-
Canal de Suez (1869)
El Canal de Suez és una via navegable artificial inaugurada el 1869 que connecta la mar Mediterrània amb la mar Roja. La seva construcció va reduir molt el temps de navegació entre Europa i Àsia, ja que evitava haver de rodejar el continent africà. Va ser una de les obres d'enginyeria més importants del segle XIX i va tenir un gran impacte econòmic i estratègic en el comerç mundial. -
Sistemes bismarckians (1871-1890)
Els sistemes bismarckians van ser una xarxa d’aliances creades per Bismarck per mantenir la pau a Europa després de la unificació alemanya. Pretenien aïllar França i evitar conflictes entre les grans potències. Quan Bismarck va ser destituït el 1890, aquests acords es van afeblir i Europa va tornar a tensar-se. -
Triple Entesa i Triple Aliança: aliances militars i cursa armamentística La Triple Aliança (1882) estava formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, mentre que la Triple Entesa (1907) reunia França, Regne Unit i Rússia. Aquestes aliances van augmentar la rivalitat entre les potències europees i van contribuir a la cursa armamentística, amb un fort increment de soldats i armes abans de la Primera Guerra Mundial. -
Conferència de Berlín (1885)
La Conferència de Berlín es va celebrar entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885. Les potències europees van establir les normes per a la colonització d’Àfrica, repartint-se el continent sense tenir en compte les poblacions locals. Aquesta conferència va marcar l’inici de la “carrera colonial” africana i va intensificar la competència imperialista entre les potències europees. -
Pau armada (1891-1914)
La Pau Armada és el període en què les potències europees competien per augmentar els seus exèrcits i armament mentre, aparentment, mantenien la pau. Les tensions, les aliances i la cursa militar van créixer fins que el sistema va col·lapsar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 28 de juliol de 1914. -
Revolució de 1905
La Revolució de 1905 va ser un primer intent de canvi a Rússia. Entre els fets més importants hi ha: Creació del Soviet: òrgans de representació dels treballadors i soldats. Duma: parlament creat pel tsar per donar aparença de participació política. Reforma agrària i promeses incomplertes: es van anunciar reformes, però moltes no es van aplicar, cosa que va mantenir el descontentament popular. -
Guerra de moviments (1914) La Guerra de moviments és la primera fase de la Primera Guerra Mundial, caracteritzada per ofensives ràpides i desplaçaments constants de les tropes. L’objectiu era aconseguir ràpidament avantatges territorials, però va fracassar en molts fronts i va donar pas a la guerra de trinxeres. -
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
La Primera Guerra Mundial va començar el 28 de juliol de 1914 i va acabar l’11 de novembre de 1918. Va ser un conflicte mundial entre les potències centrals, liderades per Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà, i les potències aliades, com França, Regne Unit, Rússia i més tard els Estats Units. La guerra va provocar milions de morts, grans destruccions i canvis polítics importants a Europa. -
Implicació de la població civil (1914-1918)
Durant la Primera Guerra Mundial, la població civil va tenir un paper actiu en l’esforç bèl·lic. Moltes persones treballaven en fàbriques d’armament, agricultures i serveis per mantenir l’economia de guerra. També van patir bombardejos, bloquejos i escassetat de menjar, cosa que va fer que la guerra afectés tota la societat, no només els soldats al front. -
Canal de Panamà (1914)
El Canal de Panamà és una via navegable artificial inaugurada el 15 d’agost de 1914. Uneix l’oceà Atlàntic amb l’oceà Pacífic i va transformar completament el comerç marítim mundial, ja que permet als vaixells evitar el llarg i perillós trajecte pel cap d’Hornos, a l’extrem sud d’Amèrica. La seva construcció va ser un repte d’enginyeria enorme i va tenir un impacte econòmic i estratègic molt important. -
Guerra de trinxeres (1915-1916)
La Guerra de trinxeres va ser la fase de la Primera Guerra Mundial en què els combats es van estancar. Les tropes excavaven llargues trinxeres per protegir-se, i els fronts avançaven molt poc. Aquesta guerra va ser molt dura i mortal, amb condicions extremes i un alt nombre de baixes entre els soldats. -
Revolució de febrer (1917)
