-
Últim rei de la dinastia dels Àustries. Mor sense descendència, fet que provoca un conflicte successori. En el testament, Carles II nomena Felip d’Anjou (Felip V) hereu, amb la condició que França i Espanya no s’uneixin sota una sola corona. -
Enfrontament entre: Felip d’Anjou (Borbó), amb el suport de França. Carles d’Habsburg (Àustria), amb el suport d’Anglaterra, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac. A la península hi ha una guerra civil: la Corona d’Aragó (Catalunya i València) dóna suport a Carles.
-
-
Pel qual Catalunya dóna suport a Carles d’Àustria.
-
Victòria borbònica i caiguda de València i Aragó.
-
-
-
Felip V és reconegut com a rei d’Espanya, renunciant a la corona de França. Gran Bretanya obté Gibraltar, Menorca i avantatges comercials. Àustria rep territoris italians i Flandes. Més d’un milió de morts al conjunt del conflicte. Molts austriacistes (sobretot catalans, aragonesos i valencians) marxen a l’exili. -
Catalunya queda sola i decideix resistir. La Junta dels Tres Braços organitza la defensa. Setge de Barcelona (del 23 de juliol de 1714 a l’11 de setembre de 1714). Dirigents: Antoni de Villarroel i Rafael Casanova.
-
-
Es dissolen les institucions catalanes: Corts, Generalitat i Consell de Cent. Es construeix la Ciutadella de Barcelona com a símbol militar i repressiu.
-
-
Política reformista i pacífica. Ministre principal: Marquès de la Ensenada. Reforma fiscal amb la “contribució única”. Construcció de canals (Castella i Aragó). Impuls de la Marina.
-
El regnat de Carles III (1759–1788) va ser una època de reformes il·lustrades per modernitzar Espanya: va millorar l’economia, les ciutats i l’educació, va expulsar els jesuïtes i va participar en la Guerra d’Independència dels EUA. És recordat com un rei reformista i modernitzador.
-
L’expulsió dels jesuïtes del 1767 va ser una decisió del rei Carles III d’Espanya. El monarca va ordenar que tots els membres de la Companyia de Jesús fossin expulsats dels seus dominis, incloses les colònies americanes. Les causes principals van ser: El poder i la influència que tenien els jesuïtes en l’educació i la religió. La sospita que havien participat o instigat el motí d’Esquilache (1766). El desig del rei de reforçar l’autoritat reial i reduir el poder de l’Església. -
-
-
Entre 1780 i 1783 van tenir lloc diverses revoltes colonials a Amèrica Llatina contra el domini espanyol. Les més importants van ser: La rebel·lió de Túpac Amaru II al Perú (1780-1781), liderada per José Gabriel Condorcanqui, que reclamava el final dels abusos dels corregidors i una millor situació per als indígenes. Altres aldarulls similars es van produir al Virregnat del Riu de la Plata i a la zona de l’actual Bolívia.
-
Carles III d’Espanya va morir el 14 de desembre de 1788 a Madrid. Tenia 72 anys i havia regnat des de 1759. La seva mort va ser causada per problemes de salut derivats de l’edat, especialment asma i gota, que li van provocar un fort deteriorament físic. El va succeir el seu fill Carles IV, i amb la seva mort va acabar una època de reformes il·lustrades que havien modernitzat el país.