-
El Regne Unit tenia tretze colònies a la costa est d’Amèrica del Nord, on les tensions van provocar una revolució per tres motius principals:
- Diferències econòmiques entre nord (agricultura de subsistència) i sud (plantacions amb esclaus).
- Control britànic del comerç i les matèries primeres.
- Impostos sense representació al Parlament, que van portar al boicot de productes britànics.
-
L’any 1773, el Parlament britànic va aprovar les Tea Acts, que concedien a la Companyia de les Índies Orientals el monopoli de la venda de te a les colònies americanes. Aquesta mesura va ser vista com una imposició injusta, i els colons van reaccionar amb el Motí del Te de Boston, on van assaltar diversos vaixells britànics i van llençar el te al mar com a acte de protesta contra el domini britànic. -
La Guerra d’Independència dels Estats Units (1775–1783) va enfrontar les tretze colònies amb el Regne Unit per la manca de representació i els impostos. El 1776, van proclamar la seva independència. La batalla de Saratoga (1777) va ser decisiva perquè França donés suport als americans, i a la guerra Yorktown (1781), les tropes de Washington i els francesos van derrotar els britànics. Amb el Tractat de Versalles (1783), es va reconèixer la independència dels Estats Units. -
La Declaració d’Independència* dels Estats Units es va aprovar el 4 de juliol de 1776. Va ser redactada principalment per Thomas Jefferson, inspirant-se en la Declaració de Drets de Virgínia, que ell mateix havia escrit. El text afirmava que tots els homes són iguals i tenen drets naturals com la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. També justificava la separació del Regne Unit, acusant el rei Jordi III d’abusos i negant-li legitimitat sobre les colònies. -
La Constitució dels Estats Units es va aprovar el 1787 per establir un govern federal fort amb separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Garantia drets i llibertats bàsiques i regulava la relació entre els estats i el govern central. Dos anys després, el 1789, George Washington va ser elegit com a primer president dels Estats Units, consolidant la nova república i el funcionament de les seves institucions. -
La Assemblea Constituent va funcionar entre 1789 i 1791, transformant l’Assemblea Nacional. Durant aquest període, el poble va assaltar la Bastilla i es va produir La Gran Por, amb revoltes camperoles contra nobles. L’assemblea va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà i va redactar la primera constitució francesa (1791), que limitava el poder del rei i establia una monarquia constitucional. -
La Assemblea Nacional va ser creada el 1789 pel tercer estament de França, que representava el poble comú i es va rebel·lar contra els privilegis del clero i la noblesa. L’objectiu era redactar una nova constitució i establir lleis més justes. Aquesta assemblea es va formar quan els estaments generals es reuneixen a versalles, amb els dpiutats del tercer estat volien votar persona per persona, i no estament per estament -
La Revolució Francesa (1789) va ser causada per diversos factors:
- Descontentament social: la burgesia desitjava poder polític i el camperolat a penes podia pagar els impostos
- Crisi econòmica: les males collites pujen els preus i els privilegiats no paguen impostos
- Fracàs de les reformes: els intents de modernitzar i redistribuir impostos i privilegis no prosperaven, augmentant el malestar popular i la demanda de canvis radicals.
-
La Assemblea Legislativa (1791-1792) va ser un període turbulent per diversos motius:
- Resistència de la noblesa i el clergat a perdre privilegis.
- Guerra amb Àustria i altres monarquies europees, amenaçades per les idees revolucionàries.
- Reformes insuficients, amb la pressió de grups radicals com els jacobins i els sans-culottes.
- L’assalt al Palau de les Tulleries (agost 1792) va evidenciar la inestabilitat i la violència del període.
-
La Convenció Girondina (1792-1793) va ser la nova assemblea elegida per sufragi universal masculí, anomenada Convenció*. Els Girondins eren més moderats i defensaven la burgesia, mentre que els Jacobins o Muntanyesos eren més radicals. Durant aquest període:- Es va proclamar la República.
- Es va executar Lluís XVI, provocant la primera coalició contra França.
- Es van produir alzaments realistes i ultracatòlics, oposats a les idees revolucionàries.
-
La Convenció Jacobina (1793-1794) es caracteritza pels següents punts: -Més radicals que els Girondins.- Cop d’estat: els Muntanyesos dirigits per Robespierre prenen el poder.
- Constitució democràtica, però Robespierre implanta una dictadura.
- Preus màxims per a productes de primera necessitat.
- El Terror: qualsevol sospitós de no recolzar la República era condemnat a mort.
- Implantació d’un nou calendari.
- Robespierre perd suport i els seus seguidors són guillotinats.
