-
Va permetre el pas de tropes franceses per Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics. -
Reclamava la constitució de Godoy i de Carles IV. Com a conseqüència, el rei va abdicar en el seu fill, Ferran VII. -
Es van produir alçaments populars enfront dels invasor i en defensa de Ferran VII. Es considera l’inici d’aquest conflicte. -
Les abdicacions de Baiona van deixar un buit de poder perque el rei Josep I no gaudia de l'acceptació de la majoria dels espanyols. La Junta Suprema Central convoca aquesta reunió. La majoria dels representants dels territoris defensen el liberalisme i van imposar opinions al sector més absolutista. -
La nova cambra en representació de la nació, redacta una constitució. Va reflectir els principis bàsics del liberalisme polític. -
Napoleó reconeiz la derrota de la Guerra del Francès i es signa aquest tractat per acabar la guerra. -
Ferran VII arriba a Espanya el 1814. Entre els que volien que tornés com a rei legítim, hi havia diverses aspiracions. Els liberals deien que governaria segons els principis de la Constitucio del 1812. Els absolutistes esperaven que es reinstaurés l'Antic Règim i la monarquia absolutista. -
El coronel Riego a Las Cabezas de San Juan va obligar al rei a jurar la Constitució de Cadis per a recuperar les llibertat perdudes. Va ser el Trienni Liberal, durant el qual al país hi va haver dues formes d'entendre el liberalisme: Liberlas moderats i Liberals exaltats. -
Les diferències acaben al 1823 amb l'intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que era un exèrcit de voluntaris francesos que van reposar al rei. -
Ferran VII va recobrar els seus poders absolutistes. El govern va haver de fer front a una greu crisi econòmica, una guerra colonial i un conflicte successori. -
Permetia que la seva filla pogués heretar la Corona per sobre del seu germà, que era l'aspirant legal. -
Aquestes protestes van dur Maria Cristina a donar el govern als progressistes, els quals van donar fi a l'absolutisme i a l'Antic Règim. -
Per pal·liar el dèficit d'hisenda es va dur a terme la desamortització de les propietats eclesiàstiques del clergat masculí. Va ser ordenada pel ministre Juan Álvarez Mendizábal -
Va ser una de les mesures de posar fi a l'absolutisme i l'Antic Règim. Va establir la divisió de poders i la sobirania nacional. -
Els moderats van accedir al govern amb el suport de Maria Cristina. -
Pero culpa del suport de Maria Cristina en l'ajuda que va donar per a que els moderats entressin al govern, van suscitar un moviment progressista en contra de Maria Cristina que va fer que ella dimiti. -
El progressista Espartero, com a resultat del prestigi com a vencedor del carlisme, va ser nomenat regent. Però al 1843, unou pronunciament moderat va obligar a Epartero a dimitir perque Isabel II ja era major d'edat i va ser proclamada reina. -
Amb el govern de Narváez, es va iniciar aquesta dècada que va donar una orientació conservadora i centralista al sistema liberal espanyol. -
Aquesta constitució promovia el poder exxecutiu compartit entre la reina i les Corts. establia un sufragi més restrictiu i reduïa diversos drets i llibertats. -
El poder de les camarlles moderades a la Cort i el favoritisme de la reina va portar els progressistes a recórrer a un nou pronunciament militar que va donar origen al Bienni Progressista. -
La darrera etapa del govern d'Isabel II va ser l'alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal un partit centrista creat per O'Donnell. Els governs moderats eren autoritària ja que van prescindir de les Corts. Els progressistes, marginats del poder, van optar per la conspiració i l'oposició va anar augmentant amb la creació de nous grups com els demòcrates, que defensaven el sufragi universal masculí, i els republicans, que advocaven per l'abolició de la monarquia. -
La crisi de la monarquia va conduir a la Gloriosa Revolució. Es una insurrecció per enderrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. -
Es crea el govern provisional, presidit pel general Serrano. Es convoquen Corts que van crear la Constitució de caràcter democràtic, aprovada l'any 1869. El mateix Serrano va ser nomenat regent i, per la seva banda, Prim va ser comissionat per cercar un rei de perfil democràtic, elcció que finalment va recaure en l'italià Amadeu de Savoia. -
Per culpa de la guerra del 1872-1874, va esclatar una insurrecció independentista a l'illa de Cuba que va iniciar una nova guerra. -
En aquesta constitució, es recuperava la soirania nacional, s'incorporava el sufragi universal masculí i s'atorgaven amplis drets i llibertats. -
Amadeu va pretendre ser el que s'esperava d'ell: un rei democràtic. Va comptar amb el suport de progressistes, unionistes i democràtics, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país. -
Els carlins van aprofitar per proclamar rei Carles VII, amb la qual cosa va començar una nova guerra, mentre que els republicans aspiraven a proclamar la República. -
Després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia, la pressió popular i la dels republicans en la persona d'Estanislau Figueres van dur les corts a proclamar la primera republica. -
Per culpa dels intransigents, es produeix aquesta insurrecció. A Alcoi, Cartagena o Múrcia, es van declarar cantons independents. A això s'hi suma l'enquisament de la guerra de Cuba i una nova guerra carlina. També l'oposició dels monàrquics, que van conspirar per restaurar la monarquia en Alfon, fill d'Isabel II. -
Al 1874, el general Pavía va fer un cop d'estat. Pavía va dissoldre les Corts i va lliurar la presidència del govern al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
El pronunciament de Sgunt, protagonitzat pel general Martínez Campos, va proclamar rei d'Espanya Alfons de Brobó, fill d'Isabel II. -
L'ideòleg de la Restauració va ser Antonio Cánovas del Castillo, un polític conservador. Un dels seus primers objectius va ser la pacificació del país. D'aquesta manera, el 1876, es va posar fi a la guerra carlina. Al 1878, la pau de Zanjón va posar punt final a la insurrecció cubana. -
Per garantir l'estabilitat del nou règim, es va proclamar la Constitució del 1876. Deia que proposava la monaquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts bicamerals, amplis poders al monarca i declarava l'estat confessional. -
L'any 1885 va morir Alfons XII i la seva esposa, Maria Cristina, va assumir la regècia fins que el seu fill, que encara no havia nascut, arribès a la majoria d'edat. -
El sistema polític bipartides es va mantenir invariable, tret de diversos canvis com l'aprovació del sufragi universal masculí. -
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba, a conseqüencia de la incapacitat de l'administració espanyola per fer reformes polítiques a l'illa, dotar-la d'autonomia i reduir el control econòmic exercit des d'Espanya. -
El 1898, els Estats Units van declarar una guerra a Espanya, arran de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana, i la revolta tambés va implicar les Filipines a l'altra punta del món, Espanya va perdre i la firma del tractat de Paris va sgellar la independència de Cuba, les Filipines i Puerto Rico. -
El fracàs de la guerra, va provocar un estat de frustració i pessimisme a la societat espanyola, a més d'implicar la fi del passat imperial espanyol. Aquesta situació va comportar la fallida de tot un sistema i d'una època de la història d'Espanya: és la crisi del 1898