-
L’aviació alemanya de la Legió Còndor, amb suport italià, va atacar aquesta ciutat basca amb l’objectiu de destruir-la i desmoralitzar la població civil. Va ser un dels primers bombardejos massius contra civils a Europa. L’atac va causar centenars de morts i una gran destrucció, convertint-se en un símbol de la brutalitat de la guerra. Aquest fet va impactar l’opinió internacional i va inspirar el famós quadre Guernica de Pablo Picasso. -
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic a Espanya entre el 1936 i el 1939 entre el govern de la Segona República i els sublevats liderats per Francisco Franco. Va començar amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939 amb la victòria franquista. La guerra va dividir el país i va comptar amb intervenció indirecta de diverses potències estrangeres.
-
La insurrecció al Marroc va començar el 17 de juliol de 1936, a les colònies espanyoles del nord d’Àfrica, i va ser el primer pas del cop d’estat que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. Les tropes africanistes, dirigides per generals com Francisco Franco, es van aixecar contra la Segona República i van prendre el control del Protectorat del Marroc. Aquest moviment va ser clau per estendre la rebel·lió a la península. -
El Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya es va crear el juliol de 1936 a Barcelona, poc després de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Va ser un organisme revolucionari format per partits i sindicats d’esquerres per organitzar la lluita contra el cop d’estat. Va controlar l’ordre públic i va coordinar les milícies que anaven al front, però també va generar tensió amb el govern de la Generalitat. Va ser dissolt a finals de 1936 per recuperar el control institucional. -
La Junta de Defensa Nacional es va crear el 24 de juliol de 1936 a Burgos, just després de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Va ser el primer òrgan de govern del bàndol sublevat. La seva funció era coordinar l’exèrcit i administrar els territoris ocupats. Inicialment tenia diversos generals, però el poder va anar concentrant-se en Francisco Franco, que acabaria esdevenint el líder únic del bàndol franquista. -
El Comitè de No-Intervenció es va crear el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola per evitar que altres països participessin en el conflicte. Impulsat per França i el Regne Unit, prohibia enviar armes o soldats a qualsevol bàndol. Tot i això, no es va complir: Alemanya i Itàlia van ajudar Franco i la URSS la República, fet que va fer fracassar el comitè i va internacionalitzar la guerra. -
El Consell d’Economia de Catalunya es va crear l’agost de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Tenia com a objectiu reorganitzar l’economia en un context de guerra i revolució. Va coordinar la col·lectivització d’empreses i indústries, amb participació de sindicats com la CNT, i va intentar planificar la producció. Va ser clau en l’economia de guerra a Catalunya. -
El govern d’unitat a Catalunya es va formar el setembre de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, sota la Generalitat de Catalunya presidida per Lluís Companys. Incloïa partits republicans, socialistes, comunistes i anarquistes (com la CNT), amb l’objectiu de coordinar l’esforç de guerra i estabilitzar la situació política. Va intentar integrar el poder revolucionari dins les institucions, però hi va haver tensions internes importants. -
El govern de Francisco Largo Caballero es va formar el setembre de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, com a govern de concentració per fer front a la guerra. Va integrar republicans, socialistes, comunistes i, per primer cop, anarquistes. El seu objectiu era unificar esforços militars i polítics, però les tensions internes i els conflictes entre faccions van debilitar-lo, especialment després dels Fets de Maig de 1937. -
El 1 d’octubre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco va ser nomenat Generalíssim dels exèrcits i Cap del Govern de l’Estat pel bàndol sublevat. Aquesta decisió es va prendre per la Junta de Defensa Nacional i va concentrar tot el poder militar i polític en Franco. A partir d’aquest moment, es va convertir en el líder únic del bàndol franquista i va establir una direcció centralitzada de la guerra i del territori ocupat. -
La defensa de Madrid va tenir lloc entre novembre de 1936 i març de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes de Francisco Franco van intentar ocupar la capital, però van ser aturades per l’exèrcit republicà i la població civil. La ciutat va resistir amb el suport de les Brigades Internacionals i es va popularitzar el lema “¡No pasarán!”. Madrid no va caure en aquesta fase, cosa que va allargar la guerra. -
La Batalla del Jarama va tenir lloc del 6 al 27 de febrer de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes de Francisco Franco van intentar tallar les comunicacions de Madrid pel sud-est per aïllar la capital. Les forces republicanes, amb suport de les Brigades Internacionals, van aconseguir aturar l’ofensiva, però amb moltes baixes a tots dos bàndols. El front es va estabilitzar i Madrid va continuar resistint.
-
La Batalla de Guadalajara va tenir lloc del 8 al 23 de març de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes italianes enviades per Itàlia, aliades de Francisco Franco, van intentar avançar cap a Madrid. Les forces republicanes van aconseguir una victòria important i van frenar l’ofensiva gràcies a una millor organització i al mal temps, que va dificultar els tancs italians. Va ser una derrota destacada per als sublevats.
-
La campanya del nord va tenir lloc entre la primavera i la tardor de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes de Francisco Franco van atacar el front cantàbric per ocupar les zones industrials del País Basc, Cantàbria i Astúries. Amb suport de l’aviació alemanya, van bombardejar ciutats i van avançar progressivament. A l’octubre de 1937 ja havien ocupat tot el Cantàbric, debilitant molt la República.
