-
va ser important perquè va unificar diferents grups del moviment obrer català, consolidant la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors a Catalunya.
-
El govern conservador de Francisco Silvela (1899-1901) sorgeix després del desastre del 1898 amb la intenció de millorar la situació del país( sistema de restauració) Va impulsar reformes, com la descentralització administrativa i una reforma fiscal per pagar el deute de la Guerra de Cuba . Però l’augment d’impostos va provocar protestes, sobretot a Catalunya, amb el Tancament de Caixes. El govern va respondre amb repressió i el seu projecte va fracassar -
va ser un moviment polític a Espanya a finals del segle XIX i principis del XX, liderat per Francisco Silvela i després pel seu seguidor Blasco Ibáñez, que defensava reformes liberals i una major participació política, amb fort accent republicà i regionalista.
-
L’expansió de l’enllumenat urbà a Espanya va produir-se principalment a finals del segle XIX i principis del XX, quan moltes ciutats van passar del gas a l’electricitat, millorant la il·luminació i la seguretat urbana.
-
El Desastre del 1898 va ser la derrota d’Espanya contra els Estats Units, que va provocar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Va significar el final de l’imperi colonial espanyol.
A Espanya va causar una gran crisi del sistema de Restauració, i l'aparició del regeneracionisme -
Bartomeu Robert va dimitir com a alcalde de Barcelona perquè es va negar a executar els embargaments contra els comerciants que participaven en el Tancament de Caixes. Va dimitir en desacord amb la repressió del govern. -
va ser una acció de protesta dels comerciants i empresaris catalans, en tancar els negocis com a rebuig a les altes imposicions fiscals del govern espanyol després de la pèrdua de les colònies a la Guerra Hispanoamericana. Es van negar a pagar impostas . Era una forma de pressió econòmica i política per defensar els interessos locals.
La protesta del Tancament de Caixes es va estendre a diverses ciutats industrials de Catalunya: Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. -
El ministre Villaverde va augmentar els impostos, especialment sobre els productes de primera necessitat, per obtenir diners i pagar el deute de la guerra de Cuba. Aquesta mesura va afectar molt la població i va provocar fortes protestes -
Davant la protesta, el govern va respondre amb repressió, empresonant els morosos, suspenent les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i declarant l’estat de guerra. Aquestes mesures van provocar la dimissió de Duran i Bas i Polavieja i van demostrar el fracàs del primer govern regeneracionista.
-
Les elits econòmiques catalanes es van enemistar amb els partits dinàstics perquè no defensaven els seus interessos econòmics després del Tancament de Caixes.Això va reforçar el catalanisme polític com a alternativa al sistema i va posar fi als intents regeneracionistes de reforma dins del govern. -
fa referència a la uniformitat econòmica i social que es buscava a Biscaia, especialment en relació amb la indústria i la mineria, durant finals del segle XIX i principis del XX, amb l’objectiu de mantenir cohesió entre les diferents zones i classes socials dins la província.
-
Espanya era majoritàriament agrícola i amb poca indústria. Les taxes de natalitat i mortalitat eren molt altes, i el creixement poblacional era lent. -
El 1901 es va reprendre el torn dinàstic, alternant-se al poder liberals i conservadors.
Aquest retorn va suposar l’abandonament pràctic de qualsevol reforma política profunda. -
Catalunya experimenta un gran augment de població degut als alts naixements i a l’arribada d’immigrants d’altres regions d’Espanya, que busquen feina a les fàbriques i tallers de la indústria tèxtil i metal·lúrgica. -
El port es modernitza, millorant les instal·lacions i el tràfic marítim. Això facilita el comerç internacional i permet que la ciutat esdevingui un centre industrial i econòmic de referència a Espanya. -
va començar a regnar personalment, posant fi a la regència de la seva mare, Maria Cristina d’Habsburg. -
Aquesta etapa es caracteritza per nous intents de reforma política i moral, amb l’objectiu de modernitzar el sistema de la Restauració: es vol combatre el caciquisme, corregir el fraude electoral i introduir tendències regeneracionistes dins i fora del govern.