El 23 de febrer de 1917 va començar la revolució a Petrograd amb grans manifestacions de treballadors i dones protestant per la fam, les condicions de vida i la guerra. Aquestes protestes van derivar en vagues generals i revoltes que van obligar el tsar Nicolau II a abdicar, posant fi al règim tsarista. -
Període interrevolucionari (1917)
Durant el període entre la revolució de febrer i la de novembre, els bolxevics van presentar les Tesis d’Abril, que proposaven: Enderrocar el govern provisional. Instaurar un govern de soviets d’obrers i pagesos. Signar la pau amb Alemanya. Repartir terres entre els pagesos. Donar la direcció de les fàbriques als obrers. Nacionalitzar la banca. Reconèixer les diferents nacionalitats de l’antic Imperi rus. -
Revolució d’octubre (1917)
L’insurrecció del 25 d’octubre de 1917 va ser el cop liderat pels bolxevics a Petrograd contra el govern provisional. Van prendre el poder amb relativa rapidesa, establint un govern de soviets i començant la transformació política, social i econòmica segons les seves tesis, com la distribució de terres i la nacionalització d’indústries i banca. -
Nou govern bolxevic (1917)
Després de la Revolució d’octubre, els bolxevics van formar un nou govern amb figures clau com Lenin, Trotski i Stalin. Aquest govern va començar a aplicar les reformes bolxevics: distribució de terres entre els pagesos, control obrer de les fàbriques i nacionalització de la banca i les indústries. -
Revolució russa (1917)
Causes: Oposició al tsarisme: molts russos estaven descontents amb el govern autocràtic del tsar Nicolau II. Causes econòmiques: pobresa generalitzada, fam i condicions de vida molt difícils per a la majoria de la població. Causes polítiques: manca de drets polítics, censura i repressió dels moviments revolucionaris. Aquestes causes van portar a la caiguda del tsar i a l’ascens del poder bolxevic. -
Entrada dels EUA i final de la Primera Guerra Mundial (1917-1918)
Els Estats Units van entrar a la guerra el 6 d’abril de 1917, donant un suport decisiu als aliats amb tropes i recursos. La presència nord-americana va ajudar a trencar l’equilibri a favor de la Triple Entesa, i la guerra va acabar l’11 de novembre de 1918 amb l’armistici, posant fi a quatre anys de conflicte. -
Guerra Civil russa (1917-1922)
Després de la Revolució d’octubre, Rússia va entrar en una guerra civil entre els bolxevics (els “Rojos”) i els seus opositors, com els partidaris del tsar, els nacionalistes i els socialistes moderats (els “Blancs”). La guerra va ser llarga i cruenta, amb fam, destrucció i intervenció de potències estrangeres. Finalment, els bolxevics van sortir victoriosos i van consolidar el seu poder, establint la Unió Soviètica el 30 de desembre de 1922. -
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial (1918)
La guerra va provocar una greu reculada demogràfica amb milions de morts i ferits, així com una destrucció massiva d’infraestructures. A més, va suposar la pèrdua de la hegemonia europea, que va passar progressivament als Estats Units com a potència econòmica i política mundial. -
EUA: prosperitat i crisi (1919-1929)
Durant els anys 20, els Estats Units van viure un període de gran prosperitat econòmica conegut com els “Roaring Twenties” (1919-1929), amb creixement industrial, consum en massa i avenços tecnològics. Aquesta prosperitat va acabar amb la crisi del 29, coneguda com el Crac del 29 (24-29 d’octubre de 1929), que va provocar una greu depressió econòmica mundial. -
Context mundial: democràcia vs totalitarisme (1919-1939)
Durant l’entreguerres (1919-1939), el món es dividia entre països democràtics, amb llibertats polítiques i econòmiques, i règims totalitaris, on l’estat controlava tots els aspectes de la societat i reprimia l’oposició. Aquest contrast es va intensificar amb l’ascens de líders com Mussolini a Itàlia (1922) i Hitler a Alemanya (1933), mentre que països com França i Regne Unit mantenien sistemes democràtics. -
Itàlia: instroducció al feixisme (1919-1924) 1919: es funda el Fasci di Combattimento, grup inicial de militants feixistes. 1921: es crea el Partit Nacional Feixista, recolzat per la burgesia, grans propietaris, l’Església i veterans de la Primera Guerra Mundial. 1922: els feixistes participen en les eleccions i organitzen la Marxa sobre Roma, que porta Mussolini al poder. 1924: eleccions marcades per la violència i l’intimidació, consolidant el règim feixista.