-
El 19 d’abril de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco va decretar la unificació de les forces polítiques del bàndol sublevat i va crear FET y de las JONS. Aquesta nova organització unia falangistes i carlins en un únic partit sota el control total de Franco. L’objectiu era concentrar el poder polític i eliminar divisions internes, establint un règim autoritari amb partit únic. -
Els Fets de maig de 1937 van ser enfrontaments interns a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola entre forces republicanes. Van oposar anarquistes (CNT-FAI) i el POUM contra comunistes i forces governamentals. El conflicte va començar pel control de la Telefònica i es va estendre pels carrers durant dies. Va provocar centenars de morts i va debilitar greument el bàndol republicà, augmentant les divisions internes. -
El govern de Juan Negrín es va formar el maig de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, després de la caiguda de Largo Caballero. Va intentar reforçar el govern central i continuar la resistència republicana. Va apostar per allargar la guerra esperant un conflicte europeu, amb suport de la URSS. Tot i això, la situació militar era cada cop pitjor i el govern va perdre progressivament el control del territori. -
La dissolució del POUM es va produir el juny de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, després dels Fets de Maig. El partit va ser acusat de traïció i il·legalitzat pel govern republicà, sota pressió comunista. Els seus dirigents van ser detinguts i el seu líder, Andreu Nin, va ser segrestat i assassinat. Aquest fet va augmentar les divisions internes dins del bàndol republicà. -
El juny de 1937, després dels Fets de Maig, la Generalitat de Catalunya va formar un nou executiu sense la participació de la CNT durant la Guerra Civil Espanyola. L’objectiu era reforçar l’autoritat del govern i posar fi al poder revolucionari. Aquest canvi va suposar un gir cap a un control més centralitzat i va evidenciar la ruptura entre anarquistes i la resta de forces republicanes. -
Alemanya i Itàlia van abandonar de fet el Comitè de No-Intervenció el juny de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola. Ho van fer perquè ja estaven intervenint activament a favor de Francisco Franco, enviant armes, avions i tropes. Amb aquesta decisió van deixar de respectar el control del comitè, cosa que va evidenciar el seu fracàs i va permetre una intervenció estrangera encara més directa en la guerra. -
El 21 de setembre de 1937, el Vaticà va nomenar un representant davant de Francisco Franco durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest fet suposava un reconeixement diplomàtic implícit del règim franquista per part de l’Església catòlica. Aquesta decisió s’explica pel suport que el bàndol franquista donava a la religió catòlica, en contrast amb la persecució religiosa que es produïa en zona republicana. Va reforçar la legitimitat internacional de Franco i la seva relació amb l’Església. -
El govern de la República, presidit per Juan Negrín, es va traslladar de València a Barcelona l’octubre de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest canvi es va fer per la proximitat del front i la necessitat de millorar la coordinació amb Catalunya, un dels principals centres industrials i de resistència. Barcelona es va convertir així en la capital política de la República en la fase final de la guerra. -
Va tenir lloc entre el desembre de 1937 i febrer de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser una de les poques ciutats conquerides inicialment per les forces republicanes, en una ofensiva en ple hivern i amb temperatures molt baixes. Tot i això, les tropes de Francisco Franco van llançar una contraofensiva molt dura i van recuperar la ciutat el febrer de 1938. La batalla va ser molt sanguinària i va deixar moltes baixes per ambdós bàndols, demostrant la duresa creixent de la guerra.
-
El gener de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco va formar el seu primer govern oficial a la zona controlada pels sublevats. Aquest govern va consolidar el seu poder com a cap de l’Estat i del govern, integrant militars, falangistes i carlins sota un sistema autoritari. Va suposar la institucionalització del règim franquista en plena guerra. -
La retirada de les Brigades Internacionals es va iniciar el setembre de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Eren voluntaris estrangers que lluitaven a favor de la República contra les tropes de Francisco Franco. El govern republicà va decidir retirar-los per intentar obtenir suport internacional i pressionar perquè també es retiressin les forces estrangeres que ajudaven Franco. Tot i això, Alemanya i Itàlia no van abandonar el conflicte, així que la mesura va tenir poc efecte. -
L’aprovació del Fuero del Trabajo es va fer el 9 de març de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola, sota el govern de Francisco Franco. Era una de les primeres lleis del règim franquista i establia els principis bàsics del treball en el nou Estat: control estatal de l’economia, prohibició de vagues i sindicats independents, i subordinació dels treballadors a l’Estat. Va marcar el model autoritari del franquisme. -
L’ofensiva de Franco a Aragó va tenir lloc entre març i abril de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes de Francisco Franco van aprofitar la victòria a Terol per atacar el front republicà. L’ofensiva va ser molt ràpida i va permetre als franquistes arribar fins al mar Mediterrani, dividint el territori republicà en dues parts i debilitant greument la República.
-
L’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va produir el 5 d’abril de 1938, durant la fase final de la Guerra Civil Espanyola, quan les tropes de Francisco Franco ja avançaven per Catalunya. El règim franquista va anul·lar l’Estatut del 1932 i va eliminar les institucions pròpies de la Generalitat. Això va suposar la desaparició de l’autogovern català i la imposició d’un sistema centralista i autoritari. -
Els Tretze Punts de Negrín van ser un programa polític presentat el maig de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola pel govern de Juan Negrín. Proposaven les bases per acabar la guerra amb una possible pau negociada: mantenir la independència d’Espanya, garantir una amnistia general i assegurar drets democràtics. Tot i això, el bàndol franquista no els va acceptar, ja que confiava en la victòria militar. -
La Batalla de l’Ebre va tenir lloc del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser la batalla més llarga i sagnant del conflicte, on les forces republicanes van intentar frenar l’avanç de Francisco Franco creuant el riu Ebre. Inicialment van avançar, però els franquistes van contraatacar amb superioritat militar i van acabar derrotant-los. Aquesta derrota va deixar la República molt debilitada.
