, influent en la política de la Segona República. -
El 1904 Maura va ser cap de govern i va impulsar la “revolució des de dalt” per reformar el sistema polític i crear un Estat fort. Va aprovar la nova llei electoral (1907), va intentar atraure el catalanisme moderat, i va impulsar reformes socials com l’Institut Nacional de Previsió i la lleis de decans dominical. També va fomentar indústria i agricultura i va mantenir l’ordre públic amb mesures dures, com a la Setmana Tràgica (1909) -
Els incidents del ¡Cu‑Cut! van passar a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan oficials de l’exèrcit van assaltar la redacció de la revista ¡Cu‑Cut! per un acudit que els ridiculitzava. Va provocar ferits i destrucció, evidenciant la tensió entre exèrcit i civils. Les conseqüències van ser la La Llei de Jurisdiccions (1906), que limitava la llibertat d’expressió, i el reforç del catalanisme polític amb la Solidaritat Catalana. -
La Llei de Jurisdiccions va ser aprovada el 1906 a Espanya després dels incidents del ¡Cu‑Cut!. Protegia l’honor de l’exèrcit i la nació, establint que els insults o crítiques a l’exèrcit o a la pàtria es jutjarien pels tribunals militars, encara que els fets fossin civils. Això va limitar la llibertat d’expressió i va provocar tensions amb polítics i intel·lectuals catalans, contribuint a unir forces al moviment catalanista i reforçar la Solidaritat Catalana. -
Va resoldre la crisi del Marroc entre les potències europees. Es va reconèixer el predomini de França i Espanya, amb un sistema de control econòmic i policíac internacional. Alemanya va obtenir garanties comercials sense ocupar territori. L’acord va reduir tensions internacionals i va consolidar la presència europea al Marroc, anticipant futurs conflictes colonials. -
L’anarcosindicalisme va crear el 1907 Solidaritat Obrera i el 1910 la CNT, amb idees revolucionàries: independència del proletariat, apoliticisme, unitat sindical i enderrocar el capitalisme. Va organitzar vagues i accions directes per millorar salaris i condicions laborals. Líders destacats: Salvador Seguí, Àngel Pestaña i Joan Peiró. Al Congrés de Sants (1918) es reafirmà l’ideari i l’acció directa només quan calgués. -
Després de la caiguda del govern conservador de Maura (1909), marcat per la Setmana Tràgica i l’oposició social, el 1910 va arribar al poder Canalejas, liderant un govern liberal. Va intensificar el reformisme social, limitar el poder de l’Església amb la Ley del Candado, va instaurar impostos progressius, millorar les condicions laborals i impulsar la Llei de Mancomunitats fins al seu assassinat el 1912. -
A Barcelona, Alejandro Lerroux, periodista i polític andalús, liderava un republicanisme radical i anticlerical que defensava les demandes de les classes populars, com la jornada de 8 hores. La Unió Republicana s’apropà al catalanisme el 1907, però Lerroux es separà i el 1908 fundà el Partido Republicano Radical. Fortament anticatalanista.
Aquest va perdre suport després de la Setmana Tràgica (1909). -
La derrota al Barranc del Llop va ser un dels episodis més greus de la guerra del Marroc per Espanya. Tropes espanyoles van ser atacades pels rifeños i van patir greus baixes a causa de la mala planificació, el desconeixement del terreny i la resistència local. Aquest fracàs va evidenciar les limitacions militars d’Espanya, va provocar crítiques polítiques i socials al país i va augmentar la tensió abans de les futures campanyes, com l’expedició d’Alhucemas. -
La Setmana Tràgica va ser una revolta popular a Barcelona contra la lleva militar i les injustícies socials, on obrers i sectors populars van fer vaga general, barricades i assalts a esglésies i convents, amb fort caràcter anticlerical. El govern de Maura va respondre amb duresa militar, centenars de morts i detencions, provocant la caiguda del seu govern, reforçant el moviment obrer i evidenciant la tensió política i social a Espanya.