-
Alemanya: nazisme (1919-1933)
Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va patir una greu crisi política i econòmica. El partit nazi es va fundar el 1919 i, sota la direcció d’Adolf Hitler, va guanyar força promonent nacionalisme, anticomunisme i rebuig al Tractat de Versalles. El 1933, Hitler va ser nomenat canceller i va instaurar un règim totalitari nazi. -
Context mundial (entreguerres)
Durant el període d’entreguerres, Europa va patir un dèficit comercial amb els Estats Units, ja que després de la Primera Guerra Mundial depenia econòmicament dels préstecs i productes nord-americans. Aquesta situació va debilitar les economies europees i va contribuir a la inestabilitat econòmica i política de la dècada de 1920 i 1930. -
Consequències: els inicis del nazisme nazisme (1920-1930)
Després de la Primera Guerra Mundial, els alemanys van sentir-se molt enfadats i humiliats pel Tractat de Versalles, que els obligava a perdre territoris, pagar grans reparacions econòmiques i acceptar tota la culpa de la guerra. Aquesta indignació i la crisi econòmica van fer que molts alemanys recolzessin el partit nazi i Adolf Hitler, que prometia recuperar l’orgull i el poder del país. -
Pau de París (1919-1920)
Després de la Primera Guerra Mundial es van signar diversos tractats que van afectar els països vençuts: Versalles (28 de juny de 1919): Alemanya va perdre territoris i va haver de pagar reparacions. Saint-Germain-en-Laye (10 de setembre de 1919): Àustria va perdre territoris. Trianon (4 de juny de 1920): Hongria va veure reduït el seu territori. Neully (27 de novembre de 1919): Bulgària va perdre territoris. -
Formació de l’URSS (1922)
Després de la victòria bolxevic a la guerra civil, es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 30 de desembre de 1922. L’URSS agrupava diverses repúbliques de l’antic Imperi Rus sota un govern centralitzat comunista, amb l’objectiu de construir una societat basada en els principis del socialisme i consolidar el poder dels bolxevics. -
Itàlia: feixisme (1922-1943)
El feixisme va arribar al poder a Itàlia el 1922 amb Benito Mussolini. Aquest règim totalitari controlava la política, l’economia i la societat, suprimia les llibertats individuals i promovia un nacionalisme extrem, amb l’objectiu de restaurar l’orgull i la força d’Itàlia després de la Primera Guerra Mundial. -
URSS: estalinisme (1924-1953)
Després de la mort de Lenin el 1924, Josep Stalin va concentrar tot el poder a la Unió Soviètica. El règim estalinista controlava l’economia, la política i la societat mitjançant col·lectivitzacions, industrialització forçada i repressió política, incloent purgues, camps de treball i censura estricta. -
Expansió del Japó a Àsia 1931: el Japó ocupa Manxúria, iniciant la seva expansió militar al continent asiàtic. 1937: el Japó envaeix la Xina, desencadenant una guerra brutal que va formar part del context previ a la Segona Guerra Mundial.