-
Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Francisco Franco va passar per tres etapes: primer neutral (1939), després no bel·ligerant (1940-1943), amb suport indirecte a l’Eix, i finalment de nou neutral (des de 1943) quan la situació es va tornar favorable als Aliats.
-
El període de nacionalsindicalisme es va desenvolupar a Espanya durant els primers anys del franquisme, sobretot entre 1939 i 1945, dins la dictadura de Francisco Franco. Es basava en la ideologia de la Falange i del sindicalisme vertical. L’Estat controlava l’economia i els treballadors a través d’un únic sindicat oficial, prohibint vagues i sindicats lliures. Era un sistema autoritari, centralista i inspirat en models feixistes europeus.
-
Les Leyes Fundamentales van ser el conjunt de lleis bàsiques del règim de Francisco Franco durant la dictadura (des de 1939). Van actuar com una “constitució” no democràtica del franquisme. Establien el poder total del dictador, la prohibició de partits polítics i sindicats lliures i el control de l’Estat sobre la societat. Van anar aprovant-se progressivament durant la postguerra de la Guerra Civil Espanyola.
-
La postguerra del franquisme és el període immediat després de la Guerra Civil Espanyola, des del 1939 fins al 1959, sota la dictadura de Francisco Franco. Va ser una etapa de repressió política, amb empresonaments, exili i execucions de vençuts. L’economia va quedar molt debilitada (autarquia, fam i racionament), i hi havia manca de llibertats i censura. Espanya va quedar aïllada internacionalment després de la Segona Guerra Mundial.
-
Les tropes de Francisco Franco van entrar a Barcelona durant la fase final de la Guerra Civil Espanyola. La ciutat va caure pràcticament sense resistència organitzada, després de mesos de retirada republicana i caos polític. La seva ocupació va suposar un punt clau perquè Catalunya era el principal bastió republicà. A partir d’aquell moment, milers de civils i soldats van fugir cap a la frontera francesa, i el govern republicà va perdre gairebé tota la seva capacitat de resistència. -
El febrer de 1939, en la fase final de la Guerra Civil Espanyola, França i el Regne Unit van reconèixer el govern de Francisco Franco com a autoritat d’Espanya. Ho van fer perquè la victòria franquista ja era inevitable i volien estabilitat. Aquest reconeixement va suposar un cop diplomàtic per la República, que va perdre el suport de dues grans potències europees. -
L’arribada a la frontera francesa es va produir el febrer de 1939, durant la fase final de la Guerra Civil Espanyola. Després de la caiguda de Catalunya, les tropes de Francisco Franco van avançar fins als Pirineus. Milers de republicans van fugir cap a França, provocant un gran èxode i marcant pràcticament el final de la resistència republicana. -
L’exili del govern republicà a França es va produir el febrer de 1939, després de la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola. Davant l’avanç de les tropes de Francisco Franco, el govern de la República va creuar la frontera i es va refugiar a França. Aquest exili va marcar la pràctica desaparició del govern republicà a Espanya i el final de la seva capacitat política i militar dins del territori. -
La instauració del racionament es va aplicar a Espanya a partir del 1939, just després de la Guerra Civil Espanyola, sota el règim de Francisco Franco. El govern controlava la distribució d’aliments i productes bàsics mitjançant targetes de racionament, a causa de la manca d’abastiment i la crisi econòmica. Aquesta situació va provocar fam, mercat negre i dificultats greus per a la població durant la postguerra. -
La Ley de Responsabilidades Políticas es va aprovar el 9 de febrer de 1939, durant la fase final de la Guerra Civil Espanyola, pel règim de Francisco Franco. Aquesta llei permetia perseguir i castigar totes les persones que haguessin donat suport a la República des de 1934, amb multes, confiscació de béns, presó o inhabilitació. Va ser una eina clau de la repressió franquista de la postguerra. -
El cop d’Estat del coronel Segismundo Casado es va produir el 5 de març de 1939. Casado, junt amb altres militars i sectors republicans, es va rebel·lar contra el govern de Juan Negrín perquè consideraven inútil continuar la guerra. Es va formar una Junta de Defensa per negociar la pau amb Francisco Franco, però Franco només acceptava la rendició incondicional. Finalment, les tropes franquistes van entrar a Madrid el 28 de març de 1939, i la guerra va acabar pocs dies després. -
Les tropes de Francisco Franco van completar l’ocupació de la zona centre a finals de la Guerra Civil Espanyola, especialment entre març i abril de 1939. Després de la caiguda de Catalunya i el col·lapse del govern republicà, les últimes ciutats fidels a la República van anar caient sense gaire resistència. Madrid es va rendir el 28 de març de 1939 i València el 30 de març, fet que va accelerar el final del conflicte i va deixar pràcticament tot el territori sota control franquista. -
El 1 d’abril de 1939, des de Burgos, el bàndol de Francisco Franco va emetre l’últim comunicat de guerra de la Guerra Civil Espanyola. En aquest missatge s’anunciava la victòria definitiva sobre la República i el final del conflicte. Amb això es donava per acabada oficialment la guerra, que havia començat el 1936. -
El franquisme va ser el règim dictatorial instaurat a Espanya després de la victòria de Francisco Franco a la Guerra Civil Espanyola. Va començar el 1939 i va durar fins a la mort de Franco el 1975. Va ser un sistema autoritari amb un sol partit, repressió política, censura i manca de llibertats. L’Estat controlava la vida política, social i econòmica, i es van prohibir els partits i sindicats. Va ser una dictadura centralista i conservadora.
