-
Carles IV va ser monarca d’Espanya des de 1788 fins al 1808. Durant el seu regnat, va delegar moltes funcions al seu ministre, Manuel Godoy, qui va tenir gran influència. El seu govern va ser considerat dèbil i va estar molt influït per França, especialment durant la Revolució Francesa. Aquesta influència va debilitar l’autoritat del rei i va preparar el terreny per a conflictes futurs. -
El Tractat de Fontainebleau va ser un acord entre Espanya i França signat el 1807. Aquest tractat permetia que les tropes franceses passessin pel territori espanyol per envair Portugal. Napoleó va utilitzar aquest acord per ocupar Espanya, cosa que va desencadenar resistència espanyola i la Guerra del Francès. -
La Guerra del Francès va començar amb la invasió de Napoleó a Espanya el 1808. Els espanyols van lluitar mitjançant guerrilles, atacant petites tropes franceses i amagant-se a les muntanyes. El Regne Unit va donar suport als espanyols, mentre que aquesta guerra va durar fins al 1814 i va causar molts danys al país. -
A la Costa de Cadis es va aprovar la Constitució de 1812, també coneguda com “La Pepa”. Va ser la primera constitució liberal d’Espanya, establint la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuals. Aquesta constitució va ser un punt d’inflexió important en la història constitucional espanyola. -
Ferran VII va tornar al tron com a monarca absolutista el 1814. Va perseguir els liberals que volien reformes i va suprimir la llei sàlica amb la Pragmàtica Sanció, permetent que la seva filla Isabel pogués ser reina després de la seva mort. Això va provocar les Guerres Carlines, ja que el seu germà Carles també reclamava el tron. Va haver-hi dos bàndols, els isabelins i els carlins. -
La Pragmàtica Sanció, establerta per Ferran VII el 1830, anul·lava la llei sàlica, permetent que les dones poguessin heretar el tron. Això va permetre que la filla de Ferran VII, Isabel, fos reina, però també va desencadenar les Guerres Carlines, ja que el seu germà Carles va disputar el seu dret al tron. -
Filla de Ferran VII, va ser reina d'Espanya des de 1833 fins al 1868. El seu regnat va estar marcat per les Guerres Carlines i els conflictes entre liberals i conservadors. Va perdre el suport popular a causa de la corrupció i la inestabilitat política, fet que va provocar la seva destitució amb la Revolució de 1868. -
Les Guerres Carlines van ser conflictes entre els partidaris d’Isabel II, que volien una monarquia parlamentària, i els de Carles, que defensaven una monarquia absolutista. Van tenir tres etapes principals: 1833-1840, 1846-1849 i 1872-1876. Aquestes guerres van provocar molta inestabilitat i divisió a Espanya.
-
Polític liberal conegut per impulsar la desamortització de Mendizábal, una reforma econòmica que consistia a vendre terres de l’Església per reduir el deute públic i afavorir el desenvolupament agrícola. Va generar controvèrsia i beneficis desiguals. -
General i polític liberal progressista, va ser regent d’Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II. Va liderar l’exèrcit contra els carlins i va intentar impulsar reformes liberals, però la seva política autoritària va provocar la seva caiguda el 1843. -
Una greu crisi financera va afectar Espanya, amb la fallida de bancs i empreses. Va agreujar la pobresa i el descontentament social, contribuint al declivi del regnat d’Isabel II i a la Revolució de 1868.
-
Aquesta revolució va derrocar Isabel II. Va ser liderada per generals com Prim i Serrano, amb el suport de liberals i progressistes. Va donar pas a un període de recerca d’una nova monarquia i més estabilitat política. -
Després de la revolució, Amadeu I va ser elegit rei d’Espanya. De família italiana, va intentar governar amb moderació, però els conflictes interns i la manca de suport el van portar a abdicar el 1873, donant pas a la Primera República. -
Després de les Guerres Carlines i la mort d’Isabel II, Espanya va experimentar la Primera República el 1873. Però la inestabilitat política va portar a la restauració dels Borbons amb Alfons XII, fill d’Isabel II, posant fi a la República. -
Líder del partit conservador, va ser clau en la restauració d’Alfons XII. Cánovas va establir un sistema polític basat en l’alternança pacífica entre conservadors i liberals, mantenint l’ordre i l’estabilitat durant el regnat del rei. -
Fill d’Isabel II, va ser proclamat rei després de la Restauració Borbònica el 1874. El seu regnat va portar estabilitat política, gràcies al sistema bipartidista, però encara es mantenien problemes com el caciquisme i la corrupció. -
La Constitució de 1876 va establir un sistema de poder compartit entre el rei i el parlament, reconeixent drets i llibertats. Va combinar idees liberals i conservadores, establint un estat catòlic amb llibertat regional. El bipartidisme entre conservadors i liberals, liderats per Cánovas i Sagasta, va aportar estabilitat política, però el sistema tenia poc nivell democràtic. -
Líder del partit liberal, Sagasta va governar alternant amb Cánovas. Va impulsar reformes com la llibertat de premsa i una llei electoral més àmplia, però encara amb limitacions democràtiques com el sufragi censatari. -
La Guerra de Cuba va ser un conflicte entre Espanya i els Estats Units. Cuba, una colònia espanyola rica en sucre, es va aliar amb els EUA, que s'hi va poder unir després de la destrucció del vaixell “Maine”. Finalment, Espanya va perdre i Cuba va obtenir la independència, marcant el declivi de l’imperi espanyol. -
Les tupinades eren fraus electorals per manipular els resultats. El caciquisme implicava que els cacics, persones influents, controlaven els votants oferint-los feina a canvi del suport. Aquestes pràctiques van corrompre les eleccions i van limitar la democràcia real durant la Constitució de 1876.