Una d'aquestes morts fou Ferrer i Guàrdia. -
La CNT (Confederació Nacional del Treball) va ser un sindicat obrer anarcosindicalista, fundat el 1910 a Barcelona per obrers i militants anarquistes, principalment els anarquistes Salvador Seguí, Anselmo Lorenzo i Ricardo Mella. No depenia de cap partit ni del govern, sinó que s’organitzava de manera assembleària. Defensava la lluita obrera, l’acció directa, la vaga general i l’abolició del capitalisme i de l’Estat. Va tenir un paper clau en conflictes socials i en la Guerra Civil. -
El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal va ser assassinat el 1912 mentre observava els llibres exposats a l’aparador de la Llibreria San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol , en ple centre de Madrid. L’atemptat fou comès per l’anarquista Manuel Pardiñas, que el va disparar per l’esquena i després es va suïcidar. La seva mort va tenir un fort impacte polític, ja fou una figura clau del reformisme liberal, i va agreujar la crisi del sistema de la Restauració -
La Mancomunitat de Catalunya va ser fundada per Enric Prat de la Riba, el qual la va liderar entre el 1914 i 1917, seguida per Josep Puig I Cadafalch (1917-1924) i finalment, abans de ser tancada per Primo de Rivera i la seva dictadura anticatalanista, va ser liderada per Alfons Sala (1924-1925).
Tenia com a objectiu coordinar les quatre diputacions catalanes per millorar serveis públics com carreteres, educació i sanitat, impulsar la cultura i llengua catalana i modernitzar l’administració. -
La Primera Guerra Mundial va impactar Espanya tot i ser neutral: va provocar un augment de l’exportació i beneficis per a la indústria i banca, però també va generar inflació i escassetat de productes bàsics, cosa que va augmentar el malestar social, les vagues i les demandes de millora de condicions laborals, reforçant els sindicats i el moviment obrer.
-
Va ser resultat de la descomposició del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la forta conflictivitat social. L’exèrcit, amb massa oficials i sous baixos, crea les Juntes de Defensa per exigir millores i ascensos per antiguitat. Políticament, el tancament de les Corts i la negativa del govern Dato a reobrir-les va provocar l’Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, demanà reformes i un govern provisional.
Va provocar l’agitació obrera i la protesta generalitzada. -
Es va presentar un manifest conjunt que demanava la intervenció del govern per frenar la pujada de preus. A l’agost, un conflicte ferroviari a València va provocar la crida a la vaga general de l’UGT, que s’estengué per tot l’Estat. CNT i UGT reclamaven la fi de la monarquia i un govern provisional republicà. La incidència fou desigual, sense suport pagès. El govern declarà la llei marcial i reprimí la vaga, que va fracassar però va debilitar el règim i radicalitzar l’oposició obrera. -
Fundat per Francesc Layret i Lluís Companys, defensava el republicanisme, el catalanisme i la justícia social. Reclamava la fi de la monarquia, una república federal catalana amb autonomia, reformes laborals i drets per als treballadors. Participava en la política i coalicions republicanes, buscant unir el moviment obrer amb el catalanisme, i va ser antecedent directe de l’Esquerra Republicana de Catalunya. -
La Vaga de la Canadenca va durar entre el febrer i el maç del 1919 i va ser una vaga industrial a Barcelona iniciada pels treballadors de la companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro, coneguda com “La Canadenca”. Exigia millores laborals i el reconeixement del sindicat. La protesta es va estendre, paralitzant gran part de Catalunya, i va aconseguir la jornada laboral de 8 hores i millores salarials, marcant un precedent històric en la lluita obrera espanyola. -
Durant els anys 1919-1923, a Catalunya els obrers patien violència extrema. El Sindicat Lliure, organització obrera patronalista, actuava contra sindicats com la CNT, mentre que el pistolerisme (que aquest contractava) implicava assassinats i enfrontaments entre obrers i patronalistes. La Llei de Fugues, aplicada per la policia, permetia executar sospitosos sense judici. Aquesta repressió va generar por i inseguretat entre els treballadors, debilitant la lluita obrera. -
L’Expedient Picasso investigà el desastre d’Annual, revelant corrupció, mala planificació i responsabilitat militar. L’informe, presidit pel general Juan Picasso, implicava l’exèrcit i exposava la passivitat i complicitat del rei Alfons XIII, que havia donat suport a comandaments com Fernández Silvestre. Va generar gran indignació pública i debilitar la monarquia, contribuint a la crisi política de la Restauració. -
Va ser una derrota espanyola al Marroc durant la Guerra del Rif. L’exèrcit, liderat pel general Fernández Silvestre, incloïa molts reservistes poc formats i mal equipats. Van patir desorganització, falta de subministraments i deficient comandament, i van ser atacats per les forces de Abd el-Krim, amb uns 10.000 morts.
