-
“Oda a la Pàtria”, escrit de Bonaventura Carles Aribau, és considerat el manifest inicial de la Renaixença catalana. Exalta la nostra llengua, cultura i història com a elements essencials de la identitat. Aquest moviment buscava revifar la llengua catalana, la literatura i les tradicions després d’un llarg període de decadència cultural i repressió lingüística, marcant l’inici del renaixement cultural català. -
Va ser una revolta popular a Barcelona protagonitzada per bandes urbanes i sectors marginats en protesta contra la misèria, la repressió i els abusos dels poders locals. La insurrecció va implicar assalts a comerços i conflictes amb les autoritats, tot marcant la tensió social del moment. La Jamància és considerada un episodi destacat de conflictivitat urbana en la Barcelona del segle XIX. -
En l'any 1845 a Catalunya van haberi diverses revoltes contra les quintes, principalment a Barcelona i comarques veïnes. La gent s’oposava al servei militar obligatori i a la compra de substituts, que només podien pagar els més rics. Les protestes es van traduir en aldarulls i conflictes amb la guàrdia civil, mostrant el descontentament popular davant d’un sistema considerat injust i opressor. -
Els Jocs Florals van ser restaurats a Barcelona com a part de la Renaixença catalana, després de segles d’aturada. Aquesta recuperació impulsà la literatura i la llengua catalana, premiant poesia i composicions en català. Els concursos van servir per fomentar l’orgull nacional, la cultura popular i la recuperació de la identitat catalana, establint-se com a espai central de promoció literària durant el segle XIX. -
El Pacte de Tortosa va unir republicans i catalanistes de Catalunya, Aragó i València per defensar un sistema federal dins Espanya. Reclamava llibertats i autonomia per a Catalunya i altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Va ser el primer intent organitzat del catalanisme polític, combinant cultura i política per defensar la identitat catalana davant del centralisme. -
Va ser un moviment polític i cultural dels anys 1840‑1850, integrat principalment per joves intel·lectuals i professionals. Inspirats en idees liberals i catalanistes, defensaven les llibertats civils, l’autogovern i la modernització econòmica. També promovien la cultura i la llengua catalana, sent un precursor de la Renaixença i del renovat interès per la identitat i les institucions catalanes.
-
Rei Alfons XII anuncia que viu a l'exili a Gran Bretanya, després de la crisi política a Espanya. Aquesta decisió reflecteix la tensió entre monarquia i governs liberals, i evidencia la inestabilitat política del país. L’exili li permet distanciar-se dels conflictes interns i buscar suport internacional, tot mantenint l’esperança de tornar al tron quan la situació ho permeti. La mesura simbolitza la fragilitat de la monarquia i la complexa relació amb les forces polítiques espanyoles. -
El pronunciament de Sagunt (1874) va ser un aixecament militar liderat per Martínez Campos que va acabar amb la proclamació d’Alfons XII com a rei d’Espanya. Va marcar la fi de la Primera República i l’inici de la Restauració borbònica, buscant estabilitat política i la reconciliació entre liberals i monàrquics. Aquest esdeveniment va consolidar la monarquia constitucional i va influir en la reorganització política del país, establint les bases del sistema de torns de partits. -
Establia una monarquia constitucional amb poder per al rei i parlament limitat. Va suprimir parcialment el règim foral a les províncies basques i Navarra, restringint els drets històrics d’autogovern i recaptació d’impostos. Tot i conservar alguns privilegis econòmics, l’objectiu era integrar-les més fermament a l’Estat i reforçar la unitat nacional, consolidant la Restauració i el sistema polític de torns entre liberals i conservadors. -
va ser un intent fallit de la població cubana de reprendre la lluita contra el domini espanyol després de la Guerra de Tretze Anys (1868-1878). Fou una revolta limitada i mal organitzada, amb escassos recursos i sense suport internacional significatiu. Tot i la seva curta durada i impacte reduït, va demostrar que el desig d’independència a Cuba continuava viu i va preparar el terreny per a conflictes futurs fins a la guerra definitiva d’independència (1895-1898).
