T11: LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

  • Per què unes eleccions municipals van dur a la República

    El 12 d’abril del 1931 les eleccions municipals convocades pel govern Aznar, que van tenir caire plebiscitari. Els resultats mostraven com la candidatura republicanosindicalista sorgit com a majoria a les grans ciutats.
  • Proclamació de la República

    Vista la situació, en la que els republicans van tenir una victòria aclaparadora a Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la república Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques el 14 d’abril del 1931. Aquesta iniciativa va portar problemes, ja que el pacte de Sant Sebastià fixava la descentralització de l’Estat que quedaria establerta per la Constitució. Així que una comissió va anar a Barcelona a parlar amb Macià.
  • Mesures d'urgència

    Fet això, es van decretar mesures d’extrema urgència:
    Concessió d’una amnistia general per als presos polítics
    Proclamació de les llibertats polítiques
    Designació dels càrrecs de l’Administració.
    Convocar eleccions a les corts, que es van celebrar el 28 de juny.
  • Inaguració de les Corts Constituents

    Les Corts Constituents van inaugurar el 14 de juliol del 1931, on es va veure que la Constitució no podria ser un text de consens, sinó que respondria als criteris de la majoria parlamentària.
  • La Generalitat

    Francesc Macià en va ser president fins a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia. Assumeix les competències exclusives, com l’educació, política, sanitat, obres públiques…
    Va ser aprovada popularment el 2 d’agost del 1932
  • Aprovació de la Constitució

    Va ser aprovada per la majoria, excepte les dretes i catòlics, que van mostrar el seu rebuig el 9 de desembre del 1931. Alcalá-Zamora va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña el va substituir com a president del govern.
  • La constitució republicana 1931

    La Constitució, aprovada el 9 de desembre del 1931 per la majoria, tenia un caràcter democràtic i progressista. Establia el principi de sobirania popular, amb una clara divisió de poders. També es van fer la declaració de drets i llibertats:
    - Igualtat davant de la llei, treball i educació
    - No discriminació
    - Sufragi per les dones
    - Expropiació de béns d’utilitat social
    - Laïcitat de l’Estat, es van dimitir als polítics religiosos del govern
    - Reconeixement de matrimoni i divorci civil
  • Estatut de Núria

    Macià presenta l’Estatut a Madrid. Aquest va ser vist com un acte que posava en perill la unitat Espanyola. Es va arribar a un punt mitjà en el qual hi havia:
    Catalunya com una regió autònoma d’Espanya
    El català i el castellà com a llengües oficials
    Les competències retallades i compartides amb l’estat central, tenen l’ordre públic, justícia, dret civil i administració.
    Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat es portarien al Tribunal de les Garanties constitucionals.
  • Eleccions del 1933

    En les primeres eleccions que podien votar les dones, van guanyar les posicions de dretes, amb el Partido Radical. Això va ser per l'absentisme.
    Sanjurjo abans va tornar a intentar donar un cop d'estat i no li va sortir bé.
  • La crisi de la coalició d'esquerres

    Tenint en compte que la República es va instaurar just quan el crac del 29 va arribar a Espanya, hi va haver problemes amb l'emigració, augment de la renda i del descontentament. Per tal de superar la crisi es van reduir les despeses estancant l'economia.
  • Period: to

    Bienni conservador

    Lerroux va aturar totes les reformes que s'havien estat fent, exceptuant la de l'ensenyament. Provocant més conflictes el 1934 i declarant l'estat de guerra
  • Revolució de l'octubre de 1934

    La UGT va proclamar vaga general que va tenir èxit a Astúries, on van enviar a F. Franco per a aturar la revolta, i Catalunya, on es van empresonar tots els membres de la Generalitat.
  • Projecte per modificar la constitució

    Es va modificar la constitució i suprimir l'Estatut de Catalunya.
    El mateix 1935 s'acusa Lerroux de corrupció, el cas de l'estraperlo.