-
El Directori (1795-1799), establert per la Constitució de 1795, buscava estabilitzar França després del Terror. Durant aquest període:- Hi va haver la Conspiració dels Iguals i alzaments reialistes.
- França va enfrontar la Segona Coalició europea.
- El colp d’estat de Napoleó (1799) va acabar amb el Directori i la Revolució Francesa, iniciant el Consulat
-
La Europa napoleònica comença amb el Consulat, quan Napoleó concentra el poder, introdueix reformes administratives i el Codi Napoleònic, i consolida la República. Expandí el seu domini amb batalles clau: Austerlitz (1805), Jena-Auerstädt (1806), Wagram (1809), Borodino (1812), Leipzig (1813) i Waterloo (1815). Va crear un imperi amb aliances i estats satèl·lits, però les guerres constants i les coalicions europees van provocar la seva caiguda definitiva.
-
El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències europees després de Napoleó per restaurar monarquies, redissenyar fronteres i garantir un equilibri de poder a Europa. Quàdruple Aliança: Àustria, Prússia, Rússia i Regne Unit, per defensar les decisions del congrés. Santa Aliança: Àustria, Prússia i Rússia, per mantenir el principi religiós i monàrquic i suprimir revoltes liberals i nacionalistes. -
Les revolucions de 1820 van ser moviments liberals i nacionals per limitar el poder absolut.- Espanya: pronunciaments militars obliguen Ferran VII a acceptar la Constitució de 1812.
- Grècia: revolta contra l’Imperi Otomà, inici de la guerra d’independència grega.
- Itàlia: moviments liberals a Sicília i Piemont, intentant instaurar constitucions, però reprimits.
- Van mostrar el ressorgiment del liberalisme i nacionalisme a Europa.
-
Les noves onades revolucionàries del segle XIX es caracteritzen per:
- Afirmació dels sentiments nacionals, amb pobles buscant independència o unitat.
- Reorganització del mapa europeu, amb canvis de fronteres i nous estats.
- Defensa del liberalisme, amb constitucions i drets civils, enfrontant-se als governs conservadors.
- Aquestes revoltes van preparar el terreny per a les revolucions de 1848.
-
Les revolucions de 1830 van ser moviments liberals i nacionals a Europa:- França: revolució que derroca Carles X i porta Lluís Felip al poder.
- Bèlgica: s’independitza dels Països Baixos, creant un estat propi.
- Polònia: aixecament contra Rússia, finalment derrotat.
- Estats italians: revoltes liberals contra governs conservadors, reprimides per les monarquies.
-
Les revolucions de 1848 van sacsejar Europa amb moviments liberals i nacionals. A França, van derrocar Lluís Felip i es va proclamar la Segona República, amb sufragi universal masculí i la Constitució de 1848. Posteriorment, Napoleó III va instaurar el Segon Imperi (1852). A Alemanya, Itàlia i l’Imperi Austrohongarès hi va haver revoltes que reclamaven unitat, constitucions i drets, tot i que majoritàriament van ser reprimides.
-
La unificació italiana del segle XIX va seguir diverses etapes:- 1859-1860: Piemont-Llombardia s’annexiona amb ajuda de França contra Àustria.
- 1860: Garibaldi conquista les Dues Sicílies i les lliura a Victor Emanuel II.
- 1861: es proclama el Regne d’Itàlia amb Victor Emanuel II.
- 1870: annexionen Roma, completant la unificació.
- Combinà diplomàcia, guerres i suport popular.
-
Abans de la unificació italiana, la península estava dividida en diversos estats:
- Piemont-Sardenya: liberal i motor de la unificació.
- Dues Sicílies: sud absolutista.
- Estats Pontificis: centrats a Roma sota el Papa.
- Llombardia i Venècia: sota control austríac.
- Hi havia grans desigualtats polítiques i econòmiques, mentre els ideals de nacionalisme i liberalisme començaven a guanyar força.
-
a unificació alemanya (segle XIX) va ser un procés liderat per Prússia amb Otto von Bismarck.- 1864: guerra contra Dinamarca per controlar Schleswig i Holstein.
- 1866: guerra austro-prussiana; Prússia derrota Àustria i domina la Confederació Alemanya del Nord.
- 1870-1871: guerra franco-prussiana; els estats del sud s’uneixen a Prússia.
- 1871: es proclama l’Imperi Alemany, amb Guillerm I com a emperador, completant la unificació.
-
Abans de la unificació alemanya, els territoris estaven fragmentats en molts estats independents dins de la Confederació Germànica.
- Prússia i Àustria eren les potències dominants.
- Existien moviments liberals i nacionalistes que reclamaven unitat i constitucions.
- La manca de cohesió política i les rivalitats dificultaven la unió, tot preparant el terreny per al lideratge prussià.