-
El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) va ser fundat a Madrid per Pablo Iglesias i un grup de sindicalistes i obrers. L’objectiu del partit era defensar els drets dels treballadors, promoure la justícia social i millorar les condicions laborals, inspirant-se en les idees del socialisme i del moviment obrer europeu. Al llarg del temps, es convertiria en un dels principals partits polítics d’Espanya, impulsant reformes socials i laborals. -
Reunit a Barcelona, aplega entitats culturals i polítiques catalanes. Es discuteixen propostes per a la defensa del dret civil i la llengua catalana. Suposa la institucionalització del moviment catalanista i la seva entrada definitiva en la vida política. -
El Centre Català, fundat per Valentí Almirall a Barcelona, defensava els drets i interessos de Catalunya, promovia la llengua, cultura i identitat catalanes i canalitzava el catalanisme polític i civil. Reuní intel·lectuals i professionals per consolidar la consciència nacional i establir una base sòlida per al futur moviment catalanista i regionalista.
-
Era una entitat catalanista presidida per Frederic Soler, amb el suport de Valentí Almirall, destinada a defensar “els interessos morals i materials de Catalunya” -
L’any 1885 va morir Alfons XII, deixant la regència a María Cristina fins a la majoria d’edat d’Alfons XIII. Durant aquest període es va mantenir el sistema de torns entre conservadors i liberals, assegurant l’estabilitat política. La mort del rei va posar a prova la Restauració, però la regència i els acords entre partits van permetre consolidar la monarquia constitucional i evitar conflictes majors, garantint la continuïtat del règim borbònic a Espanya. -
Va ser presentat al rei Alfons XII pel Centre Català, defensant drets civils, llengua, economia i llibertats de Catalunya. Denunciava el centralisme i reclamava respecte històric i legal. Va ser una de les primeres accions institucionals del catalanisme polític, demostrant com cultura, història i política podien combinar-se per legitimar les reivindicacions catalanes. -
Espanya va aprovar la llei que posava fi oficialment a l’esclavitud a l’illa. Aquesta decisió va ser resultat de la pressió internacional i de les contínues revoltes dels esclaus i moviments abolicionistes. Tot i la llei, molts antics esclaus van continuar en condicions econòmiques difícils, però l’abolició va suposar un pas decisiu cap a la modernització social i econòmica de Cuba i va influir en les tensions que portarien a la guerra d’independència del 1895. -
Va ser aprovada durant la Restauració espanyola amb l’objectiu de regular la creació i funcionament de partits polítics, sindicats i altres agrupacions. Exigia la inscripció prèvia al registre oficial i permetia a l’Estat controlar l’activitat política i social, limitant la llibertat d’organització. Afectava especialment els grups republicans, socialistes i obrers, buscant reforçar la monarquia i el sistema de torns. -
La Lliga de Catalunya es va fundar el 1887 a Barcelona per un grup de catalanistes com Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. Reunien intel·lectuals, professionals i empresaris que volien defensar la llengua i cultura catalana, protegir l’economia local i aconseguir més autonomia dins Espanya. Va ser un pas clau perquè el catalanisme es convertís en un moviment polític fort, i va preparar el camí per la Unió Catalanista i les Bases de Manresa. -
Va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. Va ser un esdeveniment internacional que va mostrar els avenços industrials, comercials i culturals de l’època. La fira va impulsar la modernització de la ciutat, amb noves infraestructures, edificis emblemàtics i millores urbanístiques. També va fomentar el turisme i la projecció internacional de Barcelona, consolidant-la com un centre econòmic i cultural del Mediterrani. -
Els catalanistes de la Lliga de Catalunya van enviar un missatge a la Reina Regent, Maria Cristina, durant l’Exposició Universal de Barcelona. Hi reclamaven més autonomia per Catalunya: llengua oficial, dret civil propi, ensenyament en català i representació política. Més de 2.600 persones el van signar. Va ser un moment important que va mostrar com el catalanisme començava a actuar de manera més organitzada i amb objectius concrets. -