-
La División Azul es va crear el 1941 durant la Segona Guerra Mundial, sota la dictadura de Francisco Franco. Era una unitat de voluntaris espanyols que van ser enviats a lluitar al front oriental amb l’exèrcit nazi contra la Unió Soviètica. Tot i que Espanya no va entrar oficialment en guerra, aquesta participació mostrava el suport del règim franquista a l’Eix. La divisió va ser retirada el 1943 quan la guerra va començar a girar en contra d’Alemanya. -
La Ley de Unidad Sindical es va aprovar el 26 de gener de 1940 durant la dictadura de Francisco Franco, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei va eliminar els sindicats lliures i va establir un únic sindicat oficial controlat per l’Estat, integrat dins la Falange. Prohibia les vagues i el conflicte laboral, assegurant el control total del règim sobre els treballadors. -
La Ley de Represión del Comunismo y la Masonería es va aprovar el 1 de març de 1940 durant la dictadura de Francisco Franco, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei perseguia persones acusades de ser comunistes, maçons o contràries al règim franquista. Permetia detencions, presó i depuracions, i formava part de la forta repressió política del franquisme. -
L’entrevista Franco-Hitler va tenir lloc el 23 d’octubre de 1940 a Hendaia, durant la Segona Guerra Mundial. Es van reunir Francisco Franco i Adolf Hitler per negociar una possible entrada d’Espanya a la guerra al costat de l’Eix. Franco va demanar moltes condicions (ajuda econòmica, territori al nord d’Àfrica), i Hitler va considerar-les excessives. Finalment, Espanya no va entrar a la guerra, tot i mantenir una posició favorable a l’Eix. -
La creació de l’INI (Instituto Nacional de Industria) es va produir el 1941 durant la dictadura de Francisco Franco, en el context de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. L’INI tenia com a objectiu impulsar la industrialització d’Espanya en un model d’autarquia, creant empreses públiques i controlant sectors estratègics com l’energia, la siderúrgia o el transport. Va ser clau en la política econòmica del primer franquisme. -
La Ley Constitutiva de las Cortes es va aprovar el 17 de juliol de 1942 durant la dictadura de Francisco Franco, en plena postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei va crear unes Corts no democràtiques, formades per procuradors designats pel règim. No tenien poder real legislatiu, sinó que servien per legitimar les decisions de Franco i reforçar el sistema autoritari del franquisme. -
L’invasió de la Vall d’Aran pel maquis va tenir lloc l’octubre de 1944 durant la dictadura de Francisco Franco, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Un grup de guerrillers antifranquistes va intentar entrar des de França per ocupar la zona i provocar una insurrecció contra el règim. L’ofensiva va fracassar perquè l’exèrcit franquista va reaccionar ràpidament i va obligar els maquis a retirar-se. -
El nacionalcatolicisme va ser la ideologia dominant del règim de Francisco Franco durant la postguerra de la Guerra Civil Espanyola entre els anys 1944 i 1975.
Consistia en la unió del nacionalisme espanyol amb el catolicisme, donant a l’Església un paper central en la societat, l’educació i la moral. Defensava valors conservadors i autoritaris, amb fort control social i censura, i va marcar profundament la vida cultural i política del franquisme. -
Les primeres Corts republicanes a l’exili es van constituir el 1945, després de la Guerra Civil Espanyola, amb membres del govern republicà que havien fugit d’Espanya. Aquestes Corts intentaven mantenir la legitimitat de la República des de l’exili, principalment des de França i Mèxic, ja que el règim de Francisco Franco controlava tot el territori espanyol. No tenien poder real dins d’Espanya, però representaven l’oposició política al franquisme. -
L’aïllament internacional del règim de Francisco Franco es va produir després de la Segona Guerra Mundial, sobretot entre 1945 i finals del 52. Espanya va quedar aïllada perquè el franquisme havia simpatitzat amb l’Eix. Per això molts països van retirar ambaixadors i van excloure Espanya d’organismes internacionals. Aquest aïllament va afectar greument l’economia i la política del país.