La tragèdia va destapar corrupció i mala planificació, debilitant la monarquia i escalfant la crisi política a Espanya. -
Un grup de dirigents descontents amb la Lliga Regionalista, liderats per Rafael Campalans, Antoni Rovira i Virgili i Manuel Cruells, va fundar Acció Catalana. Buscaven un catalanisme més progressista i democràtic, amb èmfasi en l’autonomia de Catalunya, reformes socials i modernització política, diferenciant-se del conservadorisme de la Lliga. Acció Catalana es va convertir en una força política clau a Catalunya abans de la dictadura de Primo de Rivera. -
Francesc Macià va fundar l’organització Estat Català, amb un projecte clarament independentista. Defensava la creació d’un Estat català sobirà, allunyat d’Espanya, com a resposta al centralisme i la manca d’autonomia real. Estat Català combinava l’acció política i clandestina, buscava mobilitzar la societat catalana i va ser la base del futur moviment que conduiria a la fundació de Esquerra Republicana de Catalunya. -
Al 1923 es va fundar la Unió Socialista de Catalunya (USC), una organització socialista estrictament catalana, liderada per Manuel Serra i Rafael Campalans. Defensava reformes socials, drets dels treballadors i l’autonomia de Catalunya, diferenciant-se dels partits socialistes espanyols. L’USC buscava combinar catalanisme i socialisme, i va tenir un paper important en la política catalana abans de la dictadura de Primo de Rivera. -
El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va declarar l’Estat de Guerra i va donar un cop militar, establint una dictadura. La seva justificació incloïa la crisi política, el bloqueig parlamentari, el frau electoral, la por a una revolució social i el risc de trencament d’Espanya. El cop posava fi a la inestabilitat i iniciava un règim autoritari amb censura i control militar sobre Catalunya i la resta del país -
Al 1925, durant la Guerra del Rif, Espanya i França van organitzar el desembarcament d’Alhucemas, una operació militar combinada sobre la costa del Rif. Va ser un èxit, ja que va permetre envoltar i debilitar les forces de l’almirall Abd el-Krim, que després de la derrota es van rendir.Aquesta victòria va consolidar l’hegemonia espanyola i francesa a la regió, i el 1927 l’exèrcit espanyol va declarar acabada l’ocupació del Rif, posant fi a la guerra que havia estat marcada pel desastre d’Annual. -
Succeïren a l'octubre de 1926, van ser un intent fallit d’invasió de Catalunya des del Rosselló francès liderat per Francesc Macià i el seu grup d’Estat Català. L’objectiu era provocar un aixecament independentista contra la dictadura de Primo de Rivera. L’operació va ser descoberta per la policia francesa abans de començar, i Macià i els seus van ser detinguts i jutjats. Tot i el fracàs militar, els fets van donar repercussió internacional i reforçaren el suport al catalanisme independentista. -
El Pacte de Sant Sebastià va ser un acord entre diversos partits republicans i nacionalistes espanyols, amb l’objectiu de derrocar la dictadura de Primo de Rivera i posar fi a la monarquia d’Alfons XIII. Entre els signants hi havia republicans catalans, bascos i espanyols. El pacte va establir la coordinació política per preparar la transició cap a la Segona República, que s’aconseguiria el 1931