Download

Tema 9 i 10

  • Crisi de la fil·loxera

    Crisi de la fil·loxera

    La crisi de la fil·loxera va ser una plaga d’un insecte americà que va destruir pràcticament totes les vinyes europees, especialment a Catalunya. Arribada des de França, va causar una catàstrofe econòmica i demogràfica: pèrdua de 140.000 ha de vinya, migracions massives, avalots camperols i imposicions estatals mal rebudes. Va transformar el conreu i la societat rural catalana.
  • Transició demogràfica

    La transició demogràfica inicia tardanament: la mortalitat baixa ràpidament gràcies a millores higièniques, sanitàries i alimentàries. La natalitat descens més lentament, per urbanització i control familiar. La població creix de 18,5 a 23,5 milions. Hi ha grans migracions internes cap a ciutats industrials (Barcelona, Madrid) i emigració a Amèrica. Catalunya, va més avançada, baixa la natalitat i la mortalitat.
  • Creixement de la indústria química, metal·lúrgica...

    Creixement de la indústria química, metal·lúrgica...

    El creixement de nous sectors industrials es va accelerar gràcies a la neutralitat en la 1a Guerra Mundial i el proteccionisme. La Siderúrgia, metal·lúrgia i naval destaquen al País Basc i Astúries; el tèxtil (90% a Catalunya); química, paper, vidre, ciment, alimentària i elèctrica també apareixen. Després de la crisi del 1920, Primo de Rivera va impulsar electrificació i obres públiques.
  • Majoria d'edat d'Alfons XIII

    Majoria d'edat d'Alfons XIII

    Alfons XIII va ser declarat major d’edat als 16 anys, el 17 de maig de 1902, fet que va marcar l’inici efectiu del seu regnat després de la regència de la seva mare Maria Cristina.
  • Unión republicana

    Unión republicana

    Unió Republicana es crea per unir els diversos grups republicans dispersos de la Restauració. Liderada per Nicolás Salmerón i, a Catalunya, incorpora sobretot el lerrouxisme barceloní. El seu objectiu és regenerar el sistema polític i oferir una alternativa republicana al bipartidisme.
  • Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana va ser un moviment unitari catalanista creat el 1906 com a resposta als fets del Cu-Cut!, i la Llei de Jurisdiccions. Va unir partits com Lliga Regionalista, republicans i carlins, amb lideratge d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. El seu Programa del Tívoli demanava autonomia i derogació de la llei militar. Triomfà a les eleccions de 1907, però es va desintegrar el 1909 davant tensions internes
  • Conferència d'Algesires

    Conferència d'Algesires

    La Conferència d'Algesires va resoldre la Primera Crisi Marroquina entre França i Alemanya. França va obtenir el control polític i econòmic del Marroc, amb Espanya com a co-protectora al nord (Rif), sota l'Acta d'Algesires. Va preparar els protectorats de 1912, afavorint França i deixant Alemanya aïllada
  • Guerra de Melilla

    Guerra de Melilla

    La Guerra de Melilla va esclatar per conflictes amb cabiles rifenyes al Marroc contra concessions mineres espanyoles. Després de l'atac inicial, l'exèrcit espanyol, dirigit pel general Marina, va desplegar 40.000 homes. El desastre del Barranc del Llop va causar centenars de morts i va provocar la Setmana Tràgica a Barcelona. Va acabar el novembre amb el control espanyol de la zona
  • Setmana Tràgica de Barcelona

    Setmana Tràgica de Barcelona

    La Setmana Tràgica (26 juliol - 2 agost 1909) va ser una revolta popular a Barcelona contra la mobilització de reservistes casats per a la Guerra de Melilla al Marroc. Va esclatar una vaga general que derivà en disturbis anticlericals: cremades 80 edificis religiosos i profanacions. La repressió militar va causar morts i hi va haver detinguts
  • Derrota de la batalla al barranc del Llop