-
El Fuero de los Españoles es va aprovar el 17 de juliol de 1945 durant la dictadura de Francisco Franco, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Era una de les Lleis Fonamentals del règim i establia alguns “drets” i deures dels espanyols, però sempre subordinats a l’Estat. En realitat no garantia llibertats democràtiques, sinó que servia per donar una imatge més moderada del franquisme davant l’aïllament internacional. -
La Ley de Referéndum Nacional es va aprovar el 22 d’octubre de 1945 durant la dictadura de Francisco Franco, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta llei permetia convocar referèndums, però només si els decidia el mateix Franco. No eren consultes lliures ni democràtiques, sinó un mecanisme per legitimar decisions del règim i donar una imatge d’obertura política davant l’aïllament internacional. -
La condemna de l’ONU al règim de Francisco Franco es va produir el 1946, poc després de la creació de l’Organització de les Nacions Unides, dins del context de la postguerra de la Segona Guerra Mundial. L’ONU va condemnar el franquisme per la seva vinculació amb els règims feixistes d’Alemanya i Itàlia. Com a conseqüència, molts països van retirar ambaixadors d’Espanya i el règim va quedar aïllat internacionalment durant uns anys. -
La retirada d’ambaixadors es va produir el 1946 després de la condemna de l’Organització de les Nacions Unides al règim de Francisco Franco. Molts països van retirar els seus representants diplomàtics d’Espanya com a mesura de pressió política, ja que el franquisme havia estat vinculat als règims feixistes de la Segona Guerra Mundial. Això va accentuar l’aïllament internacional d’Espanya. -
La HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) es va crear el 1946 durant la dictadura de Francisco Franco, en el context del nacionalcatolicisme de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Era un moviment d’acció catòlica destinat als treballadors, impulsat per l’Església per influir en el món obrer i millorar les condicions socials dins del marc del règim. Va tenir un paper important en la mobilització social cristiana. -
Les primeres vagues obreres del franquisme van aparèixer a mitjans dels anys 40, durant la postguerra de la Guerra Civil Espanyola, sota la dictadura de Francisco Franco. Tot i la prohibició de la vaga, els treballadors van començar a protestar de manera clandestina per les males condicions laborals, els baixos salaris i el racionament. Aquestes mobilitzacions van ser durament reprimides pel règim, però van mostrar el descontentament social i l’inici d’una oposició obrera organitzada. -
L’exclusió del Pla Marshall es va produir el 1947-1948, quan Espanya, governada per Francisco Franco, no va ser inclosa en el pla d’ajuda econòmica dels Estats Units per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. Espanya va quedar fora per l’aïllament internacional del règim franquista i la seva vinculació amb els règims feixistes. Això va agreujar la crisi econòmica de la postguerra i va mantenir el país en autarquia durant els anys següents. -
La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado es va aprovar el 27 de juliol de 1947 durant la dictadura de Francisco Franco. Aquesta llei declarava Espanya com un regne, però Franco es reservava el poder de cap d’Estat de per vida i el dret de triar el seu successor. També reforçava el caràcter autoritari del règim i intentava millorar la seva imatge després de la Segona Guerra Mundial. -
L’exclusió de l’OTAN es refereix al fet que Espanya, sota la dictadura de Francisco Franco, no va poder entrar a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord quan es va crear el 1949. La raó principal va ser l’aïllament internacional del règim franquista després de la Segona Guerra Mundial, ja que els països occidentals consideraven que Espanya no era una democràcia. Per això, el país va quedar fora dels sistemes de defensa occidentals fins dècades més tard. -
L’ONU va revocar la retirada d’ambaixadors el 1950, en el context de la Guerra Freda i amb el règim de Francisco Franco encara al poder. Després de la condemna del 1946 per la seva vinculació amb els feixismes de la Segona Guerra Mundial, molts països havien retirat els seus representants diplomàtics d’Espanya. Però amb el canvi de context internacional i l’anticomunisme, es va decidir restablir progressivament les relacions diplomàtiques amb el règim franquista. -
La vaga de tramvies de Barcelona va tenir lloc el 1951 a Barcelona, durant la dictadura de Francisco Franco. La població va boicotejar el transport públic com a protesta per l’augment del preu dels bitllets i les males condicions econòmiques de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. La vaga va ser massiva i va obligar el govern a retirar la pujada de preus, sent una de les primeres grans mobilitzacions socials contra el franquisme. -
Espanya va ingressar a la UNESCO el 1952, durant la dictadura de Francisco Franco. Aquest fet va formar part del procés de fi de l’aïllament internacional després de la Segona Guerra Mundial. L’entrada a la UNESCO va ajudar a millorar la imatge del règim a l’exterior i a començar la seva reintegració en organismes internacionals. -
La fi del racionament es va produir el 1952 durant la dictadura de Francisco Franco. El sistema de control d’aliments i productes bàsics, instaurat després de la Guerra Civil Espanyola, es va eliminar gràcies a la millora econòmica i a l’inici de la recuperació de la postguerra. Això va suposar la desaparició de les cartilles de racionament i una certa normalització del consum. -
Els tractats militars amb els EUA es van signar el 1953 entre els Estats Units i la dictadura de Francisco Franco. Aquests acords, dins del context de la Guerra Freda, permetien als EUA instal·lar bases militars a Espanya a canvi d’ajuda econòmica i militar. Van suposar la fi parcial de l’aïllament internacional del règim franquista i el seu reconeixement per part de les potències occidentals. -
El Concordat amb la Santa Seu es va signar el 1953 entre el Vaticà i la dictadura de Francisco Franco. Aquest acord reforçava el paper de l’Església catòlica a Espanya, dins del marc del nacionalcatolicisme. L’Estat donava privilegis a l’Església (educació, influència social i econòmica) i, a canvi, el règim obtenia suport religiós i legitimació internacional després de la Segona Guerra Mundial. -
El **reconeixement internacional del règim de Francisco Franco es va consolidar entre 1953 i 1959, després de la fi de l’aïllament posterior a la Segona Guerra Mundial. Aquest reconeixement es va produir sobretot per la Guerra Freda i l’aliança anticomunista amb els Estats Units. Espanya va signar els Pactes amb els EUA el 1953 i va entrar a l’ONU el 1955, fet que va normalitzar les relacions diplomàtiques del règim.
