-
Punt de partida del centralisme combatut pel catalanisme -
Marca l'inici del moviment cultural de recuperació de la llengua -
La Renaixença fou el moviment cultural iniciat cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana
-
Primera mostra d’oposició popular i violenta al centralisme
-
Contribueix a la recuperació de la llengua literària -
Va suposar un augment del centralisme amb una política d’ordre públic molt dura. Fins i tot es va declarar l’Estat de
guerra a Catalunya. -
Plataforma fonamental per restaurar i acceptar socialment el català literari i de cultura -
Defensa del català "que es parla" i mostra la base social i l'ús quotidià del català malgrat la uniformització de l’Estat -
Arrelament del català entre les classes populars -
Renovador del teatre popular -
Va tenir una implantació especialment important a Catalunya (medis urbans) i suport de la petita burgesia i el proletariat industrial
-
Principal teòric que defensava un sistema de pactes -
Abans de la formació de partits explícitament catalanistes, l'oposició al centralisme es va canalitzar principalment a través del Federalisme i, en el món rural i conservador, del Carlisme
-
Signat per federals catalans i representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Volien un Estat federal que tingués en compte la realitat històrica de la Corona i es fonamentés en la sobirania popular -
Es va oposar a la centralització política i administrativa que implementava l’Estat Liberal, perquè considerava un mal consubstancial del liberalisme -
-
Fundador: Valentí Almirall. Primer diari escrit íntegrament en català -
-
Organitzador: Valentí Almirall (escollit president). Acords: vetllar pel dret català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i fundar el Centre Català
-
Valentí Almirall trenca amb Pi i Margall i decideix impulsar una acció política específica. -
Impulsat per Valentí Almirall. Primera organització cultural i política del catalanisme, amb un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, proteccionisme) -
Convocat pel Centre Català. Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics
-
Presentat a Alfons XII (llegit per Maspons i Labrós). Primer manifest polític unitari del catalanisme. Demanava autonomia, defensava el dret civil català i el proteccionisme, i denunciava el centralisme. Va suposar una aproximació del moviment a la burgesia -
Autor: Valentí Almirall. Posa les bases ideològiques del Catalanisme Progressista -
Sorgeix d'una escissió del Centre Català, de caràcter conservador. Dirigents: Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba, Àngel Guimerà -
Catalunya. Demanava l’autonomia (Corts pròpies, català llengua oficial, nomenament de càrrecs per catalans, servei militar de voluntaris)
-
Impulsada per la Lliga de Catalunya contra la reforma del Codi Civil. Primera victòria del catalanisme.
-
Escissió de la Lliga de Catalunya. Objectiu: coordinar tots els grups catalanistes comarcals (lideratge de Narcís Verdaguer) -
-
Redactades pels delegats de la Unió Catalanista. Estableixen els principis del catalanisme polític, de caràcter conservador i tradicionalista. Reclamaven sobirania plena de Catalunya, català com a única llengua oficial, competència exclusiva sobre educació/finances, i Corts per sufragi corporatiu -
Autor: Josep Torras i Bages (Bisbe de Vic). Defensava un catalanisme d’arrels cristianes (família, propietat, religió) i el rebuig dels canvis socials, amb una estratègia regionalista -
-
La pèrdua de les colònies desprestigia els partits dinàstics. Afavoreix les aspiracions polítiques del catalanisme, que ja tenia líders, cos doctrinari i mobilització socia -
Protesta ciutadana que impulsa la creació de la Unió Regionalista
-
Format per joves professionals (com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner i Lluís Duran i Ventosa) favorables a la via electoral -
La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català s'uneixen per presentar-se a les eleccions -
Candidatura unitària (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres) que va guanyar 4 diputats a Barcelona -
-
Fundada per la unió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. Es consolida com la primera formació política de l'Estat espanyol a trencar el monopoli dels partits dinàstics. Òrgan de difusió: La Veu de Catalunya -
Escissió de la Lliga Regionalista. Òrgan de difusió: El Poble Català -
-
Fundat per A. Lerroux -
-
-
-
-
Van ser aprovats els primers estatuts d’autonomia a l'estat espanyol (Catalunya i País Basc)
-
Torna a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions, i es regulen els procediments per a aconseguir-la. L’estat espanyol acumula actualment 17 estatuts d’autonomia (més Ceuta i Melilla)