TEMA 9: La fallida del sistema de la Restauració

  • Desastre del 98

    Desastre del 98

    Pèrdua de les últimes colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines). Commoció nacional que obre una crisi de legitimitat del sistema de la Restauració i impulsa els moviments regeneracionistes.
  • Tancament de Caixes a Catalunya

    Tancament de Caixes a Catalunya

    Forta protesta contra els nous impostos de Silvela. Els ajuntaments i comerciants es neguen a pagar. El govern respon amb l'estat de guerra i empresonaments. Símbol de la ruptura entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics.
  • Govern regeneracionista de Francisco Silvela

    Govern regeneracionista de Francisco Silvela

    La regent Maria Cristina encarrega el govern a Silvela, que proposa descentralització administrativa i una nova política pressupostària.
  • Represa del torn dinàstic

    Represa del torn dinàstic

    Fracàs del primer intent regeneracionista. Es retorna al sistema de torn pacífic entre conservadors i liberals, però amb el sistema ja debilitat.
  • Maura es converteix en cap de govern

    Maura es converteix en cap de govern

    Inicia el seu projecte de "Revolució des de dalt": reformar el sistema des del govern per dotar-lo d'una nova base social ("masses neutres") i afeblir el caciquisme.
  • Maura es converteix en cap de govern

    Maura es converteix en cap de govern

    Inicia el seu projecte de "Revolució des de dalt": reformar el sistema des del govern per dotar-lo d'una nova base social ("masses neutres") i afeblir el caciquisme.
  • Escissió a la Lliga Regionalista

    Escissió a la Lliga Regionalista

    Durant la visita d'Alfons XIII a Barcelona, un sector progressista es nega a boicotejar-la i és expulsat. Aquests fundaran després el Centre Nacionalista Republicà (1906).
  • Pujada al tron d'Alfons XIII

    Pujada al tron d'Alfons XIII

    El rei comença el seu regnat efectiu als 16 anys. Coincideix amb una renovació dels líders dels partits dinàstics en un intent de reforma.
  • Creació de la Unión Republicana

    Creació de la Unión Republicana

    Coalició republicana liderada per Nicolás Salmerón. El seu programa incloïa restaurar la Constitució de 1869, proclamar la República i convocar Corts Constituents. Guanyarà en ciutats com Madrid, València i Barcelona.
  • Fundació del Centre Nacionalista Republicà (CNR)

    Fundació del Centre Nacionalista Republicà (CNR)

    Creat per escindits de la Lliga (com Lluís Domènech i Montaner) i republicans federals. Defensava un catalanisme republicà i progressista.
  • Nova Llei Electoral de Maura

    Nova Llei Electoral de Maura

    Pretenia fer més difícil el frau electoral, però no va aturar el caciquisme.
  • Fundació del Requeté

    Fundació del Requeté

    Organització paramilitar carlina que actua com a força de xoc contra republicans i obrers.
  • Fundació del Partit Republicà Radical (PRR)

    Fundació del Partit Republicà Radical (PRR)

    Alejandro Lerroux es separa de Unión Republicana i crea el seu propi partit, d'ideologia anticlerical, anticatalanista i populista.
  • Mort de Carles de Borbó (Carles VII)

    Mort de Carles de Borbó (Carles VII)

    El pretendent carlí mor. El seu fill, Jaume de Borbó, el succeeix, però el carlisme està ja en decadència i es dividirà.
  • Crisi i desintegració de Solidaritat Catalana

    Crisi i desintegració de Solidaritat Catalana

    Les discrepàncies internes (sobre la repressió de la Setmana Tràgica, el projecte de reforma local, etc.) acaben amb la gran coalició.
  • Pablo Iglesias entra al Parlament

    Pablo Iglesias entra al Parlament

    El líder del PSOE obté acta de diputat dins la coalició republicano-socialista (Conjunción Republicano-Socialista). Simbolitza l'entrada dels socialistes a la política institucional.
  • Fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)

    Fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)

    Fusió del Centre Nacionalista Republicà i altres grups republicans catalans. Obté bons resultats electorals, però desapareix el 1916.
  • La Diputació de Barcelona promou la Mancomunitat

    La Diputació de Barcelona promou la Mancomunitat

    Presenta una proposta oficial al govern de Madrid per unir les quatre diputacions catalanes.
  • Aprovació de la Llei de Mancomunitats