-
El regeneracionisme va fracassar perquè els governs de Silvela i Sagasta no van aconseguir fer reformes reals.
Les eleccions van donar la victòria als conservadors, però el torn dinàstic estava manipulat pel caciquisme. -
Van ser uns atacs de militars espanyols contra la redacció de la revista satírica Cu-Cut! a Barcelona, arran d’una vinyeta crítica amb l’exèrcit, i van provocar una crisi política i un augment del catalanisme. -
Moltes persones marxen a països com Argentina i Cuba buscant una vida millor, degut a la manca de feina i pobresa al camp. Aquesta emigració afecta sobretot les zones rurals i deixa menys població activa al camp.
-
Reunió diplomàtica franco-espanyola per resoldre els conflictes sobre el Marroc i el protectorat, establint zones d’influència i evitant tensions militars entre els dos països. -
La Llei de Jurisdiccions deia que els delictes contra l’exèrcit o la pàtria havien de ser jutjats pels militars i no pels jutjats normals. Això va limitar la llibertat d’expressió, perquè la gent podia ser castigada per criticar l’exèrcit. Molta gent a Catalunya es va enfadar i es van organitzar protestes. -
Coalició de partits catalanistes i republicans creada per defensar els interessos de Catalunya i oposar-se a les mesures centralistes del govern espanyol. -
La Federació d’Associacions Obreres Catalanes (FAOC) va ser una organització republicana i catalanista que lluitava per millorar les condicions laborals i defensar els drets dels treballadors a Catalunya. Creava sindicats, promovia vagues i conscienciava sobre la cultura i política catalana, combinant reivindicacions socials amb identitat nacional. Va ser clau per al moviment obrer i el catalanisme polític del segle XIX i principis del XX.
-
Arriba al poder Antonio Maura, amb un reformisme conservador.
Impulsa la llei electoral amb el vot obligatori, però no acaba amb el caciquisme.
Amb Mesures proteccionistes per ajudar la indústria i el comerç espanyol.
També fa reformes socials; aprovar lleis per protegir els treballadors, descans dels diumenges, limitar el treball de dones i nens, regular les vagues i va crear l’Institut Nacional de Previsió -
Reformava el sistema electoral, introduint el vot censatari i de llista en alguns llocs i limitant l’influència dels cacics, però sense democratitzar plenament el sufragi. -
Era una normativa que regulava el servei militar obligatori a Espanya, establint l’edat, els requisits i els procediments per cridar els joves a l’exèrcit. També fixava les condicions de durada i les exempcions possibles, i va generar protestes entre els qui s’hi resistien.
-
olidaritat Obrera era una federació que agrupava diversos sindicats amb ideologia anarquista, defensant els drets dels treballadors i la lluita per millors condicions laborals. Promovia la vaga i l’acció directa com a eines de reivindicació. Posteriorment, es va integrar a la Confederació Nacional del Treball (CNT), reforçant així el moviment anarquista i sindical a Catalunya. -
fundat per Alejandro Lerroux era un partit republicà i anticlerical, amb base popular a les ciutats, especialment entre obrers i classes mitjanes, i va tenir un paper destacat en la política de la Restauració tardana i la Primera República.