-
Alemanya nazi: organitzacions de control i repressió (1933-1945) Geheime Staatspolizei (Gestapo, 1933): policia secreta de l’estat, encarregada d’eliminar l’oposició al règim. Sturmabteilung (SA, 1921): seccions d’assalt, grup paramilitar que intimidava enemics polítics i reforçava el poder nazi. Schutzstaffel (SS, 1925): esquadró de protecció, inicialment protegia Hitler i després va controlar camps de concentració i polítiques de terror.
-
Expansió d’Itàlia (1935-1939) Ocupació d’Etiòpia: 3 d’octubre de 1935. Ocupació d’Albània: 7 d’abril de 1939.
-
Nit dels vidres trencats (9-10 de novembre de 1938)
Durant aquesta nit, els nazis van organitzar un atac coordinat contra la comunitat jueva a Alemanya i Àustria: van cremar sinagogues, destruir comerços i cases de jueus, i van detenir milers de persones. Aquest esdeveniment va marcar un punt clau en la persecució sistemàtica dels jueus abans de l’Holocaust. -
Conferència de Munic (29 de setembre de 1938)
A la Conferència de Munic, el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia van permetre que Hitler annexés els Sudets (territori de Txecoslovàquia) amb l’objectiu d’evitar una guerra. Aquest acord es considera un exemple clar de política d’apaivagament, que finalment no va impedir el conflicte. -
Segona Guerra Mundial (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial va començar l’1 de setembre de 1939 amb la invasió de Polònia per part d’Alemanya i va acabar el 2 de setembre de 1945 amb la rendició del Japó. Va ser el conflicte més devastador del segle XX, amb combats a Europa, Àsia i el Pacífic, i va causar milions de morts i una gran destrucció mundial. -
Invasió d’Europa occidental (1940)
El 1940, Alemanya va envair diversos països d’Europa occidental: Dinamarca i Noruega (9 d’abril de 1940), Països Baixos i Bèlgica (10 de maig de 1940) i França (10 de maig de 1940). Només el Regne Unit va continuar resistint. Aquest període inicial, abans dels grans combats a l’oest, es coneix com la Guerra de Broma (setembre de 1939 – abril de 1940). -
Batalla d’Anglaterra (juliol de 1940 – octubre de 1940)
Alemanya va intentar derrotar el Regne Unit mitjançant atacs aeris massius. Aquesta operació, anomenada Operació Seelöwe, pretenia preparar una invasió, però la RAF britànica va resistir amb èxit i va impedir el pla alemany. -
Resistència del Regne Unit i fronts marítims (1940-1945) Batalla de l’Atlàntic (1940-1943): lluita pel control de les rutes marítimes. Batalla del Mediterrani (1940-1945): combats navals i aeris entre aliats i l’Eix. Afrika Korps (1941-1943): tropes alemanyes al nord d’Àfrica, derrotades el 1943.
-
Operació Barbarroja (22 de juny de 1941 – desembre de 1941)
Alemanya va envair la Unió Soviètica amb l’objectiu de conquerir territori i destruir el comunisme. Tot i els avenços inicials, l’exèrcit alemany va quedar aturat davant la resistència soviètica i l’arribada de l’hivern. -
Atac a Pearl Harbor (7 de desembre de 1941)
El Japó va atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii, amb l’objectiu de destruir la flota del Pacífic i expandir-se a Àsia sense interferències. Aquest atac va provocar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. -
Campanya del Nord d’Àfrica (1942-1943) Batalla d’El Alamein (23 d’octubre – 11 de novembre de 1942): victòria aliada que va frenar l’ofensiva de Rommel. Desembarcament al Nord d’Àfrica (8 de novembre de 1942 – maig de 1943): tropes aliades van entrar a Tunísia, culminant amb la rendició de l’Afrika Korps el maig de 1943.
