-
La mortalitat baixa de manera notable gràcies a la difusió de vacunes, la millora del clavegueram i l’accés a l’aigua potable. També millora l’alimentació, reduint malalties infeccioses. Com a conseqüència, l’esperança de vida augmenta fins als 50 anys (i gairebé 54 a Catalunya).
-
A començaments del segle XX, Espanya encara tenia una demografia pròpia de l’Antic Règim, amb natalitat i mortalitat molt elevades. Tot i això, s’inicia una clara transformació gràcies a les millores sanitàries, alimentàries i urbanes. A Catalunya, aquest procés ja estava més avançat respecte a la resta de l’Estat.
-
Creació d’una de les primeres empreses d’automòbils i motors d’aviació d’Espanya. Representa l’aparició d’una indústria moderna basada en el motor d’explosió. Simbolitza el pas cap a sectors industrials més tecnològics, especialment a Catalunya. -
La mortalitat baixa abans que la natalitat, provocant un fort creixement natural. Espanya passa de 18,6 a 23,5 milions d’habitants, mentre que Catalunya creix fins als 2,8 milions. A Catalunya, el creixement s’explica també per una forta immigració interior.
-
A partir de 1910 la natalitat comença a disminuir lentament, sobretot a les zones urbanes. El fenomen s’explica per l’augment de la població urbana i les primeres pràctiques de control de natalitat. A Catalunya, la baixada és més ràpida i s’assembla als països industrialitzats europeus.
-
La neutralitat d’Espanya genera una forta expansió econòmica basada en l’exportació de productes industrials i agrícoles. Tot i els beneficis empresarials, l’escassetat de productes i l’especulació provoquen inflació. Els salaris no pugen al mateix ritme, augmentant el malestar social. -
Excepció a la tendència positiva demogràfica. L’epidèmia causa unes 230.000 morts a Espanya i frena temporalment el creixement de la població. Mostra les limitacions del sistema sanitari malgrat els avenços.
-
Gran vaga del sector elèctric a Barcelona que paralitza la ciutat durant setmanes. Va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, un gran avanç social. Alhora, va provocar una forta reacció repressiva i radicalització del conflicte social. -
Milions de persones abandonen el camp per buscar feina a les ciutats industrials. Madrid i Barcelona superen el milió d’habitants, i moltes ciutats mitjanes dupliquen la població. Tot i això, el 70% de la població encara vivia en zones rurals el 1930.
-
El règim impulsa el dirigisme estatal, les grans obres públiques i la indústria pesada. Es creen monopolis com CAMPSA o Telefónica i es protegeix la indústria nacional. Aquest creixement genera un fort endeutament públic. -
Simbolitza la modernització urbana i la millora del transport públic. Facilita la mobilitat de la població obrera i la integració dels barris perifèrics. Forma part de la transformació de Barcelona en una metròpoli moderna. -
Creats durant la dictadura de Primo de Rivera per millorar el regadiu i la producció agrícola. Suposen una modernització tècnica del camp. Tot i això, no resolen el problema estructural de la propietat de la terra.
-
La crisi econòmica internacional posa fi al creixement dels anys vint. A Espanya agreuja l’atur, el dèficit i el desprestigi de la dictadura. Marca el final del cicle expansiu i accelera la crisi política. -
Tot i els límits de la modernització, Espanya és una societat molt diferent de la de 1900: més urbana, amb més indústria, més alfabetització i una classe mitjana en expansió. Aquest nou context social ja no encaixa amb el vell sistema de la Restauració.
You are not authorized to access this page.