-
Va tenir lloc a Bcn per l'opocició de la guerra del marco i l'enviament de reservistas pobres a la guerra, aixo va generar revoltes socials. Durant aquests dies hi va haver protestes, vagues i disturbis, i l’exèrcit va reprimir amb força. Com a conseqüències, van morir moltes persones, es van destruir esglésies i fàbriques, i la gent va perdre confiança en el govern. -
El protectorat de Marroc de 1909 va ser quan Espanya va començar a controlar el nord del país, sobretot zones com Melilla i Ceuta. Espanya no s’ho va quedar tot, però manava en l’exèrcit, la política exterior i alguns diners. Ho va fer per protegir les fronteres, comerciar i competir amb altres països. Molts marroquins no hi estaven d’acord i hi va haver conflictes amb les tribus locals. -
Es crea la Confederació Nacional del Treball per unir els sindicats anarquistes i defensar els drets dels treballadors amb vagues i acció directa, sense dependre del govern. Un dels líder més destacas va ser Salvador Seguí -
és una corrent del moviment obrer que combina anarquisme i sindicalisme. Defensa que els treballadors organitzats en sindicats puguin gestionar directament les fàbriques i serveis, sense estats, i utilitza vaga i acció directa com a eines de lluita. Va ser molt important a Espanya a principis del segle XX, especialment a Catalunya i Andalusia.
-
es van començar a implantar sobretot a finals del segle XIX i principis del XX, millorant la productivitat del camp i introduint eines com el tractor i la segadora mecànica.
-
era una llei espanyola que prohibit crear nous ordres i congregacions religioses sense autorització del govern. Es deia així perquè “posava un cadenat” a l’expansió de noves institucions religioses.
l'objectiu era limitar el poder de l’Església i evitar que s’estenguessin nous convents o ordes, especialment els que podien influir en la societat i la política, dins del programa reformista de José Canalejas. -
José Canalejas va fer una reforma de impost progressiu sobre redes urbanes, en lloc de gravar igual a tothom amb impostos sobre consums (per exemple, productes), els qui guanyaven més diners a la ciutat havien de pagar més. És a dir, l’impost s’adaptava als ingressos de cada persona, fent-lo més just per als rics i menys dur per als pobres. -
Gràcies a millores en alimentació, higiene i sanitat, la mortalitat comença a baixar. Això provoca que la població comenci a créixer més ràpidament i que es formi una base per al desenvolupament urbà i industrial.
-
La fil·loxera destrueix moltes vinyes, provocant una crisi al camp i obligant els agricultors a replantar amb ceps americans resistents, canviant el model de producció vinícola. -
L’ús de l’electricitat permet produir més ràpidament, reduir costos i incrementar la productivitat. Això ajuda a modernitzar la indústria catalana i a crear nous llocs de treball.
-
L’arribada d’immigrants del camp provoca un augment de la construcció d’habitatges, especialment pisos i barris obrerals, per acollir la població que treballa a la indústria. -
El govern de Canalejas va aprovar la proposta per unir les diputacions catalanes i crear les Mancomunitats, però el bloqueig del Senat i l’assassinat de Canalejas van retardar la seva aplicació efectiva fins al 1914. -
L’assassinat del president del Govern espanyol, José Canalejas, per un anarquista a la porta del banc on treballava, posar fi a les seves reformes liberals dins del sistema, interrompent els intents de modernitzar Espanya des del govern. -
Canalejas va canviar com funcionava el servei militar a Espanya. Abans hi havia un sistema molt impopular: els homes podien pagar per no anar a la mili la “redempció en metàl·lic” i només els més pobres havien de servir. Amb la reforma de 1912:
El servei militar es va fer obligatori en temps de guerra per a tothom.
Es va eliminar la redempció en metàl·lic, així que ningú podia pagar per evitar la mili. -
Es construeixen noves vies, carrers i tramvies, facilitant la mobilitat urbana. Això millora la vida diària dels habitants i afavoreix el creixement dels barris industrials i residencials. -
la Mancomunitat de Catalunya, que era com un primer govern propi de Catalunya des de feia molts anys, amb funcions sobretot administratives. Estava presidida per Enric Prat de la Riba i va treballar per millorar carreteres, telèfons i altres serveis públics, a més de fomentar la cultura, la llengua catalana i l’ensenyament, creant escoles i impulsant projectes educatius i culturals.
