-
Durant la dècada dels 80, les targetes gràfiques començaven a fer les primeres passes. L’any 1981, IBM va llançar la CGA (Color Graphics Adapter), la primera targeta gràfica per a PC domèstics. Aquesta només podia mostrar 4 colors a una resolució màxima de 320x200 píxels. Era molt limitada, però va marcar el començament. -
-
El 1984, va aparèixer la EGA (Enhanced Graphics Adapter), que millorava la qualitat fins als 16 colors i una resolució de 640x350. -
El 1987, va arribar la revolucionària VGA (Video Graphics Array), que oferia 256 colors i una resolució de fins a 640x480. Aquesta es convertiria en l’estàndard durant anys. -
-
Amb l’auge dels videojocs i les interfícies gràfiques, la dècada dels 90 va suposar un gran salt. A principis de la dècada, diverses empreses com S3, Matrox i Cirrus Logic oferien targetes gràfiques centrades en acceleració 2D. Aquestes permetien una millor qualitat d’imatge en entorns de finestres com Windows 3.1. -
El veritable canvi va arribar a mitjans dels 90 amb l’entrada del 3D. L’any 1996, l’empresa 3dfx va llançar la mítica Voodoo Graphics, la primera targeta realment dedicada a acceleració 3D, pensada per a videojocs com Quake o Tomb Raider. -
El 1997, NVIDIA va respondre amb la RIVA 128, i ATI (que més endavant seria AMD) amb les targetes Rage. -
Finalment, el 1999, NVIDIA va presentar la GeForce 256, que es va definir com la primera GPU (Graphics Processing Unit), ja que integrava funcions com transformació, il·luminació i renderització en una sola xip. -
Durant els anys 2000, les targetes gràfiques es van consolidar com una part fonamental del PC. NVIDIA i ATI es van convertir en els líders del sector. Es van popularitzar les sèries GeForce i Radeon, amb millores constants en memòria, potència i compatibilitat amb DirectX i OpenGL -
-
El 2006, NVIDIA va introduir CUDA, una arquitectura que permetia a les seves targetes fer càlculs generals, no només gràfics. Això va obrir la porta a l’ús de les GPUs per a simulacions, ciència, i més endavant, intel·ligència artificial. -
Aquest període també va veure la incorporació de tecnologies com anti-aliasing, shaders programables, multi-GPU (SLI/Crossfire) i resolucions més altes com 1080p. -
Aquesta dècada es caracteritza per l’expansió de les targetes gràfiques més enllà del joc. A més de continuar millorant en rendiment per a videojocs, les GPUs es van començar a utilitzar massivament per a la mineria de criptomonedes, la simulació mèdica, el renderitzat 3D, i sobretot per a intel·ligència artificial i deep learning. -
-
L’any 2018, NVIDIA va fer un salt innovador amb la sèrie RTX 20, que introduïa el traçat de raigs (ray tracing) en temps real, oferint il·luminació i reflexos molt més realistes. Aquesta tecnologia, fins llavors reservada a renderitzats fora de temps real, ara era possible en videojocs. -
Per la seva banda, AMD va respondre amb l’arquitectura RDNA i la sèrie RX 5000, i posteriorment amb les RX 6000, també amb ray tracing. -
Les targetes gràfiques d’aquesta dècada són autèntiques potències de computació. NVIDIA va llançar les sèries RTX 30 (2020) i RTX 40 (2022-2023), amb grans millores en rendiment, consum eficient, i un suport encara més avançat per a ray tracing i IA gràcies a els seus Tensor Cores. -
-
AMD va competir amb les sèries RX 6000 i RX 7000, amb arquitectura RDNA 2 i 3, integrant també suport per a ray tracing, resolucions 4K, i tecnologia de superresolució com FSR (FidelityFX Super Resolution). -
Actualment, les targetes gràfiques no només es fan servir per jugar, sinó que són essencials per a creadors de contingut, animadors, desenvolupadors, científics i investigadors d’IA.