    Derrota de la batalla al barranc del Llop

    La derrota al Barranc del Llop va ser un desastre militar espanyol durant la Guerra de Melilla al Marroc. La brigada del general Guillermo Pintos, mal preparada i sorpresa pels rifenys, va patir una emboscada mortal: 153 morts i 600 ferits. Va precipitar la Setmana Tràgica a Barcelona.
  • Creació de la CNT

    Creació de la CNT

    La CNT (Confederació Nacional del Treball) es va fundar a Barcelona per iniciativa de Solidaritat Obrera. Va unir societats obreres d'arreu d'Espanya (Catalunya, Andalusia, Astúries...) en una central anarcosindicalista alternativa a la UGT socialista. Va promoure vagues, l'autogestió i la revolució social contra el capitalisme
  • Mancomunitat de Catalunya

    Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) fou el primer òrgan de govern autonòmic català, creat gràcies a la Lliga Regionalista després del triomf de Solidaritat Catalana. Presidida per Enric Prat de la Riba i després Josep Puig i Cadafalch, van assumir competències en cultura, obres públiques i serveis socials de les quatre províncies. Va ser dissolta per la dictadura de Primo de Rivera el 1923
  • Primera Guerra Mundial

    Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va esclatar amb l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, oposant Aliats (França, Regne Unit, Rússia, posteriorment EUA) contra Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà). Va acabar amb la victòria aliada, el Tractat de Versalles i la fi de quatre imperis. Espanya va quedar neutral.
  • Crisi del 1917

    Crisi del 1917

    La crisi de 1917 a Espanya va ser una triple convergència de protestes que va sacsejar la Restauració: les Juntes de Defensa militars reclamaven millors condicions; l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, convocada per la Lliga Regionalista, demanava reformes polítiques; i la vaga general revolucionària de CNT i UGT volia canvis socials. El govern de Dato va suspendre garanties i va reprimir durament les protestes
  • Creació de Sindicats Lliures

    Creació de Sindicats Lliures

    Els Sindicats Lliures es van crear a Barcelona per militants carlins i tradicionalistes. L'objectiu era contrarestar la CNT anarcosindicalista, amb suport patronal i del general Martínez Anido. Van recórrer a la violència (pistolerisme) contra líders cenetistes com Salvador Seguí, assolint fins a 150.000 afiliats el 1922.
  • Somatén

    Somatén

    El Somatén va ser una força armada ciutadana que tenia la capacitat de donar suport a la policia i a l'exèrcit en els conflictes interiors.
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca

    La vaga de La Canadenca va començar a l'empresa elèctrica de Barcelona per solidaritzar-se amb vuit treballadors acomiadats. Organitzada per la CNT, es va estendre com a vaga general, paralitzant el 70% de la indústria catalana: apagaments, aturada de tramvies i premsa. Després de 44 dies, el govern va concedir la jornada de 8 hores, un triomf històric del moviment obrer.
  • Expedient Picasso

    Expedient Picasso

    L'expedient Picasso va ser la investigació ordenada pel ministre de Guerra sobre el desastre d'Annual al Marroc. El general Juan Picasso va concloure que la desfeta (12.000 morts espanyols) es va deure a negligències, corrupcions i incompetència dels alts comandaments, incloent-hi el general Silvestre. Primo de Rivera va suspendre el procés el 1924 per protegir l'exèrcit i la monarquia.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual

    El desastre d’Annual va ser una gran derrota de l’exèrcit espanyol davant els rifeños d’Abd el-Krim a la zona del Rif marroquí Les tropes, mal equipades i mal dirigides, es van descompondre en la retirada i milers de soldats van morir o foren capturats, fet que va provocar una forta crisi política i va desacreditar el règim de la Restauració.
  • Fundació de la Unión Patriótica