-
El 1914 va començar la Primera Guerra Mundial, però Espanya es va mantenir neutral durant tot el conflicte. Tot i això va tenir conseqüències econòmiques i socials internes, com l’augment de preus i beneficis per a alguns sectors industrials, i tensions laborals per la pujada del cost de la vida per les classes populars. -
A Catalunya es van popularitzar els banys de mar a la costa i el lleure urbà, com anar a cafès, teatres, cinemes i concerts. Van aparèixer nous espais i activitats d’oci com cinemas, i això va transformar els costums socials, fent que la gent passés més temps fora de casa i interactués en ambients més moderns i públics. -
Alguns empresaris s’enriqueixen amb la guerra, però els salaris dels treballadors no augmenten. Això provoca més vagues i conflictes laborals a les fàbriques i tallers.
-
aprofitant la demanda europea i les millores en transports com el ferrocarril i els ports. Aquesta etapa va suposar un augment econòmic notable per a les regions productores, especialment Andalusia (oli) i València/Catalunya (cítrics). -
S’inaugura el primer camp d’aviació, que més tard es convertirà en l’aeroport del Prat. Això inicia l’era de l’aviació civil i millora les comunicacions de la ciutat. -
Organitzacions militars creades per oficials espanyols per defensar els seus interessos professionals i protestar contra les reformes militars i les condicions laborals.
-
convocada per obrers i militars davant la crisi econòmica i social, reivindicava millores laborals i polítiques; va paralitzar Espanya i va mostrar la debilitat del govern de la Restauració.
-
defensava el republicanisme i l’autonomia de Catalunya dins d’Espanya, i va ser precursor d’altres forces catalanistes i republicanes.
-
va ser una reunió de diputats i senadors de tot Espanya l’any 1917, convocada per coordinar les demandes de reformes polítiques i socials davant la crisi de la monarquia. -
Període de violència laboral i política marcat per assassinats i enfrontaments entre patrons, sindicats i pistolers contractats. Els empresaris contractaven pistolers per eliminar líders obrers, mentre que els sindicats també responien amb atemptats. Aquesta situació va generar una gran inseguretat i va facilitar el camí per la dictadura de Primo de Rivera. -
Social: vagues obreres organitzades per UGT i CNT a causa de l'augment del cost de la vida i les males condicions laborals.
Militar: les Juntes de Defensa van sorgir per protestar contra l’ascens dels oficials, afavorint els militars africanistes.
Política: els partits i diputats opositors van convocar una assemblea per reclamar un govern provisional i unes Corts Constituents.
debilitant el sistema de la Restauració -
Es preparen els terrenys de Montjuïc per a futurs esdeveniments i exposicions, millorant les infraestructures urbanes i ampliant l’espai públic de la ciutat. -
És el període en què els partits obrers i socialistes a Espanya van tenir molta força i van intentar aplicar idees comunistes i socials, inspirades en la Revolució Russa. Va haver-hi protestes, vagues i intents de canviar les condicions dels treballadors, però finalment van ser reprimits pel govern i l’exèrcit. -
Després de 1918, el sistema polític entra en crisi. Els governs són molt inestables i duren poc perquè els partits no aconsegueixen majories sòlides ni acords duradors. El sistema parlamentari perd credibilitat a causa del caciquisme, la corrupció i la manipulació electoral. A més, la crisi econòmica i social després de la Primera Guerra Mundial provoca inflació, atur i conflictes socials. Davant la manca de solucions, molts ciutadans deixen de confiar en el règim parlamentari.
-
Els governs de concentració es formen després de la crisi de 1917,
Hi participen conservadors, liberals i alguns regionalistes, amb l’objectiu d’estabilitzar la crisi política, social i militar.
Resultat: No van funcionar bé, perquè les divisions internes i els conflictes socials van continuar, i el sistema de la Restauració va seguir debilitant-se. -
cos de defensa ciutadana creada a Catalunya a finals del segle XIX i utilitzada sobretot durant el període de la Restauració i després. Estava formada per ciutadans armats per defensar l’ordre públic i col·laborar amb les forces oficials en cas de conflictes o revoltes.
