-
Canal de Suez (1869)
El Canal de Suez és una via navegable artificial inaugurada el 1869 que connecta la mar Mediterrània amb la mar Roja. La seva construcció va reduir molt el temps de navegació entre Europa i Àsia, ja que evitava haver de rodejar el continent africà. Va ser una de les obres d'enginyeria més importants del segle XIX i va tenir un gran impacte econòmic i estratègic en el comerç mundial. -
Sistemes bismarckians (1871-1890)
Els sistemes bismarckians van ser una xarxa d’aliances creades per Bismarck per mantenir la pau a Europa després de la unificació alemanya. Pretenien aïllar França i evitar conflictes entre les grans potències. Quan Bismarck va ser destituït el 1890, aquests acords es van afeblir i Europa va tornar a tensar-se. -
Triple Entesa i Triple Aliança: aliances militars i cursa armamentística La Triple Aliança (1882) estava formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, mentre que la Triple Entesa (1907) reunia França, Regne Unit i Rússia. Aquestes aliances van augmentar la rivalitat entre les potències europees i van contribuir a la cursa armamentística, amb un fort increment de soldats i armes abans de la Primera Guerra Mundial.
-
Conferència de Berlín (1885)
La Conferència de Berlín es va celebrar entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885. Les potències europees van establir les normes per a la colonització d’Àfrica, repartint-se el continent sense tenir en compte les poblacions locals. Aquesta conferència va marcar l’inici de la “carrera colonial” africana i va intensificar la competència imperialista entre les potències europees. -
Pau armada (1891-1914)
La Pau Armada és el període en què les potències europees competien per augmentar els seus exèrcits i armament mentre, aparentment, mantenien la pau. Les tensions, les aliances i la cursa militar van créixer fins que el sistema va col·lapsar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 28 de juliol de 1914. -
Revolució de 1905
La Revolució de 1905 va ser un primer intent de canvi a Rússia. Entre els fets més importants hi ha: Creació del Soviet: òrgans de representació dels treballadors i soldats. Duma: parlament creat pel tsar per donar aparença de participació política. Reforma agrària i promeses incomplertes: es van anunciar reformes, però moltes no es van aplicar, cosa que va mantenir el descontentament popular. -
Guerra de moviments (1914) La Guerra de moviments és la primera fase de la Primera Guerra Mundial, caracteritzada per ofensives ràpides i desplaçaments constants de les tropes. L’objectiu era aconseguir ràpidament avantatges territorials, però va fracassar en molts fronts i va donar pas a la guerra de trinxeres.
-
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
La Primera Guerra Mundial va començar el 28 de juliol de 1914 i va acabar l’11 de novembre de 1918. Va ser un conflicte mundial entre les potències centrals, liderades per Alemanya, Àustria-Hongria i l’Imperi Otomà, i les potències aliades, com França, Regne Unit, Rússia i més tard els Estats Units. La guerra va provocar milions de morts, grans destruccions i canvis polítics importants a Europa. -
Implicació de la població civil (1914-1918)
Durant la Primera Guerra Mundial, la població civil va tenir un paper actiu en l’esforç bèl·lic. Moltes persones treballaven en fàbriques d’armament, agricultures i serveis per mantenir l’economia de guerra. També van patir bombardejos, bloquejos i escassetat de menjar, cosa que va fer que la guerra afectés tota la societat, no només els soldats al front. -
Canal de Panamà (1914)
El Canal de Panamà és una via navegable artificial inaugurada el 15 d’agost de 1914. Uneix l’oceà Atlàntic amb l’oceà Pacífic i va transformar completament el comerç marítim mundial, ja que permet als vaixells evitar el llarg i perillós trajecte pel cap d’Hornos, a l’extrem sud d’Amèrica. La seva construcció va ser un repte d’enginyeria enorme i va tenir un impacte econòmic i estratègic molt important. -
Guerra de trinxeres (1915-1916)
La Guerra de trinxeres va ser la fase de la Primera Guerra Mundial en què els combats es van estancar. Les tropes excavaven llargues trinxeres per protegir-se, i els fronts avançaven molt poc. Aquesta guerra va ser molt dura i mortal, amb condicions extremes i un alt nombre de baixes entre els soldats. -
Revolució de febrer (1917)
El 23 de febrer de 1917 va començar la revolució a Petrograd amb grans manifestacions de treballadors i dones protestant per la fam, les condicions de vida i la guerra. Aquestes protestes van derivar en vagues generals i revoltes que van obligar el tsar Nicolau II a abdicar, posant fi al règim tsarista. -
Període interrevolucionari (1917)
Durant el període entre la revolució de febrer i la de novembre, els bolxevics van presentar les Tesis d’Abril, que proposaven: Enderrocar el govern provisional. Instaurar un govern de soviets d’obrers i pagesos. Signar la pau amb Alemanya. Repartir terres entre els pagesos. Donar la direcció de les fàbriques als obrers. Nacionalitzar la banca. Reconèixer les diferents nacionalitats de l’antic Imperi rus. -
Revolució d’octubre (1917)
L’insurrecció del 25 d’octubre de 1917 va ser el cop liderat pels bolxevics a Petrograd contra el govern provisional. Van prendre el poder amb relativa rapidesa, establint un govern de soviets i començant la transformació política, social i econòmica segons les seves tesis, com la distribució de terres i la nacionalització d’indústries i banca. -
