-
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i el Regne Unit, la seva metròpoli. Aquest conflicte va començar com una revolució de les colònies americanes contra la corona anglesa. Es va produir una guerra d'independència entre les colònies i el Regne Unit, que va durar de 1775 a 1783. -
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents, proclamant llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. -
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Així doncs, la Constitució dels Estats Units és el document fonamental que regeix el sistema de govern del país i estableix els drets i deures dels ciutadans americans. La Constitució dels Estats Units també marca el final de la lluita amb el Regne Unit. -
La Revolució Francesa (1789-1799) va ser una rebel·lió del poble francès contra la monarquia i les desigualtats socials. Va acabar amb el rei Lluís XVI, va eliminar els privilegis de la noblesa i va establir ideals com la llibertat, la igualtat i la sobirania popular. -
El cop d’estat de Napoleó va passar el 9 de novembre de 1799. Napoleó Bonaparte, aprofitant la crisi del govern del Directori, va prendre el poder amb el suport de l’exèrcit i d’alguns polítics. Va posar fi a la Revolució Francesa i es va proclamar cònsol, convertint-se en l’amo de França i iniciant una etapa més estable però autoritària, que acabaria amb ell com a emperador. -
El títol de Cònsol vitalici va ser aconseguit per Napoleó Bonaparte el 1802, després de consolidar el seu poder a França. Això significava que tenia el control absolut del país de per vida, deixant clar que la seva autoritat no tenia límits. Amb aquest pas, Napoleó es va apropar encara més a convertir-se en emperador, deixant enrere qualsevol idea de república o democràcia que havia sorgit durant la Revolució Francesa. -
La creació de l'Imperi Napoleònic va ser el moment en què Napoleó Bonaparte es va proclamar emperador de França el 1804, coronant-se ell mateix en una cerimònia a Notre-Dame. Amb això, França va deixar enrere definitivament la república i va passar a ser un imperi. Napoleó va expandir el seu poder per tota Europa conquerint molts territoris i imposant les seves lleis, fent de França la potència més forta del moment. -
El restabliment de la monarquia espanyola va passar el 1814, quan Ferran VII va tornar al poder després de la caiguda de Napoleó. Amb això, es va posar fi al govern imposat pels francesos i a les reformes liberals fetes durant la guerra. Ferran VII va reinstaurar l'absolutisme, recuperant tots els seus poders com a rei i eliminant la Constitució de Cadis de 1812, cosa que va decebre molts espanyols que volien una Espanya més moderna i democràtica. -
La caiguda de Napoleó va començar amb les seves derrotes militars, sobretot a la campanya de Rússia (1812), on va perdre gran part del seu exèrcit pel fred i la falta de recursos. Després, a la batalla de Leipzig (1813), les potències europees el van derrotar i el van obligar a abdicar el 1814, enviant-lo a l’illa d’Elba. Tot i que va tornar al poder durant els Cents Dies, va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo (1815) i exiliat a l’illa de Santa Helena, on va morir. -
La Unificació d’Itàlia va ser un procés que va passar entre 1848 i 1870, on diferents territoris italians, que estaven dividits en petits estats, es van unir en un sol país. Personatges com Garibaldi, Cavour i Víctor Manuel II van ser clau per aconseguir-ho, amb guerres, aliances i moviments populars. Al final, Roma es va convertir en la capital d'Itàlia el 1870, i així va néixer l’estat italià modern. -
La Unificació d’Alemanya va ser el procés que va acabar amb la creació de l’Imperi Alemany el 1871, liderat per Prússia i el seu canceller Otto von Bismarck. A través de diverses guerres, com la contra Àustria i la França de Napoleó III, Bismarck va aconseguir unir els petits estats alemanys sota el lideratge prussià. Finalment, el rei Guillem I de Prússia va ser coronat emperador a Versalles, i Alemanya es va convertir en una gran potència europea. -
L'inici de la Restauració comença el 1874, quan el general Alfonso XII puja al tron després de la Primera República, que va ser un fracàs. La Restauració és un període en què es restableix la monarquia i es busca estabilitat política, però també és una època on els partits polítics alternen el poder gràcies a un sistema anomenat "turno pacífico". Tot i que sembla que les coses van millorant, la corrupció i les manipulacions són molt comunes.
-
El final de la Restauració va arribar el 1931, quan el rei Alfons XIII va marxar de l'Estat després de les eleccions municipals, que van ser vistes com una gran victòria per als republicans. Aquest va ser el punt culminant d'una etapa de crisi, amb una gran insatisfacció popular per la corrupció política, la pèrdua de les colònies i les dificultats socials. La situació era cada vegada més insostenible, i finalment es va proclamar la Segona República, acabant així amb més de 40 anys de monarquia.