    Aprovació de la Llei de Mancomunitats

    Durant el govern de Canalejas, les Corts aproven una llei que permet a les diputacions provincials mancomunar-se per a fins administratius.
  • Llei de Lleves de Canalejas

    Llei de Lleves de Canalejas

    Estableix la obligatorietat del servei militar i suprimeix la redempció en metàl·lic, una reivindicació popular.
  • Decret que autoritza la Mancomunitat

    Decret que autoritza la Mancomunitat

    El govern conservador de Dato publica el decret que permet la creació de la Mancomunitat, però la limita a funcions administratives.
  • Proclamació de la Primera Guerra Mundial

    Proclamació de la Primera Guerra Mundial

    Espanya es declara neutral. Inici d'un període d'"eufòria econòmica" per les exportacions, però també d'inflació i conflictivitat social.
  • Fundació de la Comunitat Nacionalista Basca

    Fundació de la Comunitat Nacionalista Basca

    El PNB canvia de nom i intenta atraure la burgesia amb un discurs moderat, defensor de la industrialització.
  • Tancament de les Corts pel govern de Romanones

    Tancament de les Corts pel govern de Romanones

    S'acusa al govern de corrupció. Es clausuren les Corts, alimentant la crisi política.
  • Fundació del Partit Republicà Català (PRC)

    Fundació del Partit Republicà Català (PRC)

    Creat per Francesc Layret i Lluís Companys. Busca "catalanitzar el republicanisme" i atraure l'obrerisme.
  • Period: to

    Trienni Bolxevic

    Revoltes pageses a Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa inspir per la Revolució Russa. Repressió estatal dura.
  • Creació de la Unió de Rabassaires

    Creació de la Unió de Rabassaires

    Sindicat que defensa els drets dels pagesos arrendataris de vinyes. Reflecteix l'agreujament del conflicte agrari a Catalunya.
  • Escissió dins el carlisme

    Escissió dins el carlisme

    Juan Vázquez de Mella, germanòfil, abandona el partit i funda el Partit Catòlic Tradicionalista.
  • Fundació del Partit Comunista d'Espanya (PCE)

    Fundació del Partit Comunista d'Espanya (PCE)

    Escissió del PSOE per la negativa a integrar-se a la Internacional Comunista de Lenin.
  • Fundació d'Estat Català

    Fundació d'Estat Català

    Organització independentista creada per Francesc Macià.
  • Fundació d'Acció Catalana

    Fundació d'Acció Catalana

    Grup d'intel·lectuals i polítics que abandonen la Lliga per considerar-la massa conservadora i poc ferma en les reivindicacions catalanistes.
  • Fundació de la Unió Socialista de Catalunya

    Fundació de la Unió Socialista de Catalunya

    Primer partit socialista d'àmbit estrictament català, liderat per Manuel Serra i Rafael Campanals.
  • Manifest d'intel·lectuals contra la repressió del català

    Manifest d'intel·lectuals contra la repressió del català

    Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez i Menéndez Pidal signen un manifest de protesta per la política anticatalana de la dictadura.
  • Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

    Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

    Creada per sectors radicals de la CNT per mantenir la puretat revolucionària anarquista davant el possibilisme.
  • Creació de l'Organització Corporativa Nacional

    Creació de l'Organització Corporativa Nacional

    Òrgan de la dictadura per regular les relacions laborals mitjançant comitès paritaris (patrons i obrers). Prefigura el sindicalisme vertical franquista.
  • Federació Universitària Espanyola (FUE)

    Federació Universitària Espanyola (FUE)

    Sindicat estudiantil de caràcter republicà creat en resposta a la repressió i limitació de les llibertats acadèmiques durant la dictadura.
  • El PSOE es pronuncia a favor de la República

    El PSOE es pronuncia a favor de la República

    El partit socialista, que havia mantingut una actitud passiva, rebutja obertament la dictadura i s'uneix als esforços per instaurar la república.
  • Dimissió de Primo de Rivera (30 de gener)

    Dimissió de Primo de Rivera (30 de gener)

    Arriba oficialment al Palau Reial la seva dimissió. El rei encarrega al general Berenguer la transició ("Dictablanda").
  • Govern de l'almirall Aznar

    Govern de l'almirall Aznar

    Substituïx Berenguer. Convocarà eleccions municipals com a primer pas per retornar a la "normalitat constitucional", però aquestes es convertiran en plebiscit.