TEMA 11: La Segona República i la Catalunya autònoma (1931–1936)

  • Eleccions a Corts Constituents (28 de juny)

    Eleccions a Corts Constituents (28 de juny)

    Victòria de la coalició republicano-socialista. El PSOE és la força més votada, però sense majoria absoluta.
  • Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost)

    Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost)

    Acord fundacional de l'oposició republicana. Es compromet a concedir l'autonomia a Catalunya i crear un govern provisional.
  • Decret de dissolució de la Companyia de Jesús (23 de gener)

    Decret de dissolució de la Companyia de Jesús (23 de gener)

    Una de les primeres mesures laicistes del govern provisional. Nacionalització dels seus béns.
  • Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià (14 d'abril)

    Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià (14 d'abril)

    Des del balcó de la Generalitat, Macià proclama la República Catalana dins una federació ibèrica.
  • Aprovació de la Constitució de la República (9 de desembre)

    Aprovació de la Constitució de la República (9 de desembre)

    Text progressista: sobirania popular, Estat laic, sufragi universal femení, autonomies regionals, reforma agrària.
  • Elecció de Niceto Alcalá-Zamora com a President de la República (10 de desembre)

    Elecció de Niceto Alcalá-Zamora com a President de la República (10 de desembre)

    Conservador catòlic, elegit per moderar el govern. Manuel Azaña el substitueix com a president del govern.
  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (9 de setembre)

    Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (9 de setembre)

    Després d'un llarg debat a les Corts. Catalunya obté un govern autònom amb competències significatives.
  • Intent de cop d'Estat del general Sanjurjo ("Sanjurjada", 10 d'agost)

    Primer alçament militar contra la República. Fracassa, però mostra la desafecció d'una part de l'exèrcit.
  • Llei de Bases de la Reforma Agrària (15 de setembre)

    Llei de Bases de la Reforma Agrària (15 de setembre)

    Permet expropiar latifundis mal conreats. L'aplicació serà lenta i decebedora.
  • Fundació de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes)

    Fundació de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes)

    Coalició de dretes catòliques liderada per Gil Robles. Es convertirà en la principal força opositora.
  • Entrada de la CEDA al govern (4 d'octubre)

    Entrada de la CEDA al govern (4 d'octubre)

    Tres ministres de la CEDA s'incorporen al govern radical de Lerroux. L'esquerra ho interpreta com a deriva feixista.
  • Llei de Congregacions Religioses (2 de juny)

    Llei de Congregacions Religioses (2 de juny)

    Prohibeix als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament. Intensifica el conflicte amb l'Església catòlica.
  • Eleccions generals (19 de novembre)

    Eleccions generals (19 de novembre)

    Victòria de la dreta (CEDA) i el centre radical. Les esquerres es presenten desunides. Fi del bienni reformista.
  • Increment de la violència política (primavera-estiu)

    Increment de la violència política (primavera-estiu)

    Enfrontaments entre falangistes i militants d'esquerres. Assassinats polítics per ambdós bandols.
  • Llei de Contractes de Conreu (aprovada pel Parlament català, abril)

    Llei de Contractes de Conreu (aprovada pel Parlament català, abril)

    Llei que protegeix els rabassaires. Anul·lada pel Tribunal Constitucional, causant conflicte amb Madrid.
  • Creació del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) (setembre)

    Creació del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) (setembre)

    Fusió del Bloc Obrer i Camperol amb l'Esquerra Comunista. Partit revolucionari antiestalinista.
  • Revolta d'Astúries (5-19 d'octubre)

    Revolta d'Astúries (5-19 d'octubre)

    Insurrecció obrera dirigida per socialistes i anarquistes. Controlen la conca minera. Repressió brutal (uns 1.100 morts).
  • Proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys (6 d'octubre)

    Proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys (6 d'octubre)

    Resposta a l'entrada de la CEDA al govern. El general Batet reprimix la insurrecció i dissol la Generalitat.
  • Escàndol de l'estraperlo (octubre)

    Escàndol de l'estraperlo (octubre)

    Cas de corrupció que implica al Partit Radical de Lerroux. Afeblix els governs del bienni conservador.
  • Eleccions generals i victòria del Front Popular (16 de febrer)

    Eleccions generals i victòria del Front Popular (16 de febrer)

    Coalició d'esquerres guanya. A Catalunya, el Front d'Esquerres (ERC) obté 23 dels 41 diputats.
  • Assassinat del tinent Castillo (12 de juliol)

    Assassinat del tinent Castillo (12 de juliol)

    Oficial de la Guàrdia d'Assalt, simpatitzant d'esquerres, assassinat per militants de dreta.
  • Cop d'Estat i inici de la Guerra Civil (17-18 de juliol)

    Cop d'Estat i inici de la Guerra Civil (17-18 de juliol)

    L'aixecament comença al Marroc i s'estén a la península. El cop fracassa i dona lloc a una guerra civil de tres anys.
  • Dissolució de les Corts per Alcalá-Zamora (7 de gener)

    Dissolució de les Corts per Alcalá-Zamora (7 de gener)

    El president dissol el parlament i convoca eleccions per al 16 de febrer.
  • Restabliment de la Generalitat de Catalunya (febrer)

    Restabliment de la Generalitat de Catalunya (febrer)

    Retorn de Lluís Companys i el govern català. Es reactiva l'Estatut i la Llei de Contractes de Conreu.
  • Assassinat de Calvo Sotelo (13 de juliol)

    Assassinat de Calvo Sotelo (13 de juliol)

    Líder monàrquic assassinat per guàrdies d'assalt com a represàlia. Pretext definitiu per al cop d'estat.
  • Formació del govern de la Generalitat durant la guerra (agost)

    Formació del govern de la Generalitat durant la guerra (agost)

    Sota presidència de Companys, amb participació de totes les forces antifeixistes (inclòs el PSUC, fundat el juliol).
  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc (1 d'octubre)

    Aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc (1 d'octubre)

    Ja iniciada la guerra, les Corts aproven l'autonomia basca. José Antonio Aguirre és nomenat lehendakari.
  • Decret de col·lectivitzacions a Catalunya (octubre)

    Decret de col·lectivitzacions a Catalunya (octubre)

    La CNT, dominant a la rereguarda catalana, impulsa la col·lectivització d'indústries i terres.