-
L’ingrés d’Espanya a l’Organització de les Nacions Unides es va produir el 1955, durant la dictadura de Francisco Franco. Va suposar la fi de l’aïllament internacional iniciat després de la Segona Guerra Mundial. L’entrada es va facilitar pel context de la Guerra Freda, ja que les potències occidentals van prioritzar l’anticomunisme i van acceptar el règim franquista. -
Les primeres revoltes estudiantils es van produir el 1956 a Madrid durant la dictadura de Francisco Franco. Els estudiants universitaris van protestar contra el règim, reclamant llibertat d’expressió i reformes educatives. Van ser durament reprimits per la policia i van provocar dimissions dins del govern, mostrant les primeres fissures del franquisme en l’àmbit social i polític. -
La fi del protectorat espanyol al Marroc i la independència del Marroc es va produir el 1956, durant la dictadura de Francisco Franco. Espanya va abandonar el seu control sobre el nord del Marroc, posant fi al protectorat establert des del 1912. El nou estat independent del Marroc va unificar els seus territoris sota el rei Mohammed V, marcant la pèrdua de les últimes colònies importants espanyoles al nord d’Àfrica. -
Les protestes obreres van augmentar a Espanya a finals dels anys 50, especialment el 1956-1958, durant la dictadura de Francisco Franco. Els treballadors reclamaven millores salarials i condicions laborals davant la crisi econòmica de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Tot i estar prohibides, aquestes mobilitzacions van créixer i van marcar l’inici d’una oposició obrera més organitzada contra el règim.
-
Es va formar a finals dels anys 50, especialment a partir de 1957, sota la dictadura de Francisco Franco. Va substituir part dels ministres falangistes per tècnics vinculats sobretot a l’Opus Dei. L’objectiu era modernitzar l’economia després de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola i superar l’autarquia, iniciant una etapa de desenvolupament econòmic.
Uns dels principals tecnòcrates d’aquests governs van ser Laureano López Rodó, Alberto Ullastres i Mariano Navarro Rubio. -
La Ley de Principios del Movimiento Nacional es va aprovar el 17 de maig de 1958 durant la dictadura de Francisco Franco. Era una de les Lleis Fonamentals del franquisme i establia els principis ideològics del règim: unitat d’Espanya, autoritarisme, nacionalcatolicisme i partit únic (FET y de las JONS). Servia per consolidar i perpetuar el sistema polític franquista. -
El Pla d’Estabilització es va aprovar el 1959 durant la dictadura de Francisco Franco. El seu objectiu era acabar amb l’autarquia de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola i modernitzar l’economia. Va liberalitzar el mercat, va devaluar la pesseta i va permetre inversions estrangeres. Això va iniciar el creixement econòmic dels anys 60. -
La creació d’ETA es va produir el 1959 durant la dictadura de Francisco Franco. Va sorgir al País Basc com un grup d’oposició al règim franquista, defensant la independència i la cultura basca. Inicialment era un moviment estudiantil, però amb el temps va evolucionar cap a la lluita armada contra l’Estat. -
El govern dels tecnòcrates es va consolidar a partir de 1957 durant la dictadura de Francisco Franco. Estava format sobretot per membres vinculats a l’Opus Dei, amb perfil tècnic i econòmic. El seu objectiu era modernitzar Espanya i abandonar l’autarquia de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Van impulsar reformes econòmiques que van obrir el país al creixement i al desenvolupament industrial.
-
L’expansió accelerada de l’economia (1960-1973) va ser una etapa de fort creixement durant la dictadura de Francisco Franco. Després del Pla d’Estabilització de 1959, Espanya va industrialitzar-se ràpidament, amb turisme massiu, emigració interior i inversió estrangera. Aquesta fase va millorar el nivell de vida, tot i mantenir-se la manca de llibertats del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola.
-
Els moviments migratoris entre els anys 60 i principis dels 70 es van produir durant l’expansió econòmica del franquisme sota la dictadura de Francisco Franco. Milions de persones van abandonar zones rurals pobres per treballar a les ciutats industrials d’Espanya o emigrar a països d’Europa com França, Alemanya o Suïssa. Aquest procés va transformar profundament la societat després de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola.
-
El “Contuberni de Munic” va ser el nom pejoratiu amb què el règim de Francisco Franco va denominar la reunió de l’oposició espanyola celebrada el juny de 1962 a Munic. Hi van participar exiliats i opositors de diferents ideologies, que demanaven la democratització d’Espanya. El franquisme ho va presentar com una conspiració contra el règim, però va mostrar la creixent pressió internacional per acabar amb la dictadura sorgida de la Guerra Civil Espanyola. -
El IV Congrés del Moviment Europeu es va celebrar el juny de 1962 a Munic durant la dictadura de Francisco Franco. Hi van participar opositors espanyols de l’exili i de l’interior que reclamaven la democratització d’Espanya i la seva integració a Europa. El règim franquista el va condemnar i va castigar alguns participants, mostrant la seva oposició a qualsevol obertura política després de la Guerra Civil Espanyola. -
El Tribunal de Orden Público (TOP) es va crear el 1963 durant la dictadura de Francisco Franco. Era un tribunal especial encarregat de jutjar delictes polítics com protestes, vagues o oposició al règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. Va substituir part de la jurisdicció militar en aquests casos i es va convertir en un instrument de repressió contra l’oposició fins a la seva desaparició el 1977. -
L’execució de Julián Grimau va tenir lloc el 20 d’abril de 1963 durant la dictadura de Francisco Franco. Grimau, dirigent del Partit Comunista d’Espanya, va ser jutjat per un tribunal militar i executat després d’acusacions de rebel·lió. El cas va provocar una forta condemna internacional i va deteriorar la imatge del règim franquista en plena obertura econòmica dels anys 60. -
La “celebració dels 25 anys de pau” es va fer el 1964 durant la dictadura de Francisco Franco. El règim va commemorar els 25 anys des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939-1964) amb una gran campanya propagandística. Es volia presentar el franquisme com una etapa d’estabilitat i prosperitat, destacant el creixement econòmic i ocultant la repressió política. -
La vaga minera d’Astúries de 1964 va tenir lloc durant la dictadura de Francisco Franco. Els miners van fer aturades i protestes per millores salarials i condicions laborals dins del context del desenvolupament econòmic dels anys 60. Va ser reprimida pel règim, però va consolidar la força del moviment obrer clandestí com CCOO en la lluita contra la dictadura sorgida de la Guerra Civil Espanyola. -