-
Era un sindicat creat pels empresaris i obrers moderats de Barcelona per lluitar contra les vagues i el sindicalisme revolucionari.
-
Gran vaga obrera a Catalunya liderada per la CNT. Aconsegueix la jornada laboral de 8 hores, però també augmenta el conflicte social entre obrers i patrons. La protesta va durar uns 44 dies i va paralitzar gran part de la indústria catalana. -
Arriben moltes persones de l’Aragó, València, Múrcia i Andalusia per treballar a la indústria catalana. Aquesta immigració reforça el creixement urbà i modifica la composició social de les ciutats.
-
Creixement de la indústria química, metal·lúrgica i elèctrica
Apareixen els primers automòbils i es consoliden sectors industrials claus, fent de Catalunya el centre industrial més important d’Espanya. -
Els petits agricultors tenen dificultats econòmiques i molts decideixen emigrar a les ciutats buscant feina, provocant un augment del proletariat urbà.
-
a partir de la fusió de diversos grups comunistes i socialistes escindits del PSOE,i tenia com a objectiu implantar el model comunista soviètic a Espanya, defensant la revolució obrera i la lluita contra el sistema monàrquic i capitalista establert.
-
president del govern d’Espanya, va ser assassinat a Madrid per un grup d’anarquistes. Ho van fer com a protesta contra la repressió als obrers i el pistolerisme que hi havia a Catalunya. -
Va ser una gran derrota de l’exèrcit espanyol al nord del Marroc. Les tropes espanyoles, mal preparades i sense recursos, van ser atacades pels rifenys dirigits per Abd el-Krim. Van morir més de 10.000 soldats. La derrota va provocar una forta crisi política i militar a Espanya i va desacreditar la monarquia d’Alfons XIII.
-
Partit independentista català fundat per Francesc Macià, amb l’objectiu de conseguir la independència de Catalunya i establir un estat propi dins d’Espanya.
-
L’informe Picasso va ser una investigació oficial sobre les causes del Desastre d’Annual. Va analitzar errors militars, mala planificació i corrupció dins l’exèrcit. -
Era un partit republicà i reformista que defensava la democràcia, la justícia social i l’autogovern de Catalunya, amb una orientació progressista.
-
El general Primo de Rivera dona un cop d’Estat amb el suport del rei. S’inicia una dictadura, se suspèn la Constitució i es dissolen les Corts. -
Entre 1923 i 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, es va impulsar una política de grans obres públiques. Es van construir carreteres, ferrocarrils i altres infraestructures, cosa que millorava les comunicacions i generava ocupació per a molts treballadors, ajudant a alleujar temporalment els problemes econòmics i fomentant la modernització del país.
-
l’Estat va aplicar aranzels i mesures proteccionistes per defensar la indústria espanyola de la competència exterior, especialment de productes més barats procedents d’Europa. Això volia que les empreses nacionals poguessin créixer sense perdre mercat davant d’importacions. El proteccionisme buscava estimular la producció interna, crear ocupació i fomentar la industrialització del país. Tot i això, a llarg termini també podia encarir alguns productes i reduir la competència
-
Líder anarquista i sindicalista català va ser assassinat per pistolers al servei de la patronal, dins del context del pistolerisme a Barcelona, per la seva lluita pels drets dels treballadors i sindicats. -
partit únic creat per Primo de Rivera durant la dictadura. No era un partit democràtic, sinó una organització de suport al règim, basada en l’ordre, el patriotisme i el catolicisme.
-
L’any 1924 es va inaugurar el primer metro de Barcelona, un pas clau que va consolidar la vida urbana moderna. Va facilitar el desplaçament de la població dins la ciutat, va impulsar l’expansió dels barris i va reforçar els nous hàbits de mobilitat i lleure urbà. -
El govern de Miguel Primo de Rivera la va suprimir, dissolent les institucions catalanes i acabant amb l’autonomia administrativa que havia existit des de 1914.
