-
La primera targeta gràfica
Durant la dècada dels 80, les targetes gràfiques començaven a fer les primeres passes. L’any 1981, IBM va llançar la CGA (Color Graphics Adapter), la primera targeta gràfica per a PC domèstics. Aquesta només podia mostrar 4 colors a una resolució màxima de 320x200 píxels. Era molt limitada, però va marcar el començament. -
Period: to
Els inicis
-
Evolució de la primera targeta gràfica
El 1984, va aparèixer la EGA (Enhanced Graphics Adapter), que millorava la qualitat fins als 16 colors i una resolució de 640x350. -
Final de la primera evolució de la targeta gràfica
El 1987, va arribar la revolucionària VGA (Video Graphics Array), que oferia 256 colors i una resolució de fins a 640x480. Aquesta es convertiria en l’estàndard durant anys. -
Period: to
El naixement del 2D i la revolució del 3D
-
Millora de la qualitat d’imatge
Amb l’auge dels videojocs i les interfícies gràfiques, la dècada dels 90 va suposar un gran salt. A principis de la dècada, diverses empreses com S3, Matrox i Cirrus Logic oferien targetes gràfiques centrades en acceleració 2D. Aquestes permetien una millor qualitat d’imatge en entorns de finestres com Windows 3.1. -
3dfx Voodoo introdueix el 3D real al PC.
El veritable canvi va arribar a mitjans dels 90 amb l’entrada del 3D. L’any 1996, l’empresa 3dfx va llançar la mítica Voodoo Graphics, la primera targeta realment dedicada a acceleració 3D, pensada per a videojocs com Quake o Tomb Raider. -
NVIDIA llança la RIVA 128, competint amb Voodoo.
El 1997, NVIDIA va respondre amb la RIVA 128, i ATI (que més endavant seria AMD) amb les targetes Rage. -
NVIDIA presenta la GeForce 256, la primera “GPU” oficial.
Finalment, el 1999, NVIDIA va presentar la GeForce 256, que es va definir com la primera GPU (Graphics Processing Unit), ja que integrava funcions com transformació, il·luminació i renderització en una sola xip. -
ATI llança la sèrie Radeon.
Durant els anys 2000, les targetes gràfiques es van consolidar com una part fonamental del PC. NVIDIA i ATI es van convertir en els líders del sector. Es van popularitzar les sèries GeForce i Radeon, amb millores constants en memòria, potència i compatibilitat amb DirectX i OpenGL -
Period: to
Consolidació i potència
-
NVIDIA introdueix CUDA, que permet fer càlculs generals amb la GPU.
El 2006, NVIDIA va introduir CUDA, una arquitectura que permetia a les seves targetes fer càlculs generals, no només gràfics. Això va obrir la porta a l’ús de les GPUs per a simulacions, ciència, i més endavant, intel·ligència artificial. -
Comença la batalla GeForce vs Radeon: cada any noves generacions.
Aquest període també va veure la incorporació de tecnologies com anti-aliasing, shaders programables, multi-GPU (SLI/Crossfire) i resolucions més altes com 1080p. -
Targetes més potents per a gaming i realitat virtual.
Aquesta dècada es caracteritza per l’expansió de les targetes gràfiques més enllà del joc. A més de continuar millorant en rendiment per a videojocs, les GPUs es van començar a utilitzar massivament per a la mineria de criptomonedes, la simulació mèdica, el renderitzat 3D, i sobretot per a intel·ligència artificial i deep learning. -
Period: to
L’expansió cap a nous usos
-
NVIDIA llança les RTX 20 amb ray tracing (traçat de raigs).
L’any 2018, NVIDIA va fer un salt innovador amb la sèrie RTX 20, que introduïa el traçat de raigs (ray tracing) en temps real, oferint il·luminació i reflexos molt més realistes. Aquesta tecnologia, fins llavors reservada a renderitzats fora de temps real, ara era possible en videojocs. -
AMD respon amb Radeon RX 5000 amb arquitectura RDNA.
Per la seva banda, AMD va respondre amb l’arquitectura RDNA i la sèrie RX 5000, i posteriorment amb les RX 6000, també amb ray tracing. -
NVIDIA presenta RTX 30 i AMD les RX 6000 amb ray tracing.
Les targetes gràfiques d’aquesta dècada són autèntiques potències de computació. NVIDIA va llançar les sèries RTX 30 (2020) i RTX 40 (2022-2023), amb grans millores en rendiment, consum eficient, i un suport encara més avançat per a ray tracing i IA gràcies a els seus Tensor Cores. -
Period: to
Potència, IA i creativitat
-
Arriben les RTX 40 i les RX 7000 (més potència, IA integrada).
AMD va competir amb les sèries RX 6000 i RX 7000, amb arquitectura RDNA 2 i 3, integrant també suport per a ray tracing, resolucions 4K, i tecnologia de superresolució com FSR (FidelityFX Super Resolution). -
GPUs clau per a intel·ligència artificial, creació de contingut, videojocs AAA, i computació científica.
Actualment, les targetes gràfiques no només es fan servir per jugar, sinó que són essencials per a creadors de contingut, animadors, desenvolupadors, científics i investigadors d’IA.