-
Les eleccions municipals de 1931 van actuar com un plebiscit contra la monarquia: els republicans van guanyar les grans ciutats, forçant la dimissió d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República. Això va permetre formar el Govern Provisional d’Alcalá-Zamora, que va iniciar reformes socials, educatives i territorials, restaurar la Generalitat de Catalunya i preparar les eleccions a les Corts Constituents. -
El triomf electoral de la coalició d’esquerres al juny de 1931 a les eleccions a Corts Constituents va donar una àmplia majoria a republicans d’esquerra i socialistes. Aquest resultat va permetre impulsar el bienni reformista, aprovar la Constitució de 1931 i desenvolupar reformes profundes en l’àmbit social, educatiu, militar i territorial, consolidant el nou règim republicà i l’autonomia catalana. -
Va establir les bases de la Segona República.
Va definir un estat democràtic i laic, amb sufragi universal, amplis drets i llibertats, separació Església-Estat, possibilitat d’autonomies i reformes socials. La Constitució va impulsar el programa reformista, però també va generar una forta oposició dels sectors conservadors. -
Fou el projecte d’autonomia de Catalunya elaborat el 1931 a Núria després de la proclamació de la Segona República. Defensava un ampli autogovern, amb Parlament i Govern propis, el català com a llengua oficial i competències en educació, ordre públic i finances. Va ser aprovat en referèndum a Catalunya i, tot i ser retallat a les Corts espanyoles, va permetre l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. -
El bienni reformista va tenir lloc entre 1931 i 1933, durant la Segona República, amb governs d’esquerres liderats per Manuel Azaña. Es van impulsar reformes profundes per modernitzar l’Estat, com la reforma agrària, la secularització (separació Església-Estat), la reforma de l’exèrcit, l’impuls de l’educació pública i l’autonomia de Catalunya. Aquestes reformes van generar molta oposició dels sectors conservadors.
-
El Govern Provisional fou presidit per Niceto Alcalá-Zamora, amb republicans, socialistes i nacionalistes. El seu objectiu principal fou preparar les eleccions a Corts Constituents. Va aprovar decrets socials (millora pagesia), educatius (laïcització), militars (reforma de l’exèrcit) i territorials (restauració de la Generalitat). Després de les eleccions, el govern passà a ser ordinari i inicià l’elaboració de la Constitució, fins a la seva caiguda l’octubre de 1931.
-
La proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931 va seguir la victòria republicana a les eleccions municipals, que van mostrar el rebuig a la monarquia. Alfons XIII va abandonar el país i es va formar un Govern Provisional presidit per Alcalá-Zamora, amb republicans, socialistes i nacionalistes, que va iniciar reformes socials, educatives i territorials i preparar les eleccions a les Corts Constituents. -
La dissolució de la Companyia de Jesús va ser una mesura del govern republicà durant el bienni reformista, basada en la Constitució de 1931, que defensava un estat laic. Els jesuïtes van ser dissolts perquè obeïen una autoritat estrangera (el Papa) i acumulaven molta influència educativa i econòmica. Els seus béns van ser nacionalitzats, fet que va provocar una forta oposició de l’Església i dels sectors conservadors. -
Fou un polític espanyol i una figura clau de la Segona República. Va ser president del Govern Provisional el 1932 després de la proclamació de la República i, posteriorment, primer president de la Segona República Espanyola (1932-1936). D’ideologia republicana moderada i catòlica, va defensar la legalitat republicana i l’equilibri entre esquerres i dretes, tot i que va acabar enfrontat amb ambdós sectors.
-
El bienni conservador es va iniciar després de la victòria de les dretes a les eleccions, amb governs liderats pel Partit Radical de Lerroux i el suport de la CEDA. Es van frenar les reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària, la política social i la laïcització. Això va provocar conflictivitat social, vagues i la revolució d’octubre de 1934 (especialment a Astúries i Catalunya). El període va acabar marcat per la crisi política i escàndols de corrupció, van desgastar el govern.