-
El desembarcament d’Alhucemas va ser una operació militar d’Espanya i França contra els rifenys d’Abd el-Krim al Marroc. Va ser el primer desembarcament amfibi modern, amb vaixells, avions i tancs. L’objectiu era acabar amb la guerra del Rif després del Desastre d’Annual. L’operació va tenir èxit i va provocar la derrota definitiva d’Abd el-Krim. -
Durant la dictadura de Primo de Rivera, primer es va establir un Directori Militar (1923–1925), format només per militars, per imposar l’ordre i acabar amb la guerra del Marroc.
Després de l’èxit del desembarcament d’Alhucemas, Primo de Rivera va passar al Directori Civil (1925–1930), amb civils al govern, per donar aparença de normalitat, institucionalitzar el règim i mantenir-se més temps al poder. -
La fi de la guerra va permetre que Espanya destinés més diners a obres públiques i infraestructures, com carreteres, ports i serveis urbans. Això va ajudar al desenvolupament econòmic i a modernitzar les ciutats, millorant la vida de la població i potenciant el comerç i la indústria al país.
-
Es construeixen carreteres, ferrocarrils i edificis públics, creant ocupació i modernitzant el país. Aquest període és clau per al desenvolupament industrial i urbà.
-
Intent fracassat de Francesc Macià d’entrar des de França amb voluntaris armats per proclamar la República Catalana. Va ser descobert per la policia francesa i va donar projecció internacional al catalanisme.
-
Intent de cop militar i civil contra la dictadura de Primo de Rivera, planejat per a la nit de Sant Joan. Va fracassar i els conspiradors van ser detinguts.
-
va ser una reunió creada per Primo de Rivera per donar consells al dictador, però no podia fer lleis.
-
Un pressupost extraordinari és quan l’Estat gasta més del que ingressa i necessita finançar-se amb deute públic. Això provoca que augmenti el dèficit, és a dir, que hi hagi més despeses que recursos, cosa que pot generar problemes econòmics a llarg termini.
-
Creixement de la indústria del ciment
La demanda d’edificis i infraestructures provoca un augment de la producció de ciment, afavorint la construcció i la modernització urbana. -
L’any 1929 va començar la crisi econòmica mundial, , que va afectar Espanya: caiguda de comerç i indústria, atur i dificultats per pagar el deute. La dictadura de Primo de Rivera, que ja tenia poc suport, va perdre més legitimitat perquè no podia solucionar els problemes econòmics ni les reivindicacions socials, i la població va començar a oposar-s’hi activament. -
El Pacte de Sant Sebastià va ser una reunió de republicans i partits polítics contraris a la monarquia d’Alfons XIII. Van acordar treballar junts per enderrocar la monarquia i instaurar la República. Va marcar el començament de la unitat de l’oposició
-
del 1900–1930 hi ha Societat dual: ciutats modernes i camp endarrerit. A les ciutats hi ha més educació i serveis. Al camp hi ha pobresa.
-
Primo de Rivera dimiteix perquè la seva dictadura ja no tenia suport ni de l’exèrcit ni de la monarquia, i la crisi econòmica i social es feia insostenible. La seva marxa va obrir el camí a un govern més feble i va preparar el terreny per la proclamació de la Segona República -
El govern de Berenguer (1930–1931) conegut com la “dictablanda” perquè era una dictadura més suau que la de Primo de Rivera. Berenguer va intentar tornar a un règim constitucional sense tornar a la plena democràcia. Però no va convèncer ningú: ni els monàrquics ni l’oposició. La seva gestió va ser ineficient i indecisa, accelerant la caiguda de la monarquia. -
Entre 1900 i 1930, hi va haver un fort creixement del moviment obrer a Espanya: el proletariat industrial augmentava a les ciutats, molts pagesos migraven del camp a la indústria urbana, i això va provocar un augment de l’afiliació a sindicats com la CNT i la UGT , que lluitaven per millors salaris i condicions laborals.