    Fundació de la Unión Patriótica

    La Unió Patriòtica (UP) fou fundada el 1924 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera com a partit únic del règim. Va sorgir de la fusió d'unions catòliques, amb suport de l'Església i l'exèrcit. Primo va ser el cap nacional; promovia corporativisme, nacionalisme espanyol i antiparlamentarisme. Va assolir centenars de milers d'afiliats fins a la seva dissolució el 1930, després de la caiguda del dictador.
  • El Desembarcament d'Alhucemas

    El Desembarcament d'Alhucemas

    El Desembarcament d'Alhucemas va ser una operació aeronaval conjunta espanyola-francesa durant la Guerra del Rif, dirigida per Primo de Rivera i executada per Sanjurjo i Franco. 13.000 soldats desembarcaren a la badia per derrotar Abd el-Krim, amb suport de tanques, avions i vaixells. Fou un èxit que va accelerar la fi de la rebel·lió rifenya.
  • Fets de Prats de Molló

    Fets de Prats de Molló

    Els fets de Prats de Molló foren un intent d’invasió armada des de França, liderat per Francesc Macià i Estat Català contra la dictadura de Primo de Rivera. Volien proclamar la República Catalana, provocant una revolta general. La policia francesa va detenir 111 implicats (inclòs Macià). Tot i el fracàs militar, va ser un èxit propagandístic per al catalanisme.
  • Federación Anarquista Ibérica

    Federación Anarquista Ibérica

    La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) es va fundar clandestinament a València, fusionant grups anarquistes espanyols en contra la dictadura de Primo de Rivera. Organitzada en grups d'afinitat, va defensar el pur anarquisme revolucionari dins la CNT, oposant-se a reformismes. Van impulsar vagues, expropiacions i la col·lectivització durant la Guerra Civil (1936).
  • Assamblea Nacional Consultiva

    Assamblea Nacional Consultiva

    L'Assemblea Nacional Consultiva fou creada per la dictadura de Primo de Rivera com a òrgan corporatiu sense poder legislatiu, substituint les Corts tancades. Constava de 429 membres designats pel règim i organitzats en 18 seccions. La seva funció era assessorar el govern i preparar projectes de lleis constituents. Va ser el primer parlament corporatiu europeu d'entreguerres.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals

    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser el detonant de la caiguda de la monarquia. Amb el sistema caciquil encara vigent, els republicans-socialistes van guanyar a Madrid i les grans ciutats (41 províncies), mentre monàrquics ho feien a zones rurals. Interpretades com un plebiscit, van portar a l'exili d'Alfons XIII
  • Carc del 29

    Carc del 29

    El Crac del 29 va ser la caiguda de la Borsa de Nova York, provocada per especulació excessiva, sobreproducció industrial i deutes bancaris. Milers d’inversors van vendre en pànic, perdent fortunes i provocant la Gran Depressió. Causà atur massiu (25% als EUA), fallides empresarials i crisi mundial que va durar anys
  • Comitè Revolucionari

    Comitè Revolucionari

    El Comitè Revolucionari fou format el 1930 per líders republicans i socialistes (Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña...), després de la victòria a les eleccions municipals. Va assumir el poder provisional, va demanar l'exili d'Alfons XIII i va convocar Corts Constituents. Va governar fins al 28 d'abril, aprovant decrets reformistes.
  • Pacte de San Sebastià

    Pacte de San Sebastià

    Va ser una reunió de líders republicans, socialistes i nacionalistes espanyols per coordinar la fi de la monarquia d’Alfons XIII i instaurar la Segona República.
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República

    La proclamació de la Segona República Espanyola va ser després de la victòria republicana-socialista a les eleccions municipals del 12 d'abril. Eibar va ser la primera ciutat a hissar la bandera tricolor a les 6:30 h, seguida de Barcelona (Lluís Companys i Francesc Macià des de l'Ajuntament i Generalitat). Alfons XIII va exiliar-se sense resistència militar. El Comitè Revolucionari (Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña) va formar el govern provisional, iniciant reformes laiques i democràtiques