El Primer Pla de Desenvolupament (1964-1967) es va impulsar durant la dictadura de Francisco Franco. Va formar part de la planificació econòmica dels tecnòcrates per impulsar el creixement industrial, modernitzar infraestructures i reduir el retard de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Va consolidar l’etapa del desenvolupament econòmic dels anys 60. -
La Comissions Obreres (CCOO) es va començar a formar a finals dels anys 50 i es va consolidar com a organització sindical a inicis dels anys 60, durant la dictadura de Francisco Franco. Va sorgir dins del moviment obrer clandestí, sovint infiltrant-se en el sindicat oficial del règim. Defensava millores laborals i llibertats sindicals en el context del desenvolupament econòmic de la Guerra Civil Espanyola i la posterior industrialització. -
La Ley de Prensa es va aprovar el 1966 durant la dictadura de Francisco Franco. Va ser impulsada per Manuel Fraga i va eliminar part de la censura prèvia, però l’Estat mantenia un fort control sobre els mitjans. Tot i una certa obertura, la llibertat d’expressió seguia molt limitada dins del sistema sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
Les eleccions sindicals es van celebrar a partir de 1966 durant la dictadura de Francisco Franco. Eren eleccions dins del sindicat únic del règim, però van permetre l’entrada de representants obrers no oficialistes, molts vinculats a CCOO. Tot i estar controlades, van obrir espais d’oposició en el marc del desenvolupament econòmic de la Guerra Civil Espanyola. -
La Ley Orgánica del Estado es va aprovar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Va ser una de les Lleis Fonamentals del franquisme i va reorganitzar les institucions del règim, separant formalment la figura de cap d’Estat i cap de govern (encara en mans de Franco). També va introduir alguns mecanismes d’“institucionalització” del sistema sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
La Ley de Libertad Religiosa es va aprovar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Va permetre una certa tolerància cap a altres confessions religioses, però mantenint el catolicisme com a religió oficial de l’Estat dins del marc del nacionalcatolicisme. Va suposar una obertura limitada del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
La Ley de Bases de la Seguridad Social es va aprovar el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Va establir les bases d’un sistema unificat de Seguretat Social a Espanya, ampliant la protecció sanitària i les pensions per als treballadors. Formava part de les reformes socials del desenvolupament econòmic dels anys 60, dins del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
La Unió Sindical Obrera (USO) es va consolidar especialment el 1967 durant la dictadura de Francisco Franco. Va actuar com a sindicat clandestí independent del règim, amb presència creixent en fàbriques i moviments obrers. Defensava millores laborals i llibertat sindical dins del context de desenvolupament econòmic dels anys 60 i de l’oposició al sistema sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
El Segon Pla de Desenvolupament (1968-1971) es va impulsar durant la dictadura de Francisco Franco. Va continuar la política econòmica dels tecnòcrates, amb l’objectiu de modernitzar la indústria, millorar infraestructures i reduir desequilibris regionals dins del creixement econòmic dels anys 60. Formava part del model desenvolupat després de la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. -
La independència de Guinea Equatorial es va proclamar el 12 d’octubre de 1968, posant fi al domini colonial espanyol durant la dictadura de Francisco Franco. Fins aleshores havia estat colònia espanyola (Guinea Espanyola). Després d’un procés de descolonització i un referèndum, el territori es va convertir en un estat independent amb el nom de República de Guinea Equatorial, marcant la fi de les colònies africanes espanyoles. -
La crisi d’Ifni va tenir lloc el 1969 durant la dictadura de Francisco Franco. Es va produir en el context de la descolonització del Marroc, quan Espanya va perdre progressivament els seus territoris al nord d’Àfrica. Després de tensions i conflictes amb el Marroc, Espanya va acabar cedint el territori d’Ifni, posant fi a la seva presència colonial a la zona després de la Guerra Civil Espanyola. -
Va ser un cas de corrupció relacionat amb una empresa que havia rebut grans crèdits públics per exportacions fictícies. L’escàndol va provocar una crisi dins del règim entre tecnòcrates i sectors falangistes, evidenciant tensions internes en la fase final del desenvolupament econòmic posterior a la Guerra Civil Espanyola. -
El 22 de juliol de 1969, la dictadura de Francisco Franco va designar Juan Carlos I com a successor a títol de rei. Aquesta decisió es va emmarcar dins la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, que permetia a Franco escollir el seu successor. Juan Carlos va ser preparat pel règim per assegurar la continuïtat institucional del franquisme després de la mort del dictador. -
La Ley General de Educación es va aprovar el 1970 durant la dictadura de Francisco Franco. Va reformar tot el sistema educatiu espanyol, ampliant l’escolarització obligatòria fins als 14 anys i modernitzant l’ensenyament per adaptar-lo al creixement econòmic dels anys 60. Va formar part de les reformes tecnocràtiques del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
El consell de guerra de Burgos va tenir lloc el desembre de 1970 durant la dictadura de Francisco Franco. Va jutjar diversos membres d’ETA acusats d’activitats contra el règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. Les dures condemnes van provocar una forta reacció internacional i protestes a Europa, augmentant la pressió sobre el franquisme en els seus últims anys. -
La Ley Sindical es va aprovar el 1971 durant la dictadura de Francisco Franco. Va reorganitzar el sindicat únic del règim, mantenint el control estatal sobre els treballadors dins del sistema sorgit de la Guerra Civil Espanyola. Tot i introduir alguns canvis administratius, no permetia sindicats lliures ni dret de vaga real. -
El Tercer Pla de Desenvolupament (1972-1975) es va impulsar durant la dictadura de Francisco Franco. Va ser l’últim dels plans econòmics tecnòcrates i buscava mantenir el creixement industrial i reduir desequilibris regionals després de l’expansió dels anys 60. Es va veure afectat per la crisi econòmica internacional i pels problemes polítics finals del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola.