-
L’Insurrecció de Jaca va ser un intent de revolta militar liderat pels capitans Galán i García Hernández per proclamar la República a Espanya. Tot i que van aconseguir ocupar Jaca, la revolta va ser reprimida i els líders van ser executats. Va ser un fracàs militar, però va donar impuls polític al moviment republicà i va augmentar el descontentament amb la monarquia. -
Millora l’educació i baixa l’analfabetisme. Augmenta el nombre d’alumnes, sobretot a primària. L’educació superior continua sent minoritària. -
Els republicans van guanyar a les ciutats, mentre els monàrquics només a zones rurals. Els resultats van mostrar el suport urbà a la República i van precipitar la proclamació de la Segona República el 14 d’abril. Així van posar fi a la monarquia i iniciar un període de reformes polítiques i socials.
-
La Segona República Espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931 després dels bons resultats dels republicans a les eleccions municipals del 12 d’abril. El rei Alfons XIII va fugir, i es va formar un govern provisional republicà que va iniciar reformes polítiques i socials, posant fi a la monarquia a Espanya.
-
Manuel Azaña va ser un líder de la Segona República i va ser President del Govern entre 1931 i 1933, i després President de la República. Durant el seu govern es van fer reformes importants: repartir terres als pagesos, construir més escoles, donar més autonomia a regions com Catalunya i controlar l’exèrcit. Azaña defensava una república democràtica, laica i amb més drets per als ciutadans.
-
Manuel Azaña va ser un líder de la Segona República i va ser President del Govern entre 1931 i 1933, i després President de la República. Durant el seu govern es van fer reformes importants: repartir terres als pagesos, construir més escoles, donar més autonomia a regions com Catalunya i controlar l’exèrcit. Azaña defensava una república democràtica, laica i amb més drets per als ciutadans.
-
era una proposta de normes polítiques i administratives per a regular l’autogovern d’una regió, especialment de Catalunya, establint les competències del govern regional i els drets dels ciutadans. -
L’objectiu era donar a Catalunya un govern propi (Generalitat) amb competències en cultura, educació, justícia, policia i finances.
També establia el català com a llengua oficial junt amb el castellà.
L’Estatut va ser aprovat pel Parlament espanyol el 1932, i va marcar l’inici de la autonomia de Catalunya dins la República. -
Un sector de l’exèrcit, contrari a les reformes republicanes, intenta enderrocar el govern. El cop fracassa, però mostra la fragilitat del nou règim i la resistència dels sectors conservadors.
-
La CEDA significa Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.
Es va crear l’any 1933 com una coalició de partits conservadors i catòlics.
El seu objectiu era defensar els interessos de l’Església, la propietat i l’ordre davant de les reformes d’esquerres de la República.
La CEDA va ser liderada per José María Gil-Robles i va aconseguir molts escons al Parlament en les eleccions de 1933.
Representava l’oposició a les reformes republicanes i buscava frenar les polítiques de l’esquerra. -
En protesta per l’entrada de la CEDA al govern, esclata una insurrecció obrera a Astúries i una proclamació de l’Estat Català per part de Lluís Companys. La repressió és molt dura, i es suspèn l’autonomia catalana.
-
Els governs de centredreta cauen un rere l’altre per escàndols de corrupció i manca de suport. Les esquerres es reorganitzen i preparen el retorn electoral.
-
El 18 de juliol, una part de l’exèrcit es rebel·la contra la República. El cop no triomfa arreu i es genera un conflicte armat de tres anys: comença la Guerra Civil espanyola.
-
Aquesta coalició estava formada per republicans, socialistes i altres grups progressistes. Quan van guanyar, van poder impulsar reformes importants, com la reforma agrària per ajudar els pagesos, el retorn de terres comunals als ajuntaments i l’avenç en les negociacions per a l’autonomia de territoris com el País Basc i Galícia. També van intentar controlar els militars que no eren simpàtics a la República, allunyant-ne alguns de llocs clau.