-
Només poden votar homes amb diners o propietats. La majoria de la població queda exclosa del dret a vot havien de tenir també més de 25 anys
-
Els homes adults poden votar, però les dones encara no tenen dret a vot.
El sufragi masculí s’amplià en molts llocs, però amb limitacions (edat, propietat o impostos) i sense universalitat.
La reforma avançà més ràpid per Europa i Amèrica, impulsada per moviments obrers i liberals.
La lluita pels drets polítics dels homes sovint va precedir la demanda de drets femenins. -
A l Regne Unit, l’any 1928 es va aconseguir el sufragi femení igualat amb el masculí.
Assentiment real el 2 de juliol de 1928; va entrar en vigor per a les eleccions següents. En 1918, la representació va ampliar el dret de vot a dones majors de 30 anys amb propietat o renda, i a homes d’una manera més ampla. Aquesta llei va introduir el sufragi femení, però no va ser encara plenament igualitari. -
El dret a vot es clau per a la democràcia y permet la participació ciutadana. Encara hi ha lluites per accedir-hi, especialment entre les dones. La tecnologia ajuda, però la desinformació és un repte. S'ha consolidat al segle XX.
-
El sufragi femení a Espanya es va aconseguir amb la Constitució de 1931, deixant que les dones poden votar per primera vegada en les eleccions de 1933. Aquesta fita va ser fruit de la lluita feminista, pero la guerra civil i la dictadura franquista van frenar els avenços en els drets polítics de les dones
-
l'Aràbia Saudita va viure el primer vot femení. Per primera vegada, les dones van poder votar i presentar-se a les eleccions municipals, un gran avanç en els drets de les dones al país. Aquest esdeveniment simbolitza un pas cap a la igualtat de gènere en una societat tradicionalment conservadora.