-
Front Oriental (1942-1945) Batalla de Stalingrad (agost de 1942 – febrer de 1943): derrota alemanya decisiva que marca el gir a favor dels soviètics. Batalla de Kursk (juliol – agost de 1943): major batalla de tancs de la guerra, victòria soviètica. Gran Guerra Patriòtica (1943-1944): ofensiva soviètica per recuperar territoris ocupats pel III Reich. Alliberament del camp de concentració de Majdanek: juliol de 1944. Alliberament del camp d’Auschwitz: gener de 1945.
-
Teatre del Pacífic (1942-1943) Batalla del Mar del Corall (4-8 de maig de 1942): primer gran combat naval entre Estats Units i Japó, que va frenar l’expansió japonesa. Batalla de Midway (4-7 de juny de 1942): victòria decisiva nord-americana que va canviar el curs de la guerra al Pacífic. Batalla de Guadalcanal (agost de 1942 – febrer de 1943): combat llarg i dur a l’illa de Guadalcanal, amb victòria aliada que va frenar l’expansió japonesa.
-
Alliberament d’Europa occidental (1943-1944) Desembarcament a Itàlia: setembre de 1943, realitzat per tropes del Regne Unit, EUA i Canadà. Arrest de Mussolini: 25 de juliol de 1943. Alliberament de Roma: 4 de juny de 1944.
-
Alliberament d’Europa occidental (1944) Desembarcament de Normandia (Operació Neptú / Overlord): 6 de juny de 1944, amb tropes del Regne Unit, EUA i Canadà. Va permetre l’entrada de soldats, subministraments i armament a França. Bombardeig aliat sobre ciutats alemanyes: 1944, per debilitar la capacitat militar d’Alemanya. Alliberament de París: 25 d’agost de 1944. -
Mesures finals de la Segona Guerra Mundial (1944-1945) Operació Overlord: desembarcament a Normandia per accelerar la derrota d’Alemanya. Invasió d’Alemanya i repartició del territori: les repúbliques bàltiques i Polònia oriental van quedar sota control de la URSS. Planificació de la creació de l’ONU per assegurar la pau i la cooperació internacional després de la guerra.
-
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial (1945) Uns 60 milions de morts, amb més del 50% de víctimes civils. Gran destrucció material a Europa i altres regions. Creixement econòmic dels països que van quedar al marge del conflicte. Europa devastada i emergència de dues potències globals: EUA i URSS. Fort impacte moral i cultural per la magnitud de la violència i l’Holocaust. -
Fi de la guerra a Europa (abril-maig 1945) Ocupació d’Alemanya per UK, EUA i URSS: 26 d’abril de 1945. Afusellament de Mussolini: 28 d’abril de 1945. Suïcidi d’Hitler: 30 d’abril de 1945. Capitulació d’Alemanya: 8 de maig de 1945. -
Fi de la guerra al Pacífic (agost-setembre 1945) Kamikazes japonesos contra els EUA: 1944-1945, atacs suïcides aeris per frenar l’avanç aliat. Bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki: 6 i 9 d’agost de 1945, amb bombes atòmiques. Capitulació del Japó: 2 de setembre de 1945. -
Judicis de Nuremberg i Tòkio (1945-1946)
Els dirigents nazis i japonesos van ser jutjats per: Crims contra la pau: agressions militars injustificades. Crims de guerra: violacions de les lleis i costums de la guerra. Genocidi: extermini sistemàtic de grups ètnics o religiosos. Crims contra la humanitat: assassinats, deportacions i altres actes contra poblacions civils. -
Cap a un procés de pau (1945-1947) Elaboració del nou mapa polític europeu i establiment del Teló d’Acer que separa l’Europa de l’Est dels aliats occidentals. Reparacions de guerra imposades a les potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Hongria, Romania i Bulgària. Pèrdues colonials d’Itàlia i Japó. Promoció del respecte als drets humans, llibertats individuals i no discriminació a nivell internacional.