Nou govern bolxevic (1917)
Després de la Revolució d’octubre, els bolxevics van formar un nou govern amb figures clau com Lenin, Trotski i Stalin. Aquest govern va començar a aplicar les reformes bolxevics: distribució de terres entre els pagesos, control obrer de les fàbriques i nacionalització de la banca i les indústries. -
Revolució russa (1917)
Causes: Oposició al tsarisme: molts russos estaven descontents amb el govern autocràtic del tsar Nicolau II. Causes econòmiques: pobresa generalitzada, fam i condicions de vida molt difícils per a la majoria de la població. Causes polítiques: manca de drets polítics, censura i repressió dels moviments revolucionaris. Aquestes causes van portar a la caiguda del tsar i a l’ascens del poder bolxevic. -
Entrada dels EUA i final de la Primera Guerra Mundial (1917-1918)
Els Estats Units van entrar a la guerra el 6 d’abril de 1917, donant un suport decisiu als aliats amb tropes i recursos. La presència nord-americana va ajudar a trencar l’equilibri a favor de la Triple Entesa, i la guerra va acabar l’11 de novembre de 1918 amb l’armistici, posant fi a quatre anys de conflicte. -
Guerra Civil russa (1917-1922)
Després de la Revolució d’octubre, Rússia va entrar en una guerra civil entre els bolxevics (els “Rojos”) i els seus opositors, com els partidaris del tsar, els nacionalistes i els socialistes moderats (els “Blancs”). La guerra va ser llarga i cruenta, amb fam, destrucció i intervenció de potències estrangeres. Finalment, els bolxevics van sortir victoriosos i van consolidar el seu poder, establint la Unió Soviètica el 30 de desembre de 1922. -
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial (1918)
La guerra va provocar una greu reculada demogràfica amb milions de morts i ferits, així com una destrucció massiva d’infraestructures. A més, va suposar la pèrdua de la hegemonia europea, que va passar progressivament als Estats Units com a potència econòmica i política mundial. -
EUA: prosperitat i crisi (1919-1929)
Durant els anys 20, els Estats Units van viure un període de gran prosperitat econòmica conegut com els “Roaring Twenties” (1919-1929), amb creixement industrial, consum en massa i avenços tecnològics. Aquesta prosperitat va acabar amb la crisi del 29, coneguda com el Crac del 29 (24-29 d’octubre de 1929), que va provocar una greu depressió econòmica mundial. -
Context mundial: democràcia vs totalitarisme (1919-1939)
Durant l’entreguerres (1919-1939), el món es dividia entre països democràtics, amb llibertats polítiques i econòmiques, i règims totalitaris, on l’estat controlava tots els aspectes de la societat i reprimia l’oposició. Aquest contrast es va intensificar amb l’ascens de líders com Mussolini a Itàlia (1922) i Hitler a Alemanya (1933), mentre que països com França i Regne Unit mantenien sistemes democràtics. -
Itàlia: instroducció al feixisme (1919-1924) 1919: es funda el Fasci di Combattimento, grup inicial de militants feixistes. 1921: es crea el Partit Nacional Feixista, recolzat per la burgesia, grans propietaris, l’Església i veterans de la Primera Guerra Mundial. 1922: els feixistes participen en les eleccions i organitzen la Marxa sobre Roma, que porta Mussolini al poder. 1924: eleccions marcades per la violència i l’intimidació, consolidant el règim feixista.
-
Consequències: el nazisme (1920-1930)
Després de la Primera Guerra Mundial, els alemanys van sentir-se molt enfadats i humiliats pel Tractat de Versalles, que els obligava a perdre territoris, pagar grans reparacions econòmiques i acceptar tota la culpa de la guerra. Aquesta indignació i la crisi econòmica van fer que molts alemanys recolzessin el partit nazi i Adolf Hitler, que prometia recuperar l’orgull i el poder del país. -
Context mundial (entreguerres)
Durant el període d’entreguerres, Europa va patir un dèficit comercial amb els Estats Units, ja que després de la Primera Guerra Mundial depenia econòmicament dels préstecs i productes nord-americans. Aquesta situació va debilitar les economies europees i va contribuir a la inestabilitat econòmica i política de la dècada de 1920 i 1930. -
Pau de París (1919-1920)
Després de la Primera Guerra Mundial es van signar diversos tractats que van afectar els països vençuts: Versalles (28 de juny de 1919): Alemanya va perdre territoris i va haver de pagar reparacions. Saint-Germain-en-Laye (10 de setembre de 1919): Àustria va perdre territoris. Trianon (4 de juny de 1920): Hongria va veure reduït el seu territori. Neully (27 de novembre de 1919): Bulgària va perdre territoris. -
Formació de l’URSS (1922)
Després de la victòria bolxevic a la guerra civil, es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 30 de desembre de 1922. L’URSS agrupava diverses repúbliques de l’antic Imperi Rus sota un govern centralitzat comunista, amb l’objectiu de construir una societat basada en els principis del socialisme i consolidar el poder dels bolxevics. -
Itàlia: feixisme (1922-1943)
El feixisme va arribar al poder a Itàlia el 1922 amb Benito Mussolini. Aquest règim totalitari controlava la política, l’economia i la societat, suprimia les llibertats individuals i promovia un nacionalisme extrem, amb l’objectiu de restaurar l’orgull i la força d’Itàlia després de la Primera Guerra Mundial.