-
El 1973, durant la dictadura de Francisco Franco, Luis Carrero Blanco va ser nomenat president del govern. Era una figura clau del règim i molt proper a Franco, amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat del sistema sorgit de la Guerra Civil Espanyola. El seu mandat va ser molt breu, ja que va ser assassinat el mateix any en un atemptat d’ETA. -
El Procés 1001 es va celebrar el 1973 durant la dictadura de Francisco Franco. Va ser un judici contra dirigents de la Comissions Obreres, acusats d’activitats il·legals dins del moviment obrer sorgit en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola. Les condemnes van provocar una forta resposta internacional i van augmentar la pressió contra el règim. -
La crisi econòmica mundial de 1973 va començar amb la pujada del preu del petroli després de la guerra del Yom Kippur i va afectar també Espanya, encara sota la dictadura de Francisco Franco. Va provocar inflació, atur i frenada del creixement econòmic dels anys del desenvolupament iniciat després de la Guerra Civil Espanyola. Va marcar el final de l’etapa d’expansió econòmica del franquisme. -
L’atemptat i mort de Luis Carrero Blanco va tenir lloc el 20 de desembre de 1973 a Madrid, durant la dictadura de Francisco Franco. Carrero Blanco, president del govern i figura clau del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola, va ser assassinat en un atemptat amb explosiu reivindicat per ETA. La seva mort va suposar un fort impacte polític i va debilitar els plans de continuïtat del franquisme. -
La Junta Democrática de España es va crear el 1974 durant la dictadura de Francisco Franco. Era una plataforma d’oposició formada per diversos partits i sectors antifranquistes que reclamaven la fi del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola i la instauració d’una democràcia. Va ser impulsada pel Partit Comunista i altres forces polítiques i socials. -
El govern d’Carlos Arias Navarro es va iniciar el 1974, durant la dictadura de Francisco Franco, després de la mort de Carrero Blanco. Va ser l’últim govern del franquisme i va intentar impulsar una obertura limitada del règim amb l’“Espíritu del 12 de febrero”, però sense arribar a una democratització real. Va governar en un context de crisi econòmica i forta oposició política sorgida de la Guerra Civil Espanyola. -
L’“Espíritu del 12 de febrero” fa referència al discurs del 12 de febrer de 1974 del president del govern Carlos Arias Navarro, durant la dictadura de Francisco Franco. En aquell discurs va anunciar una suposada “obertura” del règim després de la Guerra Civil Espanyola, prometent algunes reformes polítiques limitades. Tot i això, les mesures van ser molt restringides i no van suposar una democratització real. -
L’execució de Salvador Puig Antich va tenir lloc el 2 de març de 1974 a Barcelona, durant la dictadura de Francisco Franco. Puig Antich, militant anarquista del MIL, va ser condemnat per un consell de guerra i executat per garrot vil. El cas va provocar una forta condemna internacional i va incrementar la pressió contra el règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
El Congrés de Suresnes del PSOE es va celebrar el 1974 a Suresnes, durant la dictadura de Francisco Franco. En aquest congrés es va renovar la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol, amb la pujada de Felipe González. Va marcar un canvi generacional i estratègic del socialisme espanyol en l’oposició al règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. -
La Plataforma de Convergencia Democrática es va crear el 1975 durant els últims mesos de la dictadura de Francisco Franco. Era una plataforma d’oposició que agrupava diferents partits i moviments antifranquistes que reclamaven la fi del règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola i l’inici d’una transició cap a la democràcia. Es va unir després amb la Junta Democràtica per formar la “Platajunta”. -
La Marxa Verda va tenir lloc el novembre de 1975, durant els últims mesos de la dictadura de Francisco Franco. Va ser una mobilització massiva impulsada pel Marroc per ocupar el Sàhara Occidental, territori que encara estava sota administració espanyola. Aquesta pressió va accelerar la retirada d’Espanya i la fi de la seva presència colonial al Sàhara. -
L’execució de membres d’ETA i del FRAP va tenir lloc el 27 de setembre de 1975, durant la dictadura de Francisco Franco. Van ser afusellades diverses persones condemnades per tribunals militars acusades d’atemptats contra el règim sorgit de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes execucions van provocar una gran condemna internacional i protestes a molts països. -
L’Acord de Madrid es va signar el 14 de novembre de 1975, pocs dies abans de la mort de Francisco Franco. Espanya va acordar amb el Marroc i Mauritània la retirada del Sàhara Occidental després de la Marxa Verda. Amb aquest acord es va posar fi a la presència colonial espanyola al territori i es va iniciar el seu repartiment entre els dos països. -
La mort de Francisco Franco es va produir el 20 de novembre de 1975 a Madrid. Amb la seva mort va finalitzar la dictadura iniciada després de la Guerra Civil Espanyola i es va obrir el procés de la Transició cap a la democràcia a Espanya, amb la proclamació de Juan Carlos I com a rei.
A list shows items. A timeline shows sequence.
Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.