Aprovat amb l’objectiu d’unificar la legislació civil del país. Regulava aspectes com el dret de les persones, els béns, els contractes, el matrimoni i les successions, establint normes comunes per a tot Espanya. Tot i això, respectava els fueros i drets forals d’algunes regions com Catalunya, Navarra i el País Basc. La seva aprovació va suposar un pas important cap a la seguretat jurídica i la modernització del sistema legal espanyol, facilitant les relacions civils i econòmiques. -
Es va establir edurant la Restauració, la Llei electoral que ampliava el dret de vot a tots els homes majors de 25 anys, independentment de la riquesa o la propietat. Aquesta mesura va substituir el sufragi censatari anterior, tot i que la pràctica estava marcada pel sistema de torns i el caciquisme, que permetia controlar els resultats electorals. Malgrat aquestes limitacions, va ser un pas important cap a la participació política més àmplia i la modernització del sistema electoral espanyol. -
Va ser una llei econòmica impulsada per Antonio Cánovas del Castillo que va instaurar un fort proteccionisme a Espanya. L’objectiu era protegir la indústria nacional, sobretot la tèxtil catalana i l’agricultura castellana, davant la competència estrangera. Tot i afavorir alguns sectors industrials, va encarir les importacions i va provocar tensions comercials. Aquest aranzel marcà un gir cap a l’economia intervencionista, clau en la política espanyola de finals del segle XIX. -
Redactades per la Unió Catalanista, estableixen un projecte d’autonomia per a Catalunya dins d’Espanya. Defineixen institucions pròpies, ús oficial del català i competències pròpies. Es consideren el primer programa polític del catalanisme conservador i regionalista. -
Fundat a Nova York per José Martí. El seu objectiu principal era organitzar i unificar la lluita per la independència de Cuba i ajudar també a la de Puerto Rico. Martí volia crear una república lliure, justa i democràtica, sense dictadures ni dominacions estrangeres. El partit va coordinar recursos, homes i idees per a la Guerra d’Independència de 1895, convertint-se en el motor polític del moviment revolucionari cubà. -
Fundada a Manila per José Rizal amb la intenció d’unir els filipins i promoure reformes pacífiques sota el domini espanyol. Volia fomentar educació, comerç, igualtat i cooperació. Poc després, Rizal fou detingut i exiliat, i la Lliga es dividí: els moderats volien seguir amb reformes legals, mentre els radicals, com Andrés Bonifacio, crearen el Katipunan, inici del moviment revolucionari filipí. -
L’autonomia cubana fou una mesura del govern espanyol aprovada el 1897, que concedia a Cuba un autogovern parcial amb parlament propi i control d’assumptes interns. Tot i això, arribà massa tard, ja que els independentistes ja havien iniciat la Guerra d’Independència (1895-1898). L’autonomia no satisféu les demandes cubanes ni aturà el conflicte
-
El president espanyol Antonio Cánovas del Castillo fou assassinat el 8 d’agost de 1897 per l’anarquista Michele Angiolillo al balneari de Santa Àgueda. Cánovas, arquitecte de la Restauració borbònica, simbolitzava el poder conservador. La seva mort va desestabilitzar el règim i va marcar el declivi del sistema polític que havia mantingut l’ordre des de 1874. -
La Guerra hispano-nord-americana esclatà el 1898 després de l’explosió del cuirassat Maine a l’Havana. Els Estats Units declararen la guerra a Espanya, intervenint en la lluita independentista cubana. El conflicte acabà amb la derrota espanyola i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, marcant el final de l’imperi colonial espanyol.
-
Partit fundat per Prat de la Riba i Cambó, que representa la burgesia catalana. Defensen l’autonomia administrativa i cultural dins d’Espanya, amb un catalanisme moderat i pragmàtic. Serà el partit hegemònic del catalanisme polític durant el primer terç del segle XX.