-
Fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya. -
-
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. -
Els anglesos ocuparen Menorca en tres períodes diferents: La primera del 1708 fins al 1756. La segona del 1763 fins al 1782. La tercera del 1789 fins al 1802. -
S'anomena Guerra de la Convenció al conflicte que va enfrontar Espanya i França entre els anys 1793 i 1795. Deu el seu nom a la Convenció Nacional, l'òrgan que reunia els poders executiu i legislatiu a la França revolucionària en el moment d'iniciar-se la guerra. -
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats el 1795 entre la França i el Regne de Prússia, el Regne d'Espanya i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició. El primer tractat es va firmar l'1 d'abril de 1795 entre Prússia i França. -
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques. -
En virtut del tractat d'Amiens Menorca va tornar definitivament a Espanya l'any 1802. -
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal -
-
L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. -
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Josep I Bonaparte anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas, fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
La Junta Suprema Central, va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. Es va constituir el 25 de setembre de 1808 després de la victòria en la batalla de Bailén i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona.[1][2] Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810. -
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic. -
La batalla dels Arapiles és una batalla de la guerra de la Independència Espanyola lliurada el 22 de juliol de 1812 als voltants dels turons coneguts com a Arapil Chico i Arapil Grande, a les rodalies de la localitat espanyola d'Arapils, al sud de la ciutat de Salamanca. -
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès.[1] En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes. -
-
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
Ferran, que el 7 de març de 1814 ja fou autoritzat a tornar a Espanya. Retorn del rei. Modifica. Ferran VII tornà a Espanya el 22 de març de 1814. -
Decret 47/1995, de 4 de maig, pel qual s'aprova el Reglament regulador de la concessió de vacances, permisos i llicències al personal funcionari al servei de l'Administració de la comunitat autònoma. -
El pronunciament de Reg va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg que va tenir lloc a Espanya el 1820 -
-
-
29 de setembre del 1833, Palau Reial de Madrid, Madrid -
l'any 1830 neix, de la seva quarta esposa (Maria Cristina), la Infanta Isabel i dos anys després una altra infanta, Lluïsa Fernanda. Aquell mateix any 1830, Ferran VII publicà la Pragmàtica Sanció per la qual abolia la llei sàlica a Espanya i facilitava l'accés al tron a la seva filla.